Aqüeductes

9.473 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
3 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
9.473
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.903
Acciones
Compartido
0
Descargas
103
Comentarios
0
Recomendaciones
3
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Aqüeductes

  1. 1. 1 AQÜEDUCTES ROMANS Aqüeducte de Segòvia M.B. IES MOIANÈS
  2. 2. M.B. IES MOIANÈS 2 ELS AQÜEDUCTES • Les cases no tenien aigua corrent, excepte les domus, però cada illa de cases solia disposar d'una font pública. A més, en qualsevol ciutat s'havien construït diverses termes i s'havien de regar els jardins públics i privats. Per tant una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals). • L'aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossament de morter. L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d'arcs sobreposades. Aquesta última és la imatge més difosa per l'espectacularitat de restes com l'aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona, anomenat el Pont del Diable, el de Segovia o el Pont del Gard. • En arribar a la ciutat anava a parar a una torre d'aigua (castellum aquae), on l'aigua es filtrava d'impureses i des d'on es distribuïa en tres receptacles: un per a les fonts públiques, un altre per a les termes i un tercer per a les cases privades.
  3. 3. M.B. IES MOIANÈS 3 Per transportar l’aigua calien autèntiques obres d’enginyeria per superar tots els impediments topogràfics, creant canalitzacions subterrànies excavades a l’interior de la roca, o bé construint ponts amb arcades per superar els desnivells
  4. 4. M.B. IES MOIANÈS 4 Construcció de l’arc amb cintra Canal per on discorria l’aigua
  5. 5. M.B. IES MOIANÈS 5
  6. 6. M.B. IES MOIANÈS 6 AQÜEDUCTE ROMÀ DE LES FERRERES
  7. 7. M.B. IES MOIANÈS 7 AQÜEDUCTE ROMÀ DE LES FERRERES • Autor: anònim • Tipus d’obra: arquitectura civil romana • Funció: conducció i distribució d’aigua • Cronologia: Segle I d.C. • Localització geogràfica: Tarragona, antiga Tàrraco, capital de la Hispània Citerior.
  8. 8. M.B. IES MOIANÈS 8 AQÜEDUCTE DE LES FERRERES • DESCRIPCIÓ • L'Aqüeducte de les Ferreres (també anomenat Pont del Diable) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, tenia els seus inicis a Pont d’Armentera des d’on conduïa les aigües dels rius Francolí i Gaià a l'antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya. • La seva longitut total era de 10 km
  9. 9. M.B. IES MOIANÈS 9 ASPECTES HISTÒRICS La presencia dels romans al Camp de Tarragona fou conseqüència de la Segona Guerra Púnica, ja que per contrarrestar I'ofensiva d'Annibal, Roma decidí d'intervenir a Iberia i, sota el comandament de Gneu Escipió, desembarcaren tropes a Empúries. Als romans, per dur amb èxit aquesta invasió, els calia una base d'operacions més al sud, la qual, alhora que fos fàcil d'ocupar, mantenir i defensar, resultés una terminal de camins i un lloc de refugi i descans. aquestes raons, escolliren el tossal on es trobava emplaçat el poblat de Tàrakon
  10. 10. M.B. IES MOIANÈS 10 HISTÒRIA • Malgrat que no es coneix la data exacta de la construcció de l'aqüeducte, sembla probable que s'hagués aixecat al segle I dC, en l'època de l'emperador August, coincidint amb el creixement de Tàrraco per la urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d'Hispània Citerior. • L'aqüeducte va estar en funcionament fins a l'edat mitjana. Va ser restaurat al segle X —sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Còrdova — i una altra vegada al segle XVIII. Durant el segle XIX i el segle XX es van dur a terme diversos treballs de conservació per aturar el deteriorament del monument.
  11. 11. M.B. IES MOIANÈS 11 • El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m, sense comptar la galeria de conducció de l'aigua, avui destruïda, que devia fer uns 2 metres més. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada (llum) de 6,30 m, una alçada de 5,70 m (on no s'han d'adaptar al desnivell del barranc) i una gruixària de 1,86 m. La distància entre els arcs és de 8 m. 217 m 27m alçada
  12. 12. M.B. IES MOIANÈS 12 ASPECTES CONSTRUCTIUS Tota l'estructura del pont fou construïda en opus quadratum, blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus lleugerament encoixinats -excepte les dovelles dels arcs que són llises- i col·locats en sec, sense morter a les seves juntes. Els arcs de mig punt, són el principal element estructural Els pilars inferiors de la part central tenen una forma troncopiramidal, més ample de la base, que pot ser deguda a la inseguretat de la seva solidesa, ja que podria ser un dels primers assaigs de posar doble arqueria.
  13. 13. M.B. IES MOIANÈS 13 DOVELLES DE L’ARC IMPOSTA
  14. 14. M.B. IES MOIANÈS 14 Les impostes, ressaltades amb elegància, formen dues línies paral.leles que junt amb les cornises que separen els dos pisos i la canalització de l’aigua remarquen l’horitzontalitat i equilibren la verticalitat dels grans suports quadrats imposta cornisa imposta Canal d’aigua
  15. 15. M.B. IES MOIANÈS 15Els carreus perfectament tallats i encaixats sense cap argamassa
  16. 16. M.B. IES MOIANÈS 16Specus de l’aqüeducte de Les Ferreres El canal que duia l'aigua,l'Specus fou construït en opus signinum, amb un morter impermeable a base de calç i ceràmica. L’aigua hi circulava fins arribar al castell d’aigües, castellum aquae, estació de distribució de les aigües, situada a prop de la ciutat i en un punt elevat. Possiblement l’especus es trobava cobert amb volta de mig punt o amb llosa plana
  17. 17. M.B. IES MOIANÈS 17 SIGNIFICAT I FUNCIÓ • L'Aqüeducte de les Ferreres (també anomenat Pont del Diable) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya (Viquipèdia)
  18. 18. M.B. IES MOIANÈS 18 LLEGENDA • Com la major part dels aqüeductes d’arreu d’Europa, hi ha una llegenda d'origen medieval que relaciona la seva construcció amb les arts del diable (com a manera d’explicar com fou possible construir tal meravella de la tècnica) • «En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tant sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït i a l'endemà el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d'aquella aigua.»
  19. 19. M.B. IES MOIANÈS 19 AQÜEDUCTE DE SEGÒVIA Títol: Aqüeducte de Segòvia Autor: desconegut Cronologia: 90-105 Estil: romà Tipologia: obra pública Materials: granit Localització: Segòvia
  20. 20. M.B. IES MOIANÈS 20 CONTEXT No sabem el nom de l’arquitecte, ni la data de realització. Una inscripció a la part més alta, es pot interpretar com “IMP NERVA CAESAR”. Aquest emperador va manar l’any 97, però també s’atribueix la seva construcció a Domicià any 90, o també en temps de Trajà a principis del S.II
  21. 21. M.B. IES MOIANÈS 21 DESCRIPCIÓ FORMAL Comença a 16 Km a les afores de la ciutat, a la serra de Guadarrama, pren l’aigua del riu Frío. D’allà surt un canal de 30 cm de diàmetre que discorre en alguns trams sota terra, arribant fins a una torre (El Caserón), on es depura l’aigua per sedimentació i decantació. La part visible i arquitectònica de l’aqüeducte es divideix en dos trams: un primer tram amb 78 arcs de mig punt que van prenent alçada gradualment fins arribar al centre urbà. El segon tram amb 44 arcades dobles sobreposades.
  22. 22. M.B. IES MOIANÈS 22 En total medeix 728 m de longitud, amb una alçada mínima de 7 m i una màxima de 29. L’arqueria superior es manté sempre invariable, i els pilars de l’arqueria inferior varien la seva mida segons el terreny DESCRIPCIÓ FORMAL
  23. 23. M.B. IES MOIANÈS 23 Tots els arcs estan construïts amb grans carreus de pedra granítica tallats de manera tosca i units sense argamassa DESCRIPCIÓ FORMAL
  24. 24. M.B. IES MOIANÈS 24 Maqueta de l’aqüeducte de Segòvia
  25. 25. M.B. IES MOIANÈS 25
  26. 26. M.B. IES MOIANÈS 26
  27. 27. M.B. IES MOIANÈS 27
  28. 28. M.B. IES MOIANÈS 28
  29. 29. M.B. IES MOIANÈS 29 http://www.youtube.com/watch?v=mMOzXkPUxxw&feature=player_embe dded
  30. 30. M.B. IES MOIANÈS 30 SIGNIFICAT I FUNCIÓ Aquest aqüeducte te la funció de portar l’aigua a la ciutat de Segòvia, on hi havia un enclavament militar
  31. 31. M.B. IES MOIANÈS 31 LLEGENDA Segons la tradició, una noia, cansada d’haver de pujar l’aigua cada dia fins a la part alta de la ciutat on vivia, va fer un pacte amb Llucifer: si ell podia construir en una sola nit un pont capaç de dur l’aigua, ella li donaria la seva ànima. Quan al diable era apunt de col·locar l’última pedra, el gall cantà, salvant així la funesta juguesca de la jove.
  32. 32. M.B. IES MOIANÈS 32 Actualment a la fornícula hi ha una imatge de la Verge de la Fuencisla, antigament hi havia la imatge de Hèrcules Egipci, suposat fundador de la ciutat
  33. 33. M.B. IES MOIANÈS 33

×