7. Estructura terciària: fibra de cromatina
1er nivell d’empaquetament: nucleosoma (histones) i collaret de perles
8. 2on i 3er nivell d’empaquetament: solenoide i bucles
9. 4rt i 5é nivell d’empaquetament: cromosomes mitòtics
10.
11. Duplicació DNA en fase S
• DNA amb estructura secundària-terciaria.
• Hipòtesi semiconservativa: dos cadenes pare motlle per a dues cadenes
filles, cèl·lules filles amb una cadena de nova síntesi i una cadena parental
12. 1. Senyal origen de replicació
2. Unió Helicasa per trencar pont d’hidrogen. Problema: tensió per
superenrotllament. Enzims tropoisomerases I i II tallen i empalmen fibres
3. Proteïnes estabilitzadores. Forquilla de replicació
4. Procés bidireccional dreta i esquerra. Bombolla de replicació
5. RNA-polimerasa PRIMASA sintetitza primer (10 nuleòtids RNA) →
encebedor
6. DNA-polimerasa III (procariotes) 5’ → 3’ (capacitat del procés del
trancament grups fosfat nucleòtids) contínua. Filament conductor
7. A 1000 nucleòtids de l’origen RNA-polimerasa sintetiza 40 nucleòtids
(RNA) + 1000 nucleòtids DNA → Fragment Okazaki. Discontínua unió per
DNA lligasa. Filament retardat.
En eucariotes: DNA unit a histones; Procés més lent amb diferents bombolles
de replicació (replicons)
18. TRANSCRIPCIÓ
• Hipòtesi col·linearitat: correspondència entre la seqüència de nucleòtids
d'un gen i la seqüència d'aa de l'enzim per al que el gen codifica,
diferenciant 2 processos: un en el DNA (la transcripció) i un en els
ribosomes (traducció)
• Teoria un gen un enzim
• De DNA a RNA gràcies a RNA polimerasa
• Diferent en procariotes i eucariotes
• Parts:
– Iniciació
– Elongació
– Finalització
– Maduració
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25. TRANSCRIPCIÓ
• Hipòtesi col·linearitat: correspondència entre la seqüència de nucleòtids
d'un gen i la seqüència d'aa de l'enzim per al que el gen codifica,
diferenciant 2 processos: un en el DNA (la transcripció) i un en els
ribosomes (traducció)
• Teoria un gen un enzim
• 4 nucleòtids 41=4 ; 42=16 ; 43=64 la col·linearitat té lloc entre triplets de
nucleòtids, 64 triplets per a 20 aa, més triplets que aa, i per tant, més d'un
triplet codificarà per 1 aa, el codi genètic és DEGENERAT
• En els ribosomes citoplasmàtics a partir RNAm, direcció 5’ → 3’:
Activació
Iniciació
Elongació
Terminació
26.
27. Activació dels aa
Segons el triplet del codó de l'ARNm, l'ARNt ( gràcies a l’anticodó
complementari al codó del RNAm) buscarà i s'unirà a un aa específic gràcies
l'enzim aminoacil-RNAt-sintetasa unit al braç TFIC i a una molècula d'ATP.
El grup carboxil (-COOH) de l'aa s'uneix al radical -OH de l'extrem 3' de l'ARNt,
alliberant una H2O,una molècula d'AMP i alliberant-se l'enzim aminoacil-
RNAt-sintetasa. Resultant un aminoacil-RNAt.
28. Iniciació de la síntesi
L'ARNm s'uneix a la subunitat ribosòmica petita (40S/30S), gràcies a la
seqüència líder de 10 nucleòtids complementaris al RNAr.
Als ribosomes hi trobem dos llocs on podem unir-se els ARNt, són el lloc P o
peptidil i el lloc A o aminoacil. Al conjunt RNAr + RNAm s'hi uneix un
aminoacil-RNAt, al lloc P, que presenta la seqüència anticodó 3'...UAC...5' i
l'aa metionina en eucariotes i formilmetionina en procariotes.
29. La subunitat petita es mourà a lo llarg de l'ARNm per buscar el codó
complementari a l'anticodó 3'..UAC..5', que serà el triplet 5'... AUG...3' o codó
d'iniciació, unint-se amb ponts d'hidrogen.
A aquest grup s'hi unirà la subunitat gran del ribosoma (65S/50S), formant-se
el complex actiu.
30. Diferències eucariotes i procariotes:
- En procariotes l'ARNm no madura i conforme es va transcribint es va
sintetitzant.
- En eucariotes primer cal madurar l'ARNm amb la caputxa de guanina
metilada a l'extrem 5' que permet que els ribosomes el reconeguin, i a
continuació de la caputxa trobem la regió líder, que no es tradueix. Si l'ARNm
és prou llarg serà traduit per diversos ribosomes alhora (poliribosoma)
31. Elongació
Quan codó d'iniciació AUG i l'anticodó s'han reconegut (aa-met), un segon
RNAt arribarà al lloc, serà un RNAt amb un anticodó complementari al codó
(triplet) següent del RNAm, gràcies a un enzim transferasa unirà els dos aa
mitjançant un enllaç peptídic, de manera que l'ARNt del lloc P queda sense
aa, i tot el complex es desplaçarà cap a la dreta, és la translocació ribosomal,
de manera que el segon RNAt queda ara situat al lloc P del complex actiu, i el
lloc A resta lliure. El primer RNAt sense aa es situa en el lloc E i s'allibera. Per
dur a terme el procés calen factors d’elongació i GTP
32.
33. Finalització
En un moment donat apareix en el lloc A un dels codons sense sentit o de
terminació (UAA, UAG i UGA), per lo que no entrarà cap RNAt nou, cap RNAt
és complementari a aquests codons, però si són reconeguts pels factors
d'alliberació (FR) que consumeixen GTP per actuar, s'instal·len sobre el lloc A i
provoquen que l'enzim peptidiltransferasa faci interaccionar l'últim aa amb
l'H2O i el polipèptid s'alliberarà al citoplasma i les dues parts del ribosoma i
l'ARNm es separaran
Traducció