2. Reproducció asexual
Parlem de reproducció asexual quan els descendents tenen la mateixa
informació genètica que el progenitor. No intervenen gàmetes sexuals.
Pròpia de procariotes, freqüent en vegetals i esporàdica en animals
En plantes
La reproducció vegetativa o asexual és el procés pel qual apareixen o
s’obtenen nous individus d’una planta sense la producció de llavors o espores.
És possible gràcies a:
1. la presència de teixits meristemàtics en algunes zones de les plantes. En
contacte amb la terra i l’aigua s’originen noves arrels per a fixar-s'hi.
Posteriorment desenvolupen la resta de les estructures típiques d’una planta.
Les zones capaces d’originar nous individus varien d’unes plantes a unes
altres. Des de les fulles (violeta), la tija (gerani), etc.. Els fragments de planta
que donen lloc a nous individus s’anomenen propàguls.
3. Els propàguls són una modalitat de reproducció asexual en vegetals, per la
qual s’obtenen noves plantes i òrgans individualitzats. Els teixits de la porció
separada han de recuperar la condició de meristemes per produir tot el conjunt
d’òrgans de la planta adulta. Entre els més importants tenim:
•Tubercles: tiges subterrànies
engruixides la funció del qual és
emmagatzemar midó.
•Bulbs: tiges subterrànies
formades per fulles carnoses
concèntriques que amb el temps
es divideixen en diversos bulbilles,
dels que sortiran noves plantes.
•Estolons o tiges reptants: tiges
aèries horitzontals que quan són
molt llargs i toquen el terra,
generen arrels i tiges verticals.
•Esqueixos: tiges subterrànies
horitzontals que cada certa
distància emeten tiges verticals.
Aquestes estructures presenten
gemmes a partir de les quals es
formen brots que originen els nous
fills, que poden independitzar-se.
4. La reproducció vegetativa o asexual és el procés pel qual apareixen o
s’obtenen nous individus d’una planta sense la producció de llavors o espores.
És possible gràcies a:
2. La producció d’espores per mitosi o mitòspores. Cada mitòspora conté una
sola cèl·lula protegida del medi extern per una forta coberta. Quan les
condicions siguin les adequades, la coberta es trencarà i la mitòspora donarà
lloc a un nou individu.
En microorganismes
Eucariotes:
Divisió binaria: Por estrangulació en el pla medi, dant lloc a dos nous
organismes (el llevat)
Esporulació o esporogènesis: Una cèl·lula reproductora asexual,
generalment haploide i unicel·lular. La reproducció por espores permet al
mateix temps la dispersió i la supervivència per llarg temps en condiciones
adverses
Procariotes:
Fissió binaria: La cèl·lula mare es divideix en dos cèl·lules filles d’igual
tamany.
5. En animals
Només pot presentar-se en aquelles cèl·lules que encara conservin la
totipotència embrionaria, es a dir, la capacitat de dividir-se i diferenciar-se. Es
propi d’esponges, celenteris, anèlids, nematodes i equinoderms, tots
organismes animals senzills i poc diferenciats, així com els estadis larvaris i
embrionaris de tots els animals. Les principals modalitats de reproducció
asexual són:
Gemmació: formació de gemmes pluricel·lulars
a partir del progenitor, separant-se o
romanent-hi unida.
Escissió / fragmentació: Divisió longitudinal d’un organisme en 2 o mes
fragments (estrobilació - cnidaris)
6. Bipartició
Esporulació o esporogènesi: A partir d’una cèl·lula produïda per mitosi
(mitòspora)
Poliembrionia: En les primeres divisions del zigot les cèl·lules se separen i
donen lloc a diversos individus (bessons univitel·lins; insectes)
8. Reproducció sexual
Parlem de reproducció sexual quan els descendents tenen diferent informació
genètica que el progenitor. Intervenen gàmetes sexuals.
Pròpia de plantes i animals.
1. Esdevé quan es produeix la unió de dues gàmetes (n) per donar lloc a un
zigot (2n).
En els organismes de cicle diploide (animals) es formen per meiosi a partir de
cèl·lules 2n dels progenitors.
En els organismes de cicle haplodiploide (plantes) les gàmetes es produeixen
en unes estructures especials n anomenades gametòfits.
la reproducció sexual es produeix gràcies a la producció d’espores
2. Desenvolupament de cèl·lules haploides.
Meiòspores: formació en els esporòfits diploides d’espores n per meiosi
que al germinar daran lloc a un gametòfit n encarregat de produir
cèl·lules sexuals.
9.
10. Partenogènesi: Es basa en el desenvolupament de cèl·lules sexuals
femenines no fecundades, com en la formació dels abellots haploides. Pot
interpretar-se com a reproducció asexual o sexual monogamètica doncs intervé
una gàmeta i la informació del descendent no és idèntica a la del progenitor.
Esdevé la segmentació de l’òvul sense fecundar per causes ambientals,
químiques, etc... Pot necessitar del contacte amb un gàmeta masculí però
sense fusió de nuclis (peixos)
Gàmetes:
Es produeixen en les gònades (animals, ovaris i testicles ) i gametangis
(vegetals, arquegonis i anteridis )
Isogàmia: les gàmetes són morfològicament iguals però sexualment diferents
(algues i fongs).
Heterogàmia o anisogàmia: gàmetes d’igual forma, totes dues mòbils, però
diferent tamany, les grans s’anomenen macrogàmetes (contenen reserves) i les
petites microgàmetes (algues)
Oogàmia: gàmetes de diferent tamany, la macrogàmeta no es mòbil (resta
organismes). En animals parlem de òvul-macrogàmeta i espermatozou-
microgàmeta. En vegetals oosfera i anterozoide respectivament.
La unió de les gàmetes s’anomena fecundació.
11. Les espècies que presenten individus mascles (gàmetes masculines) i individus
femella (gàmetes femenines) són les espècies dioiques, mentre que les
espècies amb individus capaços de produir els dos tipus de gàmetes reben el
nom d’espècies hermafrodites o monoiques.
Si mascles i femelles es diferencien morfològicament parlem de dimorfisme
sexual.
13. Reproducció vs sexualitat
Parlem de reproducció sexual quan els descendents tenen diferent informació
genètica que el progenitor. Intervenen gàmetes sexuals.
Pròpia de plantes i animals.
1. Esdevé quan es produeix la unió de dues gàmetes (n) per donar lloc a un
zigot (2n).
En els organismes de cicle diploide (animals) es formen per meiosi a partir de
cèl·lules 2n dels progenitors.
En els organismes de cicle haplodiploide (plantes) les gàmetes es produeixen
en unes estructures especials n anomenades gametòfits.
la reproducció sexual es produeix gràcies a la producció d’espores
2. Desenvolupament de cèl·lules haploides.
Meiòspores: formació en els esporòfits diploides d’espores n per meiosi
que al germinar daran lloc a un gametòfit n encarregat de produir
cèl·lules sexuals.
Sexualitat implica l’intercanvi de material genètic sense la formació d’un nou
individu.
Reproducció parasexual (pàg 245)
14. Etapes de la reproducció sexual
• Gametogènesi
• Fecundació
• Desenvolupament embrionari
• Desenvolupament postembrionari
