3. Antecedents del conflicte
• Dècada dels 30: greus tensions internacionals.
• Desacords dels països vençuts a la Primera
Guerra Mundial amb els tractats de pau.
• Crisi econòmica mundial: crac del 29
• Reivindicacions territorials de les potències
feixistes (Itàlia i Alemanya).
4.
5. Expansionisme (Alemanya, Itàlia, Japó)
• Alemanya: Reincorporació del Sarre (1935)
• Restabliment del servei militar obligatori
• Remilitarització de la Renània (1936)
• Intervenció a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) donant suport a Franco
• Ocupació d'Àustria (març 1938)
• Ocupació dels Sudets (Txecoslovàquia) el setembre de 1938.
• Annexió de Bohèmia i Moràvia (actual Txèquia) el març de 1939
• Conversió d'Eslovàquia en un estat satèl·lit del Reich.
Itàlia: Intervenció a Etiòpia (1935)
• Intervenció a Líbia i Albània (1939)
• Col·laboració a la Guerra Civil Espanyola en el bàndol franquista.
• Japó: Estat titella de Manxukuo, a la Xina (1931)
• Ocupació de part de la costa est de la Xina.
6. SARRE, (Saarland en alemany) és un dels 16 estats federats que formen Alemanya.
El Tractat de Versalles va establir posar el territori sota el control de la Societat de
Nacions però en realitat va ser administrada per França durant 15 anys.
El 1935 es va incorporar a Alemanya.
7.
8.
9.
10.
11.
12. Causes 2 GM
Expansionisme alemany i japonès
Feblesa democràcies occidentals
Por al comunisme
Fracàs Societat de Nacions
Crisi econòmica mundial
Política d’aïllament dels Estats Units
13.
14. Pactes i acords
• Eix Roma-Berlín (1936): apropament entre els
règims feixistes de Hitler i Mussolini.
• Conferència de Munic (1938): França i Regne
Unit accepten l’ocupació alemanya dels Sudets.
• Pacte de no agressió germano-soviètic (1939):
acord entre Alemanya i la URSS de no intervenció
en el cas de que Alemanya ocupés Polònia.
Protocol secret on es pacta el repartiment de
Polònia entre ambdues potències.
18. 2.1 L’inici de la guerra: setembre 1939
• Alemanya ocupa la part occidental de Polònia i
l’URSS la part oriental, d’acord amb el “Pacte
de No Agressió” germano-soviètic.
• Polònia desapareix com a estat.
• Regne Unit i França declaren la guerra a
Alemanya (3 de setembre de 1939)
25. Etapes
• L’ofensiva nazi: (setembre 1939- novembre
1942)
• La contraofensiva dels aliats ( novembre 1942
fins setembre 1945 )
26. Escenaris de la guerra
• Europa: Front occidental (França, Països
Baixos, Bèlgica...), Itàlia, Grècia, Iugoslàvia,
Romania... Front oriental (URSS).
• Àsia: Zona del Pacífic (Hawaii, Japó, Xina,
Corea, Taiwan, Indonesia...)
• Nord d’Àfrica: Algèria, Líbia, Egipte
27. Primera fase: L’ofensiva nazi 1939-1942
• La “Guerra Llampec” : Alemanya ocupa gran part d’Europa
occidental en molt poc temps.
• Superioritat dels exèrcits de terra i aviació alemanyes.
• Superioritat de la flota anglesa .
• Estratègies diferents dels dos bàndols: aliats defensiva i alemanys
guerra llampec.
• Països ocupats pels alemanys:
Polònia (1939)
Dinamarca i Noruega ( primavera 1940)
Holanda, Bèlgica, França (maig 1940)
• L’exèrcit aliat és envoltat pels alemanys a Bèlgica i ha de ser
evacuat a Dunkerque cap al Gran Bretanya.
• Itàlia declara la guerra als aliats (1940)
• França queda dividida en dues zones, al nord els alemanys i al sud
el govern col·laboracionista de Vichy, dirigit pel Mariscal Pétain.
32. Primera fase: L’ofensiva nazi 1939-1942
• Batalla d'Anglaterra ( estiu de 1940 ) :
Bombardejos i atacs aeris. Fracàs alemany.
• Front del nord d'Àfrica (1941) : Inici amb l'atac
d'Itàlia a Egipte, colònia britànica. Ofensiva
britànica. Hitler hi envia l´Afrikakorps dirigit per
Rommel. Victòria britànica a El Alamein
(novembre de 1942)
• Zona dels Balcans (1941): Hongria, Bulgària i
Romania s’afegeixen a l’Eix i Iugoslàvia i Grècia
són ocupades.
33.
34.
35.
36.
37.
38. Primera fase: L’ofensiva nazi 1939-1942
• Invasió de l´URSS (juny 41)
• Objectiu: destruir el règim soviètic i apropiar-
se de les primeres matèries del país.
• Batalla de Stalingrad (1942)
• Contraofensiva soviètica.
• Fracàs alemany
39. El front del Pacífic: desembre 1941
• Atac japonès a Pearl Harbour (desembre
1941).Entrada dels Estats Units a la guerra.
• Fins aquest moment havien donat suport
logístic als aliats.
• Canvi de tendència de la guerra. Final del
predomini de l‘Eix.
40.
41.
42.
43.
44. Apartat 3: Les victòries aliades
Segona fase:
la contraofensiva dels aliats
1942-1945
45. Segona fase:
La contraofensiva dels aliats
( novembre 1942 fins setembre 1945)
• Aliança Estats Units, Unió Soviètica i Gran
Bretanya.
• Retrocés de les tropes de l’Eix.
• Desembarcament aliat a Sicília ( juliol 1943)
• Campanya d’Itàlia:
• Ocupació de Roma pels aliats (juny 1944)
• Execució de Mussolini (abril 1945)
47. La contraofensiva dels aliats
( novembre 1942 fins setembre 1945)
• Desembarcament de Normandia (juny 1944).
• Avanç important dels aliats.
• Entrada dels aliats a París (agost 1944)
• Front de l'Est: l’Exèrcit Roig recupera Ucraïna, Crimea,
les Repúbliques Bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) i
Bielorússia. També trenca el setge de Leningrad.
• Recuperació de Romania, Bulgària i Hongria (1945).
• Ofensiva final sobre Alemanya (1945).
• Rendició d'Alemanya ( 7 de maig de 1945 )
• Suïcidi de Hitler al seu búnquer de Berlín (30 d’abril de
1945).
50. La contraofensiva dels aliats
( novembre 1942 fins setembre 1945)
• Front del Pacífic: continua la guerra.
• Victòries aliades: Birmània, Illes Marshall, Marianes,
Filipines.
• Batalles d´Iwo Jima i Okinawa (1945): resistència
aferrissada dels japonesos.
• Bomba atòmica a Hiroshima i Nagasaki ( agost 1945)
• Rendició del Japó.
• Hiro-Hito signa la rendició (2 de setembre de 1945)
• Fi de la guerra.
• Victòria dels aliats.
56. La població civil
• La població civil va patir molt durament la
guerra.
• Les ciutats van ser bombardejades
• Manca d’aliments
• Als territoris ocupats pels nazis: fort control
sobre la població.
57. Resistència i col·laboracionisme
• La Resistència va ser l’organització de la població
contra l’ocupació nazi.
• Va ser molt important la Resistència Francesa, que feia
accions de sabotatge i espionatge contra els nazis i
estava en contacte amb el govern de la França Lliure
organitzat per De Gaulle des del Regne Unit (llegir
Dossier). Van tenir un paper molt important al
desembarcament de Normandia.
• També va ser molt activa l’actuació dels partisans a
Iugoslàvia i Albània, que van alliberar els seus països
respectius dels nazis.
• Els col·laboracionistes eren els partidaris dels nazis als
territoris ocupats i que col·laboraven activament amb
ells. Destaca l’actuació del govern de Vichy a França,
encapçalat pel Mariscal Pétain.
58. L’Holocaust (Xoà):
• El racisme, fonament de la ideologia nazi, va comportar un
crim monstruós, l’holocaust, la persecució i l’extermini en
camps de concentració de milions d’essers humans
considerats culpables tan sols pel seu origen, per haver
nascut jueus.
• Holocaust: eliminació sistemàtica de col·lectius humans
definits prèviament.
• Xoà: catàstrofe en hebreu, designa l’extermini dels jueus
que dugueren a terme els nazis durant la Segona Guerra
Mundial.
• Fase inicial: reclusió en guetos, àrees segregades de les
ciutats, i identificació amb una estrella groga (estrella de
David). Espoli dels seus bens i marginació social.
• “Solució final”: a partir de gener de 1942, deportacions i
extermini als camps de concentració.
• Van morir 6 milions de jueus
59.
60.
61.
62.
63. Els judicis de Nuremberg 1945-46
• Un tribunal militar
internacional, amb
representants de França,
Estats Units, Gran
Bretanya i l’ URSS va jutjar
els principals criminals de
guerra alemanys.
• 21 encausats
• 11 condemnes a mort.
• Acusació: crims contra la
humanitat.
65. Les conferències de Jalta i Postdam
• Tractat de Jalta (Crimea) febrer de 1945
• URSS (Stalin) , Gran Bretanya (Churchill) i Estats Units (Roosevelt).
• S’acorda dividir Alemanya en tres zones d’ocupació – després s’acorda cedir
una zona a França – i es parla del tema de les reparacions de guerra.
• Es decideix que la Unió Soviètica entri en guerra contra el Japó (agost 1945).
• Discussió sobre el govern provisional de Polònia. Triomf de les tesis de Stalin
d’instaurar un govern de majoria comunista. Inici dels conflictes entre les
forces guanyadores.
• Tractat de Postdam (juliol-agost 1945)
• URSS (Stalin), Gran Bretanya (Attlee) i Estats Units (Truman).
• Diferències greus entre les tres potències.
• Planificació del futur definitiu d’ Alemanya (reparacions de guerra,
desarmament, judicis criminals de guerra, desmantellament industria
bèl·lica...).
• Política de fets consumats de Stalin a Europa de l‘Est, que impedia qualsevol
intervenció occidental en el futur d’aquests territoris.
• S’obre el camí cap a la Guerra Freda.
66.
67.
68. Les pèrdues humanes i territorials
• Conflicte bèl·lic amb més víctimes de la història de la humanitat.
• 55 milions de morts
• 35 milions de ferits
• 3 milions de desapareguts
• Moltes víctimes entre la població civil a causa dels bombardejos
sobre les ciutats, per les polítiques d’extermini i per la bomba
atòmica.
• Grau de destrucció no conegut fins aleshores.
• Habitatges i aparell productiu de molts països completament
malmesos.
• Països amb més pèrdues: Unió Soviètica, Japó, Polònia, Alemanya,
Holanda, França.
• Països menys afectats econòmicament: Estats Units i Suïssa
(neutral).
69.
70.
71. Canvis territorials
• Alemanya dividida en 4 zones d’ocupació(soviètica, nord-
americana, britànica i francesa. Cedeix territori a Polònia i
l’URSS.
• Itàlia va perdre territoris a favor de Iugoslàvia (Ístria), França i
Grècia.
• Japó va perdre el seu imperi colonial i va ser ocupat per l’exèrcit
dels EEUU. Manté la figura de l’emperador (Hiro Hito) però
sense poder ni atribucions.
• L’URSS es va annexionar les repúbliques bàltiques (Estònia,
Letònia i Lituània) i regions de Finlàndia, Polònia,
Txecoslovàquia, Alemanya i Japó.
• Milions de persones desplaçades i obligades a anar a viure a
altres territoris com a conseqüència d’aquests canvis territorials.
76. Apartat 6: Una nova organització política
mundial
• Es reforcen les democràcies parlamentàries a Europa occidental.
• Inici de l’estat del benestar als països nòrdics (Noruega, Suècia,
Finlàndia) : ensenyament i sanitat públics, sistema de pensions...
• Caiguda de diverses monarquies europees: Itàlia, Romania,
Bulgària, Hongria...
• Itàlia es va convertir en una república parlamentària el 1946.
• A la majoria d’estats d’Europa occidental es generalitza el sufragi
femení.
• Règims comunistes a Europa oriental (democràcies populars) i la
la Xina (Mao Tse Dong).
• Hegemonia política i econòmica dels Estats Units, a Europa
Occidental.
• Hegemonia política i econòmica de l’URSS a Europa Oriental.
• Inici del procés de descolonització d’Àfrica i Àsia.
77. La fundació de l’ONU 1945
• Juny 1945: 50 estats aproven la Carta de les Nacions Unides, a la conferència de
San Francisco.
• Organisme internacional creat amb l’objectiu de salvaguardar la pau i resoldre
els conflictes mitjançant la diplomàcia i el diàleg.
• Hereva de la Societat de Nacions
• Molta importància dels països guanyadors de la Segona Guerra Mundial.
• Al Consell de Seguretat de l’ONU tenen dret a vetar les lleis els següents 5
estats: Estats Units, Regne Unit, França, Xina i l’URSS.
• Acords importants dels primers anys, derivats de la guerra:
1947: acord de divisió de Palestina entre jueus i àrabs.
Intervencions a Iran, Iugoslàvia, Itàlia, Índia i Pakistan.
• Declaració Universal dels Drets Humans
• Cascos blaus de l’ONU
• ACNUR, UNICEF, OMS, UNESCO... Organismes de l’ONU
86. Apartat 7: La formació dels blocs
Després de la 2GM:
• Nou ordre mundial
• Estats Units i URSS: líders mundials
• Es fan evidents les grans diferències dels dos
blocs a l’hora de negociar la pau després de la
Segona Guerra Mundial.
87. Diferències polítiques, econòmiques i socials
entre els dos blocs
BLOC OCCIDENTAL BLOC COMUNISTA
ESTATS UNITS URSS
Política Democràcia Dictadura
Economia Capitalisme Socialisme
Societat De classes Sense classes
88. Les “democràcies populars”
• Stalin no va voler retirar l’exèrcit roig dels territoris ocupats
durant la guerra mundial i va utilitzar la política dels fets
consumats per imposar els seus criteris de difondre la
revolució comunista en aquests territoris.
• Va instaurar governs comunistes en aquests països
d’Europa oriental que havien estat alliberats per l’exèrcit de
l’URSS.
• Aquests nous estats comunistes se’ls va anomenar
“democràcies populars” i van quedat sotmesos al control
polític de la Unió Soviètica.
• Democràcies populars: Polònia, Txecoslovàquia, Hongria
Romania, Bulgària, Albània, RDA (Alemanya oriental),
Iugoslàvia.
• Grècia va patir una guerra civil important que va fer caure
la monarquia, però finalment no va entrar a l’orbita
comunista.
91. El Pla Marshall 1947-1952
• Pla d’ajuda econòmica dels Estats Units per la
reconstrucció d’Europa.
• Els països comunistes en van quedar exclosos i
també l’Espanya franquista.
• S’agreugen les relacions entre els dos blocs.
• L’URSS va fundar el COMECOM (1955) com a
contrapartida. Era un pla d’ajuda econòmica
pels països comunistes, similar al Pla Marshall.
92.
93.
94. El bloqueig de Berlín: 1948-1949
la primera crisi de la Guerra Freda
• Stalin va ordenar el tancament dels accessos que unien
Berlín amb les zones ocupades pels aliats.
• El motiu era que volia forçar que les forces aliades
abandonessin Berlín, situada a la zona soviètica
d’Alemanya.
• El bloqueig va fracassar perquè es va establir un pont aeri
per abastir la zona occidental de la ciutat.
• Finalment, Alemanya va quedar dividida en dos estats el
1949: RFA i RDA.
• Es va iniciar el període conegut com la “Guerra Freda”
1949-1989.
• 1961 Construcció del mur de Berlin per tal d’evitar la fugida
de ciutadans de la RDA cap a la RFA.
102. Conseqüències 2 GM
Pèrdues humanes i destrucció econòmica
Predomini econòmic dels Estats Units al món
Fundació de l’ONU
Modificacions de fronteres
Guerra Freda: divisió del món en dos blocs
Descolonització
