1. El quim arriba a l'estómac a través del cardias, que evitarà que el quim pugui sortir de l'estómac L'estómac és un segment dilatat del tub digestiu. La mucosa epitelial de l'estómac presenta nombroses glàndules gàstriques que secreten HCl (àcid clorhídric), pepsina, H 2 O (aigua) i mucus. Aquestes glàndules són pròpies del tub digestiu Digestió gàstrica. L'estómac

2. L'aigua i el mucus humitegen l'aliment, l'HCl fa que el PH de l'estómac es torni àcid i l'enzim pepsina actuï atacant les proteïnes del quim. A l'estómac hi ha doncs una digestió mecànica barrejant i marejant el quim, i una digestió química dels sucs gàstrics. Quan el bolus surt de l'estómac a través del pílor cap a l'intestí prim, rep el nom de quil. El pílor evitarà que el quil pugui retornar des de l'intestí a l'estómac

4. Absorció. Intestí prim

5. L'intestí prim segueix a l'estómac, i en ell té lloc l'absorció de la major part de nutrients. Per poder augmentar la superfície d'absorció, les cèl·lules de l'epiteli de l'intestí prim presenten unes prolongacions anomenades vellositats intestinals.

6. L'intestí prim consta de tres parts diferenciades, el duodè, el jejú i l'ilion. Tot l'intestí prim presenta nombroses glàndules pròpies del tub que secreten mucus, aigua i enzims que ataquen els diferents nutrients per facilitar-ne l'absorció. L'absorció té lloc principalment en el duodè, i els nutrients ben descompostos travessaran les parets intestinals cap a la limfa i la sang que els transportarà fins a les cèl·lules per a ser utilitzats.

7. A l'inici de l'intestí prim, hi aboques els seus continguts dues glàndules annexes, el fetge i el pàncrees . Els sucs pancreàtics completen la digestió estomacal, però per a funcionar necessiten un PH molt més elevat que el que presenta el quil provinent de l'estómac Com s'ho farà?

8. El fetge secreta bilis que s'emmagatzema a la vesícula biliar i es abocat al duodè La bilis no conté enzims, el que fa és disminuir el PH del quil per a que puguin actuar els sucs pancreàtics. Però a més a més, la bilis permet emulsionar els greixos i en facilita la digestió. Nota sobre el pancrees i el fetge En definitiva, a l'intestí prim hi ha una digestió mecànica, amb el moviment de l'intestí, però sobre tot una digestió química.

9. Quan el quil arriba a l'intestí gros, els principals nutrients ja han estat absorbits. Però el quil resta molt humit i ple d'aigua, i el nostre cos no es pot permetre la pèrdua d'aigua, de manera, que és a l'intestí gruixut on es reabsorbiran l'aigua i les sals minerals. A més a més, propulsa el contingut intestinal cap al final del procés. Quan l'aigua és absorbida del quil, aquest ja rep el nom de femta, que avança cap al recte per a ser expulsada pel recte. Absorció. Intestí gruixut

10. La ingesta de menjar, l'activitat física i una dieta rica en fibra facilitaran el trànsit intestinal L'intestí gros presenta tres parts clarament diferenciades, el cec, el colon i el recte.

11. Nota Flora intestinal Finalment, l'intestí gros dona pas a l'anus que és un esfínter musculós que permetrà l'expulsió de la femta.