1. o
SERVIRÀ DE RES LA ‘’PRIMAVERA ÀRAB ?
Samia Yerrou, Oumaima Youmni, Mariam Daih
Escola Andersen 2011-2012

2. 2
ÍNDEX
1. Introducció .................................................................................pàg 4
2. La situació política, econòmica i social abans del 2011.........pàg 5-14
2.1 Política
2.2 Economia
2.3 Societat: la situació de la dona
2.4 Comparació dels països anteriors amb Espanya i la Unió Europea
2.5 Conclusions
3. La “Primavera àrab”.................................................................pàg 15-16
3.1 Què és i per què li van donar aquest nom?
3.2 Com va començar?
3.3 Com va evolucionar?
3.4 L’estat actual
4. Què opina la gent d’aquesta revolució?...................................pàg 17
4.1 Com hem obtingut la informació: les enquestes i les entrevistes
4.2 Els resultats de les enquestes.....................................................pàg 18-23
4.2.1 Sabeu què és la primavera àrab?
4.2.2 La Primavera Àrab millorarà les situació econòmica dels països?
4.2.3 Creus que això servirà perquè la població millori la seva situació
de vida i que no hagi d’emigrar?
4.2.4 Creus que la llibertat augmentarà?
4.2.5 Per tant, en aquests països triomfarà la democràcia?
4.2.6 Aquestes revoltes serviran per fer unes lleis que recolzin la
igualtat de l’home i de la dona?
4.2.7 Creus que aquestes revoltes serviran per canviar la situació de la
dona?

3. 3
4.2.8 Creus que aquests canvis que hi ha en marxa es podran fer
sense ajuda exterior o per el contrari creus que serà necessària?
4.2.9 Aquestes revolucions que han passat, creus que són positives
per a la societat?
4.2.10 Estàs a favor o en contra de la Primavera àrab?
4.3 Conclusions .............................................................................pàg 24
4.4 El resultat de les entrevistes...................................................pàg 24-25
4.4.1 Com us vau sentir al llarg del desenvolupament dels fets?
4.4.2Per què creieu que li han donat aquest nom?
4.4.3 Creieu que aquests canvis que hi ha són necessaris?
4.4.4 Quines creieu que són les perspectives de futur o cap a on ens
duran aquests canvis?
4.4.5 Què és el que trobeu bé o malament ?
4.4.6 Creieu que hi podria haver una altre manera de solucionar els
problemes que afecten a les societats?
4.5 Conclusions............................................................................pàg 25
5. Conclusions generals.......................................................... pàg 26
6. Bibliografia............................................................................ pàg 27

4. 4
1. Introducció
En aquest treball volem estudiar les revoltes que van començar al 2010 /2011
en alguns països àrabs, i que encara avui en dia són noticia en algun estat. El
conjunt d’aquestes revoltes és conegut com a ‘’Primavera democràtica’’ o
‘’Primavera àrab’’.
La motivació que ens a dut escollir aquest tema ha estat la curiositat de saber
el perquè d’uns fets que vam anar conèixent a travès de mitjans de
comunicació, i que afectaven a unes societats properes a la nostra, com a
marroquines que som i, per tant, pertanyents a la civilització àrab.
El conjunt de fets dels quals ens anàvem assabentant ens feia pensar en que
les societats d’aquells països serien capaces d’aconseguir arribar a canviar la
seva situació política, econòmica i social. També pensavem que la majoria de
les persones ho veia així. I aixó és el que volem demostrar en aquest treball: la
població creu que la ‘’Primavera àrab’’ millorara la situació dels països
islàmics.
Iniciarem el nostre estudi buscant informació sobre la succesió de fets que en
tingut lloc en diferents països del món àrab a partir de finals del 2010.Ens
centrarem en els països següents: Marroc, Tunis, Líbia, Síria, Egipte.
Després estudiarem les causes que han fet que les societats d’aquelles
nacións s’hagin revoltat o hagin iniciat un conjunt de protestes contra els seus
governants.
Després d’aquesta part teòrica, n’ iniciarem una de pràctica per recollir l’opinió
de la gent del nostre entorn. Aquesta part recollirà els resultats d’unes
enquestes i entrevistes que passarem a un grup representatiu de persones de
la nostra ciutat: tant homes com dones de diverses edats i diferents orígens.
Finalment, després de seguir els nostres objectius, veurem què en pensa la
gent d’on ens durà la ‘’Primavera àrab’’ i si és podra aconseguir o arribar a tot
allò que han estat reivindicant, és a dir , la millora dels seus drets.

5. 5
2. Situació política, econòmica i social abans del 2011
2.1 Política
Marroc
El rei Mohamed VI del Marroc és cap d`Estat des de 1999. És l`únic país africà
que actualment no és membre de la Unió Africana (UA).
D'acord amb la Constitució del Marroc, el país és una Monarquia constitucional,
amb un Parlament electe. El Rei del Marroc té amplis poders executius, amb la
possibilitat de dissoldre el govern i el Parlament i dirigir les forces militars, a
més d'altres poders. Els partits polítics d'oposició estan permesos i diversos
s'han presentat a les eleccions en els últims anys.
La situació política al Marroc era molt diferent dels altres països àrabs. Volien
canviar els partits polítics dels govern, perquè els marroquins exigeixen més
democràcia, cansats d'uns governants que prometien reformes i un increment
del benestar a través de la integració en els mercats internacionals desde feia
dècades. Els marroquins volien una democràcia real, no que es digui que el
Marroc és un país democràtic i no ho és.
Tunis
Tunis és un país situat a la costa mediterrània africana, la capital de la qual és
Tunis. És el país més petit del Magrib.
El president Zine El Abidine Ben Ali va ser reelegit para un tercer mandat el
1999 amb el seu partit l'Assemblea Constitucional Democràtica (RCD) i va
aconseguir 148 dels 182 escons del Parlament. Llavors, Tunis va iniciar un
període de major obertura a l'exterior.
El principal problema polític de Tunis era que el President i el partit que el
recolzava feia un mont d’ anys que estaven al govern i impadien que les altres
forces polítiques hi poguessin arribar.

6. 6
Líbia
La República Àrab de Líbia va ser un estat sorgit després de la revolució del
coronel Muamar Gadafi en 1969, que va enderrocar al rei Idriss I.
El 1977 la República Àrab Líbia va ser substituida per la Gran Jamahiriya Àrab
Líbia Popular i Socialista, proclamada per Gadafi. A la práctica era un régim
dictatorial amb els drets i llibertats individuals restringits.
Síria
Síria és una república des de 1963. El 1973 es va aprovar en referèndum la
Constitució que definia a Síria com República Democràtica, Popular i Socialista,
basada, entre uns altres, en el socialisme àrab, els principis d'igualtat davant la
llei, llibertat religiosa i propietat privada. El 2012 es vaaprovar una nova
Constitució.Cada set anys es tria a un president, que ha de ser musulmà; i
cada quatre, una Assemblea del Poble i un Consell de Ministres.
Tot i així, el President pertany a una família de presidents, el seu pare ja ho era,
i el partit que el sostenta impadeix que altres forces polítiques, representatives,
de l’opinió popular, arribin al parlament sirià.
Egipte
La República Àrab d'Egipte és governada actualment d'acord amb la constitució
de 1971, aprovada per referèndum l'11 de setembre. Segons aquesta, Egipte
és Estat democràtic i socialista, en què l'islam és religió d'Estat i
l'àrab la llengua nacional. Però ala pràctioca com en els altres països, el
President no tenia data concreta per finalitzar els eu mandat i el partit polític
que estava en el poder, hi era desde feia més de trenta anys, no es veia que
altres forces polítiques poguessin arribar mai a governar.
2.2 Economia
Marroc
El Marroc és una economia bastant estable amb un creixement continu durant
l'últim mig segle. El PIB per càpita va créixer 47% en els anys seixanta arribant
a un creixement màxim del 274% en els setanta. No obstant això, això va

7. 7
demostrar ser insostenible i el creixement es va reduir dràsticament a només
un 8,2% en els anys vuitanta i 8,9% en els anys noranta.
El creixement real del PIB s'espera un terme mitjà de 5,5% en el període 2009-
13, vista les perspectives en el turisme i la indústria no agrícola, com el
creixement de la demanda en la zona de l'euro, principals mercats d'exportació
del Marroc i l'origen dels turistes es preveu que sigui més moderat. El
creixement serà molt inferior al 10,8% nivells que són àmpliament considerades
com necessàries per a tenir un gran impacte en la pobresa i l'atur.
El Marroc té uns sectors molt importants que són:
Agricultura: produeix blat, ordi, oliva i fruites.
Pesca: important tant en la costa mediterrània com en l'Atlàntic.
Indústria: les indústries més desenvolupades al Marroc són les productores
de fosfats, la tèxtil, l'agroalimentària, la siderúrgia, l'aeronàutica, l'electrònica i
el turisme.
Egipte
Egipte és predominantment un país agrícola; i un dels cultius de major
importància és el cotó, a part de l'activitat agrícola de subsistència, doncs al
voltant de 40% de la força laboral es dedica a les activitats agrícoles o
ramaderes. L'economia d'Egipte es va socialitzar després de la promulgació
d'una sèrie de lleis al començament de 1961.
Tunis
Tunis té una economia diversa, on els sectors de major importància són
l'agricultura, mineria, energia, turisme, petroli i empreses ‘’Manufacturadores’’.
A Tunis li falten els immensos recursos naturals dels països veïns, però l'adreça
econòmica curosa i reeixida ha portat una prosperitat raonable. Els productes
agrícoles principals són blat, ordi, oli d'oliva i les fruites, però necessiten
importar gran quantitat d'altres comestibles, particularment en anys de sequera
que han estat freqüents en els últims anys.

8. 8
Líbia
L'economia de Líbia es basa en el petroli, que constituïx la pràctica totalitat de
les seves exportacions (95%). Líbia pertany a la OPEP des de la seva fundació.
Així mateix hi ha indústria relacionada amb el petroli i de refinament, energia,
així com de béns de consum, ciment i tèxtil. L'economia de Líbia és la sisena
d'Àfrica, després de les de Sud-àfrica, Nigèria, Egipte, Algèria i El Marroc.
Mineria El petroli, és el principal recurs de Líbia, que pertany a la OPEP, seguit
del gas. És la font d'ingressos més important, 50% dels ingressos estatals i
25% del PIB.
Síria
L'economia de Síria està basada en l'extracció de petroli, per tant, aquesta
subjecta a les fluctuacions del preu internacional d'aquest; a més sol recórrer a
Iran com subministrador, degut al fet que la producció interna és deficitària. Les
principals refineries es troben en Homs i Baniyas. També posseïm reserves de
gas natural, sal gema i fosfats. L'agricultura (blat i cotó) genera el 27% del PIB i
la gandería, principalment caprina i ovina va dirigida a l'exportació de llana. Les
indústries tèxtil, alimentària, metal·lúrgica i Comentarà suposen el 22% del PIB.
Els drets del pas de petroli forà pels seus oleoductes generen grans ingressos,
el que no impedeix que Síria aquest entre els països més endeutats del món.
2.3 Societat: la situació de la dona
Marroc
En el món àrab i, per extensió, en el món musulmà la dona no gaudeix dels
mateixos drets que l'home. El Marroc acaba de sotmetre al Parlament
l'aprovació d'una nova “mudawana” (codi de família) integrada per un cert
nombre lleis que alliberen a la dona sense deixar de respectar l'esperit de l’
Islam i la cultura de la societat marroquina.
El rei Mohamed VI es troba darrere d'aquesta iniciativa; des del seu primer
discurs a l'agost de 1999 va prometre reformar l'estatut de la dona. Actualment,
es convida els marroqunís a conviure en el respecte de la dona.

9. 9
Tunis
Increïblement Tunis és un país molt avançat en lleis de protecció cap a
aquesta, cosa que no es podria pensar d'altre país musulmà.volia ressaltar la
situació que viu la dona
Ja en 1956, per ordre de HabibBourguiba, un mandatari molt venerat en el
país, es va abolir la poligàmia. La dona podia sol·licitar divorci, fins a llavors
dret exclusiu del marit.
Egipte
Fa molt anys que els homes egipcis pensen que les dones no són igual que el
home. Per altra banda, la literatura egípcia no vacil·la a presentar la dona com
frívola, capritxosa i poc fiable, però malgrat tot, les egípcies es van beneficiar
d'una posició que es troba en poques societats.
A hora la dona del Egipte te el mateix dret que el home, no hi ha diferencia
entre ells.
Líbia
La situació a líbia, la que està molt més destacada i es parla molt, és el tema
de la dona, la dona no hi té molts drets. També pot ser que tingui molts drets i
que el seu marit, li imposa a sobre els seus drets i ella, com sempre amb la por
, no podrà fer gran cosa, sempre queda sota el nivell.
2.4 Comparació dels països anteriors amb Espanya.
Com podem veure en el gràfic següent, les dades del Marroc, Tunis, Egipte,
Líbia i Síria referents al Producte Interior Brut (PIB) per càpita de cada país a
l’any 2010 el que té el PIB per càpita mes alt es Líbia amb 13.800 $ , i si fem la
comparació amb un país europeu, en aquest cas Espanya, que té 34.051 $ és
molt diferent

10. 10
L`esperança de vida ès la mitjana d`anys que viu una determinada poblaciò, en
aquest cas inclou la femenina, que sempre és més alta, i la masculina. La
d’España és més alta, la qual cosa vol dir aquí hi ha una millor qualitat de vida,
en quant a la salut, l’alimentació, higiene... Això seria una de les raons per les
quals la població dels països del nord d’Àfrica emigren cap a Occident i altres
zones del món on esperen tenir una millor vida.
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
Marroc Tunis Lìbia Sìria Egipte Espanya
PIB per capita
Marroc Egipte Sìria Lìbia Tunis Espanya
2010 74,6 73 74,8 74,8 74,6 81,2
68
70
72
74
76
78
80
82
Esperança de vida

11. 11
L’IDH (l’índex de desenvolupament humà), ens indica en quina posició es
troba cada país referent al conjunt d’estats del món, agafant un conjunt
d’indicadors econòmics que ens demostrin el grau de benestar de les
respectives societats, és a dir, on es viu millor.
El Marroc ocupa la posició 114 de 169; Egipte, la 101; Síria, la 111; Líbia, el
53; Tunis, la 81; i Espanya, la 20.
El número on està classificat cada país no depèn només dels recursos que té,
com ara, per exemple, si un país térecursos energètics com el petroli, i una
bona renda per càpita, no vol dir que obtingui una bona classificació.
De tota manera, observem que en els països de la “Primavera àrab” l’IDH és
més baix que el d’Espanya, encara que el Marroc, Síria i Egipte es troben en la
franja mitjana, i Líbia i Tunis en la franja alta, per tant, s’entén que les societats
d’aquells volguessin un canvi.
Marroc Egipte Sìria Lìbia Tunis Espanya
2010 0,567 0,703 0,589 0,755 0,683 0,873
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1
IDH 2010

12. 12
En relació a l’atur juvenilveiem que el tant per cent que es trobava en els països
àrabs, és a dirles persones aturades entre 16 i 25 anys a cada país es més
baix que Espanya, a excepció de Libia.
Aquests països no tenen unes xifres molt altes,i és a causa d’un tant per cent
de noies que es queden a casa i no busquen treball. També hi ha nois i noies
que treballen però que no estan ben pagades, perquè no tenen una especialitat
, que la seva formació és escassa. A part, també hi ha els que no tenen treball i
veuen molt difícil trobar-ne. Aquest és el motiu que els fa emigrar a un altre
país per poder tenir un futur millor, amb uns millors sous.
A causa de l’atur juvenil,milions de joves d’avui en dia, sense feina i sense futur,
s’han sumat a la “Primavera Àrab”. Els joves no s’han pogut quedar esperant
amb les braços creuats i per això han deciditprotestar i lluitar contra els seus
líders per tenir uns drets que ells necessaris per tenir un bon futur.
Marroc Egipte Siria Libia Túnez Espanya
Series1 21,88% 24,80% 19,09% 50% 30,68% 41,60%
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
Atur Juvenil 2010

13. 13
En Aquest gràfic podem observar les dades dels següents països, que com es
veu no hi ha molta diferència entre un país i l’altre. El país que té menys taxa
d’alfabetització és el Marroc, que té un tant per cent de 72,1%, això vol dir que
la proporció de la població masculina i femenina entre els 15-24 o més, vol dir
que tenen uns mínims d’estudi, que saben llegir o escriure.
2.5Conclusions
Observant totes les gràfiques realitzades podem concloure que en educació,
que hi ha alguns països àrabs que han tingut unes millores en educació; però,
la majoria d’aquests països, en questió de formació i d` educació presentan
moltes carències, i això repercuteix lògicament en la taxa d’ocupació. Dels
paísos magrebins analitzats, només el Marroc queda per sota i en canvi
Egypte, Libia, Tunis i Siria comparteixen el mateix percentatge, això creiem que
és degut, a que la dona en aquests països no abandona els estudis tan aviat
com ho pot fer al Marroc.
Si ens fitxem en la taxa d’atur juvenil hem arribat a la conclusió de que l’escasa
formació d’alguns joves d’aquests països ens podria explicar la falta de treball.
No podem oblidar tampoc ni deixar de banda, el factor cultural; en aquests
països tradicionalment ha hagut una separació de feines en funció del sexe i
72,1
86,8 86,8 86,8 86,8
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Marroc Egipte Sìria Lìbia Tunis
Taxa d`alfabetització 2010
2010

14. 14
per tant, aquesta divisió si ens adentrem en els pobles d’aquests països
magrebins, encara hi es present i per tant , afecta a la taxa.
Si ens centrem al IDH, podem observar com la possesió de importants recursos
naturals, no s’ha correspós amb una millor qualitat de vida de la població. La
riquesa no s`ha repartit equitativament i per tant es lògic que la població
vulgués un canvi.
Un altre paràmetre que ens permet veure les dificultats per les que atravesa la
població d’ aquests països, és el refernet a la esperança de vida. Com ja s’ha
apuntat anteriorment, la falta d’ una alimentació variada, la mancança d’algunes
infraestructures que dificultan l’accés al aigua, la falta de mesures per preveure
les malalties i sobretot la falta de hospitals, fan que la esperança de vida de la
població sigui més baixa que si la comparem amb la d’Espanya.
I per acabar, observant el PIB podem veure que unicament destaca Libia, i això
és degut a la seva riquessa en petroli i gas natural. En canvi, la resta de països
magrebins el seu PIB és molt baix i creiem que és degut a que en el PIB
incidèixen els altres factors estudiats com l’educació o l’esperança de vida. A
més la forta emigració que pateixen aquests països també intervé com a factor
important.

15. 15
3. La “Primavera àrab”
3.1 Què és i per què li van donar aquest nom?
El nom de “Primavera àrab” és degut a que les revoltes que van començar en
Tunis, quan el jove Mohamed Bouazizi per protestar per la situació política i
econòmica dels seu país es va cremar i a conseqüència d’això va morir dies
desprès, i es va prendre aquest nom com a sinòmin de naixement i
d’esperança en un futur millor. Les revoltes es van estendre com una taca d’oli
per tot el Magreb i van ser l’origen de canvis radicals en alguns països, canvis
que avui en dia encara no sabem a on ens duran.
Com sabem tots la primavera es un estació de l`any en la que creixen les flors
i la natura canvia molt, és lo mateix amb la “Primavera àrab” això vol dir que
esperem que hi hagi un canvi en la societat.
3.2 Com va començar?
El detonant, va ser com hem dit abans la mort del jove Mohamed Bouazizi, i el
primer país on les revoltas es van iniciar i van trionfar va ser Tunis.
Mohamed Bouazizi era un venedor del mercat que es va estimar més morir que
continuar vivint en una societat que no li oferia cap esperança de futur.
3.3 Com va evolucionar ?
La evolució de les diverses revolucions va anar en funció de les
caracteristiques del país. La gent lluitava per la seva llibertat i els seus drets i
no van parar fins que van creure que ho havien aconseguit. Tot això a costa del
patiment de moltes families que van veure morir alguns dels seus membres.

16. 16
3.4 L’estat actual
En l’actualitat la situació es tan variada com països hi ha, és a dir no és el
mateix la situació d’Egipte que la de Libia. Això és degut a molts factors:
l’educació de la gent, la laïcitat del país, l’arrelament dels costums i també, la
manera en que la seva particular revolució es va desenvolupar.
Factor també molt important i a destacar va ser la incorporació de la dona en
aquesta lluita per aconseguir una millora en els seus drets.
I a més una cosa important, quan comença una revolució, ningú sap com
acabarà ni cap a on ens portarà. El temps tindrà l’última paraula.

17. 17
4.Què opina la gent d’aquesta revolució?
La gent a la qual els hi hem fet les entrevistes i les enquestes, tots tenen
gairebé les mateixes opinions, diuen que estan a favor de la primavera àrab i
que es un fet molt important pels països àrabs,ja que així podran fer un pas
endavant, perquè la gent necessita que hi hagin aquest canvis per poder tenir
una vida amb més drets, què és pel que estan lluitant i el que volen
aconseguir. També ho fan per les generacions futures,pels seus drets i que no
tinguin que tornar a passar pel mateix.
4.1 Com hem obtingut la informació: les enquestes i les entrevistes(El
mètode)
Per saber què opina la gent d’aquestes revoltes, i tenir més informació encara,
hem utilitzat un mètode determinat.
El mètode consisteix en fer unes enquestes amb respostes tancadesi per altre
banda hem fet unes entrevistes en que la gent podía explicar més coses i
donar la seva opinió.
A més hen buscat informació en revistes, diaris, llibres e internet per poder
documentar-nos i ampliar el nostre coneixement del tema.
Posteriorment vam realitzar un buidatge de toda la informació trobada i amb els
resultats hem fet unes gràfiques per ajudar a clarificar l’estat de la qüestió i
gracies a elles hem pogut treure diverses conclusions.
4.2 Els resultats de les enquestes
4.2.1 Sabeu què és la primavera àrab?
La majoria de la gent a la que hem preguntat, han dit que sí, pot ser no sabien
que volia dir el nom i els hi hem tingut que explicar una mica, i dir-les que són
les revoltes que van passar el 2011, als països àrabs, llavors ja ens deien que
estaven informats. En canvi la gent que ens ha dit que no sap que és, ni
tampoc li sonava els hem intentat explicar una mica per que es fessin una idea
del tema.

18. 18
4.2.2 La Primavera Àrab millorarà les situació econòmica dels països?
En la segona pregunta, sobre si la situació millorarà o no? Quasi tots van dir
que si que milloraria; no hi va haver molta diferència, només que hi ha
persones que la majoria d'elles van dir que molt i unes 5 o 6 van dir poc o
bastant.
4.2.3 Creus que això servirà per que la població millori la seva situació
de vida i que no hagi d’emigrar?
La majoria de persones han dit que sí, però un percentatge pensa que sempre
hi haurà emigració per les circunstancies de la vida. Molts ens han dit que ells
van emigrar per la situació en la que es trobaven els seus païso abans de la
primavera revolucionària
18%
53%
13%
16%
Si
16‐25 26‐40 41‐60 Més de 60
5
10
11
9
2
Gens Poc Bastant Molt NS/NC

19. 19
4.2.4 Creus que la llibertat augmentarà?
En aquesta pregunta la gent va dir que si que augmentarà, i fins i tot estaven
molt segurs d'ells mateixos dient que si i amb l'afirmació de molt.
4.2.5 Per tant, en aquests països triomfarà la democràcia?
En aquesta pregunta , la resposta de la gent va ser una mica, com si diguéssim
no molt concreta o no molt segurs, van dir que triomfarà la democràcia, però si
la gent fa un esforç per canviar els seus costums i la seva mentalitat.
5%
30%
31%
31%
3%
Gens Poc Bastant Molt NS/NC
5%
30%
31%
31%
3%
Gens Poc Bastant Molt NS/NC

20. 20
4.2.6 Aquestes revoltes serviran per fer unes lleis que recolzin la igualtat
de l’home i de la dona?
En aquesta pregunta tots han dit la mateixa resposta, com ara, quan els em dit
que la dona tingui els mateixos drets que l'home, ens han dit, més drets dels
que ja té?. I també han dit que potser que els arribin a tenir però, han dit poc,
perquè consideren que la dona no és com l'home encara que tingui els
mateixos drets , és molt diferent.
8%
17%
22%
42%
11%
Gens Poc Bastant Molt NS/NC
3%
17%
22%
25%
33%
Gens Poc Bastant Molt NS/NC

21. 21
4.2.7 Creus que aquestes revoltes servirà per canviar la situació de la
dona?
Tots han dit que pot ser la dona quedarà recolzada , ja que no té molts drets, i
podrà canviar-hi bastant la seva situació.
4.2.8 Creus que aquests canvis que hi ha en marxa es podran fer sense
ajuda exterior o per el contrari creus que serà necessària?
La majoria dela gent han dit que sí que ho podran fer sense ajuda, perquè si ja
han arribat a fer uns quants canvis, si segueixen així ho podran fer i amb la
col·laboració de la gent i la confiança d'una persona en ell/a mateix/a, hi podran
arribar els seus objectius.
11%
22%
38%
24%
5%
Gens Poc Bastant Molt NS/NC

22. 22
4.2.9 Aquestes revolucions que han passat, creus que són positives per
a la societat?
En aquesta pregunta, molta gent ha dit que sí, i molt; i alguns van dir fins i tot,
que no es que siguin necessaris, si no que son imprescindibles si volen arribar
a tenir canvis.
6%
31%
30%
15%
18%
Gens Poc Bastant Molt NS/NC
Gens
17%
Poc
34%
Bastant
17%
Molt
32%
NS/NC
0%

23. 23
4.2.10 Estàs a favor o en contra de la Primavera a àrab?
Totes les persones han dit que estan a favor.
4.3 Conclusions
Segons el que ens han contestat , moltes de les persones sabien que era ''La
primavera àrab '' i això ens ha pogut ajudar bastant en el treball perquè
d'aquesta manera podíem extreure més informació , les nostres conclusions
després de haver fet aquetes entrevistes a la gent , es que ''La primavera àrab
'' ha sigut bastant impactant i important per moltes persones , hem pogut
arribar a investigar que molta gent ( o hem volgut creure) volen arribar a creure
que al final d'aquesta historia aquets països podran arribar als seus objectius ;
però per altre banda hi ha molta gent amb aixòveuen un futur bastant fosc, ja
que aquets països sempre s’estan manifestant i lluitant pels seus drets i una
vegada més ho tornen a intentar, i això fa dubtar a molta gent.
4.4 El resultat de les entrevistes
4.4.1 Com us sentir al llarg del desenvolupament dels fets?
La gent va dir que es van afectar molt, encara que ells no ho passessin
els hi va donar molta pena i es van preocupar molt per ells, encara que
no són ells qui ho esta passant. Per l’altre banda, tenien por que les
86%
14%
Favor Contra

24. 24
revolucions afectessin a les seves famílies, o que siguin una d’elles que
esta patint com alguns d’ells.
4.4.2Per que creieu que li han donat aquest nom?
En la segona pregunta, alguns van dir certament, per que van anar
passant noves coses, tali com passa a la primavera, que creixen noves
flor i que les coses van canviant, això és el que van dir alguns. I uns
altres van dir que no ho sabien o què el nom que no te sentit o que no
està ben donat.
4.4.3 Creieu que aquests canvis que hi ha són necessaris?
Si, la majoria va dir que si, perquè hi podran arribar a tenir uns resultats,
a les quals ells estan lluitant per ells.
4.4.4 Quines creieu que són les perspectives de futur o cap a on
ens duran aquests canvis?
Les perspectives o a on ens duran aquest canvis, ells pensen que
podran arribar a uns objectius, i tenir una vida, mol més de la que ells
demanen.
4.4.5 Què és el que trobeu bé o malament ?
La majoria de la gent ha dit que, les que troben bé es que lluitin per els
seus drets i arribar a canviar el que ells necessiten refer, per millorar les
seves situacions de vida.
4.4.6 Creieu que hi podria haver una altre manera de solucionar els
problemes que afecten a les societats?
Tots han dit que no creuen, per què aquesta manera ja és la adient.

25. 25
4.5 Conclusions
Segons les nostres conclucions hem pogut arribar a observar que la
majoria de les persones entrevistades , han contestat el mateix , molta gent
opina que al principi trobaven bé aquestes revoltes , perque creien que aixó
seriviria de molta cosa , es a dir que la gent podria aconseguir tenir els
seus drets , però a mida que això anava passant, la gent es començaba a
preocupar i a poder arribar a dir que veien un futur banstant fosc.
Segons la pregunta de que per què li van donar aquest nom , molta gent no
ho sabia pero altres si que ho sabien i dominaven molt bé el tema.
L’ opinió de la gent ens ha ajudat banstant per poder mirar les coses d’ una
altre manera i a la vegada hem pogut rebre molta informació.

26. 26
5. Conclusions generals
Les conclusions desprès d’haver fet el nostre treball i haver pogut
investigar es que hem pogut aprendre moltes més coses que no en
sabíem, a mantener diàlegs amb la gent i saber la seva opinió i ells
també com si diguéssim, han pogut tenir una oportunitat de dir tot allò
que ells pensaven.
Nosaltres hem pogut aprendre de tota la nostre recerca, com viuen en
els països el dia a dia, i com ho passen; hi ha gent que ho passa molt
malament tota la seva vida, això ho hem après a partir de les enquestes i
les entrevistes, les quals hem anat fent a la gent.
Com hem après a partir de la informació obtinguda la situació ha anat
evolucionant i algunes coses s’han canviat , peró quanta gent ha tingut
que morir? I tot això, per què? Doncs la nostra resposta es què ho han
fet per gaudir d’una democràcia i tenir una igualtat en els deures i en els
drets. Han volgut millorar les seves condicions de vida, tant socials com
econòmiques i per això han lluitat, alguns fins al final de la seva vida.
A més han lluitat per la seva llibertat i per la llibertat de futures
generacions i per això és tant important.
Aquesta primavera no sabem on ens durà, peró mantenint l’esperança
de poder aconseguir un futur millor pel nostre bé i pel bé de les nostres
famílies. És important viure amb democràcia, amb llibertat i amb igualtat
de drets i deures i és per això pel que hem de continuar lluitant.

27. 27
6. Bibliografía
www.rebelion.org/noticia.php?id=HYPERLINK
"http://www.rebelion.org/noticia.php?id=129400"129400
"http://es.wikipedia.org/wiki/Primavera_%C3%A1rabe"rabe
http://elpais.com/tag/primavera_arabe/a/
http://www.aljazeera.net/portal
http://www.almushahidassiyasi.com//
http://www.elpais.com/especial/revueltas-en-el-mundo-arabe/
http://www.elmundo.es/especiales/revueltas-mundo-arabe/siria.html
http://www.rtve.es/noticias/revueltas-arabes/
http://www.elmundo.es/especiales/revueltas-mundo-arabe/tunez.html
https://www.fondosfidelity.es/static/pdfs/comentarios-
fondos/Fidelity_ArabSpring_March11_ES.pdf
Libres:
La primavera àrab- Autor: Tahar Jelloun – Edició: Madrid, alianza (2011)
Revites:
A- MushahidAssiyassi- Volumen (16) ISS 835 / 29 April – 05 May 2012
Video:
http://www.youtube.com/watch?v=ge4xFzJ2U6g
http://www.youtube.com/watch?v=DfI3pq4BGe4

28. 28