6. Plaça de Víctor Balaguer, Sant Cugat del Vallès
Plaça de Víctor Balaguer, Barcelona
Carrer Víctor Balaguer, Sant Boi de Llobregat
Boulevard Victor Balaguer, Sainte-Maxime, Var, Provence-
Alpes-Côte d'Azur
Carrer de Víctor Balaguer, El Vendrell
Rue Victor Balaguer, Perpinyà
Avinguda de Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú
Carrer de Víctor Balaguer, Cubelles
Carrer de Víctor Balaguer, Sitges
Carrer de Victor Balaguer, Porqueres, Girona
7. Dades de Víctor Balaguer
Fill d’un metge d’idees liberals; maçó, liberal,
escriptor romàntic i polític
Col.labora en diversos diaris i en funda
Col.labora restauració Jocs Florals 1859
President de la Diputació de Barcelona 1868-69
Ministre de Foment i d’ultramar
d’Amadeu de Savoia 1867
De la 1ª República 1871, 1872, 1874
De Sagasta 1886-68.
Funda la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova el
1884 (el seu districte electoral)
8. Molts dels símbols catalans tradicionals
(Montserrat, Ripoll, Serrallonga, Poblet...) van
ser revaloritzats en els seus textos de
joventut i maduresa.
Es feia dir Lo Trovador de Montserrat.
Cronista de la ciutat de Barcelona, posa nom
als carrers de l’Eixample amb topònims de la
Corona d’Aragó: Aragó, València, Mallorca,
Còrsega, Rosselló, Sardenya, Nàpols, Sicília… o
noms de personatges: Pau Claris, Roger de
Llúria, Roger de Flor, Almogàvers
9. Las Calles de Barcelona (1865).
Historia de Cataluña y de la
Corona de Aragón (1860-63)
Obres on es coneix el
seu ideari
10. Enric Cassany diu del seu temps:
Al vell personal ociós que era en la
cultura “pour le plaisir”, el succeeixen
els joves d’origen burgès o menestral,
amb ambició i necessitat de
professionalitzar-se en la cultura
11. les limitacions pesaven sobre els
nous literats, que havien de
combinar diverses opcions
professionals i servir la burgesia
industrial com a ideòlegs del seu
paper rector dins la nació espanyola.
La competència era ferotge (Marfany p. 15)
12. S’havien de donar a conèixer, fer
mèrits, mostrar del que eren
capaços.
Sovint buscaven el recer d’un grup
d’artistes o tiraven endavant una
publicació periòdica
13. El cas d’una publicació:
“El Genio” (1844-45)
Víctor Balaguer n’és un dels impulsors.
Segons Enric Cassany, la publicació mostra
la voluntat dels joves escriptors de l’època
per fer-se presents a la societat
D’utilitzar el mitjà periodístic per existir
socialment com a escriptors
15. “El Genio” divulga la “missió
de l’intel.lectual”
Que no és altra que reconstruir
moralment la societat
16. “El Genio” parla del paper social del literat i
de la literatura
El periòdic difon les figures de
Víctor Hugo
Sue
I en remarca el seu paper
d’intel.lectuals i capdavanters socials
Reivindica el paper de la literatura en
una Barcelona industrial i prosaica
(L’escriptor… p. 20)
17. Funcions de “El Genio”:
Desig de professionalització i exigència d’un cert
rigor professional
Projectar enfora la imatge del grup (els que no
tenen aspiracions professional i els que sí):
incorporació del “bello sexo” (pp. 21-22)
Vincular la revista amb algunes societats
literàries i mostrar-la com a expressió escrita
dels ambients de saló
18. Víctor Balaguer
Es construeix com a escriptor a “El
Genio”
Va a Madrid a provar sort en literatura
(1845)
Desplega una intensa activitat cultural
en la seva maduresa, a partir del capital
simbòlic acumlat durant la joventut.
19. La intenció de fer-se lloc en el
panorama intel.lectual per part dels
joves escriptors, atacant els “rivals” i
marcant diferències amb ells, també
es veu clarament a
“El Ángel Exterminador”,
suplement de “El Genio”(1945)
20. La “Societat Filomàtica de Barcelona”
Societat literària, científica i artística fundada a
Barcelona el 1839 per un grup d'intel·lectuals que
es reunia a casa de l'escultor Antoni Rovira i Trias
(GEC)
Antoni Rovira i Trias (1816-1889) va ser
l’arquitecte guanyador del concurs que el 1859 va
fer l'Ajuntament de Barcelona per urbanitzar
l'Eixample i que va desenvolupar-se seguint el Pla
Cerdà. Va ser regidor, diputat i arquitecte municipal
de Barcelona
A Víctor Balaguer li va ser molt útil freqüentar
aquesta societat.
21. Víctor Balaguer
A partir de la imatge d’escriptor que s’ha
creat i li han creat, desplega una gran
activitat cultural i política.
Cronista de la ciutat de Barcelona 1854
Cronista de societat del “Diario de Barcelona”
(1850-1854) (modes i salons)
El seu procés de construcció del
creador/periodista va imbricant ficció i
ideologia, literatura i propaganda, història i
política
22. Records i belleses de Catalunya,
publicisme polític, literatura doctrinal
Manresa y Cardona. Historia La Corona de Aragón (1854-
y tradiciones (1852) 1856)
Cuatro perlas de un collar El Conceller (1856-1857)
(1853)
Bellezas de Cataluña (1853) La libertad constitucional.
Bellezas de la Historia de Estudios sobre el gobierno
Cataluña (1853) político de varios países…
Amor a la Patria (1858) (1858)
Don Joan de Serrallonga
(1858)
Jornadas de gloria o Los
Españoles en África (1860)
23. Actitud de Víctor Balaguer
Fer-se un lloc dintre els escriptors catalans,
protegit de la competència
Influir en la política:
Aposta per la diferència per, des d’ella, bastir
unes unitats político-culturals ideals més
àmplies (espanyola, ibèrica o llatina)
(Marfany)
És en aquest sentit que la generació
Noucentista l’entronitza al Parc de la
Ciutadella