POWER D'APOIO PER FER EL TREBALL DEL TEMA

1. TEMA
:
4

2. 0. INTRODUCCIÓ
 PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA
PROVA
1. INDICA SI SÓN VERDADERES o FALSES AQUESTES AFIRMACIONS i
CONVERTEIX les FALSES en VERDADERES:
1. EN EL SEGLE VIII, LA MAJOR PART DE LA PENÍNSULA IBÈRICA HAVIA ESTAT
OCUPADA PER L’EXÈRCIT CRISTIÀ
2. EN LES ZONES MUNTANYOSES DE LA SERRALADA CANTÀBRICA ES VA
FUNDAR EL REGNE D’ASTÚRIES, EN EL SEGLE X
3. ALS PIRINEUS, ELS REIS CAROLINGIS VAN ESTABLIR LA MARCA HISPÀNICA
4. EN EL SEGLE XI VA COMENÇAR LA DECADÈNCIA CRISTIANA i la
CONSOLIDACIÓ dels PRIMERS REGNES MUSULMANS de la PENÍNSULA
5. EL PEÍODE COMPRÉS ENTRE ELS SEGLES VIII i X ES VA CARACTERITZAR PER
L’HEGEMONIA D’AL-ANDALUS
6. ELS PELEGRITNATGES DEL CAMÍ DE SANT JAUME VAN AFAVORIR EL
DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ i l’ENTRADA a la PENÍNSULA de la
CULTURA i els ESTILS ARTÍSTICS IMPERANTS A EUROPA

3. ELS MUSULMANS, ENTRE EL 711 I IEL 714, EN 3-4 ANYS, DOMINEN TOTA LA
ELS MUSULMANS, ENTRE EL 711 EL 714, EN 3-4 ANYS, DOMINEN TOTA LA
PENÍNSULA, EXCEPTE LA ZONA DE LES MUNTANYES CANTÀBRIQUES I IELS
PENÍNSULA, EXCEPTE LA ZONA DE LES MUNTANYES CANTÀBRIQUES ELS
PIRINEUS, ON ES FORMEN PETITS NUCLIS DE RESISTÈNCIA CONTRA LA INVASIÓ DE
PIRINEUS, ON ES FORMEN PETITS NUCLIS DE RESISTÈNCIA CONTRA LA INVASIÓ DE
L’ISLAM. AQUESTS NUCLIS VAN ANAR DESENVOLUPANT LA SEVA POLÍTICA I IEL
L’ISLAM. AQUESTS NUCLIS VAN ANAR DESENVOLUPANT LA SEVA POLÍTICA EL
TERRITORI FINS A CONVERTIR-SE EN ELS REGNES CRISTIANS DEL NORD, QUE
TERRITORI FINS A CONVERTIR-SE EN ELS REGNES CRISTIANS DEL NORD, QUE
PROTAGONITZAREN EL PROCÉS DE RECONQUESTA I IREPOBLACIÓ.
PROTAGONITZAREN EL PROCÉS DE RECONQUESTA REPOBLACIÓ.
EL PRIMER REGNE VA SER EL D’ASTÚRIES, SEGUIT PEL DE NAVARRA I, MÉS TARD, ELS
EL PRIMER REGNE VA SER EL D’ASTÚRIES, SEGUIT PEL DE NAVARRA I, MÉS TARD, ELS
NUCLIS DELS COMTATS ARAGONESOS I, A LA PART MÉS ORIENTAL, EL NUCLI DELS
NUCLIS DELS COMTATS ARAGONESOS I, A LA PART MÉS ORIENTAL, EL NUCLI DELS
COMTATS CATALANS. LA FORMACIÓ D’AQUESTS NUCLIS COMPREN ENTRE ELS SEGLES
COMTATS CATALANS. LA FORMACIÓ D’AQUESTS NUCLIS COMPREN ENTRE ELS SEGLES
VIII-XII.
VIII-XII.

4. REGNES CANTÀBRICS
-
-
PEL
AGI
GALAICS
ÀSTURS
CÀNTABRES
VASCONS
INDEPENDENTS
D’AL-ANDALUS
PRIMERA VICTÒRIA SOBRE ELS MUSULMANS
prop de COVADONGA, a ASTÚRIES
COMENÇAMENT DE LA RECONQUISTA
LA CONQUISTA QUE
ELS CRISTIANS FEREN, de les TERRES de la PENÍNSULA QUE HAVIEN
OCUPAT els MUSULMANS
SUCCE
SO R S
SOBRETOT: ALFONS I i ALFONS
II, VAN CREAR AL VOLTANT
D’OVIEDO EL REGNE D’ASTÚRIES
VA MANIFESTAR LA SEUA INDEPENDÈNCIA RESPECTE ALS MUSULMANS
NEGANT-SE A PAGAR IMPOSTOS a l’EMIRAT DE CÒRDOVA

5.  Regne d’Asturies (s.VIII): Regne que l’unificarà Alfons I a partir del
petit nucli de Don Pelagi, al s.X conquistà els actuals territoris de
Galicia i Lleó, s'anomenà Regne de Lleó.

7. Parc Nacional dels Picos de Europa i la muntanya de Covadonga. Creat el 1918.

8. APROFITA LA FEBLESA DELS EMIRS CORDOVESOS PER OCUPAR ELS TERRITORS
FINS AL DUERO i amb AQUESTA OCUPACIÓ EL REGNE D’ASTÚRIES
AUGMENTAVA el seu TERRITORI
PER CONTROLAR MÉS BÉ EL TERRITORI i PROTEGIR ALS LLAURADORS, ELS REIS ÀSTURS,
VAN TRASLLADAR LA CAPITAL A LLEÓ, al 854 i el REGNE VA PASSAR ANOMENAR-SE
ASTUR-LLEONÉS i més ENDAVANT REGNE DE LLEÓ
AL SEGLE X,S’INCREMENTA LA FORÇA MILITAR D’AL-ANDALUS i les EXPEDICIONS
MUSULMANES D’ALMANSOR, VAN SAQUEJAR MOLTES CIUTATS LLEONESES, QUE
VAN FRENAR L’EXPANSIÓ LLEONESA, AL TINDRE ELS SEUS REIS QUE DEFENSAR ELS SEUS
TERRITORIS DE LES RÀTZIES MUSULMANES

9.  Regne de Lleó (s.X): Fundat per Alfons III amb els actuals
territoris de Galícia, Astúries i Lleó.

10. -s. X: creació del Califat de Còrdova (929)  increment força militar
 + expedicions
(ràtzies Almansor)
Fre a l’expansió cristiana
Necessitat: protegir i defensar els territori  castells de frontera
ELS REGNES CRISTIANS OCCIDENTALS

13. COMTAT de CASTELLA
COMTAT de CASTELLA
LA FRONTERA ORIENTAL del REGNE DE LLEÓ, ERA UNA TERRA ESCASSAMENT POBLADA i
EXPOSADA ALS ATACS MUSULMANS
PER PROTEGIR-SE ELS HABITANTS VAN CREAR UNA LINEA DE CASTELLS DAVANT DELS
EXÈRCITS ÀRABS i per això aquesta REGIÓ VA COMENÇAR A DESIGNAR-SE amb el NOM de
CASTELLA
SEGLE X, CASTELLA VA PASSAR A SER GOVERNADA PER COMTES que DEPENIEN DEL
SEGLE X, CASTELLA VA PASSAR A SER GOVERNADA PER COMTES que DEPENIEN DEL
REI de LLEÓ
REI de LLEÓ
VA TINDRE MOLTA INFLUÈNCIA SOBRE LA CORT DE
VA TINDRE MOLTA INFLUÈNCIA SOBRE LA CORT DE
COMTE
RAMIRO II i iVA ACTUAR DE MANERA MÉS INDEPENDENT
RAMIRO II VA ACTUAR DE MANERA MÉS INDEPENDENT
FERNÀN GONZALEZ
RESPECTE DEL REGNE LLEONÉS i iAQUEST FET LI VA
RESPECTE DEL REGNE LLEONÉS AQUEST FET LI VA
COMPORTAR CONFLICTES amb el REI de LLEÓ
COMPORTAR CONFLICTES amb el REI de LLEÓ
MORT de
RAMIR II
FERRAN I
REGNE DE LLEÓ VA PATIR una GREU CRISI DINÀSTICA, que FERNÀN
REGNE DE LLEÓ VA PATIR una GREU CRISI DINÀSTICA, que FERNÀN
GONZALEZ, VA APROFITAR per fer HEREDITARI el TÍTOL DE COMTE de
GONZALEZ, VA APROFITAR per fer HEREDITARI el TÍTOL DE COMTE de
CASTELLA
CASTELLA
AMB ell CASTELLA VA ESDEVENIR en un REGNE
AMB ell CASTELLA VA ESDEVENIR en un REGNE
INDEPENDENT:
INDEPENDENT:
REGNE de CASTELLA
REGNE de CASTELLA

14.  Regne de Castella (s.XI): Començà com un comtat de Lleó,
però s’independitzà amb Fernàn Gonzàlez al s.X, i es constituí
com a regne al s.XI per Ferràn I.

16. 1. L’ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS
PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA
PROVA
1. INDICA SI SÓN VERDADERES o FALSES AQUESTES AFIRMACIONS i
CONVERTEIX les FALSES en VERDADERES:
1. ALFONS I i ALFONS II, VAN CREAR EL REGNE D’ASTUÚRIES
2. LES RÀTZIES DIRIGIDES PER ALMANSOR VAN DESTRUIR
NOMBROSES CIUTATS LLEONESES
3. EN EL SEU ORIGEN, EL TERRITORI DE CASTELLA ERA LA
FRONTERA OCCIDENTAL DEL REGNE DE LLEÓ
4. FERNÁN GONZÁLEZ VA CONVERTIR EL TÍTOL DE COMTE DE
CASTELLA EN HEREDITARI
5. EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XII ES VAN OCUPAR ELS
TERRITORIS QUE ARRIBAVEN FINS AL RIU DUERO

17. 1. L’ORIGEN dels REGNES CANTÀBRICS
QUESTIONS CLAUS
---
PER LA
PROVA
1. AL REGNE D’ASTÚRIES, QUI,QUAN i ON, SEMBLA QUE
OBTINGUÉ UNA VICTÒRIA CONTRA ELS
MUSULMANS,QUIN NOM VA REBRE AQUEST FET i EN QUÈ
CONSISTIA?
2. QUE VA APROFITAR ALFONS III, PER OCUPAR NOUS
TERRITORIS i QUE VA FER PER CONTROLAR i PROTEGIR
ALS LLAURADORS i AMB QUIN NOM VA SER NOMENAT EL
REGNE?
3. QUIN ES EL MOTIU DE SER DESIGNAT EL COMTAT DE CASTELLA
AMB AQUEST NOM i AL SEGLE X, PER QUI ERA GOVERNADA
CASTELLA, QUIN COMTE VA TENIR MOLTA INFLUÈNCIA i AMB QUI i
QUAN, VA ESDEVINGUÉ EN UN REGNE INDEPENDENT?

18. FRANCS, EN ÈPOCA DE CARLEMANY, PER
PROTEGIR LA FRONTERA SUD DEL REGNE,
PELS
DAVANT DELS ATACS MUSULMANS
FRANJA PROTECTORA FORTAMENT FORTIFICADA AL LLARG DELS PIRINEUS
PROTECTO
EN COMTATS, GOVERNATS PER MARQUESOS i COMTES, QUE
DEPENIEN DEL MONARCA CAROLINGI
MORT DE CARLEMANY, COMTES QUE GOVERNAVEN ELS TERRITORIS DE LA MARCA
HISPÀNICA, VAN FER HEREDITARI EL SEU CÀRREC i ES VAN ANAR DESVINCULANT
DEL REGNE FRANC
COMENÇAMENT SEGLE IX, el COMTE ÈNNEC
ARITZA, EXPULSA
DEL TERRITORI els GOVERNADORS FRANCS i S’INDEPENDITZA
ORIGEN DEL REGNE
DE PAMPLONA

19. Durant una bona part de l’edat mitjana, Aragó i els comtats catalans formaren part de
l’anomenada MARCA HISPÀNICA.
MARCA: Territori fronterer defensiu amb exèrcit de soldats, que creà l’emperador dels
francs, Carlemany, per la defensa de l’imperi carolingi dels seus enemics.

20. AL SEGLE XI, MAJOR EXPANSIÓ TERRITORIAL, DEGUT AL SEU
SANÇ III
MORI
R
MATRIMONI, VA UNIR E REGNE DE PAMPLONA
i el
COMTAT DE CASTELLA i va ANEXIONAR els COMTATS DE
SOBRARB i RIBAGORÇA
VA DIVIDIR EL REGNE DE PAMPLONA ENTRE ELS SEUS FILLS
AL SEGLE IX, ELS COMTATS ARAGONESOS DE LA MARCA HISPÀNICA TAMBÉ VAN
ACONSEGUIR INDEPENDITZAR-SE DELS REIS FRANCS
DESPRÉS de la MORT del REI SANÇ III, UN DELS SEUS FILLS
RAMIR I, VA
UNIR ELS COMTATS D’ARAGÓ,SOBRARB i RIBAGORÇA i es VA CONVERTIR
PRIMER REI D’ARAGÓ

22. En morir el REI SANÇ III EL GRAN DE NAVARRA (1000-1035), en el seu testament dividí els
territoris entre els seus fills així:
Regne de Navarra: García Sánchez III (fill gran).
El comtat de Castella: Ferran I (que el convertí en regne, primer rei de Castella pel casament
amb Sancha de Lleó).
Comtat Aragó: Ramir I (primer rei d’Aragó).
Gonçal: comtats de Sobrarb i Ribagorza (en morir passarien al seu germà Ramir I i al regne
d’Aragó).

23.  Regne d'Aragó (s.XI): sotmés al regne de Navarra, fins al S. Xl,
què Ramir l’independitzà i forma el d’Aragó. Al s.XII s'afegiren
els comtats catalans.

24. AL DESINTEGRAR-SE EL PODER CAROLINGI, al segle IX,EL TERRITORI
ORIENTAL DE LA MARCA HISPÀNICA ES VA ORGANITZAR EN XICOTETS
COMTATS
GUIFRÉ e
l
PILÓS
BORR
E L L II
COMTE DE BARCELONA, VA INCORPORAR ALTRES COMTATS
CATALANS AL SEU DOMINI i VA CONVERTIR EN HEREDITARIS ELS
SEUS DRETS i VA OBTENIR EL VASALLATGE de la MAJORIA dels
ALTRES COMTATS CATALANS

25. Al capdavant dels comtats hi havia un COMTE FRANC, comandats per un MARQUÉS

26. Al llarg del segle IX, en època dels comtes de Barcelona GUIFRÉ EL PILÓS (840-897) i BORELL II
(947-992), els comtats catalans es feren independents de França, aprofitant la decadència de
l’imperi carolingi, i cauen sota el domini del comtat de Barcelona. Tots els comtes catalans
reten vassallatge al comte de Barcelona, que no arribà mai a esdevenir un rei, però dins el
territori tenia el mateix poder que els reis.

27. 2. Els PRIMERS COMTATS i REGNES PIRINENCS
 PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA
1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:
a) QUI ERA CARLEMANY?



b)
EL REI DELS GOTS
EL REI DELS FRANCS
EL REI DELS GERMÀNICS
VA ACONSEGUIR CARLEMANY TRAVESSAR L’EBRE i DOMINAR SARAGOSSA, OSCA i TORTOSA ?



NO
SI
VA TRAVESSAR L’EBRE PERÒ NOMÉS POGUÉ DOMINAR TORTOSA
c) COM S’ANOMENA LA FRANJA PROTECTORA FORTAMENT FORTIFICADA QUE ELS FRANCS VAN CREAR
AL LLARG DELS PIRINEUS?



MARCA FRANCA
MARCA HISPÀNICA
MARCA PIRENENCA
d) QUI GOVERNAVA ELS COMTATS DE LA FRONTERA SUD DEL REGNE FRANC?



EL REI
L’ESGLÉSIA
MARQUESOS i COMTES
e) QUÈ VA PASSAR AMB ELS TERRITORIS de PAMPLONA, ARAGÓ i CATLUNYA, DESPRÉS DE LA MORT DE
CARLEMANY?



QUE VAN SER CONQUISTATS PELS MUSULMANS
QUE VAN SER CONQUISTATS PEL REI DE LLEÓ
QUE ES VAN DESVINCULAR DEL REGNE FRANC

28. 2. Els PRIMERS COMTATS i
REGNES PIRINENCS
QUESTIONS CLAUS --- PER LA
PROVA
1. ESBRINA AL RESPECTE DE LA “MARCA HISPÀNICA”:
•
•
•
•
QUE ERA:
QUI LA VA CREAR i MOTIU:
COM ES DIVIDIA i GOVERNAVA:
DE QUÍ DEPENIEN:
1. AL SEGLE IX, QUIN COMTE DE PAMPLONA VA ACONSEGUIR
EXPULSAR ALS MUSULMANS i A QUIN FET VA DONAR ORIGEN,
PERÒ AMB QUIN PERSONATGE ES VA DUR A TERME LA MAJOR
EXPANSIÓ TERRITORIAL DEL REGNE DE PAMPLONA?
2. RAMIR I, DE QUI ERA FILL, QUE VA UNIR i EN QUÉ ES VA
CONVERTIR?
3. GUIFRÉ el PILÓS,D’ON ERA COMTE, QUE VA CONVERTIR EN
HEREDITARI, QUI FOU EL SEU NET i el MATEIX, A QUE ES VA NEGAR

29. EREN REGNES INDEPENDENTS EN QUE ES VA
EREN REGNES INDEPENDENTS EN QUE ES VA
DESCOMPONDRE EL CALIFAT DE CÒRDOVA, en 1031
DESCOMPONDRE EL CALIFAT DE CÒRDOVA, en 1031
DESAPAREIXIA LA INFERIORITAT MILITAR DELS REGNES
DESAPAREIXIA LA INFERIORITAT MILITAR DELS REGNES
CRISTIANS DAVANT ELS MUSULMANS
CRISTIANS DAVANT ELS MUSULMANS
COMENÇAVA LA FORTA PRESSIÓ MILITAR, ,DELS CRISTIANS SOBRE LES TAIFES
COMENÇAVA LA FORTA PRESSIÓ MILITAR DELS CRISTIANS SOBRE LES TAIFES
FORMA PER INTENTAR
FORMA PER INTENTAR
DETENIR ELS ATACS
DETENIR ELS ATACS
P A R IE
S
TE
BJECTESS
TITA D’OR D’O
UANTITATTD’OR i iD’O BJEC
NA Q
D’UNA Q UAN
PAGAMENTS AANUALSDD’UMUSULMAANSSAALS CRISTIAANSS
PAGAMENTSR NUARLSDELSS MUSULM N LS CRISTI N
A
A LA
PRECIOSOS, PE RPARTT EL
PRECIOSOS, PE PA
NIEN COMPR R L
ETEENIENCOMPR AR
PR
ANSSPR ET
LM
USULM AN
UT AMBBEELQUALLELSSM USU
T AM L QUA EL M
TRIB U
IB
TR
PAU
PAU
AMB E
AMB E
LLSING
S ING
REESSO
R SSOS
PODEE
POD R
SDEELLE
D
RMILLT
MI I ITA
PARI S
AR, ,AM ESSPARIEES,E
R AM
, ES
L
B LLAC
BA C
ONSST LSCCRSSTANSSV
VAN D
ON TRU RI I TI IAN V
VAN D
RUCCÓ
AN R E
IISPOS
SPOSA
AN R E
CCIIÓD
FORÇA
FORÇA
ARD’UN
DECASS
E CA T
R D’UN
TELLSi i
EL S F
R EELSSE
R L EU
NOMB
NOMB
FORTFF
ORTI I I
REEMA
U
R MA
CACIO
ICACIO
JJORDE
OR D
NSSi i
N
EGUEER
GU RRE
RERS
RS

30. FERRAN I
VA REPOBLAR ELS TERRITORIS DESPOBLATS AL SUD DEL
DUERO FINS a ÀVILA, CONVERTINT A CASTELLA-LLEÓ, EN UN
REGNE FORT, QUE VA PASSAR A DOMINAR L’OFENSIVA
CONTRA AL-ANDALUS
FILL
ALFONS VI
ALFONS I el
BATALLER
RAMON
BERENGUER
IV
VA CONTINUAR L’EXPANSIÓ i VA OCUPAR TOLEDO, EL QUE
VA PERMETRE DUR DUR LA FRONTERA DEL REGNE DE
CASTELLA-LLEÓ, MÉS ENLLÀ DEL TAJO i REPOBLAR LES
TERRES AL NORD D’AQUEST RIU
VA CONQUISTAR TOTES LES POBLACIONS IMPORTANTS DEL
REGNE MUSULMÀ DE SARAGOSSA
VA COMPLETAR LA FORMACIÓ DEL TERRITORI CATALÀ AMB LA
CONQUISTA DE TORTOSA

31. ARRIBADA dels ALMORÀVITS i dels
ALMOHADES
DEFENSAR-SE DELS ATACS CRISTIANS, QUE NI EL
PAGAMENT DE LES PARIES ES PODIA DETENIR
PER AQUEST MOTIU VAN DEMANAR AJUDA A ALTRES IMPERIS
ISLÀMICS DEL NORD D’ÀFRICA
ALMORÀVITS
VAN ENTRAR A LA PENÍNSULA ENTRE EL 1086 i el 1109 i VAN UNIFICAR TOTES LES
TAIFES i VAN DERROTAR ELS REGNES CRISTIANS  ( EL CID )
ALMOHADES
VAN ARRIBAR A LA PENÍNSULA CAP AL 1146, DESPRÉS DE DERROTAR ALS
ALMORÀVITS AL NORD D’ÀFRICA I VAN ACONSEGUIR FRENAR EL PROGRÉS DE LA
RECONQUISTA CRISTIANA, AL MENYS DURANT CINQUANTA ANYS

35. 3. L’EXPANSIÓ TERRITORIAL dels segles XI i XII
PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA
PROVA
1. RELACIONA cada PERSONATGE amb el CONCEPTE que
CORRESPONGA:
 CONCEPTES:
1. NOBLE CASTELLÀ DEL SEGLE XI, ANOMENAT EL CID CAMPEADOR:
2. PRIMER REI DE CASTELLA:
3. REI D’ARAGÓ QUE VA CONQUISTAR LES POBLACIONS MÉS IMPORTANTS DEL REGNE
MUSULMÀ DE SARAGOSSA:
4. PRIMER REI DE LA CORONA D’ARAGÓ:
5. REI DE CASTELLA QUE VA OCUPAR TOLEDO,VA PORTAR LA FRONTERA DEL REGNE
CASTELLANOLLEONÉS ,MÉS ENLLÀ DEL TAJO i VA REPOBLAR LES TERRES SITUADES AL
NORD D’AQUEST RIU:
6. COMTE DE BARCELONA QUE VA COMPLETAR LA FORMACIÓ DEL TERRITORI CATALÀ AMB
LES CONQUISTES DE TORTOSA i de LLEIDA:
 PERSONATGES:
 RAMON BERENGUER IV -- FERRAN I -- RODRIGO DÍAZ de

36. 3. L’EXPANSIÓ TERRITORIAL dels segles XI i XII
QUESTIONS CLAUS
---
PER LA
PROVA
1. LA DESCOMPOSICIÓ DEL CALIFAT DE CÒRDOVA, QUE VA FER
DESAPAREIXER i QUE VA FER COMENÇAR SOBRE LES TAIFES?
2. QUE EREN LES PARIES, QUE ES PRETENIA AMB ELLES i QUÈ i COM,
VAN REFORÇAR?
3. ASSENYALA ELS TERRITORIS QUE VAN CONQUISTAR i REPOBLAR,
ELS SEGUENTS REIS:




FERRAN I:
ALFONSO VI:
ALFONS I el BATALLER:
RAMON BERENGUER IV:
1. A QUÍ i QUAN, VAN DEMANAR AJUDA LES TAIFES ISLÀMIQUES, PER
DEFENSAR-SE?

37. OCUPACIÓ DE LES TERRES QUE S’HAVIEN
OCUPACIÓ DE LES TERRES QUE S’HAVIEN
MANTINGUTS DESHABITADES o que ELS REIS
MANTINGUTS DESHABITADES o que ELS REIS
CRISTIANS HAVIEN CONQUISTAT ALS MUSULMANS
CRISTIANS HAVIEN CONQUISTAT ALS MUSULMANS
TERRES CONQUISTADES A L’ENEMIC
TERRES CONQUISTADES A L’ENEMIC
ES CONVERTIEN EN PROPIETAT DEL REI
ES CONVERTIEN EN PROPIETAT DEL REI
NOUS POBLADORS
PROCEDIEN
PROCEDIEN
ALS
VA ALS: :
AVA DONA
IURAVA ooDONA VA LS SSERVES
LS LL
EEEELSLL IUR
QU
ERVEI IS
QU
AGAMENT D
A PPAGAMENTDEELS
- - NOBLESS,CCOM A
NOBLE , OM
MILITARSS
MILITAR
O STIRS
A M NEESTIRS
, ER FUND R M ON
NJOSS,PPERFUND AR ORS LLIUREES
- - MO NJO
MO
LLIUR S
NTRE LLAURAD
EENTRELLAURAD ORS
- - REEPARTIA
R PARTIA
DELS PRIMERS NUCLIS CRISTIANS i iTAMBÉ HI HAVIA
DELS PRIMERS NUCLIS CRISTIANS TAMBÉ HI HAVIA
MOLTS CRISTIANS MOSSÀRABS
MOLTS CRISTIANS MOSSÀRABS
ELS ATRAIEN ELS PRIVILEGIS QUE OTORGAVEN ELS REIS
ELS ATRAIEN ELS PRIVILEGIS QUE OTORGAVEN ELS REIS
CARTA DE POBLAMENT
CARTA DE POBLAMENT
LLIBERTAT PERSONAL
LLIBERTAT PERSONAL
LLIBERTAT D’IMPOSTOS i ide PRESTACIONS MILITARS
LLIBERTAT D’IMPOSTOS de PRESTACIONS MILITARS
PERMÍS DE COMERÇ ...
PERMÍS DE COMERÇ ...

38. TIPUS
REPOBLAMENTS LLIURES
REPOBLAMENTS LLIURES
REPOBLAMENTS COMUNALS
REPOBLAMENTS COMUNALS
REPOBLAMENTS LLIURES
REPOBLAMENTS LLIURES
CARACTERÍSTIQUES:
CARACTERÍSTIQUES:
- - EREN COMUNITATS DE LLAURADORS LLIURES QUE TENIEN XICOTETES PARCEL.LES DE
EREN COMUNITATS DE LLAURADORS LLIURES QUE TENIEN XICOTETES PARCEL.LES DE
TERRA i iQUE HABITAVEN EN XICOTETS LLOGARETS AÏLLATS FORMAT UNA VILA
TERRA QUE HABITAVEN EN XICOTETS LLOGARETS AÏLLATS FORMAT UNA VILA
- - ELS HABITANTS DE LES VILES ES REUNIEN EN UN CONSELL, PER DECIDIR SOBRE ELS AFERS
ELS HABITANTS DE LES VILES ES REUNIEN EN UN CONSELL, PER DECIDIR SOBRE ELS AFERS
D’INTERÉS COL.LECTIU
D’INTERÉS COL.LECTIU
- - A PARTIR DEL SEGLE XI, LA NECESSITAT DE DEFENSAR i iGOVERNAR ELS TERRITORIS VA
A PARTIR DEL SEGLE XI, LA NECESSITAT DE DEFENSAR GOVERNAR ELS TERRITORIS VA
ENFORTIR ELS NOBLES i iels MONJOS, QUE VAN ANAR REBENT DEL MONARCA EL DRET
ENFORTIR ELS NOBLES els MONJOS, QUE VAN ANAR REBENT DEL MONARCA EL DRET
D’EXERCIR COM A SENYORS SOBRE LES SEUES TERRES i iVA FER QUE MOLTS LLAURADORS
D’EXERCIR COM A SENYORS SOBRE LES SEUES TERRES VA FER QUE MOLTS LLAURADORS
LLIURES ES CONVERTIREN EN SERFS
LLIURES ES CONVERTIREN EN SERFS
REPOBLAMENTS COMUNALS
REPOBLAMENTS COMUNALS
CARACTERÍSTIQUES:
CARACTERÍSTIQUES:
- - A PARTIR DEL SEGLE XII, EL TIPUS DE REPOBLAMENT VA CANVIAR AL TINDRE ELS NOUS
A PARTIR DEL SEGLE XII, EL TIPUS DE REPOBLAMENT VA CANVIAR AL TINDRE ELS NOUS
HABITANTS QUE ESTAR PROTEGITS DELS ATACS MUSULMANS, ELS REPOBLAMENTS
HABITANTS QUE ESTAR PROTEGITS DELS ATACS MUSULMANS, ELS REPOBLAMENTS
S’ORGANITZAVEN DE MANERA COL.LECTIVA i iel DIRIGIEN NOBLES i iECLESIÀSTICS
S’ORGANITZAVEN DE MANERA COL.LECTIVA el DIRIGIEN NOBLES ECLESIÀSTICS
- - ELS REIS VAN ORGANITZAR EL REPOBLAMENT de les CIUTATS FRONTERERES, OTORGANT
ELS REIS VAN ORGANITZAR EL REPOBLAMENT de les CIUTATS FRONTERERES, OTORGANT
IMPORTANTS PRIVILEGIS i iDRETS, ALS HABITANTS QUE S’HI TRASLLADAVEN ( (FURS ) )
IMPORTANTS PRIVILEGIS DRETS, ALS HABITANTS QUE S’HI TRASLLADAVEN FURS

39. FONAMENTADA EN: :
FONAMENTADA EN
L’AGRICULTURA iila RAMADERIA
L’AGRICULTURA la RAMADERIA
L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, ,DESTINADA A L’AUTOCONSUM i i
L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA DESTINADA A L’AUTOCONSUM
PRACTICANT LA ROTACIÓ BIENNAL
PRACTICANT LA ROTACIÓ BIENNAL
ELS PRINCIPALS CULTIUS EREN ELS CEREALS, LA VINYA i iles OLIVES , ,i ien les
ELS PRINCIPALS CULTIUS EREN ELS CEREALS, LA VINYA les OLIVES en les
ZONES MOLT IRRIGADES L’ARRÒS i iPRODUCTES DE L’HORTA
ZONES MOLT IRRIGADES L’ARRÒS PRODUCTES DE L’HORTA
LA RAMADERIA, ,QUE ERA ESSENCIAL EN LES ZONES de MUNTANYA
LA RAMADERIA QUE ERA ESSENCIAL EN LES ZONES de MUNTANYA
ES CRIAVEN SOBRETOT CABRES i iOVELLES, PER AL CONSUM de CARN i ide LLET i i
ES CRIAVEN SOBRETOT CABRES OVELLES, PER AL CONSUM de CARN de LLET
la PRODUCCIÓ de LLANA
la PRODUCCIÓ de LLANA
-- ELS INTERCANVIS EREN ESCASSOS i iels LLAURADORS SOLIEN FER-SE
ELS INTERCANVIS EREN ESCASSOS els LLAURADORS SOLIEN FER-SE
ELLS MATEIXOS ELS INSTRUMENTS AGRÍCOLES, NOMÉS EN CERTS NUCLIS URBANS HI
ELLS MATEIXOS ELS INSTRUMENTS AGRÍCOLES, NOMÉS EN CERTS NUCLIS URBANS HI
HAVIA ARTESANS
HAVIA ARTESANS
-- A LES VILES i iCIUTATS S’ORGANITZAVEN PERIÒDICAMENT MERCATS D’ÀMBIT LOCAL o
A LES VILES CIUTATS S’ORGANITZAVEN PERIÒDICAMENT MERCATS D’ÀMBIT LOCAL o
COMARCAL, ON LA MAJORIA DELS INTERCANVIS ES FEIEN PEL SISTEMA DE
COMARCAL, ON LA MAJORIA DELS INTERCANVIS ES FEIEN PEL SISTEMA DE
BARATA o CANVI, ,AL NO CIRCULAR QUASI MONEDA
BARATA o CANVI AL NO CIRCULAR QUASI MONEDA

40. Govern i economia.
Govern
Rei
Concentració
de poders
Economia
Agricultura
Ramaderia
Ovella
merina
Corts
Impostos
Ramats
transhumants
Carrerades
“Mestas”
Escut de la
Mesta
Estat únic
Institucions úniques
i mateixa llei.
Artesania i comerç
Fires

41. 4. El REPOBLAMENT dels TERRITORIS CONQUISTATS
 PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA
1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:
a) OCUPACIÓ DE TERRES QUE S’HAVIEN MANTINGUT DESHABITADES o que els REIS CRISTIANS HAVIEN
CONQUISTATS ALS MUSULMANS:



b)
RECONQUISTA
REPOBLAMENT
CONQUISTA
DOCUMENT ON ES RECOLLIEN ELS BENEFICIS QUE TENIEN ELS NOUS REPOBLADORS EN OCUPAR
TERRA RECONQUISTADA:



CARTA DE POBLAMENT
CARTA DE BENEFICIS
CARTA DE PRIVILEGIS
c) XICOTETES PARCEL.LES DE TERRA OCUPADES PER LLAURADORS LLIURES DURANT EL REPOBLAMENT DE
LA VALL DEL DUERO i del SUD DELS COMTATS PIRINENCS:



GUARET
CULTIUS
ALOUS
d) REUNIÓ DELS HABITANTS DE LES VILES, EN QUÈ ES DECIDIEN ELS AFERS D’INTERÉS COL.LECTIU:



CONSELL
CORTS
ASSEMBLEA
e) IMPORTANTS PRIVILEGIS i DRETS QUE ELS REIS ATORGAVEN ALS HABITANTS QUE ES TRASLLADAVEN
A LES CIUTATS FRONTERERES:



FURS
DONACIONS
PRESTACIONS

42. 4. El REPOBLAMENT dels TERRITORIS CONQUISTATS
QUESTIONS CLAUS --- PER LA
PROVA
1. A QUE S’ANOMENA REPOBLACIÓ, EN QUE ES CONVERTIEN LES TERRES CONQUISTADES A
L’ENEMIC i A QUI I PER QUIN MOTIU ELS LLIURAVEN?
2. D’ON PROCEDIEN ELS NOUS REPOBLADORS, QUINS PRIVILEGIS ELS OTORGAVEN ELS REIS i
ON ES RECOLLIEN ELS MATEIXOS?
3. INDICA, AL RESPECTE DELS DOS TIPUS DE REPOBLAMENT:
 LLIURES:
 QUI ELS FORMAVA:
 QUI ELS GOVERNAVA i QUE ES DECIDIA EN ELLS:

COMUNALS:
 MOTIU PEL QUE VAN SORGIR:
 FORMA EN QUE S’ORGANITZAVEN:
 OTORGAMENT QUE TENIEN i PER A QUI EREN:
4. QUINA ERA LA BASE DE LA RIQUESA DELS REGNES CRISTIANS ALS SEGLES IX-XII, COM EREN
ELS INTERCANVIS, QUE S’ORGANITZAVA PERIÒDICAMENT A LES VLILES i CIUTATS i COM ES
FEIEN LA MAJORIA DELS INTERCANVIS i PERQUÈ?

43. INTERRELACIÓ CULTURAL
AL LLARG DE L’EDAT MITJANA A LA PENÍNSULA IBÈRICA
AL LLARG DE L’EDAT MITJANA A LA PENÍNSULA IBÈRICA
VAN CONVIURE, ,EN ÉPOQUES de PAU i iPERÍODES
VAN CONVIURE EN ÉPOQUES de PAU PERÍODES
D’ENFRONTAMENT CULTURES, RELIGIONS i iPOBLES
D’ENFRONTAMENT CULTURES, RELIGIONS POBLES
DIVERSOS, ,COM FOREN:
DIVERSOS COM FOREN:
- CRISTIANS
- MUSULMANS
- JUEUS
DE RESULTES D’AQUESTA CONVIVÈNCIA ES VA
DE RESULTES D’AQUESTA CONVIVÈNCIA ES VA
PRODUIR UN INFLUX D’UNES CULTURES SOBRE
PRODUIR UN INFLUX D’UNES CULTURES SOBRE
ALTRES i iun ENRIQUIMENT DEL PATRIMONI
ALTRES un ENRIQUIMENT DEL PATRIMONI
CULTURAL dels REGNES CRISTIANS
CULTURAL dels REGNES CRISTIANS
ESCOLES de
TRADUCTORS
- -FOREN UN PUNT DE TROBADA CULTURAL ENTRE ÀRABS,JUEUS i iCRISTIANS, ,
FOREN UN PUNT DE TROBADA CULTURAL ENTRE ÀRABS,JUEUS CRISTIANS
QUE TREBALLAVEN EN UN AMBIENT DE TOLERÀNCIA,,TRADUINT TEXTOS
QUE TREBALLAVEN EN UN AMBIENT DE TOLERÀNCIA TRADUINT TEXTOS
LITERARIS, TRACTATS DE MEDICINA, MATEMÀTIQUES i iASTRONOMIA.
LITERARIS, TRACTATS DE MEDICINA, MATEMÀTIQUES ASTRONOMIA.
--LA MÉS DESTACADA FOU L’ESCOLA DE TRADUCTORS DE TOLEDO
LA MÉS DESTACADA FOU L’ESCOLA DE TRADUCTORS DE TOLEDO

44. COMUNITATS
JUEVES
EREN
COMUNITATS JUDAIQUES QUE ES VAN QUEDAR AALES CIUTATS
COMUNITATS JUDAIQUES QUE ES VAN QUEDAR LES CIUTATS
CONQUISTADES PELS CRISTIANS i ique es VAN CONVERTIR EN METGES,
CONQUISTADES PELS CRISTIANS que es VAN CONVERTIR EN METGES,
CONSELLERS, PRESTADORS, CIENTÍFICS i iTRADUCTORS
CONSELLERS, PRESTADORS, CIENTÍFICS TRADUCTORS
VIVIEN
EN BARRIS SEPARATS ANOMENATS ALJAMES o
EN BARRIS SEPARATS ANOMENATS ALJAMES o
JUERIES, ,ON TENIEN SINAGOGES ooCENTRES D’ORACIÓ
JUERIES ON TENIEN SINAGOGES CENTRES D’ORACIÓ
PAGAVEN IMPOSTOS ESPECIALS i iTENIEN AUTONOMIA ADMINISTRATIVA i iJUDICIAL
PAGAVEN IMPOSTOS ESPECIALS TENIEN AUTONOMIA ADMINISTRATIVA JUDICIAL
Els
MOSSÀRABS
EREN
CRISTIANS QUE ES VAN MANTINDRE FIDELS AL CRISTIANISME DESPRÉS
CRISTIANS QUE ES VAN MANTINDRE FIDELS AL CRISTIANISME DESPRÉS
DE LA INVASIÓ MUSULMANA
DE LA INVASIÓ MUSULMANA
ELS ÀRABS ES VAN PERMETRE PRACTICAR LA RELIGIÓ CRISTIANA i ique VISQUEREN
ELS ÀRABS ES VAN PERMETRE PRACTICAR LA RELIGIÓ CRISTIANA que VISQUEREN
AMB LES SEUES PRÒPIES LLEIS , ,PERÒ A CANVI, ,ELS VAN EXIGIR EL PAGAMENT D’UNS
AMB LES SEUES PRÒPIES LLEIS PERÒ A CANVI ELS VAN EXIGIR EL PAGAMENT D’UNS
TRIBUTS i ique els SOMETEREN A LA SEUA AUTORITAT
TRIBUTS que els SOMETEREN A LA SEUA AUTORITAT

45. Els MUDÈJARS
EREN
--MUSULMANS QUE VAN ROMANDRE EN ELS REGNES CONQUISTATS
MUSULMANS QUE VAN ROMANDRE EN ELS REGNES CONQUISTATS
PELS REIS CRISTIANS, QUE ELS VAN PERMETRE MANTENIR: :
PELS REIS CRISTIANS, QUE ELS VAN PERMETRE MANTENIR
-- LA SEUA RELIGIÓ, PERTINENCES, OFICIS
LA SEUA RELIGIÓ, PERTINENCES, OFICIS
--PERÒ TENIEN QUE PAGAR UNS TRIBUTS ESPECIALS i ien MOLTS CASOS ES
PERÒ TENIEN QUE PAGAR UNS TRIBUTS ESPECIALS en MOLTS CASOS ES
VEIEN OBLIGATS A VIURE EN BARRIS APARTATS i iAÏLLATS, les MORERIES
VEIEN OBLIGATS A VIURE EN BARRIS APARTATS AÏLLATS, les MORERIES
-- EL SEU NOMBRE VA SER ELEVAT i iVA DONAR LLOC A UNA ENORME INFLLUÈNCIA, ,
EL SEU NOMBRE VA SER ELEVAT VA DONAR LLOC A UNA ENORME INFLLUÈNCIA
VISIBLE EN PARAULES QUE CONSERVA LA NOSTRA LLENGUA D’ORIGEN ÀRAB, COM
VISIBLE EN PARAULES QUE CONSERVA LA NOSTRA LLENGUA D’ORIGEN ÀRAB, COM
TAMBÉ LES APORTACIONS aales TÈCNIQUES DE REGADIU i iMOLTS CONEIXEMENTS
TAMBÉ LES APORTACIONS les TÈCNIQUES DE REGADIU MOLTS CONEIXEMENTS
CIENTÍFICS i iMÈDICS
CIENTÍFICS MÈDICS
-- TAMBÉ VAN CREAR UN ESTIL DE CONSTRUCCIÓ PECULIAR, L’ART MUDEJAR
TAMBÉ VAN CREAR UN ESTIL DE CONSTRUCCIÓ PECULIAR, L’ART MUDEJAR

46. 5. La PENÍNSULA IBÈRICA: TROBADA de CULTURES
 PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA
PROVA
1. TORNA a ESCRIURE AQUESTES FRASES CORREGINT-NE ELS ERRORS:
1. AL LLARG DE L’EDAT MITJANA, A LA PENÍNSULA IBÈRICA VAN CONVIURE
CULTURES, RELIGIONS i POBLES DIVERSOS: CRISTIANS, HINDÚS i JUEUS.
2. MOLTES DE LES OBRES FILOSÒFIQUES i CIENTÍFIQUES DELS AUTORS GRECS
i LLATINS VAN ARRIBAR A EUROPA A TRAVÉS D’AL-ANDALUS, PERQUE
HAVIEN ESTAT TRADUÏDES AL CASTELLÀ
3. L’INTERÉS DELS PAÏSOS EUROPEUS PER CONÉIXER LES OBRES CLÀSSIQUES
VA FOMENTAR LA CREACIÓ A LA FRANÇA CRISTIANA D’ESCOLES DE
TRADUCTORS
4. LES ESCOLES DE TRADUCTORS VAN SER UN VERITABLE PUNT DE TROBADA
CULTURAL ENTRE ANGLESOS, FRANCS i GERMÀNICS, QUE TREBALLAVEN
EN UN AMBIENT DE TOLERÀNCIA
5. LES COMUNITATS JUEVES HABITAVEN EN BARRIS SEPARATS, ANOMENATS
ALJAMES o MORERIES

47. 5. La PENÍNSULA IBÈRICA: TROBADA de CULTURES
QUESTIONS CLAUS --- PER LA
PROVA
1.
2.
3.
QUÈ i QUI, VAN CONVIURE AL LLARG DE L’EDAT MITJANA A LA PENÍNSULA IBÈRICA i QUE ES VA PRODUIR DE
RESULTA D’AQUESTA CONVIVÈNCIA?
QUE i PER QUÈ, VAN FOMENTAR L’INTERÉS DELS PAÏSOS EUROPEUS PER CONEIXER LES OBRES FILOSÒFIQUES i
CIENTÍFIQUES DELS GRECS i LLATINS, QUE VAN SER AQUESTES ESCOLES, COM ES TREBALLAVA EN ELLES, QUE
TRADUÏEN i QUINA FOU LA MÉS DESTACADA?
INDICA AL RESPECTE DE LA CULTURA DELS JUEUS, MOSSÀRABS i MUDÈJARS:
 JUEUS:
 EN QUE ES VAN CONVERTIR, AL SER CONQUISTADES LES CIUTATS PELS CRISTIANS:
 LLOC ON VIVIEN i NOM:
 CENTRE D’ORACIÓ:
 ASPECTES EN QUE TENIEN AUTONOMIA:
 MOSSÀRABS:
 QUI EREN:
 EXIGÈNGIES PER PODER MANTINDRE LES SEUES PRÒPIS LLEIS:
 ESTIL ARTISTIC QUE VAN DESENVOLUPAR i QUE MESCLAVA EL MATEIX:
 MUDÈJARS:
 QUI EREN:
 QUE ELS VAN PERMETRE ELS MONARQUES:
 A QUE ESTAVEN SOTMESOS:
 QUE CONSERVEM D’ELLS:

48. TEMA 4: La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENINSULARS
 ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA
PROVA i ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA:
PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES
PÀGINES 74 i 75, EFECTUAR:
L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA
CONCEPTUAL
L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTES
L’ACTIVITAT 4: TREBALLA el MAPA
L’ACTIVITAT 5: IDENTIFICA PERSONATGES
L’ACTIVITAT 8: REFLEXIONA i ARGUMENTA
 DEL