Didàctica de la música II                                              Mariona Reixach
3r de Magisteri musical            ...
Didàctica de la música II                                               Mariona Reixach
3r de Magisteri musical           ...
Didàctica de la música II                                                 Mariona Reixach
3r de Magisteri musical         ...
Didàctica de la música II                                             Mariona Reixach
3r de Magisteri musical             ...
Didàctica de la música II                                              Mariona Reixach
3r de Magisteri musical            ...
Didàctica de la música II                                              Mariona Reixach
3r de Magisteri musical            ...
Didàctica de la música II                                             Mariona Reixach
3r de Magisteri musical             ...
Didàctica de la música II                                                 Mariona Reixach
3r de Magisteri musical         ...
Didàctica de la música II                                               Mariona Reixach
3r de Magisteri musical           ...
Didàctica de la música II                                              Mariona Reixach
3r de Magisteri musical            ...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

LaquòFon

470 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
470
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

LaquòFon

  1. 1. Didàctica de la música II Mariona Reixach 3r de Magisteri musical 11/06/09 Curs: 2008-2009 CLASSE PRÀCTICA A l’hora de preparar la sessió cal tenir present el grup a la qui va dirigida, que presenta les característiques següents: Nivell: 2n de Primària Durada de la sessió: 45’ El grup-classe es situa dins un centre de titularitat pública on el seu PEC la defineix com a escola catalana, arrelada al país i oberta a l’entorn, laica, integradora, inclusiva, respectuosa que educa en valors, que respecta la diversitat tan cultural com de gènere i que té una coherència en la seva línia pedagògica. El grup-classe (2n de Primària) en general és tranquil tot i que força propens a la moguda, promoguda pels més moguts, que de seguida ho encomanen a la resta. A la classe es donen tots els perfils: nens amb dificultats d’aprenentatge per algunes assignatures en concret, nens moguts però molt intel—ligents i que aprenen ràpid, nens que no tiren tant ni pel que fa pedagògicament com socialment, etc. Les relacions a dins la classe en general són bones ja que és un grup molt cohesionat, que fa molta pinya i s’ajuden mútuament i el clima de treball és bo. A la classe no hi ha cap nen conflictiu i la classe és tranquil—la. Com és lògic però, hi ha els nens que són més moguts que engresquen a d’altres a seguir-los el joc, però és normal. Per sort dins l’aula no hi ha casos de nens que estiguin marginats sinó que es relacionen bastant tots amb tots. Així doncs les actituds i els comportaments són bons, en general els agrada molt aprendre i estant atents a les explicacions de la mestra, es mostren encuriosits i atents. I si la cosa s’esvera una mica, la professora de seguida posa ordre. Cal dir que la majoria d’activitats (excepte l’última) que proposo a continuació formen part de la meva unitat didàctica i ja han estat portades a la pràctica. 1
  2. 2. Didàctica de la música II Mariona Reixach 3r de Magisteri musical 11/06/09 Curs: 2008-2009 Un cop presentat el grup explico les quatre activitats preparades per a la sessió. ACTIVITAT 1: L’aqüòfon Objectius: Conèixer un instrument de so determinat. Diferenciar els sons aguts dels greus i saber-los ordenar. Continguts: Presentació, construcció i escolta de l’aqüòfon. Ordenació sons aguts i greus. Descripció: 1.- Gots plens d’aigua a diferents nivells barrejats i escampats per la sala. 2.- N’agafo un i els demano si creuen que podrà fer alguna nota. Ho provo. 3.- N’agafo un altre i el toco. Els demano si es so és més agut o més greu que l’anterior i el col—loco ordenadament. 4.- N’agafo un altre i faig el mateix. Algú em sap dir on l’hauré de col—locar? 5.- Així successivament fins que tingui tot l’instrument muntat. 6.- Toco mitja escala de greu a agut i viceversa i els faig cantar-la (do sol, sol do). Per tant els remarco el fet que pot fer notes. 7.- Amb els ulls tancats en desordeno un, torno a tocar la mitja escala, han de detectar on és l’error i reordenar-lo. Es repeteix el mateix exercici 2-3 cops però ara és un nen que el desordena (Es pot aprofitar com a activitat avaluativa). Nota: pot passar que algun nen detecti l’error no sonorament sinó pel nivell de l’aigua (La mestra demana al nen que ho expliqui a la resta). D’aquesta manera es pot aprofitar per explicar com funciona l’instrument (com més ple més greu i viceversa). Si no es dóna el cas la mestra ho pot provocar. 2
  3. 3. Didàctica de la música II Mariona Reixach 3r de Magisteri musical 11/06/09 Curs: 2008-2009 ACTIVITAT 2: Aqüòfon vs. instruments percussió indeterminada Objectius: Aprendre i diferenciar el so determinat de l’indeterminat. Saber classificar instruments de so determinat i indeterminat. Continguts: Experimentació amb instruments del so determinat i l’indeterminat. Diferenciació dels dos tipus de sons. Descripció: 8.- Amb l’instrument ordenat els toco “El gegant del pi”, però jo no els dic. Ells fan memòria i la recorden perfectament. 9.- Després ells la canten mentre la mestra la torna a tocar. D’aquesta manera es torna a remarcar el fet que l’instrument fa notes i fa cançons. (Prèviament tenir instruments de percussió indeterminada: pandero, maraques, triangle, caixa xina, claus, plat, etc.) agrupats a un lloc de la sala. 10.- La mestra demana a un nen que triï un dels instruments i amb ell ens tocarà “El gegant del pi”. Nota: és possible que només toquin el ritme. Però és el gegant del pi? Fa notes? A veure... toca’m un mi, ara toca’m un do... per tal que s’adonin que sempre sona igual (comparació amb l’aqüòfon). Un cop vist que “x” instrument no pot tocar la cançó els demano si creuen que n’hi ha algun que sí. Serà qüestió d’anar-los provant tots per tal d’anar-los descartant. 11.- Ara és el moment de demanar-los la diferència entre l’aqüòfon i els altres instruments, que és que un pot fer notes però els altres no. Aquí és quan s’introdueixen els conceptes de so determinat i so indeterminat. 12.- Tanda de preguntes: L’instrument de vasos us recorda a algun instrument de l’aula i surt el xilòfon. Aquest podrà fer notes? Podrà tocar el gegant del pi? Tindrà un so determinat o indeterminat? I la maraca? (per tal de fer un repàs ràpid dels conceptes anteriors). 3
  4. 4. Didàctica de la música II Mariona Reixach 3r de Magisteri musical 11/06/09 Curs: 2008-2009 ACTIVITAT 3: Creació d’una petita obra musical Objectius: Crear una petita obra musical amb sons determinats i indeterminats. Reconèixer tímbricament alguns dels instruments presents a l’audició. Contingut: Escolta d’un instrument de so determinat: el xilòfon. Reconeixement tímbric d’alguns instruments de percussió de so determinat i indeterminat. Descripció: 13.- Demano a un nen que ens faci un mini concert de xilòfon (així es van familiaritzant amb el seu so). És opcional el fet de donar-li algunes idees com que toqui fort, fluix, més ràpid més lent, etc. 14.- Audició: “Els comediants” de Kabalewsky. Els pregunto si algú sap què son els comediants i els faig una mini presentació de l’autor i l’obra i d’aquesta els dic que un dels instruments que sentiran és precisament el xilòfon. 15.- 1a escolta: cada vegada que el sentin hauran de fer veure que el toquen. Reflexió sobre el tempo de la música (ràpid o lent). Com que és molt ràpida s’ha d’estar molt al cas. 16.- Baquetes a punt i 2a escolta, on fan el mateix. Els demano si han sentit algun altre instrument de percussió (plats, pandereta i cascavells). 17.- Creació: tenint present que la xilòfon és el protagonista i els altres l’acompanyen fan un mini concert. ACTIVITAT 4: Avaluació Objectiu: Avaluar conceptes apresos fins ara relacionats amb els instruments de percussió. Contingut: Classificació instruments de percussió (membrana, fusta i metall). Reconeixement tímbric d’alguns d’ells. 4
  5. 5. Didàctica de la música II Mariona Reixach 3r de Magisteri musical 11/06/09 Curs: 2008-2009 Descripció: 18.- Activitat clic: Instrumentos de pequeña percusión1 . Amb aquesta activitat fan un repàs de la classificació dels instruments de percussió que ja han treballat a la vegada que en descobreixen de nous que no són presents a l’aula. A més a més un altre aspecte rellevant és el fet que l’idioma de l’activitat és el castellà i d’aquesta manera s’afavoreix el currículum interdisciplinari. 1.- Defineix: Continguts principals Interpretar i crear Creació i interpretació d’una petita obra musical amb sons determinats i indeterminats. Explorar i percebre Aprenentatge i diferenciació del so determinat de l’indeterminat. Experimentació amb instruments el so determinat i l’indeterminat. Classificació dels instruments segons els dos tipus de sons: determinat i indeterminat. Continguts secundaris Interpretar i crear No hi ha continguts secundaris. Explorar i percebre Presentació, construcció i escolta de l’aqüòfon. Diferenciació i ordenació dels sons aguts dels greus. Coneixement i escolta d’un instrument de so determinat: el xilòfon. Classificació instruments de percussió (membrana, fusta i metall). Objectius de la classe 1.- Aprendre i diferenciar el so determinat de l’indeterminat. 2.- Saber classificar alguns instruments segons els dos tipus de so: determinat o indeterminat. 1 http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=1384 5
  6. 6. Didàctica de la música II Mariona Reixach 3r de Magisteri musical 11/06/09 Curs: 2008-2009 Criteris i activitats d’avaluació CRITERIS Tot i ser una sola sessió s’intenta realitzar els tres tipus d’avaluació. Com que es tracta de la introducció de nous conceptes prèviament es realitza una petita avaluació inicial a través de preguntes. Aquest fet però s’anirà repetint a mesura que es vagin duent a terme les diverses activitats, en més mesura però en aquelles on apareguin nous conceptes, com poden ser les 2 primeres. Durant totes les activitats el mestre farà un seguiment mitjançant l’observació i els resultats de les activitats (avaluació contínua). Tot i que durant la sessió totes les activitats poden servir com a avaluació (referint-nos a tots els aspectes avaluables) sí que n’hi ha algunes pensades específicament per avaluar, com pot ser la final (avaluació final) per tal de valorar si s’han acomplert els objectius proposats inicialment i analitzar pros i contres per tal de buscar propostes de millora. ACTIVITATS - Saber detectar on és l’error d’ordenació de l’aqüòfon. - Presentació de la creació davant la resta de companys. - Activitat clic: Instrumentos de pequeña percusión http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=1384 2.- Al final de la classe cita aquell/s continguts-aspectes que en el conjunt de la sessió has treballat amb més profunditat. Tal i com ja tenia previst el contingut que he treballat amb més profunditat és el que fa referència al treball amb el so determinat i l’indeterminat i que està completament lligat amb l’objectiu primordial de la sessió que és el de “Aprendre i diferenciar el so determinat de l’indeterminat”. Això ha estat gràcies al fet que tenia molt clar l’objectiu de la sessió i, en conseqüència, totes les activitats, en més o menys mesura, han estat encarades al seu assoliment. En definitiva, el contingut esmentat anteriorment és el que he treballat amb més profunditat ja que totes les activitats relacionades amb ell són les que portaran a l’assoliment o no de l’objectiu principal. 6
  7. 7. Didàctica de la música II Mariona Reixach 3r de Magisteri musical 11/06/09 Curs: 2008-2009 3.-Tria un dels continguts treballats: Planteja tres objectius cronològics per ordre de dificultat. Contingut: Aprenentatge i diferenciació del so determinat de l’indeterminat. 1.- Experimentar amb instruments de so determinat i indeterminat. 2.- Diferenciar els dos tipus de sons. 3.- Reconèixer sons determinats i indeterminats. 4.-Anomena i reflexiona quines competències bàsiques i artístiques estàs treballant. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1. Competències comunicatives - Competències artística i cultural La música és l’anomenat llenguatge universal i, com a tal, serveix per comunicar-se. És per això que durant la sessió en tot moment s’estan desenvolupant aquest tipus de competències. La música és l’anomenat setè art i durant la sessió s’està creant art ja que una de les activitats consisteix precisament en això. 2. Competències metodològiques - Tractament de la informació i competència digital En aquest cas ens centraríem més en la segona part de la competència, la de competència digital, ja que una de les activitats proposades s’ha de fer mitjançant l’utilització de l’ordinador. En aquest cas es basa més en la correcta utilització de l’ordinador i del programa més que no pas en la recerca crítica d’informació ja que això ja ho ha fet la mestra anteriorment. - Competència d’aprendre a aprendre Gràcies a les activitats d’avaluació inicial basades en un diàleg pregunta-resposta del mestre amb els alumnes i el constant feedback que hi ha en tot moment durant la sessió entre les dues parts els alumnes s’adonen dels seus coneixement inicials, de les seves mancances, del seu procés d’aprenentatge... El fet de fer conscient aquests aspectes és molt important per tal que l’aprenentatge sigui positiu i efectiu. 7
  8. 8. Didàctica de la música II Mariona Reixach 3r de Magisteri musical 11/06/09 Curs: 2008-2009 3. Competències personals - Competència d’autonomia i iniciativa personal Aquests dos aspectes es contemplen en el treball en grup a l’hora de fer la creació ja que és gràcies a això que la mestra pot veure els rols que adquireixen els nens o els grups en general com funcionen, si són autònoms o necessiten molt de la teva ajuda. No obstant, faria referència a àmbit més grupal. COMPETÈNCIES ÀREA - Utilitzar les manifestacions musicals com a font d'enriquiment i gaudi. Fa referència al treball amb l’audició. - Apreciar el fet cultural en general, i el fet artístic musical en particular. Aquest aspecte es treballa en tot moment durant la sessió i es basa en el respecte i l’estima per a la música. - Disposar de capacitats cognitives, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit estètic per a poder comprendre, valorar, emocionar-se i gaudir de les diferents manifestacions. Es treballen amb l’escolta de l’audició, la realització de la creació i l’escolta de les diferents creacions, la reflexió sobre elles, etc. - Posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat per expressar-se mitjançant codis artístics musicals. Es treballa durant el procés creatiu. - Disposar, d'habilitats de cooperació, i tenir consciència de la importància de donar suport i apreciar les iniciatives i contribucions d'altri en la consecució del resultat final. Es treballa durant tota la classe amb el respecte per a les intervencions dels companys, durant el procés creatiu en grup per tal d’obtenir un bon resultat final. - Mobilitzar, també, el coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics musicals, així com de les obres i manifestacions més destacades del patrimoni cultural, de manera especial el de la cultura tradicional. Es pren com a exemple una audició i a partir d’ella i dels elements que n’hem estudiat els nens fan la seva pròpia creació. - Tenir una actitud d'estima de la creativitat implícita en l'expressió d'idees, experiències o sentiments a través de diferents mitjans artístics com la música. S’ha de potenciar en tot moment i la mestra hi ha de posar especial atenció si volem aconseguir el respecte i l’estima cap a la música, la nostra raó de ser. 8
  9. 9. Didàctica de la música II Mariona Reixach 3r de Magisteri musical 11/06/09 Curs: 2008-2009 5.- Autoavaluació i propostes de millora La veritat és que no em feia cap gràcia haver de fer una classe davant dels meus companys ja que em suposava enfrontar-me jo sola davant d’ells donant-te a conèixer i avaluant les teves competències com a docent. No obstant, ara m’adono que va ser curiós agafar la idea de com poden ser com a mestres els teus companys i va contribuir ben positivament a l’ampliació d’activitats i recursos per fer a l’aula i també a la meva manca de creativitat. La dificultat més gran en la preparació d’aquesta sessió va ser la construcció de l’aqüòfon. La idea inicial era construir tota l’escala però no tenia 7 gots iguals a casa i posar-ne de diferents mides podia trencar amb l’esquema de més aigua més greu i viceversa i no m’interessava. Després d’un intent frustrat vaig anar a comprar 7 gots llargs expressament. Si mai es vol construir un instrument així cal tenir present que encara que els gots siguin iguals d’entrada ja sonen diferents. Després de molts intents no vaig aconseguir obtenir les 7 notes ben afinades així que em vaig quedar al sol. D’aquesta manera els gots eren iguals i es podia veure perfectament la relació so-aigua. Tot i els molts nervis i el malament que ho vaig passar penso que el resultat no va estar malament. El fet que l’aqüòfon estigués afinat els va encantar (igual que als nens) fet que no m’esperava ja que tampoc tenia res d’especial i la seva utilització també. Particularment trobo que és una manera molt maca i original d’introduir el so determinat a la vegada que fas repàs de sons aguts i greus; amb això vull dir que té múltiples aplicacions i ofereix una gamma de possibilitats. No obstant, el punt més fluix d’aquesta sessió resideix en l’audició. A més crec que l’error va ser meu ja que no m’hi havia familiaritzat o no m’agradava prou i no els vaig saber guiar bé. A part d’això vaig veure que l’activitat amb els moviments era força complicada ja que el tempo era massa ràpid. Si l’objectiu era que es familiaritzessin amb el so del xilòfon es podia haver buscat una altra opció. Pensant- ho des de la distància m’adono que va ser com posada amb calçador per amor a incloure els quatre camps en una sola sessió ja que el treball amb l’audició es va iniciar i acabar en la mateixa sessió i no la vaig explotar al màxim. Per tant és molt important dominar l’audició i també que t’agradi a tu perquè si és així serà molt més fàcil que també els pugui agradar als teus alumnes. Si bé es veritat que prenent l’exemple de l’audició els vaig demanar que fessin una petita creació l’activitat en si tampoc va resultar massa atractiva i a més no sé si van 9
  10. 10. Didàctica de la música II Mariona Reixach 3r de Magisteri musical 11/06/09 Curs: 2008-2009 entendre ben bé el que demanava ja que després d’explicar-ho varis cops encara hi va haver gent que m’ho preguntava. Veia que hi havia força gent perduda i en comptes de parar i demanar l’atenció de tot el grup per repetir-ho vaig preferir anar passant grup per grup fet que corrobora la meva tendència al petit grup més que no pas al gran. Tot i així amb un grup de nens hauria estat diferent. Potser es podria millorar fent que toquin la composició damunt la música exigint-los que el xilòfon toqui només quan el sentin i viceversa. Això requeriria d’un treball més profund de l’audició perquè s’hi familiaritzessin i fins i tot d’un musicograma. Tot i així dubto del resultat ja que la dificultat és força gran. Un dels aspectes que porto més fluix és el de l’autoritat. En nens depèn del dia estic més sergent o no però amb els meus companys de classe em va costar molt ja que trobava molt brusc posar ordre quan tu estàs al mateix nivell que ells. El que sí tinc molt clar per l’experiència dels altres anys però d’aquest bàsicament és que en un principi has de ser dura i mica en mica anar esdevenint més “amiga” però mai “amiga” del tot ja que llavors baixes al seu nivell i m’imagino que deu ser molt difícil tornar a l’estatus més elevat que és el de mestre i és el que ha de ser. 10

×