OAGT U1 El sistema financer espanyol i català

1. UF 2 Tramitació d’instruments financers bàsics

2. Podria existir un mercat sense diners? Ara segurament no, però a les
societats primitives no es feien servir els diners.
HISTÒRIA DELS DINERS
A les societats primitives no existien els diners ja que estava basada en
l'autoconsum i no hi havia excedents.
ELS DINERS

3. LES PERMUTES
Amb l´agricultura, apareixen els excedents i ningú pot produir tot allò
que vol, per això va sorgir la pràctica d´intercanviar els excedents
(permuta) . Això comporta dificultats i es va pensar en fer servir algunes
mercaderies generalment acceptades, duraderes que feien la funció de
canvi: pells d´animals, sal, pedres precioses, metalls....
La utilització de diferents metalls es va imposar i això porta a l´aparició
de la moneda, que és una peça metàl·lica encunyada per l´estat. El
seu valor depenia del metall que estava feta ( or,bronze, ferro, plata ) i
el seu pes.
El desenvolupament del comerç, porta a tenir dificultats de transportar
grans quantitats de monedes. Apareixen els primers banquers i els
comerciants dipositen al banc les seves monedes. Com a
contrapartida, els bancs els donen rebuts de dipòsit, amb el compromís
de retornar les monedes en el moment de portar els rebuts al seu
establiment.

4. A partit d´aquest moment apareix el paper moneda o el que ara son els
bitllets. Amb el temps, els bancs van començar a emetre més bitllets que
dipòsits d´or hi havia, pensant que la gent ja no reclamaria les monedes
d´or.
A partir dels S.XiX l´emissió de bitllets i monedes queda exclusivament en
mans de l´Estat. En el nostre cas, aquesta tasca, correspon al Banc
d´Espanya.
Els diners

5. El diner és un bé de canvi acceptat per tothom que té tres funcions:
Mitjà de pagament: els diners són acceptats per tothom per pagar les
compres o els deutes.
Unitat de compte: el diner és la unitat de mesura comú per fixar el preu
dels béns i serveis. Tots els béns estan expressats en euros, dòlars iens...
Dipòsit de valor: el diner es pot guardar per realitzar compres en el futur.
Aquesta funció permet que el diner sigui una de les moltes formes de
mantenir la riquesa, el diner és un actiu. Per a què el diner compleixi
adequadament aquesta funció ha de mantenir el seu valor estable. Així,
en períodes d’inflació, el diner perd valor de forma continuada i ningú
està interessat en mantenir la seva riquesa en diner, busquen altres
formes alternatives

6. EL SISTEMA FINANCER
Es composa d´un conjunt d´institucions, medis i mercats financers o
entitats financeres que fan de mediadors entre els estalviadors i els
inversors.
Les entitats financeres poden ser de dos tipus: bancàries i no bancàries.
Els seus objectius son:
•Captar recursos financers que sobren a les economies
domèstiques i empreses a canvi d´un interès i una seguretat
de reembossament
•Satisfer les necessitats financeres del inversors, tot i exigint el
pagament d´un interès.
La seva funció es canalitzar l´estalvi de les unitats econòmiques amb
superàvit cap la despesa de les unitats econòmiques amb dèficit. La
financiació directa es dona en pocs casos.

7. Per això sorgeixen els intermediaris financers, per exemple: la banca.
Estalviadors
•Unitat
econòmica
amb
superàvit:
Particulars,
empreses,
institucions
Banc
•SISTEMA
FINANCER
Inversors
•Unitat
econòmica
amb dèficit:
particulars,
empreses,
institucions

8. Són les institucions financeres que capten l’estalvi i emeten actius
financers que són generalment acceptats com a diners.
Les entitats financeres poden ser de dos tipus: bancàries i no bancàries.
Les més importants són:
•el Banc Central de l’Estat (Banc d’Espanya),
•la banca privada,
•les caixes d’estalvi i
•les cooperatives de crèdit.
Són totes les no incloses en l’apartat anterior; entre les més importants
podem destacar
•les companyies d’assegurances,
•els fons de pensions,
•els fons d’inversió,
•les entitats d’arrendament financer (lísing),
•les entitats de facturatge (factoring) i
•les societats de garantia recíproca.

9. Intermediaris financers
bancaris
La banca pública
El Sistema Europeu de
Bancs Centrals i
l’Eurosistema
El Banc d’Espanya
La banca privada
Els bancs comercials
Les caixes d’estalvi
Les cooperatives de
crèdit
Intermediaris financers
no bancaris
L' Institut de Crèdit
Oficial
El mercat de valors: La
Borsa
Altres institucions
financeres
Companyies
d’assegurances
Societats i Fons
d’Inversió
Fons de pensions.
Establiments financers
de crèdit
Entitats de leasing
Entitats de factoring...

10. Composició del sistema financer espanyol
El sistema financer està format per una diversitat d’entitats públiques i
privades.
Segons les funcions que desenvolupen dins del sistema financer trobem:
1. • Entitats amb funcions de direcció i control
2. • Entitats financeres bancàries
3. • Entitats financeres d’intermediació borsària o d’inversió
4. • Institucions d’assegurances

11. 1. Entitats amb funcions de direcció i control
La direcció i el control del sistema financer espanyol correspon a les
institucions següents:
• Banc Central Europeu (BCE). És l’encarregat de definir la política monetària.
• Govern. Marca la política econòmica i, per tant, és el responsable màxim
del funcionament del sistema financer.
• Ministeri d’Economia i Ministeri d’Hisenda. Són els responsables, dins del
Govern, de l’àrea d’economia i, per tant, de tot allò que fa referència al
funcionament de les entitats financeres.
• Comunitats autònomes. Les autonomies amb competències en l’àrea
econòmica exerceixen una funció de control centrada, sobretot, en les caixes
d’estalvis i les cooperatives de crèdit.
• Banc d’Espanya. És l’encarregat de controlar la política monetària, amb
dependència del BCE, i també de tot allò que fa referència a la regulació i la
inspecció de la banca privada, les caixes d’estalvis i les cooperatives de
crèdit.
• Comissió Nacional del Mercat de Valors. És l’organisme encarregat de
controlar i inspeccionar el mercat de valors (borsa de valors).
• Direcció General d’Assegurances. És la responsable de regular les entitats
gestores de fons de pensions.

13. 2. Entitats financeres bancàries
Les entitats financeres bancàries són les institucions més importants del
sistema financer espanyol i les que tenen una relació més directa amb
el públic i les petites empreses en general.
Aquestes són per ordre d’importància:
1. Banca privada,
2. Caixes d’estalvis,
3. Cooperatives de crèdit i
4. la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis.

14. 1. Banca privada.
La componen totes les empreses privades dedicades al negoci
bancari i que serveixen d’intermediàries entre els estalviadors i els
inversors, a més d’oferir altres serveis com la gestió de cobraments,
pagaments, girs, transferències o assessorament als clients.
Fan les operacions següents:
• De passiu. Consisteix en la captació de diners, per mitjà dels socis
i de recursos aliens, de fons dipositats directament pels clients a
canvi d’una remuneració (interessos). Per exemple: dipòsits a la
vista (comptes corrents, llibretes d’estalvi, imposicions a termini fix).
• D’actiu. Consisteix a prestar diners als clients a canvi d’una
retribució (interessos). Es diuen d’actiu perquè els bancs
comptabilitzen aquestes operacions en l’actiu del seu balanç. Per
exemple: préstecs, crèdits, descompte d’efectes comercials.
• De serveis. Consisteix en una sèrie d’operacions molt diverses i
heterogènies,que no generen interessos, sinó comissions. Per
exemple: targetes de crèdit, gestió de cobrament, lloguer de
caixes fortes, caixers automàtics, intermediació borsària i emissió de
xecs.

15. 2. Caixes d’estalvis.
Són institucions sense afany de lucre, amb funcions i competències
semblants a les de la banca privada.
Actualment, la majoria de caixes d’estalvis s’han convertit en bancs,
amb capital privat.
Un exemple clar d’això és la conversió de la caixa La Caixa en un banc,
CaixaBank

16. 3. Cooperatives de crèdit.
Són cooperatives que es dediquen al negoci bancari, i atenen
preferentment els seus socis.
Les cooperatives de crèdit poden ser de dos tipus:
• Cooperatives de crèdit agrícoles. Conegudes també com a caixes
rurals.
Neixen amb l’objecte de proporcionar finançament al sector
agrícola, ramader i forestal i dur a terme aquelles activitats que
millorin les condicions de vida del món rural.
Ex: Cajamar
• Cooperatives de crèdit no agràries, de caràcter industrial i urbà.
L’origen es troba en associacions i cooperatives gremials i
professionals.
Ex: Caixa d’Enginyers

18. Es un organisme autònom amb personalitat jurídica pròpia. Les seves
principals funcions son:
1. Control de la política monetària
2. Execució de la política del tipus de canvi
3. Serveis de tresoreria i deute públic
4. Mitjans i sistemes de pagament i supervisió.

19. Son un conjunt de mesures dirigides a controlar les variacions en les
quantitats de diners en circulació.
Per tal de poder estabilitzar els preus, el banc redueix la quantitat
de diners en circulació quan els preus pugen y augmenta els diners
en circulació ( reduint el tipus d’interès ) quan la inflació és baixa, i
si està acompanyada d’un alt índex d’atur.
Les eines per aconseguir això son:
•ESTABLIR EL COEFICIENT DE CAIXA
Es un % sobre els diners dels bancs que tots han de ingressar al Banc
d’Espanya. Els certificats del Banc d’Espanya son títols emesos pel
Banc d’Espanya que compren també les entitats sotmeses a aquest
coeficient.

20. SUBHASTA DECENAL DE CERTIFICATS DEL BANC D´ESPANYA
Quan els bancs o caixes, necessiten diners, recorren a la subhasta
decennal. El Banc d’Espanya compra els seus certificats per tal de
deixar diners a les entitats amb el compromís de recompra, fixant el
tipus d’interès. Aquest és el preu del diner fixat pel Banc d’Espanya.
OPERACIONS EN EL MERCAT OBERT
El Banc d’Espanya compra i ven títols públics al mercat obert. Això
injecta o treu liquidesa del sistema.
PRÈSTECS DE REGULACIÓ MONETÀRIA
Quantitats que el Banc d’Espanya presta a molt curt termini a bancs
i caixes per tal que puguin cobrir el coeficient de caixa.

21. S´entén per això la relació d´equivalència entre dues monedes,
mesurada en quantitat d´euros que ens cal lliurar per poder
comprar un altra moneda.
Les seves funcions son entre d´altres:
•Posseir, gestionar, adquirir i vendre actius en moneda
estrangera o divises, així com metalls preciosos.
•Efectuar transaccions bancàries amb entitats estrangeres o amb
organitzacions internacionals.
•Publicar diàriament el canvi oficial al Butlletí oficial de l ´Estat
•Exercir el control de canvis ( normes que regulen cobraments i
pagaments amb la resta del mon )

22. Es el banc de l´Estat i de les CCAA. També és el responsable del
servei financer del deute públic, de la seva col·locació,
administració, pagament periòdic d´interessos , amortitzacions...del
deute públic .
És l´unica entitat financera a emetre bitllets i posar- los en circulació
i retirar-los. La Casa de la Moneda és l´organisme encarregat de la
fabricació de monedes i bitllets.

23. Te les següents funcions:
•Autoritzar el registre de les entitats de crèdit que vulguin exercir
com a tals.
•Estableix la normativa comptable, financera i operativa de les
entitats financeres.
•Controla e inspecciona les entitats de crèdit
•Obre expedients sancionadors davant irregularitats en les entitats
financeres e intervé en les entitats que presentin dificultats de gestió.

24. La banca privada està constituïda per totes aquelles institucions que
amb afany de lucre, es dediquen al negoci bancari sota la forma de
S.A.
Controla aproximadament el 50% del sistema financer i cada
vegada està mes concentrat en quatre principals: B. Santander-
Banesto, Bilbao-Vizcaya-Argentaria, Central Hispano, Popular
Els bancs i les caixes ofereixen als seus clients una gran varietat de
productes financers, serveis i operacions d’intermediació. Cada
producte es diferencia de l’altre per la rendibilitat o el tipus d’interès,
la quantitat que es dipositi o de què es disposi i pel temps que es pot
disposar. Exemple:
Productes de passiu
•Comptes corrents
•Comptes d’estalvi
•Llibretes a termini

25. Productes d’actiu
•Descobert al compte corrent
•Pòlissa de crèdit
Descompte comercial
Crèdit hipotecari
Serveis i operacions d’intermediació
Gestió de cobraments, domiciliacions de nòmines, rebuts,
compravenda de moneda estrangera, venda d’entrades, etc.

27. Són les institucions financeres que capten l’estalvi i emeten actius
financers que no són generalment acceptats com a diners.

28. Intermediaris financers
bancaris
La banca pública
El Sistema Europeu de
Bancs Centrals i
l’Eurosistema
El Banc d’Espanya
La banca privada
Els bancs comercials
Les caixes d’estalvi
Les cooperatives de
crèdit
Intermediaris financers
no bancaris
L' Institut de Crèdit
Oficial
El mercat de valors: La
Borsa
Altres institucions
financeres
Companyies
d’assegurances
Societats i Fons
d’Inversió
Fons de pensions.
Establiments financers
de crèdit
Entitats de leasing
Entitats de factoring...