2. ANTIC RÈGIM
Segle XVIII
ESTAT LIBERAL
Segle XIX
POLÍTICA Monarquia absoluta
Súbdits
Sistema parlamentari o
Constitucional.
Monarquia o república
Ciutadans
ECONOMIA Agrícola i ramadera
Tècniques tradicionals
De subsistència
Règim senyorial
Capitalista o de mercat
Propietat privada
SOCIETAT Estamental
Privilegiats
No privilegiats
Per naixement
De classes
Burgesia i proletariat
Per poder econòmic
DEMOGRAFIA Alta natalitat I alta mortalitat
Poc creixement de la
població
Transició demogràfica
Baixa la mortalitat
Creixement de la població
5. ELEMENTS DE L’ESTAT LIBERAL:
SOBIRANIA NACIONAL El poder és de la nació, formada per ciutadans
amb drets i deures.
CONSTITUCIÓ Llei fonamental a partir de la qual es fan totes
les altres lleis.
DIVISIÓ DE PODERS Legislatiu, executiu i judicial
SUFRAGI Dret dels ciutadans a escollir els seus
representants.
IGUALTAT DAVANT LA LLEI Les mateixes lleis per tothom.
DRETS INDIVIDUALS Reunió, associació, premsa, expressió...
LLIBERTAT ECONÒMICA L’Estat no ha d’intervenir en l’economia.
Economia de mercat o capitalista
6. Els tres poders de l’estat:
la divisió de poders de Montesquiu
• Fa les lleis
• Congrés dels Diputats i Senat Legislatiu
• Fa que s’apliquin les lleis
• Govern Executiu
• Fa que es compleixin les lleis
• Jutges i magistrats Judicial
7. ELECCIONS
SUFRAGI
CENSATARI
Fins finals segle XIX
SUFRAGI
UNIVERSAL
MASCULÍ
A partir de
finals segle XIX
SUFRAGI
UNIVERSAL
Durant el segle XX
Només homes,
majors d’edat,
amb cert nivell de renda
i que pagaven impostos
a l’estat
Tots els homes
majors d’edat
Tots els homes i
dones majors
d’edat
8. Partits polítics:
Agrupacions de persones
amb idees comuns i que
presenten un programa
d’actuació al Parlament
Parlament:
Assemblea formada pels
diputats sorgits de les
eleccions. Constitueix el
poder legislatiu.
Govern:
Organisme format per
un president i els seus
ministres. Constitueix
el poder executiu
9. El govern ha de tenir la confiança
del Parlament, per tan governa el
partit o coalició que obté la
majoria absoluta de diputats (la
meitat més un)
13. • La Revolució Francesa (1789-1799) va significar
l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la
monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la
implantació del liberalisme dominat per la
burgesia.
En el decurs de deu anys de revolució, França va
experimentar profundes transformacions a tots els
nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va
deixar pas a una monarquia constitucional, i
aquesta a una república liberal de caire moderat,
llevat del parèntesi radical del govern jacobí. A
nivell socioeconòmic, i impulsat pel canvi polític,
França va iniciar el camí cap a la industrialització
moderna i l'establiment de la societat burgesa.
14. El rei i la reina de França quan comença la Revolució...
15.
16. 1.1 Les causes de la revolució
Causes de la revolució:
• La burgesia tenia poder econòmic i vol accedir al poder
polític.
• Les noves idees de la Il'lustració
• Els camperols volen deslliurar-se del règim senyorial.
• Les classes populars volen millorar el seu nivell de vida.
• El rei i les classes privilegiades s’oposen a totes aquestes
demandes de canvis.
Causes immediates:
• Crisi econòmica
• Ruïna de l’estat francès
• Els privilegiats no volen pagar impostos
17.
18. 1.2 Convocatòria dels Estats Generals
(1788)
• El rei demana a la noblesa que pagui
impostos per resoldre la crisi econòmica.
• La noblesa s’hi oposa
• Es convoquen els Estats Generals (1788)
• Agitació política i descontentament
general.
• Quaderns de queixes del tercer estat que
recullen les peticions al rei.
• Propostes revolucionàries del tercer estat.
24. 1.3 La ruptura del juliol de 1789
• Estats Generals: el tercer estat reclama el vot personal i
no per estaments. El rei i els privilegiats no accepten la
proposta i es suspenen les sessions.
• El tercer estat es constitueix en Assemblea Nacional i
desafia al rei i els privilegiats.
• Adhesió d’una part del clergat i alguns privilegiats.
• Comença la revolució
• Els Estats Generals es transformen en Assemblea
Nacional Constituent (9 de juliol )
• Assalt a la Bastilla (14 de juliol ) símbol de l’absolutisme.
• Formació de la Guardia Nacional, cossos armats de
defensa formats pels revolucionaris.
• Revolta antisenyorial violenta al camp francès
30. Primera etapa:
La monarquia parlamentària i
constitucional 1789-1792
Assemblea constituent i legislativa
31. 1.4 L’Assemblea Nacional Constituent
(1789-1791)
• Abolició jurídica del feudalisme (Decrets del 4 i
11 d’agost)
• Supressió dels estaments, les rendes, els delmes,
la servitud...
• Aprovació de la “Declaració dels drets de l’home
i del ciutadà” (26 d’agost de 1789)
• Constitució de 1791: monarquia constitucional,
divisió de poders, sufragi...
• Divisió territorial en departaments
• Llibertat de comerç
• Igualtat dels ciutadans davant la llei
• Constitució civil del clergat (1790)
32.
33. Principals reformes de l’Assemblea Nacional
entre el 1789 i el 1792
• la Declaració de
Drets de l’Home i del
Ciutadà (agost, 1789)
Es proclamen els drets :
a) personals o individuals,
• a la vida,
• a la llibertat,
• a la lliure expressió,
• a la propietat;
b) civils i processals:
• igualtat davant la llei,
• dret a una defensa
justa.
34. Principals reformes de l’Assemblea Nacional
entre el 1789 i el 1792
la Constitució de 1791
– Sobirania nacional
– Separació de poders (executiu,
legislatiu i judicial)
– Igualtat legal davant la llei
– Sufragi censatari
– Abolició de la tortura
– La noblesa haurà de pagar
impostos
– Es van expropiar els béns de
l’Església
– Es va crear una Guàrdia
Nacional (exèrcit)
39. L’Assemblea legislativa (1791-92)
• Una cop acabada la seva tasca,
l’Assemblea Constituent es va dissoldre,
donant pas a l’Assemblea Legislativa, que
havia de formular lleis per a desenvolupar
els principis establerts en la Constitució de
1791.
• França es convertia en una monarquia
constitucional i parlamentària.
40.
41. Segona etapa:
La Convenció republicana
(1792-95)
República democràtica i radicalització
42. 1.5 La radicalització de la Revolució:
la caiguda de la monarquia (1791-1792)
• Oposició dels antics privilegiats
• Intervenció estrangera
• Divisions internes
• Intent de fugida del rei (Varennes)
• Guerra amb Àustria (abril 1792)
• Assalt a les Tulleries (agost 1792) i arrest
del rei.
• Es reclama la república i es convoquen
eleccions amb sufragi universal masculí.
43. Fugida i arrest del rei a Varennes (juny del 1791)
Fugida de Paris
Són reconeguts
Detinguts a Varennes
Execució del rei, 1793
El rei, Lluís XVI i la
seva família van
intentar fugir de França
per tal d’unir-se a
l’exèrcit austríac, que
plantejava envair
França i restablir-hi
l’absolutisme.
Descobert durant la
fugida se’ls retornà a
Paris, però es va crear
un clima de
desconfiança envers la
monarquia.
El rei i la seva dona
van ser acusats de
traïció i els van
guillotinar.
44. Lluís XVI i Maria Antonieta van ser executats a la guillotina
45. 1.6 La Convenció Nacional:
una república democràtica (1792-95)
• Nova assemblea (setembre de 1792)
• Abolició de la monarquia i proclamació de la República.
• Enfrontaments girondins (moderats) i els jacobins o
muntanyencs (radicals)
• Lluís XVI és condemnat per l’Assemblea Nacional i executat
a la guillotina.
• Coalició europea contrarevolucionària: Àustria, Prussia,
Espanya, Holanda i Anglaterra)
• Insurrecció de La Vendée: els pagesos pateixen fam i es
revolten contra el govern revolucionari.
• A París, els “sans-culottes” reclamen reformes socials.
• El govern dels girondins es va negar a prendre mesures.
• Els jacobins fan un cop de força i prenen el poder (1793).
46. Sans-culottes
Eren gent en situació d’extrema misèria.
Pertanyien als grups socials més humils
de París (venedors, propietaris de petits
tallers, treballadors de la indústria o del
comerç).
D'ideologia democràtica i radical,
participaren activament en els aldarulls
revolucionaris, i llur influència fou notable
en el període jacobí (1793-94)
El nom prové del fet que van adoptar, a
partir del 1792, el pantalon llarg de ratlles
en lloc de la culotte o calça curta, que
consideraven un símbol de l'antic règim.
47.
48. La Convenció Jacobina: el terror (1793-95)
• Etapa més radical de la revolució
• Constitució de 1793: sobirania popular i sufragi universal masculí.
• Govern revolucionari
• Suspenen les garanties constitucionals
• Política del terror: mesures contra els enemics interns i externs de la
Revolució.
• Comitè de Salvació Pública, controlat per Robespierre.
• Mesures excepcionals: detencions, judicis, execucions, lleves...
• Reformes socials: redistribució de la propietat agrària, control del
preu dels articles de primera necessitat, càstig als especuladors,
salaris mínims, abolició completa del feudalisme.
• Mesures socials: educació primària gratuïta i obligatòria, nou
calendari i procés de Descristianització.
• França guanya la guerra contra l’aliança de països absolutistes
contraris a la Revolució.
• Radicalització més intensa per ambdós costats.
• Repressió sagnant contra els opositors.
• Detenció i execució dels líders de la Convenció Jacobina
(Robespierre, Saint-Just, Couthon...) 10 de Termidor de l’any II.
49. Robespierre i el terror
El terror és el període de la
Revolució Francesa que va
des del setembre del 1793 al
juliol del 1794, durant el qual
els jacobins, dirigits per
Robespierre, imposaren un
règim dictatorial a tot el país,
a través de l'actuació del
Comitè de Salvació Pública.
La segona onada (el Gran
Terror), els mesos de juny i
juliol del 1794, fou
impulsada per Robespierre
per tal de mantenir-se en el
poder.
Robespierre
55. La mort de Marat
• Pintura d’estil neoclàssic
obra de J.L. David.
• La pintura representa la
mort el 1793 de Jean-Paul
Marat, l'escriptor del diari
radical L'Ami du peuple
(L'amic del poble), molt
relacionat amb la facció
jacobina durant el regnat del
Terror.
• David era amic íntim de
Marat, així com un ferm
partidari de Robespierre i els
jacobins.
57. 1.7 El Directori:
La República burgesa (1795-99)
• Desmantellament de la legislació jacobina
• La burgesia conservadora principal beneficiària.
• Constitució de 1795: sufragi censatari,
• Nou poder executiu: el Directori
• Dura repressió de les revoltes populars
• Conspiració dels Iguals de Babeuf, revolta que demanava
una societat igualitària.
• Victòries militars a l’exterior
• L'exèrcit adquireix prestigi i es veu com a garantia de l’ordre
social.
• Cop d’estat de Napoleó Bonaparte, general de l’exèrcit
francès.
• Inici del Consolat.
58.
59. Revolució
Francesa
1789-1799)
Monarquia
Constitucional
(1789-1792
Constitució de 1791
Abolició del Règim
senyorial
Declaració dels Drets
de l’Home i del ciutadà
Guerra contra Àustria
Oposició interna
Conspiració del Rei
Convenció
(1792-95
República
Democràtica i
Popular
Execució del rei
Constitució de 1793
Girondins i Jacobins
Radicalització
Terror
Directori
(1796-1799)
República burgesa
Constitució de 1795
Regim moderat
Cop d’estat de Napoleó
65. El Consolat 1799-1804
• Napoleó Bonaparte va fer un cop d’estat
l’any 1799, amb el suport de l’exèrcit, i va
posar fi a l’etapa de la Revolució Francesa
(1789-1799).
• El seu objectiu era posar ordre al país
després de la llarga etapa revolucionària.
• 1799-1802 Etapa del Consolat, govern
format per 3 membres, en el que Napoleó
era el principal.
• El 1802 va ser nomenat cònsol vitalici i va
concentrar tot el poder en la seva persona.
66. El govern de Napoleó...
• Estableix un govern personalista i autoritari.
• Governa per decret.
• Vol donar estabilitat a França i dóna més poder a
la burgesia moderada. En canvi margina els
radicals (absolutistes i revolucionaris).
• Estableix el liberalisme econòmic.
• Crea el Banc de França i el paper moneda.
• Deixa tornar els exiliats
• Crea els liceus o escoles de l’estat
67. El Consolat: reformes
• Administrativa: va centralitzar
l’administració de l’estat i va consolidar
l’organització de França en departaments,
dirigits per un prefecte.
• Legislativa: va promulgar el Codi Civil
(1804), el Codi de Comerç (1807), el Codi
Penal (1810)...i altres codis, unificant les lleis
franceses.
• Va signar un Concordat (1801) amb l’església
catòlica per normalitzar les relacions entre
França i Roma.
68. Centralització administrativa!!!
Uniformització lingüística!!!
Totes aquestes lleis garanteixen
la igualtat davant la llei, el dret
de propietat, la llibertat
individual, de consciència i de
treball i el lliure accés als
càrrecs públics!!!
72. Codi Civil Napoleònic 1804
• És un recull de totes les lleis civils
que hi havia a França abans de
Napoleó.
• Confirmava l’abolició dels privilegis
de l’Antic Règim i la igualtat de tots
els ciutadans davant la llei.
• Napoleó les va unificar i el seu codi
va ser un model per modernitzar les
lleis d’altres països europeus.
• Les lleis civils són les que es
refereixen a les persones privades.
Regulen el matrimoni, el divorci, la
filiació, els costums, les herències, les
adopcions, ...
• Actualment encara és vigent a França,
amb les corresponents modificacions i
actualitzacions.
74. L’Imperi 1804-1814
• L’any 1804 es va sentir tan poderós que es
va proclamar emperador dels francesos.
• El seu prestigi es va fonamentar en la seva
capacitat militar, que li va permetre
vèncer els monarques absoluts europeus i
apoderar-se de gran part d’Europa.
• A tots els territoris conquerits imposa les
idees revolucionàries franceses: abolició
de l’Antic Règim, igualtat davant la llei,
liberalisme econòmic...
78. Derrota de Napoleó a Trafalgar 1805
• Batalla naval entre la flota
francesa i espanyola
contra la Gran Bretanya.
• Derrota franco-espanyola.
• Espanya era aliada de
França.
79. La Guerra del Francès: 1808-1814
derrota de Napoleó a Espanya
• Napoleó va ocupar Espanya el 1808.
• Va imposar el seu germà Josep I
Bonaparte com a rei.
• Va ser derrotat pels “patriotes” espanyols
el 1814.
• Va ser l’inici de la fi de l’imperi
Napoleònic.
82. La derrota de Napoleó
• Derrota a Espanya 1812
• Fracàs francès a Rússia 1813
• Coalició antifrancesa de països europeus
• Ocupació de París 1814
• Derrota de Napoleó a Waterloo 1815
84. L’etapa Napoleònica
1799-1815
Consolat
1799-1804
Imperi
1804-1814
Estabilitat política
Limitació llibertat d’expressió
Beneficia la burgesia
Margina els absolutistes,
els republicans i els jacobins
Expansió territorial
Ocupa gran part d’Europa
Derrota de Trafalgar (1805)
Ocupació d’Espanya (1808)
Invasió de Rússia (1812)
Derrota de Waterloo (1815)
Reforma administrativa
Divisió en departaments
Codi Civil (1804)
Concordat
Explotació econòmica
dels territoris conquerits
Principis de la Revolució
85.
86. Les victòries de
Napoleó van
contribuir a
l’expansió de les
idees liberals per
Europa
89. RESTAURACIÓ 1815-1848
S’anomena així a l’etapa de la
història que es caracteritza pel retorn
a l’absolutisme i a l’Antic Règim,
després de la Revolució Francesa i de
l’etapa Napoleònica.
90. EL CONGRÉS DE VIENA (1815)
Les potències absolutistes
(Àustria, Prússia, Rússia ) i el
Regne Unit , després de derrotar
Napoleó, es reuneixen a Viena i
acorden tornar al sistema que
tenia Europa abans de la
Revolució Francesa, és a dir, a
l’absolutisme.
91. LA SANTA ALIANÇA (1820):
Acord entre les potències
absolutistes que havien derrotat
Napoleó (Àustria, Prussia,
Rússia...).
Es comprometen a actuar
militarment als països on hi hagi
revolucions liberals, per imposar
l’absolutisme.
92. Retorn a l’absolutisme
Moltes de les reformes socials i polítiques que
l'ocupació francesa havia introduït a diferents
Estats amb l'aplicació del Codi Civil Napoleònic,
foren cancel·lades. Es restaura el poder absolut
dels monarques, es restauren els privilegis de la
noblesa, es restaura el poder de l'Església;
es restauren aquells valors que la Revolució i
l'Imperi havien trepitjat.
En lloc de voluntat general, s'imposa la llei divina
natural; en lloc de la sobirania del poble, la
sobirania personal de l'amo i senyor natural; en lloc
d'igualtat davant la llei, jerarquia i privilegi.
93. Oposició a
la Restauració
LIBERALISME
Sobirania Nacional
Constitució
Divisió de poders
Igualtat davant la llei
Clandestinitat
Insurrecció com a mitjà
IntelJlectuals i classes mitjanes
NACIONALISME
Defensa dels drets dels pobles
Dret de cada nació a ser un estat
Reivindicació nacionalista:
Quan una nació volia
constituir-se com a estat.
94. 3.1 El sistema de la Restauració:
el congrés de Viena (1815)
• Després de la derrota de Napoleó, les grans potències
europees es van reunir a Viena.
• Objectius: tornar a la situació anterior a la Revolució
Francesa.
• Volen posar fi a la sobirania nacional i al constitucionalisme.
• Volen tornar a l’absolutisme
• Utilitzen el principi del “legitimisme”, que reconeix el dret
dels monarques hereditaris, deposats per Napoleó, a
recuperar el seu tron.
• A alguns països es van fer certes concessions davant la
impossibilitat de retornar a l’absolutisme anterior.
• Lluís XVIII de França promulga una carta atorgada ( mena
de constitució) on reconeixia alguns drets polítics.
• A Gran Bretanya es manté el sistema parlamentari que ja
existia abans de Napoleó.
• A l’Imperi Austríac, a l’Imperi Rus i a Espanya es restableix
l’Antic Règim.
101. 3.2 La reordenació del mapa europeu
• Les fronteres d’Europa es van remodelar d’acord amb els
interessos de les potències guanyadores.
• No es van tenir en compte les aspiracions nacionals dels
pobles.
• L’objectiu era equilibrar el poder a Europa
• Beneficiaris principals: Imperis Rus i Austríac i el regne
de Prussia.
• Principis de la política internacional acordats per les
potències europees:
- Celebrar congressos per arbitrar conflictes territorials.
- Dret a la intervenció de l’exèrcit de la Santa Aliança en
països amenaçats de revolució liberal.
• Santa Aliança: França, Rússia, Àustria
102. EUROPA
Primera meitat
Segle XIX
Grans imperis
que dominaven
diverses nacions
Nacions
fragmentades
en diversos estats
Imperi Austríac
Imperi Turc (Otomà)
Imperi Rus
Itàlia
Alemanya
103. Espanya: regnat de Ferran VII, rei absolutista obligat a acceptar la
constitució de Cadis durant l’etapa del Trienni Liberal (1820-23)
105. Revolucions burgeses A tota Europa
Primera meitat Segle XIX
Tres onades revolucionàries:
1820 1830 1848
A la segona meitat del segle XIX la major part dels
Estats europeus eren monarquies o repúbliques
liberals i parlamentàries
106. 4.1 Les revolucions liberals de 1820 i 1830
• Durant la Restauració els liberals són perseguits
i s’organitzen el societats secretes.
• Els francmaçons és una de les més importants.
• Promouen la insurrecció (revolta) contra
l’absolutisme de forma clandestina.
• Gran influència a les ciutats
• Associacions formades per comerciants,
estudiants, intel'lectuals i professionals liberals.
• Confien que el poble s’afegeixi a la revolució un
cop ells l’hagin començat.
107. Primera onada revolucionària
(1820-1824)
• Triomf a Espanya, Portugal, Nàpols i el
Piemont.
• Curt període liberal, sufocat pels
absolutistes.
• Intervenció de la Santa Aliança a Espanya
i els estats italians.
• Dura repressió contra els liberals.
108. Segona onada revolucionària
(1829-1839)
• França: enderrocament de Lluís XVIII Borbó i instauració
de la monarquia constitucional amb Lluís Felip
d’Orleans.
• Independència de Bèlgica.
• Polònia: moviment independentista eradicat per l’exèrcit
rus.
• Desaparició progressiva de l’absolutisme a Europa
occidental i instauració del liberalisme moderat.
• Referent: constitució francesa de 1791
• El poder està controlat per una elit liberal moderada de
burgesos benestants que marginava la petita burgesia i
sobretot les classes populars.
• Predomini del sufragi censatari
• Prohibició de les associacions obreres.
109. A partir de 1830:
EUROPA DIVIDIDA
EN DOS BLOCS
LIBERAL ABSOLUTISTA
França, Regne Unit
Espanya, Portugal
Àustria, Prussia
Rússia
110.
111.
112.
113. 4.2 L’experiència democràtica i social:
el 1848
• Revolució de 1848: la primavera dels pobles
• Fi definitiva del sistema de la Restauració.
Causes:
• Insuficiència de les reformes
• Malestar general pel creixement de les desigualtats del
capitalisme, que provocava l’empitjorament de les
condicions de vida dels obrers.
• Europa oriental: abolició del feudalisme (excepte a
Rússia).
• Europa occidental: noves idees democràtiques
(sobirania popular i sufragi universal masculí)
114. França 1848-1852
Segona república i Segon Imperi
• Inici de la revolució a París: el govern restringeix les
llibertats, insurrecció popular i proclamació de la Segona
República (1848-1852).
• Govern provisional amb programa de reformes polítiques i
socials (sufragi universal i tallers nacionals).
• Eleccions amb sufragi universal masculí i nou govern de
republicans moderats.
• Mesures impopulars: tancament dels Tallers Nacionals i
liquidació de les reformes socials.
• Nova insurrecció a París.
• Enfrontament entre la burgesia i el proletariat.
• Rebel'lió sufocada per l’exèrcit i dura repressió
• La burgesia vol un govern fort que garanteixi un règim
liberal sense accés a les classes populars.
• Accés al poder de Lluís Napoleó Bonaparte (Napoleó III).
• 1851 Proclamació del Segon Imperi (1852-1870) .
115. França:
Etapes polítiques segle XIX
Primera República 1792-99
Consolat: Napoleó 1799-1804
Primer Imperi: Napoleó 1804-1814
Restauració: Lluís XVIII 1814-1824
Carles X 1824-1830
Revolució 1830: Lluís Felip I (1830-1848)
Segona República 1848-1852
Segon Imperi : Napoleó III 1852-1870
Tercera República 1870
Comuna de París 1871
116. Impacte a Europa: Àustria, Rússia...
• Impacte de la revolució de París a Europa
• Imperi Austríac : es transforma en monarquia
constitucional.
• Només a Rússia es manté el règim senyorial i el
feudalisme.
• S’acaba i es completa el procés revolucionari burgès.
• La burgesia controla el poder a la major part d’estats
europeus.
• Les classes populars continuen la seva lluita contra
la injustícia social.
• Inici de l’evolució del liberalisme cap a la
democràcia.
121. 5.1 Nació i moviments nacionalistes
• Nació, segons el concepte liberal, és el conjunt de
ciutadans lligats per una història, una llengua o
una cultura comunes, però sobretot units per la
voluntat de viure en comú i regir-se per les
mateixes lleis i institucions.
• Els filòsofs alemanys de finals del segle XVIII
defineixen la nació com una ànima espiritual,
immutable i eterna que es manifestava en una
llengua i una cultura i anava més enllà del desig
individual o de la voluntat dels ciutadans.
122.
123.
124. Nació i moviments nacionalistes
• Diversitat de situacions a Europa
• Algunes nacions es corresponen amb la frontera
política de l’estat: Portugal, Dinamarca...
• Alguns estats incorporen diverses nacions dins
les seves fronteres: Espanya, França, Gran
Bretanya...
• Algunes nacions estan dividides entre diversos
estats: Itàlia, Alemanya...
• Altres nacions estaven sotmeses a dominis
despòtics de l’imperi austríac i turc: Polònia,
Hongria, Txèquia, Grècia...).
125. 5.2 Els primers moviments nacionalistes
(1820-1830)
• Primeres revoltes nacionalistes en el context de
les revolucions liberals.
• Es basen en el principi del dret dels pobles
davant del dret dels monarques.
• L’objectiu es aconseguir la independència
nacional i construir un estat propi.
• Les més importants abans de 1848:
Grècia (1829) de l’Imperi Turc,
Bèlgica (1839) dels Països Baixos
126.
127. 5.3 La primavera dels pobles 1848
Imperi austríac:
• revolució liberal amb alt contingut nacionalista.
• Moviments nacionalistes a Praga, Polònia, Croàcia,
Llombardia, Venècia, Hongria...
• Els moviments fracassen però l’imperi austríac es
veu obligat a fer algunes reformes.
• S’estableix un sistema liberal moderat
• S’aconsegueixen algunes reivindicacions culturals.
• Modificació de l’estructura de l’imperi: monarquia
dual 1867 (Francesc Josep, emperador d'Àustria i rei
d’Hongria). Fins la primera guerra mundial.
133. 5.4 La unificació d’Itàlia (1870)
• Itàlia dividida en diversos estats desiguals:
Piemont, Parma, Mòdena, Toscana, Estats
Pontificis i Regne de les dues Sicílies.
• La resta dels territoris (Llombardia i Veneto)
estaven ocupats per Àustria.
• 1830 “Rissorgimento” moviment d’afirmació
nacional
• Estratègia d’unificació propugnada per Mazzini
i la seva organització “Jove Itàlia”. Volia una
república democràtica, unitària i laica, per mitjà
d’una insurrecció popular.
• Fracàs dels moviments insurreccionals i
continuïtat del domini d'Àustria, de la
fragmentació política i dels règims absolutistes.
134.
135.
136. La unificació pel nord: Cavour
• Piemont: estat constitucional sota la monarquia
dels Savoia (Victor Manuel II).
• Cavour, cap de govern del Piemont, va impulsar
un procés d’unificació, amb l’organització del
Piemont com un estat fort, modern i
industrialitzat capaç de tenir un exèrcit i
diplomàcia per fer possible la unificació.
• Cavour lluita contra Àustria i annexa
Llombardia i mes tard els estats centrals
• Diplomàcia: cessió de Niça i Savoia a França a
canvi del reconeixement d’Itàlia.
137. La unificació pel sud: Garibaldi
• Garibaldi, republicà Mazzinià, conquesta del
sud d’Itàlia amb el suport popular per eliminar
el règim borbònic.
• Garibaldi renuncia a la república i dona suport a
Victor Manuel II per tal d’aconseguir la
unificació d’Itàlia (1861)
• Unitat completa amb la incorporació del Veneto
(1866) i els Estats Pontificis (1870).
• El Papa s’oposa a la unificació i queda reclòs a
l’Estat del Vaticà.
138.
139.
140. La unificació (1870):
monarquia de Victor Manuel II
• Problemes del nou estat:
Hostilitat del Papa
Contrast nord industrialitzat i sud agrari
Unificació incompleta: falten Ístria i Trento, sota
domini austríac.
• Victor Manuel II va ser el primer rei d’Itàlia.
• Itàlia es va convertir en un estat liberal.
• La seva forma de govern va ser la monarquia
parlamentària
141. Victor Manuel II,
primer rei d’Itàlia
Comte de Cavour : primer ministre d’Itàlia
i principal impulsor de la unificació
1861-1878 Roma: monument a Victor Manuel II
142. Abans de la unificació Després de la unificació
143. 5.5 La unificació d’Alemanya
(1870)
• Alemanya estava dividida en 36 estats
• L’estat més important era Prússia
• Bismark, cap del govern de Prussia, va
aconseguir la unificació política el 1871,
després de tres guerres contra França,
Àustria i Dinamarca.
• Es va proclamar el II Reich (II Imperi) i el
rei de Prússia Guillem I va ser coronat
emperador.
• El nou estat va ser una monarquia
autoritària.
144.
145. Els antecedents...
La Confederació Germànica 1815
Alemanya, igual que Itàlia, també pot ser
definida com una nació multi estatal.
Així, el Congrés de Viena de 1815 va
restablir el domini austríac sobre les terres
alemanyes i va imposar la Confederació
Germànica, una simple associació de 34
Estats sobirans i quatre ciutats lliures
presidida per l’emperador d’Àustria i sota
el control imperial.
148. Unitat econòmica: El Zollverein (1834)
• El primer pas cap a la unificació del país va tenir un
caràcter econòmic i va ser impulsat per Prússia, que
va encoratjar la formació d’un mercat únic i la
supressió de les nombroses fronteres i duanes que
separaven els diversos Estats alemanys.
• Així, el 1834 es creava el Zollverein (unió duanera)
entre tots els Estats de la Confederació Germànica,
amb l’exclusió de Hannover, les ciutats
hanseàtiques i Àustria.
• Aquesta unió duanera seria la primera victòria
prussiana, ja que havia aconseguit implicar a tots
els Estats alemanys en un projecte comú i, a més,
Àustria, el gran llast per a la unificació, havia
quedat exclosa.
• A continuació s’aprovaria la unitat monetària dels
Estats del nord-oest (1836).
149. El Zollverein 1834 (Unió duanera):
El gran teòric de la unificació econòmica alemanya seria l’economista F. List,
que el 1819 va defensar la necessitat de la supressió de les fronteres interiors i
la imposició de tarifes protectores com a mitjà més eficaç per fomentar el
desenvolupament industrial i poder fer front a la competència britànica.
[...] Trenta-vuit línies de duanes paralitzen el comerç interior i produeixen el mateix
efecte que si es lliguessin els membres del cos humà per impedir que la sang circuli per
tot el cos.
Per comerciar entre Hamburg i Àustria o entre Berlín i Suïssa s’han de travessar deu
Estats, estudiar deu reglaments i pagar deu impostos o taxes duaneres [...].
Mirem a l’altra banda del riu amb enveja i hi veurem una gran nació, des del Canal de la
Mànega fins al Mediterrani, des del Rin fins als Pirineus i des de les fronteres d’Holanda
fins a Itàlia, on es comercia lliurement sense trobar duana. Els recursos dels alemanys
[...] s’arruïnen per culpa de trenta-vuit sistemes de duanes i peatges.
Com a conseqüència, gosem sol·licitar a la Dieta:
1r. Suprimir les duanes a l’interior d’Alemanya.
2n. Exigir un sistema comú de duanes amb les nacions estrangeres basat en el principi
de compensació fins que aquestes nacions adoptin el principi de llibertat de comerç
europeu.
La creació d’un mercat únic de caràcter nacional fomentaria la industrialització i el
lliurecanvisme; i el desenvolupament de la xarxa ferroviària que, des de 1835, articularia
les relacions comercials entre els Estats del nord creant en la població una consciència
d’unitat per sobre de les fronteres. A més, el creixement econòmic va potenciar la
consolidació d’una nova burgesia industrial i dels negocis que manifestaria la seva
voluntat de col·laborar en la construcció de la unitat nacional alemanya.
150.
151. Les ciutats hanseàtiques: havien format part de la Lliga Hanseàtica,
una federació de ciutats comercials alemanyes dels segles XIII al XV
152. El parlament de Frankfurt 1848:
el fracàs de la via democràtica
Parlament de Frankfurt 1848, assemblea formada pels
representants dels diversos Estats alemanys escollits per
sufragi universal.
El març de 1849, el Parlament proclamava una Constitució
única per a tot el país.
Ofereix la corona de la nova Alemanya al rei de Prússia,
Frederic Guillem IV, que, en un acte d’autoritarisme, va
rebutjar-la perquè li havia estat oferta per una assemblea de
diputats.
Reacció antiliberal. Dissolució del Parlament de Frankfurt
per les tropes prussianes i l’exèrcit austríac.
El fracàs del Parlament de Frankfurt suposava el final de la
via parlamentària i democràtica cap a la unificació.
153. Prússia protagonista de la unificació
A partir d’aquest moment, el protagonisme de la
unificació alemanya restava en mans de Prússia
que, amb la seva poderosa i creixent indústria, el
seu poderós exèrcit i els seu Estat ben organitzat,
consolidaria el seu lideratge econòmic dins de la
Confederació Germànica, compartint
protagonisme polític amb Àustria.
154. Bismark i la unificació “des de dalt”
L’impuls definitiu cap a la
unificació va produir-se el 1862
quan el nou emperador prussià
Guillem I nomenava canceller a
Otto von Bismarck.
De caràcter antidemocràtic, el nou
canceller prussià creia que la
unitat alemanya no seria el
resultat de les decisions de la
majoria, sinó que s’aconseguiria
només per la força, gràcies al
“ferro i la sang”.
Si el Parlament de Frankfurt havia
estat un intent de crear
Alemanya “des de baix”,
Bismarck optaria per construir
un Estat “des de dalt” per la
imposició de la força prussiana.
158. La unificació:
el Segon Reich Alemany 1871
Al Tractat de Versalles, desprès de la victòria
sobre França, Bismarck proclamaria la creació
del Segon Reich alemany (1871) sota la corona
de Guillem I de Prússia, ara Kàiser (emperador)
d’Alemanya i amb l’annexió definitiva dels
Estats del sud.
160. El nou estat alemany 1871
• Estructura confederal amb predomini de Prússia
• Ideologia conservadora i militarista del nou
estat.
• Problemes:
Dualitat religiosa: luterans (nord) catòlics (sud)
Unificació inacabada: no incorpora els alemanys
d'Àustria i no es pot assolir la Gran Alemanya.
