Les xarxes socials a la                    Primavera àrabGrup JCMCèlia Martínez María CallísJoana OrtegaMar Rodríguez
IntroduccióLa revolta àrab batejada com la primavera àrab, es un fet que a revolucionat el mon en tot el seu àmbit social....
Cronologia•   17 de desembre de 2010 Mohamed Bouazizi s’immola.•   25 de gener de 2011 Comencen les protestes contra el rè...
Països implicatsDurant la Primavera Àrab es va donar una similitud en el punt de partida i la situación dels països implic...
Països implicatsEls països més rellevants durant les revoltes van ser:TUNÍSSIALa immolació de Mohamed Bouzaz, provocada pe...
Canals de comunicació: l’èxit de les xarxes socialsLes xarxes socials han estat molt importants pel desenvolupament daques...
Canals de comunicació: Conseqüències                       Nova forma de periodisme [10]Després de veure que mitjans de co...
Canvis socialsNou panorama polític: Final règims dictatorialsCanvi del sentiment d’impotència a la confiança en el poder c...
ConclusionsUna de les eines més importants per la divulgació és internet i les xarxes socials. Permetent parlar enprimera ...
Bibliografia[1] Antentas, J.Mª (2011). Las revoluciones Árabes del 2011. Anuario de Movimientos sociales 2011. Recuperat e...
012 presentacio mar
012 presentacio mar
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

012 presentacio mar

351 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
351
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
199
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

012 presentacio mar

  1. 1. Les xarxes socials a la Primavera àrabGrup JCMCèlia Martínez María CallísJoana OrtegaMar Rodríguez
  2. 2. IntroduccióLa revolta àrab batejada com la primavera àrab, es un fet que a revolucionat el mon en tot el seu àmbit social.A finals de l´any 2010 i durant l´any 2011 es van succeir una sèrie de revoltes I aixecaments sense precedents al mon àrab.Tot va començar a Tunísia el 18 de desembre de 2010 amb l´inmolació de Mohamed Bouazizi i que va esdevenir el primermàrtir de la primavera àrab.A partir d´aquest fet es desencadena una sèrie de revoltes al països veïns però una de les revoltes més rellevants en aquetsmoments es produeix a Líbia amb la revolta armada contra el govern de Gaddafi. Aquest fets provoquen una guerra civil iacaben amb la mort de Gaddafi en mans dels rebels.El 25 de gener de 2011 a Egipte es produeix un dels fets més rellevants i que va tenir una gran ressò internacional, l´assentament a la ja famosa Plaça Tahrir del Caire i que desencadena l´enderrocament en aquet cas del concebut govern deMubarak.El 26 de Gener del 2011 comença la revolta més sagnant i que dura fins els nostres dies a Síria.S´han fet molts estudis des de el punt de vista psicològic, de les conseqüències que per la població civil te una guerra.La utilització de nens com a soldats comporta desordres mentals molt marcats. Les dones, joves i en molts casos nenes sonutilitzades com esclaves o sotmeses a qualsevol abús sexual, aquest tipus d´humiliació depravant els hi malmet en el mésprofund sentiment psicològic i valor moral.El deteriorament o la destrucció de la infraestructura econòmica, social i política de les nacions en conflicte, impedeix l´atenció de les necessitats bàsiques de la població.El trastorn per estrès posttraumàtic es la entitat nosològica més freqüent en les víctimes de guerra, tot i que hi ha d´altresconseqüències.Un país que ha sofert una guerra o revolució com les que estem descrivint en aquest treball, es un país malmès per moltsanys ja que hi ha un succés de generacions perdudes. Els que viuen una guerra viuen i tenen unes conseqüènciespsicològica tan greus, que es transmeten durant generacions.
  3. 3. Cronologia• 17 de desembre de 2010 Mohamed Bouazizi s’immola.• 25 de gener de 2011 Comencen les protestes contra el règim de Hosni Mubarak a Egipte, amb multituds reunides a la plaça Tahrir de El Caire, així com a Alexandria i altres ciutats.• 26 de gener de 2011 Segueixen els enfrenaments violents entre la policia i els manifestants egipcis.• 7 de febrer de 2011 Milers de persones acampen a la plaça Tahrir del Caire i es neguen a sortir.• 15 de febrer de 2011 Comencen les protestes contra el règim de Muamar Gadafi en Líbia.• 26 de febrer de 2011 El Consell de Seguretat de la ONU demana una investigació de crims contra la humanitat por l’ús de Gadafi de la força contra civils.• 25 de març de 2011 Un "Divendres de Gloria", desenes de milers de persones surten a els carrers per protestar a tota Síria.• 20 d´octubre de 2011 Els rebels libis capturen a Sirte al líder Muamar Gadafi, i mor el mateix dia del captiveri junt amb el seu fill. 12 de novembre de 2011 Síria es suspès de la Lliga Àrab per utilitzar la violència excessiva contra els opositors.
  4. 4. Països implicatsDurant la Primavera Àrab es va donar una similitud en el punt de partida i la situación dels països implicatsECONÒMIQUES SOCIALS CRISI MUNDIALEconomies basades en l’exportació de matèries Règims corruptes, el Forta parada de l’emigracióprimes (petroli i gas) amb poca mà d’obra local. Fort projecte polític dels quals està cap a països méssector turístic. Governs neoliberals. fonamentat en el desenvolupats. manteniment d’aquest en elSectors i empreses econòmicament més rentables poder. Falta de recursos ien mans de sistemes “clientelars”, dirigit per un desocupació de lesnucli reduït de persones, sempre favorables al règim Falta de democràcia (de persones migrades, el que(o que en formen part). drets polítics i llibertat de limita la capacitat d’aquestsEls beneficis d’aquestes empreses van dirigits a premsa, censura, desigualtat) d’ajudar econòmicament aaugmentar la riquesa privada i a la inversió en les seves famílies que esgrans multinacionals. Polarització de la societat: troben al país d’origen. no existeix una classePujades en el preu de matèries bàsiques i aliments. mitjana. Gran part de la Disminució de l’economia població empobrida. dels països que ajudaven aSistemes policials i militars corruptes constituït mantenir els governs tirans.per mantenir la riquesa en mans del règim i persones Gran percentatge depoderoses. Emparat per països occidentals que se’n població jove. La mitjana Forta competitivitat ambbeneficien. Gran despesa militar. d’edat a Egipte, Siria, l’entrada del sector Tuníssia i Llíbia és de 24, manufacturer Xinès.Poca inversió en agricultura i necessitat 21’5, 29’7 i 24’2 anys,d’importació d’aliments. respectivament. Una forta herència cultural iPolítiques d’austeritat per compensar el dèficit ideològica europea, la qualpúblic. cosa fa que la població jove *Font: Elaboració pròpia, tingui fortes aspiracions en amb dades de l’article “ Las quant al seu nivell de vida. verdaderes causes de las Males condicions laborals: revueltas Árabes”. Blog de atur molt elevat, DFC: Historia-Economía- subcontractació i precarietat. Filosofía [1]
  5. 5. Països implicatsEls països més rellevants durant les revoltes van ser:TUNÍSSIALa immolació de Mohamed Bouzaz, provocada per la pobresa i humiliació, va portar al país un seguit derevoltes que es van estendre ràpidament.El posicionament per part de l’exèrcit a favor de les revoltes va ser un factor detonant per el canvi social delpaís.EGIPTEEl descens del nivell econòmic i democràtic van dur al país les mobilitzacions i vagues.Degut a la crisi mundial, com a la majoria de països àrabs, va suposar un empitjorament de la situació delpoble. La població es va organitzar i va prendre ràpidament consciència política.LLÍBIAIniciada per un grup de rebels, la revolta contra el règim va esdevenir una guerra civil amb la intervenciómilitar internacional, influïda per interessos del govern francès i britànic.L’assassinat per part del poble de Muammar Gadafi després de 40 anys al poder va ser una de lesconseqüències més significatives de la revolta, així com un detonant més de l’extensió de la Primavera Àrab.SÍRIALa seva situació clau, tant geogràficament com en relació a les grans potències internacionals fan que siguiun país clau en la gestació de les revoltes àrabs, tot i que el poder es mantingui encara en mans del governdictatorial.
  6. 6. Canals de comunicació: l’èxit de les xarxes socialsLes xarxes socials han estat molt importants pel desenvolupament daquestes protestes. Vanservir per fer el primer enviament dimatges de les revoltes i poder-ho extendre per tot el món.Per tant tots aquests mitjans han estat acceleradors i precipitants, facilitant la propagació dela revolta. (Idea extreta del text de la Rebelión [1] )S’utilitzen per la coordinació entre els diversos components de les protestes, decidir el lloc de la convocatòriai què fer, també serveixen per tallar el control que fa en tot moment el poder. Explicar de viva veu els fets queestan passant en aquell mateix moment i sobretot denunciar tots els abusos. [8]Tot i això Internet no està totalment generalitzat en aquests països, hi ha un percentatge petit que nutilitza.Hi ha diferències quan parlem de la penetració dinternet en la societat. (Idea extreta del text de lúsinternet al món árab [8] )Facebook al món àrab
  7. 7. Canals de comunicació: Conseqüències Nova forma de periodisme [10]Després de veure que mitjans de comunicació habituals no expressessin la realitat daquests països àrabs per la censura i per la repressió, creixen les divulgacions a través dInternet i les xarxes socials. Les personestransmeten a tot el món la repressió que pateixen duna forma anònima. Un cop sha transmès a fora aquestspaïsos sha escampat linformació internacionalment tan per internet com per les formes tradicionals.Com podem llegir en el text que em refereixo per explicar aquest apartat (Navarro 2011) duna " nova forma deperiodisme ": la web 2.0 ha estat un instrument imprescindible per laparició de noves formes de construirrelats que integren en obres col.lectives, obertes,populars.Per tant internet permet tenir diferents punts de vista sobre la mateixa problemàtica, fer un seguiment delspunts de vista afins i augmentar la xarxa de persones que els hi arriba determinat tipus dinformació. Unainformació amb gran resposta emocional per part del receptor.Si que hi hauran una sèrie de limitacions que hauran de realitzar els periodistes, tot i tenir la informació delspropis protagonistes dels fets caldrà que se sàpiga destriar i contrastar linformació rebuda. Però tanlinformació del periodisme de sempre com la dels protagonistes poden i haurien de viure conjuntes.
  8. 8. Canvis socialsNou panorama polític: Final règims dictatorialsCanvi del sentiment d’impotència a la confiança en el poder col·lectiu.Formació opinió pública molt crítica, homogènia i compacte que exigeix recuperar la dignitat col·lectiva.Canvis a la política exterior de les potencies occidentals que tenen obscurs interessos en els països àrabs degut a que estan en el punt de mira de tot el mon.Canvis a la opinió que es tenia als països doccident sobre la societat àrab com bàsicament fonamentalista.Canvi rol dones:• Es trenquen estereotips.• Pren un paper significatiu a les revoltes.• Hi ha un canvi en la relació home-dona.
  9. 9. ConclusionsUna de les eines més importants per la divulgació és internet i les xarxes socials. Permetent parlar enprimera persona i, si es vol, des de lanonimat. Aquesta eina sutilitzarà per difondre el dia a dia, perorganitzar-se i quedar per les concentracions i manifestacions.Lluitar per la llibertat és una cosa que s´ha de fer en qualsevol dels casos i aquesta gent ens ha servitd’exemple de valentia i valor per aconseguir un món millor per ells i les generacions futures, peròmalauradament queda molta feina per fer i no ens hem d´aturar.Per altra banda, cal contemplar també el que suposen a nivell social aquestes revoltes. Així com han portata situacions límit, on han mort milers de persones, hi ha hagut també canvis en la manera dentendre elpaper de la dona en la societat, la manera de comunicar-se i de relacionar-se.Tots aquests canvis shan pogut transmetre al moment des de les noves tecnologies i sobretot des de lesxarxes socials. Això fa que tinguem un accés directe a la notícia, explicada pels propis protagonistes, unainformació complementària a la que ens poden donar els periodistes.Els avenços en el mode de comunicació han provocat una retroalimentació de les pròpies revoltes,incentivant aixecaments en altres països.La comunicació i linformació ens dóna eines per poder-nos defensar.
  10. 10. Bibliografia[1] Antentas, J.Mª (2011). Las revoluciones Árabes del 2011. Anuario de Movimientos sociales 2011. Recuperat el 25 de novembre del 2012, a www.rebelion.org[2]Castells, M (2011). Las insurrecciones árabes que Internet ha inducido y facilitado. Recuperat el 15 de novembre del 2012 dehttp://manuelgross.bligoo.com/content/view/1414873/Manuel-Castells-Las-insurrecciones-arabes-que-Internet-ha-inducido-y-facilitado.html#content-top[3] Corporación de Radio y Televisión Española 2012. Cómo entender las revueltas árabes en ocho pasos. Recuperat el 23 de novembre del 2012, ahttp://www.rtve.es/noticias/revueltas-arabes/fases/[4] DFC. Las verdaderes causes de las revueltas Árabes ( 04 de març del 2011). Recuperat el 26 de novembre de 2012 a DFC Historia-Economía-Filosofía[5] E.C. La Primavera Árabe . Recuperat el 26 de novembre de 2012 a Monografias.com[6] El Universal Cronoliga de las revueltas Árabes (24-11-11) http://www.eluniversal.com/internacional/111124/cronologia-de-la-revueltas-arabeswww.eluniversal.com › Internacional[7] Europa y la primavera árabe (maig 2011). Recuperat 21 de novembre de 2012, a http://www.presseurop.eu/es/content/topic/509301-europa-y-la-primavera-arabe[8] Llaonart, Jordi (2012). Interpretant el món àrab i lislam. Lús dInternet al món àrab. Recuperat el 25 de novembre del 2012, ahttp://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/225787[9] Muñoz, J.M. La llama que incendió Túnez . El País Edició impresa/web. 23 de gener del 2011. Recuperat el 25de novembre de 2012, a www.elpais.com[10] Navarro, E y García,A (2011). Nuevos textos y contextos en la web 2.0.: Estudios de caso relacionados con las revoluciones en el norte de África y Oriente próximo.Cuadernos de Información y comunicación, vol16, pp145-169. Recuperat el 25 de novembre del 2012, a http://0-search.proquest.com.cataleg.uoc.edu/docview/922263757?accountid=15299[11] Primavera Árabe -Wikipedia es.wikipedia.org/wiki/Primavera_árabe http://es.wikipedia.org/wiki/Primavera_%C3%A1rabe[12] Purchades, R (2011). Las redes socials en las revueltas árabes. Recuperat el 20 de novembre del 2012, ahttp://www.fhimades.org/upload/pdf_libros/117.pdf[13] Roque, M-À (2011). Les dones de la primavera àrab. La Vanguardia, 3/12/11. Recuperat el 15 de novembre del 2012 de http://www.iemed.org/sala-de-premsa/iemed-als-mitjans/les-dones-de-la-primavera-arab-article-a-la-vanguardia-3-11-11[14] La guerra como desastre. Sus consecuencias psicológicas. Rev Hum Med v.7 n.3 Ciudad de Camaguey oct.-dic. 2007 Recuperat el 14 de decembre del 2012http://scielo.sld.cu/scielo.php?pid=s1727-81202007000300005&script=sci_arttext

×