1. 1
AQÜEDUCTES ROMANS
Aqüeducte de Segòvia M.B.
IES MOIANÈS

2. M.B. IES MOIANÈS 2
ELS AQÜEDUCTES
• Les cases no tenien aigua corrent, excepte les domus, però cada illa de
cases solia disposar d'una font pública. A més, en qualsevol ciutat s'havien
construït diverses termes i s'havien de regar els jardins públics i privats.
Per tant una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt
abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous,
cisternes i fonts naturals).
• L'aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una
canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat
per un arrebossament de morter. L'aqüeducte baixava en pendent suau i
progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb
perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d'arcs
sobreposades. Aquesta última és la imatge més difosa per l'espectacularitat
de restes com l'aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona, anomenat el Pont
del Diable, el de Segovia o el Pont del Gard.
• En arribar a la ciutat anava a parar a una torre d'aigua (castellum aquae),
on l'aigua es filtrava d'impureses i des d'on es distribuïa en tres receptacles:
un per a les fonts públiques, un altre per a les termes i un tercer per a les
cases privades.

3. M.B. IES MOIANÈS 3
Per transportar l’aigua calien autèntiques obres d’enginyeria per superar tots
els impediments topogràfics, creant canalitzacions subterrànies excavades a
l’interior de la roca, o bé construint ponts amb arcades per superar els
desnivells

4. M.B. IES MOIANÈS 4
Construcció de
l’arc amb cintra
Canal per on
discorria l’aigua

5. M.B. IES MOIANÈS 5

6. M.B. IES MOIANÈS 6
AQÜEDUCTE ROMÀ DE LES
FERRERES

7. M.B. IES MOIANÈS 7
AQÜEDUCTE ROMÀ DE LES
FERRERES
• Autor: anònim
• Tipus d’obra:
arquitectura civil
romana
• Funció: conducció i
distribució d’aigua
• Cronologia: Segle I
d.C.
• Localització
geogràfica:
Tarragona, antiga
Tàrraco, capital de
la Hispània Citerior.

8. M.B. IES MOIANÈS 8
AQÜEDUCTE DE LES FERRERES
• DESCRIPCIÓ
• L'Aqüeducte de les Ferreres (també anomenat
Pont del Diable) és un pont aqüeducte romà
aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al
terme de Tarragona, tenia els seus inicis a Pont
d’Armentera des d’on conduïa les aigües dels
rius Francolí i Gaià a l'antiga ciutat de Tàrraco.
És un dels aqüeductes més monumentals i ben
conservats de l'època romana i el més important
de Catalunya.
• La seva longitut total era de 10 km

9. M.B. IES MOIANÈS 9
ASPECTES HISTÒRICS
La presencia dels romans al Camp de Tarragona fou
conseqüència de la Segona Guerra Púnica, ja que per
contrarrestar I'ofensiva d'Annibal, Roma decidí
d'intervenir a Iberia i, sota el comandament de Gneu
Escipió, desembarcaren tropes a Empúries.
Als romans, per dur amb èxit aquesta invasió, els
calia una base d'operacions més al sud, la qual, alhora
que fos fàcil d'ocupar, mantenir i defensar, resultés una
terminal de camins i un lloc de refugi i descans.
aquestes raons, escolliren el tossal on es trobava
emplaçat el poblat de Tàrakon

10. M.B. IES MOIANÈS 10
HISTÒRIA
• Malgrat que no es coneix la data exacta de la
construcció de l'aqüeducte, sembla probable que
s'hagués aixecat al segle I dC, en l'època de
l'emperador August, coincidint amb el creixement de
Tàrraco per la urbanització de la part alta de la ciutat,
seu del Concilium provinciae d'Hispània Citerior.
• L'aqüeducte va estar en funcionament fins a l'edat
mitjana. Va ser restaurat al segle X —sota el regne del
califa Abd al-Rahman III de Còrdova — i una altra
vegada al segle XVIII. Durant el segle XIX i el segle XX
es van dur a terme diversos treballs de conservació per
aturar el deteriorament del monument.

11. M.B. IES MOIANÈS 11
• El pont té una llargada de 217 m i una alçada
màxima de 27 m, sense comptar la galeria de
conducció de l'aigua, avui destruïda, que devia
fer uns 2 metres més. Consta de dos nivells
d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell
inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen
una amplada (llum) de 6,30 m, una alçada de
5,70 m (on no s'han d'adaptar al desnivell del
barranc) i una gruixària de 1,86 m. La distància
entre els arcs és de 8 m.
217 m
27m
alçada

12. M.B. IES MOIANÈS 12
ASPECTES CONSTRUCTIUS
Tota l'estructura del
pont fou construïda en
opus quadratum,
blocs de pedra
regulars tallats en
forma de carreus
lleugerament
encoixinats -excepte
les dovelles dels arcs
que són llises- i
col·locats en sec,
sense morter a les
seves juntes.
Els arcs de mig punt,
són el principal
element estructural
Els pilars inferiors de la part central tenen una forma troncopiramidal,
més ample de la base, que pot ser deguda a la inseguretat de la seva
solidesa, ja que podria ser un dels primers assaigs de posar doble
arqueria.

13. M.B. IES MOIANÈS 13
DOVELLES DE
L’ARC
IMPOSTA

14. M.B. IES MOIANÈS 14
Les impostes,
ressaltades amb
elegància,
formen dues
línies paral.leles
que junt amb les
cornises que
separen els dos
pisos i la
canalització de
l’aigua
remarquen
l’horitzontalitat i
equilibren la
verticalitat dels
grans suports
quadrats
imposta
cornisa
imposta
Canal d’aigua

15. M.B. IES MOIANÈS 15
Els carreus perfectament tallats i encaixats sense cap argamassa

16. M.B. IES MOIANÈS 16
Specus de l’aqüeducte de Les Ferreres
El canal que duia
l'aigua,l'Specus fou construït
en opus signinum, amb un
morter impermeable a base
de calç i ceràmica.
L’aigua hi circulava fins
arribar al castell d’aigües,
castellum aquae, estació de
distribució de les aigües,
situada a prop de la ciutat i
en un punt elevat.
Possiblement l’especus es
trobava cobert amb volta de
mig punt o amb llosa plana

17. M.B. IES MOIANÈS 17
SIGNIFICAT I FUNCIÓ
• L'Aqüeducte de les Ferreres (també
anomenat Pont del Diable) és un pont
aqüeducte romà aixecat entre els costats
del barranc dels Arcs al terme de
Tarragona, que duia aigua del riu Francolí
a l'antiga ciutat de Tàrraco. És un dels
aqüeductes més monumentals i ben
conservats de l'època romana i el més
important de Catalunya (Viquipèdia)

18. M.B. IES MOIANÈS 18
LLEGENDA
• Com la major part dels aqüeductes d’arreu d’Europa, hi ha una llegenda
d'origen medieval que relaciona la seva construcció amb les arts del diable
(com a manera d’explicar com fou possible construir tal meravella de la
tècnica)
• «En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia
Tarragona d'aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d'unir dos turons
separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i
quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la
fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure
l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tant sols el dimoni podia fer un
pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte
Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra
de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta
bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Més ell no volia diners. Deia que
volia l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I
tracte és tracte. El pont va ésser construït i a l'endemà el dimoni esperava a
l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el
mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase
que va ésser el primer habitant que va beure d'aquella aigua.»

19. M.B. IES MOIANÈS 19
AQÜEDUCTE DE SEGÒVIA
Títol: Aqüeducte de
Segòvia
Autor: desconegut
Cronologia: 90-105
Estil: romà
Tipologia: obra
pública
Materials: granit
Localització:
Segòvia

20. M.B. IES MOIANÈS 20
CONTEXT
No sabem el nom de l’arquitecte, ni la data de realització. Una inscripció
a la part més alta, es pot interpretar com “IMP NERVA CAESAR”. Aquest
emperador va manar l’any 97, però també s’atribueix la seva
construcció a Domicià any 90, o també en temps de Trajà a principis del
S.II

21. M.B. IES MOIANÈS 21
DESCRIPCIÓ FORMAL
Comença a 16 Km a les
afores de la ciutat, a la
serra de Guadarrama, pren
l’aigua del riu Frío. D’allà
surt un canal de 30 cm de
diàmetre que discorre en
alguns trams sota terra,
arribant fins a una torre (El
Caserón), on es depura
l’aigua per sedimentació i
decantació.
La part visible i arquitectònica de l’aqüeducte es divideix en dos trams: un
primer tram amb 78 arcs de mig punt que van prenent alçada gradualment fins
arribar al centre urbà. El segon tram amb 44 arcades dobles sobreposades.

22. M.B. IES MOIANÈS 22
En total medeix 728 m de longitud, amb una alçada mínima de 7 m i
una màxima de 29.
L’arqueria superior es manté sempre invariable, i els pilars de
l’arqueria inferior varien la seva mida segons el terreny
DESCRIPCIÓ FORMAL

23. M.B. IES MOIANÈS 23
Tots els arcs estan construïts amb grans carreus de pedra granítica tallats
de manera tosca i units sense argamassa
DESCRIPCIÓ FORMAL

24. M.B. IES MOIANÈS 24
Maqueta de l’aqüeducte de Segòvia

25. M.B. IES MOIANÈS 25

26. M.B. IES MOIANÈS 26

27. M.B. IES MOIANÈS 27

28. M.B. IES MOIANÈS 28

29. M.B. IES MOIANÈS 29
http://www.youtube.com/watch?v=mMOzXkPUxxw&feature=player_embe
dded

30. M.B. IES MOIANÈS 30
SIGNIFICAT I FUNCIÓ
Aquest aqüeducte te
la funció de portar
l’aigua a la ciutat de
Segòvia, on hi havia
un enclavament
militar

31. M.B. IES MOIANÈS 31
LLEGENDA
Segons la tradició, una noia, cansada
d’haver de pujar l’aigua cada dia fins a la
part alta de la ciutat on vivia, va fer un
pacte amb Llucifer: si ell podia construir en
una sola nit un pont capaç de dur l’aigua,
ella li donaria la seva ànima. Quan al
diable era apunt de col·locar l’última
pedra, el gall cantà, salvant així la funesta
juguesca de la jove.

32. M.B. IES MOIANÈS 32
Actualment a la fornícula hi ha una imatge de la Verge de la
Fuencisla, antigament hi havia la imatge de Hèrcules Egipci,
suposat fundador de la ciutat

33. M.B. IES MOIANÈS 33