2. • Què era una colònia industrial del segle XIX, per què es
van fer?
• Què era la colònia Vidal.
• On està situada i per què.
• Quan es va construir.
• A què es dedicava la seva fàbrica.
• Quina font d'energia feia servir.
• Per què es va construir al costat de la fàbrica.
• Quines són les seves parts.
• Qui i com vivien i treballaven a la colònia.
3. • Les colònies industrials van ser un dels models de poblament característics -
existent a molts països de l'Europa occidental- del procés industrialitzat. Les colònies
es caracteritzaren per estar formades per un doble espai: l'espai productiu, on hi
havia la fàbrica i els elements necessaris per a transformar la força de l'aigua en
energia i, per altra banda, l'espai on les famílies treballadores dormien i passaven les
poques hores lliures que tenien. En aquest espai de la colònia hi havia els habitatges,
l'escola, el cafè, les botigues, l'església, el safareig i altres serveis i equipaments.
4. • La Colònia Vidal es una de les colònies tèxtils que es van
instal·lar al peu del riu Llobregat durant l'últim terç del
segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar la
seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer
espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la zona on
es va crear la principal concentració de colònies
d'Europa.
5. • La colònia Vidal està construïda al costat del Llobregat,
considerat el riu més treballador del món perquè s'hi
concentren moltes colònies. Es troba al municipi de Puig-
reig, a la comarca del Berquedà, però està situat entre
aquest i Navàs.
6. • El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i
Balet juntament amb la seva família, els "Vidalets".
L'any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys
necessaris per la construcció de la Colònia. La
construcció d'aquesta va començar al 1892 però no es
va acabar de construir fins l'any 1901. Ignasi Vidal va
morir abans d'acabar les obres i va passar el relleu cap
als seus dos fills. La colònia va estar en funcionament 80
anys, des del 1901 fins que va tancar portes l'any 1980.
7. • La Colònia Vidal es va especialitzar en fabricar teixits per
a llençols de qualitat i en d'altres fets amb la tècnica del
piqué, que és un tipus de teixit que disposa de dos ordits
diferents per tal d'aconseguir dibuixos amb relleu tibant-
ne un més que l'altre. També feia l'última operació de tot
el procés d'un teixit, la teixidura: altres fàbriques
portaven les grans peces sortides dels telers a la Colònia
Vidal i allà feien diferents operacions i processos
termomecànics, per tal de donar-li un aspecte més
agradable i bonic. Després d'aquesta última operació les
peces de teixit les doblegaven i les empaquetaven i ja es
podien posar a la venda.
8. • A la Colònia Vidal es va haver de muntar un sistema per aconseguir l'energia
necessària per fer anar les màquines, il·luminar la fàbrica i pel consum domèstic
de la Colònia.
• Als primers anys de la Colònia Vidal se seguia el següent procediment per
produir l'energia:
• L'aigua emmagatzemada en una presa que era situada més amunt que la
central de la colònia tenia una energia potencial acumulada, en un
emmagatzemament que requeria un treball contra la força de la gravetat.
• Aquesta aigua baixava pel canal fins la central, on l'aigua queia pel tub d'entrada
d'aigua cap a la turbina i agafava energia cinètica.
• L'energia potencial i energia cinetica de l'aigua es transformaven en energia
mecanica quan era engolida per la turbina hidràulica horitzontal, que és una
maquina formada per unes aspes unides a un eix que giren quan reben l'aigua a
molta pressió.
• Aquesta turbina feia girar l'arbre dret, que era un eix de ferro calibrat on hi havia
uns engranatges de ferro colat, i s'enfilava verticalment per tota la fàbrica per
distribuir l'energia a cada planta.
• Els engranatges feien córrer els embarrats i les corretges, que donaven l'energia
mecànica necessària per fer funcionar totes les màquines de la fàbrica.
• Aquesta turbina produïa 2KW a l'any 1901 i 55KW al 1909.
9. • Com la colònia s'ubicava en espais rurals allunyats
dels nuclis de població i propers al riu, i com les
comunicacions que existien llavors no eren
com les d'avui dia, es construïen habitatges en l'entorn
de la fàbrica amb la finalitat de proporcionar allotjament
als treballadors.
•
10. • escola, església, botigues, dutxes, safareigs, cinema,
teatre, biblioteca, sala de jocs, l'escola, casal de la dona i
una zona esportiva.
11. • Al principi de tot, quan va començar a funcionar la colònia, les condicions de treball eren
extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges, escola, església i botigues. Això
va tenir algunes conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra els propietaris.
• Més tard, al 1880 els amos van adoptar una altra actitud i van oferir altres serveis relacionats amb
la higiene, l'avituallament, el lleure i la cultura, i sovint grans torres pels propietaris. Però no va ser
fins alsegle XX que els treballadors van viure amb menys conflictivitat i agraïment envers els seus
amos. L'edifici Fundació Vidal i varis edificis annexos es varen construir per establir-hi el cinema,
el teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l'escola, el casal de la dona i una zona esportiva.
• Tot i aquestes millores dels serveis, a l'hora de treballar eren molt estrictes, perquè treballaven
moltes hores i també el dissabte. Si algú arribava tard a treballar li podien assignar una feina més
precària o si es produïa molt freqüentment el podien arribar a despatxar. A més a més si algú es
feia mal amb alguna màquina i no podia treballar no cobrava. Perquè poguessin viure amb totes
les necessitats bàsiques (alimentació, vestit i habitatge), havien de treballar tots els membres
d'una família a partir dels 10 anys, ja que els seus sous eren molt pobres. Fins aquella edat eren
escolaritzats a l'escola de la Colònia. L'any 1905 els sous setmanals a totes les colònies de Puig-
reig eren els següents:
• Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes.
• Les dones 15 pessetes.
• Els nens 9 pessetes.
• A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge, que era l'únic dia de
festa, tot i que havien d'anar a missa obligatòriament perquè els amos eren molt religiosos. Si no
hi anaven un dia, el dilluns els podia tocar la pitjor feina o els podien canviar la casa per una altra
de pitjor, i si no hi anaven mai els podien retirar de la colònia. Les cases no disposaven ni de
dutxes ni safareigs propis, sinó que hi havia de comunitaris.