1. UNITAT 3
L’ESPAI QUE ENS ENVOLTA
•La teoria del Big Bang
•La Terra

2. La teoria del Big Bang

3. Proves del Big Bang
Les proves
experimentals són
tres:
• L’expansió de
l’univers
• La proporció
d’elements
primordials
• La radiació de fons
de microones.

4. L’expansió de l’Univers
• Albert Einstein, el 1916 desenvolupa la
teoria de la relativitat general, base
matemàtica d’un model d’Univers
• Alexander Friedman, el 1922 proposa un
Univers en expansió ja que sembla el
mateix des de qualsevol punt d’observació
• Edwin Hubble, el 1929 constata que les
galaxies s’allunyen les unes de les altres

5. Proporció d’elements primordials
• Ralph Alpher i George Gamow, el 1948
proposen un model que explicaria l’aparició
d’hidrogen i d’heli com a conseqüència de
reaccions entre electrons, protons i neutrons. A
més predia les proporcions entre ells.
• Jim Peebles, el 1965 fa un càlcul aproximat que
concorda amb els valor experimentals: les
estrelles estan formades per hidrogen (70-80%)
i heli (20-30%)

6. Radiació de fons de microones
• Arno Penzias i Robert Wilson, el 1965
detecten microones provinents de
fora de la galaxia. Corresponen a un
cos a -270 ºC, la que hauria de tenir
un Univers de 15.000 anys originat
per Big Bang.
• Les mesures del satèlit COBE (1992)
i del satèlit Planck (2008) són més
precises.

19. La formació de la Terra
1. Fa 4.600 milions d’anys
un núvol de gas i pols
creix per l’addició de
més i més partícules.
Així augmenta la
gravetat, la pressió i la
temperatura fins uns
1.600 º C, de manera
que el planeta és una
gran massa fosa.

20. 2. Els diferents
components es
distribueixen en
capes perquè els
més densos
s’enfonsen cap a
l’interior i els més
lleugers queden en
les zones
superficials. El
planeta va alliberant
calor.

21. 3. Fa uns 3.900
milions d’anys es va
formar l’escorça,
quan la superfície es
refreda suficient com
per a solidificar-se,
però nombrosos
volcans expulsen
diòxid de carboni,
vapor d’aigua i altres
gasos que van
formant l’atmosfera.
És l’inici del temps
geològic.

22. 4. Quan la
temperatura baixa
prou, el vapors es
condensen i plou, es
formen els primers
oceans sota una
atmosfera primitiva
sense oxigen i amb
fortes descàrregues
elèctriques.

23. 5. En aquestes
condicions
apareixen les
primeres molècules
orgàniques i
posteriorment els
primer éssers vius.
Els fòssils més
antics són de
bacteris que van
viure fa 3.500
milions d’anys, els
estromatolits.

24. 6. Els éssers vius, poc a poc, van anar
modificant l’atmosfera terrestre fins arribar a
l’actual, rica en oxigen, aquest prové de la
fotosíntesi.

25. 7. Els éssers vius continuen en la seva
contribució per formar i modelar el relleu
terrestre:
• Protegeixen i fixen el sòl de l’acció erosiva del
vent i l’aigua.
• Meteoritzen roques, físicament ( arrels,
excavacions) i químicament ( productes
metabòlics)
• Generen roques per acumulació de restes
animals i vegetals.
• Generen formes tipogràfiques de relleu, com
esculls de corall.

26. LA TERRA ÉS UN PLANETA
DINÀMIC.
És un planeta amb continus canvis. Aquest
dinamisme és degut a l’existència de dos
factors:
• Fonts d’energia interna, procedents de
l’interior de la Terra.
• Fonts d’energia externa,
fonamentalment el Sol, que actuen sobre
l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera.
.

27. Les fonts d’energia interna són la desintegració
d’elements radioactius i la calor de formació del
planeta. Són responsables de:
• Formació de serralades.
• Erupcions volcàniques.
• Aigües termals.
• Moviments sísmics.
• Desplaçament de les
plaques litosfèriques.
• Formació de roques
magmàtiques i d’algunes
metamòrfiques.

28. Les fonts d’energia externa són responsables
de:
• El modelatge del
relleu gràcies als
processos
meteorització, erosió,
transport i
sedimentació.
• La formació de les
roques sedimentàries
i d’algunes
metamòrfiques.

29. Tots aquests canvis conformen
l’anomenat cicle geològic.
• El cicle geològic és
el conjunt de
processos que es
manifesten en el
planeta de manera
cíclica, de manera
que els materials
resultants d’una fase
són la matèria
utilitzable en la fase
següent, i així
successivament

30. EL MOVIMENT DELS
CONTINENTS
• La teoria de la deriva continental.
Alfred Wegener, 1912. Fa 200 milions
d’anys, durant el Carbonífer, tots els
continents formaven un de sol, la
Pangea. S’hauria fragmentat i els
blocs haurien derivat al llarg del
temps geològic fins a les posicions
actuals.

32. Arguments de la teoria de la deriva
continental d’Alfred Wegener
• Geogràfics
• Geológics
• Paleontològics
• Paleoclimàtics

33. La teoria de l’expansió del fons oceànic,
Hess 1962. L’escorça oceànica creix per la
solidificació del material magmàtic expulsat per
la dorsal medioceànica.
Els descobriments que avalen la teoria són:
• El relleu marí té dorsals (serralades
volcàniques) i profundes fosses.
• Les roques properes a la dorsal són més
recents que les de les vores continentals.
• A banda i banda de la dorsal les roques
presenten franges magnètiques simètriques.

34. El relleu marí

35. Magnetisme del fons oceànic

36. TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES
• El descobriment de l’astenosfera com
una capa semifluida per sota de la
litosfera sòlida i els estudis sobre la
distribució de volcans i terratrèmols,
porten en la dècada dels 60 a
l’enunciat de la TTP, una teoria global
que explica tots els fenòmens
geològics.

37. • Distribució de volcans
i terratrèmols
• Astenosfera

38. Enunciat de la TTP
• La litosfera està dividida en blocs rígids,
les plaques litosfèriques, que es mouen
entre sí i llisquen sobre l’astenosfera.
• Unes plaques tendeixen a separar-se,
d’altres a apropar-se i d’altres es freguen
passivament.
• En els límits de placa es concentra
l’activitat geològica del planeta: volcans,
terratrèmols, serralades.
• El moviment de les plaques es deu a les
corrents de convecció de l’astenosfera.

39. Les plaques litosfèriques

40. Moviments de convecció
• En les zones de separació surt magma i
s’origina nova litosfera. En les de xoc es
destrueix litosfera. Fenòmens que
comporten volcans, seísmes, illes.

41. Límits de placa divergents

42. Límits de placa convergents

43. Límits transformants de placa

44. L’ESTRUCTURA DE LA TERRA
L’estructura interna de la Terra

45. L’estructura externa de la Terra
• Litosfera, capa sòlida de roques formada per
l’escorça i la part més superficial del mantell, la
que es troba damunt l’astenosfera.