2. Els elements que integren
els circuits són els
components electrònics
3. Els components es poden
classificar en dos grups
ACTIUSPASSIUS
Els components
passius són aquells
que actuen com a
càrregues
Els components actius,
fabricats amb materials
semiconductors, són
capaços de generar,
modificar i amplificar el
valor dels senyal elèctric
6. En un resistor s’hi distingeixen tres
característiques molt importants, que ens
defineixen les condicions de treball i utilització
Resistència Tolerància
Potència nominal
7. RESISTÈNCIA
El valor òhmic d’un resistor comercial
no sol ser exactament l’indicat. Així,
hem de distingir els conceptes de
valor nominal i el valor real
8. VALOR NOMINAL
• És el proporcionat pel fabricant
VALOR REAL
• És el que mesura realment el resistor
9. TOLERÀNCIA
• És el marge d’error que proporciona el fabricant
de resistors. Apareix pel fet de l’impossibilitat
d’obtenir un valor exacte en la fabricació.
• Expressa la diferència entre el valor resistiu real
i el nominal
• De fet és el camp comprès entre els valors
màxim i mínim d’un resistor
• S’expressa en %
10. Els valors de
tolerància que
s’utilitzen
normalment són
±2%
±5%
±10%
±20%
Un resistor amb una
resistència de 100 Ω i una
tolerància de ±10% ens indica
que pot tenir un valor real
comprès entre 90 Ω I 110 Ω
11. EXEMPLE
Determina els valor reals màxim i mínim que pot tenir un resistor
de 470 Ω amb una tolerància de ±10 %
En aquest cas, el valor nominal de la resistència es 470 Ω. Com que la
tolerància és de ±10 %, els valors màxim I mínim són els següents:
Ω=
⋅
−=Ω−Ω
Ω=
⋅
+=Ω+Ω
423
100
47010
470470de%10470:màximrealValor
517
100
47010
470470de%10470:màximrealValor
12. Hi ha altre valors de tolerància
±1 %
±0.5%
±0.1%
Aquestes són per les
resistències de
precisió
13. POTÈNCIA NOMINAL
Un factor que cal tenir en compte en l’elecció d’una resistència,
és la dissipació de potència en forma de calor.
Aquest fenomen de dissipació calorífica es degut a que el corrent
al travessar la resistència perd una certa quantitat d’energia
utilitzada en vèncer la dificultat que aquesta representa.
Aquest energia es presenta en forma de calor i depèn lògicament
de la intensitat del corrent que hi circuli.
Les potències més comunes dels resistors comercials són ¼W,
½W, 1W, 2W, W, 5W, 10W, 15W, segons model i forma.
17. Aquest tipus de resistors es
caracteritza per tenir una
resposta lineal quan estan
sotmesos a tensions i corrents
relacionats entre si per la llei
d’Ohm
18.
19. Aquesta classe de resistors modifiquen les
característiques resistives amb la variació de
determinades magnituds físiques, com la
temperatura, la llum o la tensió
Hi ha tres
grans grups
Sensibles a la llum (LDR)
Sensibles a la temperatura (NTC i PTC)
Sensibles a la tensió (VDR)
20. Són coneguts per C). Estan construïts amb
materials que es transformen en conductors quan
incideix energia lluminosa sobre ells, per exemple
el sulfur de Cadmi.
Al exposar les
LDR a la Llum
Baixa la seva
resistència
21. Normalment les LRD tenen un
valor d’uns quants MΩ (10 MΩ).
Quan s’aplica llum, la seva
resistència baixa a un poc ohms
(75-300Ω)
23. PTC (Positive Temperature Coefficient)
En aplicar una determinada
temperatura a un resistor del
tipus PTC s’obté una resposta
resistència-temperatura com la
dels gràfics.
Al principi s’hi produeix una
petita disminució òhmica ( I ),
però, a partir de certa
temperatura, el valor de la
resistència augmenta
bruscament ( II ). Aquest punt
s’anomena temperatura de
commutació (TC).
Posteriorment, si la
temperatura continua
augmentant, la resistència
torna a disminuir ( III )
24. VDR (Voltage Dependent Resistor)
Els resistors VDR
modifiquen el seu valor
òhmic segons la tensió
que suporten, tal com
s’indica en les corbes
25. NTC (Negative Temperature Coefficient)
VDR (Voltage Dependent Resistor)
LDR (Light Dependent Resistor)
PTC (Positive Temperature Coefficient)
Detecció del pas de persones i objectes
Control d’obertura i tancaments automàtics
Activació de relès fotosensibles a la llum
Termòstats
Mesura de temperatures
Sensors de temperatura
Termòstats
Protecció contra sobretensions i
curts circuits
Compensadors de temperatura en
circuits transistoritzats
Estabilització de tensions
Limitació de tensions
Protecció de contactes
26. Segons la fabricació,
els resistors fixos es
poden classificar..
Resistors aglomerats
Resistors de pel·lícula de carbó
Resistors de pel·lícula metàl·lica
Resistors bobinats
27. RESISTORS AGLOMERATS
Els resistors aglomerats estan
constituïts per una mescla de
carbó, matèria aïllant i una
resina aglomerant. Els
percentatges de carbó en la
mescla determinen el valor de
la resistència
Aquest tipus de resitor
es caracteritza per la
robustesa mecànica i
elèctrica i la capacitat
de suportar fortes
sobrecàrregues.
28. RESISTORS DE PEL·LÍCULA DE CARBÓ
Format per un cilindre aïllant ceràmic sobre el qual es
disposa un fina pel·lícula de carbó. El valor òhmic
desitjat s’aconsegueix en practicar a la pel·lícula de
carbó uns solcs en forma d’espiral, que n’allarguen la
longitud i en redueixen la secció
31. RESISTORS BOBINATS
Consisteixen en un
suport aïllant
ceràmic sobre el
qual s’enrotllen
espires de fil
metàl·lic resistor
recobertes per
esmalts o ciments
incombustibles.
Són resistors molt estables i les variacions per efecte de la
temperatura no són gaire elevades
El valor òhmic s’obté
segons la longitud del
fil i la seva secció
s
L
R ⋅= ρ
s
L
R ⋅= ρ
s
L
R ⋅= ρ
s
L
R ⋅= ρ
33. En els resitors variables és possible
modificar el valor òhmic per mitjà d’un
dispositiu mòbil anomenat cursor
Aquest valors varien entre zero i un màxim
Entre moltes altres
aplicacions, s’utilitzen per
regular el volum d’aparells
S’anomenen
potenciòmetres o
reostats
S im b o lo g ia
P o te n c iò m e tr e s
34. Hi ha de diferents tipus
Resistors variables bobinats
Resistors variables
de pel·lícula
Resistors
ajustables
35. Aquests resistors estan formats per una part fixa,
constituïda normalment per una pel·lícula resistiva
de carbó aglomerat, i una part mòbil en contacte
amb l’anterior
La rotació o desplaçament
efectuat per la part mòbil
provoca la variació del
voalr òhmic de la seva
resistència
36. Aquest tipus de resistor variable és de
baixa potència, es a dir, no hi poden
circular corrents elevats
S im b o lo g ia
P o te n c iò m e tr e s
37. També anomenats reòstats
Un reòstat no és més que un fil d’alta
resistència enrotllat en un suport
ceràmic, sobre el qual es fa lliscar un
contacte mòbil o cursor.
S’utilitza per suportar
grans potències
38. S’utilitzen per modificar a voluntat petits
valors òhmics on s’hagi de deixar ajustat un
determinat valor de resistència, d’una
manera permanent o pràcticament
permanent.
39. Els potenciómetres i reòstats es
poden connectar de dues
maneres diferents
Connexió en
sèrie
(reostàtica)
Connexió
potenciomètrica
40.
41.
42.
43. Un condensador és un
dispositiu elèctric que
emmagatzema
càrregues elèctriques
44. A r m a d u r e s
D ie lè c tr ic
Un condensador està compost
per dues o més plaques
conductores o armadures,
separades per un material aïllant
o dielèctric
S’anomena capacitat elèctrica la propietat que tenen
els condensadors d’emmagatzemar un nombre més
o menys gran de càrregues elèctriques quan estan
sotmesos a una tensió
La unitat de
capacitat és
el farad (F)
VCq ⋅=
50. Matemàticament, el temps quer tarda un
condensador a carregar-se o descarregar-se és
infinit. A la pràctica, això no és així
La constant de temps d’un circuit (T) es
defineix com el temps que el condensador
tarda a carregar-se al 63,2 % del seu valor
final o a descarregar-se al 36,8 % del seu
valor inicial.
CR ⋅=Τ
Un condensador es
carrega i
descarrega
totalment en cinc
constants de temps
T T 2T 3T 4T 5T
%V 63.2 86.5 95 98.2 99.3
53. La dada més important d’un condensador és la capacitat,
que pot ser fixa, variable o ajustable (trimmers)
Distingim
entre
condensadors
fixos i
variables
54. Aquest tipus de
condensadors es
classifiquen segons el
dielèctric utilitzat.
paper
plàstic
mica
Vidre
ceràmics
electrolítics
55.
56.
57.
58.
59.
60. Component passiu que
crea un camp magnètic
quan es travessat per
un corrent
Està format per un fil
de coure arrollat
dsmunt un nucli quepor
ser d’aire o altre
material, formant les
espires
61. La unitat d’inductància és l’Henry (H) i
depèn del diàmetre de la bobina, la
secció i del material del nucli
62.
63.
64. Els diodes son
components
electrònics formats
per semiconductors
extrínsecs de tipus
N i P.
La seva principal
funció és deixar
pasar o no corrent
elèctric
74. Els diodes LED (Diode Emissor de Llum),
és un component optoelectrònic que
s’utilitza per visualitzar situacions de
funcionament en el aparrells electrònics.
Aprofita la capacitat que
té la junció P-N de
emitir llum en l’espectre
que elnostre ull es capaç
de captar
Hi ha de diferents
formes i colors.
Els més utilitzats són
el vermell, verd, groc,
i últimament el blau,
en aparells d’alta
gamma
75. Pel seu funcionament el LED ha
d’estar associat amb un resistor
en sèrie, per tal de limitar la
intensitat i mantenir la seva
tensió de llindar que és de 1,5 V
L
LT
L
I
VV
R
−
=
El càcul de la
resistència
limitadora….
R
+
-
V c c
S im b o lo g ia
L E D
76.
77.
78.
79.
80.
81.
82. És un component
electrònic capaç
d’amplificar el corrent, per
tant és el màxim exponent
dels components actius
Consta de parts ben
diferenciades
83.
84.
85. T r a n s is to r N P N T r a n s is to r P N P
N
P
B a s e
E m is s o r
C o l·le c to r
N
N
P
B a s e
E m is s o r
C o l·le c to r
P
S ím b o l S ím b o l
b
c
e
b
c
e
La unió de dos
semiconductors extrínsecs
de tipus N i un de tipus P
formen un transistor NPN.
La unió de dos
semiconductors extrínsecs
de tipus P i un de tipus N
formen un transistor PNP.
86.
87.
88. La junció base-emissor
ha d’estar polaritzada
directament
Per que un
transistor
funcioni a la
zona
activa......
90. En un transistor NPN la polarització directa de la junció
d’emissor implica una circulació d’electrons de l’emissor a
la base. La polarització inversa del col·lector comporta un
desplaçament molt petit d’electrons de la base al
col·lector.
91. D’això en diem corrent d’emissor (IE). Quan els electrons
arriben a la base, la qual té un gruix molt petit, n’atreu i
en desvia una petita quantitat, de manera que es produeix un
corrent de base (IB). La resta d’electrons travessen la base
i s’introdueixen en el col·lector per formar el corrent de
col·lector (IC)
92. Quan en un transistor s’hi apliquen les dues polaritzacions
simultàmeament, els electrons que procedeixen de l’emissor
(perquè està polaritzat directament) es desplacen a molta
velocitat.
93. Aquest procés de
conducció s’anomena
efecte transistor
De tot això poden
dir que com més
electrons travessin
la base, més gran
serà el corrent de
col·lector
Els corrents que
s’estableixen en el
transistor estan
relacionats segons
l’expressió:
CBE III +=
94. Si considerem la base del transistor com un circuit d’entrada i el
col·lector com un se sortida, espoden fer les afirmacions
següents:
Quan hi ha poca
tensió directa a
l’entrada, s’obté
una tensió
elevada a la
sortida.
Quan hi ha poc
corrent
d’entrada, s’obté
un corrent
elevat de
sortida.
Quan hi ha poca
potència
d’entrada, s’obté
una potència
elevada a la
sortida.
D’acord amb aquest tres punts, podem parlar de
tres paràmetres fonamentals en un transistor
95. Guany de
corrent
Guany de
tensió
Guany de
potència
entradad'tensió
sortidadetensió
tensiódeGuany =
entradad'Corrent
sortidadeCorrent
correntdeGuany =
entradad'Potència
sortidadePotència
PotènciadeGuany =
96.
97. I B = 0
IC
= 0 I = 0
I B > 0
IC
> 0 I > 0
I E I E
= 0 > 0
A
B
A
B
I > 0I = 0
I > 0I = 0
S e m b la n ç a d 'u n tr a n s is to r a m b u n in te r ru p to r
S e m b la n ç a a m b u n r e lé
E s ta t o b e rt E s ta t o b e r tE s ta t ta n c a t E s ta t ta n c a t
I
I
I
B
C
E
T r a n s is to r N P N
98. +
-
V c c
R b
+
-
V c c R b
C IR C U IT 1 C IR C U IT 2
T r a n s is to r s e n e s ta t d e b lo c a tg e ( O F F )
1
2
99. +
-
V c c
R b
+
-
V c c R b
T r a n s is to r s e n e s ta t d e c o n d u c c ió ( O N )
1
2
100.
101. 2 ,7 k
2 ,2 k
L D R
2 2 k
B C 3 3 7
B C 3 3 7
3 3 0 WW
W
W
L E D
R 2
R 1
T 1
T 2
R 3
P o te n c iò m e tr e
+
-
V c c
9 V
D 1
1 N 4 0 0 4
R e lé
9 V
Projecte
circuit amb
LDR
102.
103.
104.
105. - tº C
L D R N T C
+ -
C o n d e n s a d o r s B o b in aR e s is to r s
Q u a d r e r e s u m d e s im b o lo g ia
D ío d e L E D
P o te n c iò m e tr e s
T r a n s is to r N P N T r a n s is to r P N P
