L’IMPERIALISME
COLONIAL
"La política colonial s'imposa en primer lloc en les nacions que han de
recórrer a l'emigració, ja per ser pobre la seua p...
ESQUEMA PER AL COMENTARI D’UN TEXT HISTÒRIC.
 
1.Identificació i localització del text.
a) Tipus de text segons el seu con...
“Races superiors! Races inferiors!. És fàcil dir-ho. Per la meua
part, jo m'aparte de tal opinió, especialment després d'h...
Àfrica, cap a 1870.
La Conferència de Berlin (1884-1885).
Convocada pel Canciller
alemany Bismark, per tal de
tractar l’expansió imperialista
...
El Modernisme.
L’Impressionisme.

Monet
Monet
Renoir
Manet
Sorolla
Sorolla
Sorolla
L'IMPERIALISME COLONIAL
L'IMPERIALISME COLONIAL
L'IMPERIALISME COLONIAL
L'IMPERIALISME COLONIAL
L'IMPERIALISME COLONIAL
L'IMPERIALISME COLONIAL
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

L'IMPERIALISME COLONIAL

895 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
895
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
298
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

L'IMPERIALISME COLONIAL

  1. 1. L’IMPERIALISME COLONIAL
  2. 2. "La política colonial s'imposa en primer lloc en les nacions que han de recórrer a l'emigració, ja per ser pobre la seua població, ja per ser excessiva. Però també s'imposa en les que tenen o bé superabundància de capitals o bé excedent de productes; aquesta és la forma moderna actual més estesa i més fecunda (...). Des d‘aquest punt de vista, ho repetisc, la fundació d'una colònia és la creació d'un mercat (...). En el temps en què estem i amb la crisi que passen totes les indústries europees, la fundació d'una colònia és la creació d'una eixida. Allí on romanga el nuc colonial entre la mare-pàtria que produïx i les colònies que ella va fundar, es tindrà el predomini dels productes: econòmic, i també polític (...) Hi ha un segon punt que dec igualment abordar: és el costat humanitari i civilitzador de la qüestió. És precís dir obertament que, en efecte, les races superiors tenen un dret respecte a les races inferiors perquè hi ha un deure amb elles. Les races superiors tenen el deure de civilitzar a les races inferiors. Hi existix algú que puga negar que hi ha més justícia, més orde material i moral en l'Àfrica del Nord des que França ha fet la seua conquista?" Discurs de Jules Ferri davant de la Cambra, París. 1885.
  3. 3. ESQUEMA PER AL COMENTARI D’UN TEXT HISTÒRIC.   1.Identificació i localització del text. a) Tipus de text segons el seu contingut (polític, econòmic, social, cultural) i  per la seua forma (jurídic, informatiu o narratiu) b) Localització: esmentar el lloc i el context històric en el qual ha estat escrit  el text. c) Autor i destinatari (si es coneixen). El destinatari pot ser individual o  col·lectiu. d) Dir si és una font primària (text d’època) o font secundària (text escrit  amb posterioritat que descriu uns fetes del passat). 2.Idea principal i idees secundàries del text. En aquest apartat s’ha d’evitar  repetir literalment el que diu el text. Dins d’aquest apartat explicarem les paraules  més importants. 3.Context o aplicació de coneixements. És la part més llarga del comentari. S’han  d’explicar els antecedents i les conseqüències del text. 4.Conclusió. S’ha d’explicar la importància del text comentat per a la història.  També hem de fer una avaluació personal i crítica del text.
  4. 4. “Races superiors! Races inferiors!. És fàcil dir-ho. Per la meua part, jo m'aparte de tal opinió, especialment després d'haver vist savis alemanys demostrar científicament que la francesa és una raça inferior a l'alemanya. No, no hi ha el dret de les anomenades nacions superiors sobre les nacions anomenades inferiors. La conquista que vosté [J. Ferri] preconitza és l'abús, llis i pla, de la força que dóna la civilització científica sobre les civilitzacions primitives, per a apropiar-se de l'home, torturar-lo i esprémer-li tota la força que té, en benefici d'un suposat civilitzador.” G. Clemenceau. Discurs en la Cambra . França, juliol de 1885.
  5. 5. Àfrica, cap a 1870.
  6. 6. La Conferència de Berlin (1884-1885). Convocada pel Canciller alemany Bismark, per tal de tractar l’expansió imperialista per Àfrica, les rivalitats entre França i Bèlgica i assegurar l’expansió alemana. Acords: •Llibertat de comerç i navegació als rius Níger i Congo. •Prohibició de l’esclavitud. •El Congo seria una colònia propietat del rei de Bèlgica. •Principi d’ocupació efectiva (s’havia d’ocupar un territori per tal de considerar-lo propi).
  7. 7. El Modernisme.
  8. 8. L’Impressionisme. Monet
  9. 9. Monet
  10. 10. Renoir
  11. 11. Manet
  12. 12. Sorolla
  13. 13. Sorolla
  14. 14. Sorolla

×