Ara Pacis Augustae

3.956 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
3.956
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
587
Acciones
Compartido
0
Descargas
86
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Ara Pacis Augustae

  1. 1. ARA PACIS AUGUSTAE • Títol: Ara Pacis Augustae • Autor: desconegut Cronologia: 13-9 a.C. • Tipologia: Altar • Material: marbre de Carrara • Dimensions: 11,65 x 10,62. Les portes madeixen 3,6 metres • Estil: romà imperial • Tema: commemoratiu • Localització: Museo dell’Ara Pacis (Roma) Mercè Bigorra Institut Moianès Mercè Bigorra Institut Moianès
  2. 2. Context històric • L’Ara Pacis es va construir per ordre del Senat romà l’any 13 a.C., amb motiu del retorn victoriós de l'emperador August de les terres d’Hispània i de la Gàl·lia. Es va acabar l’any 9 a.C. I es va consagrar al numen de la pau; la pau que l’emperador acabava d’imposar en tot el seu imperi. • Amb August es va concloure la conquesta de les costes mediterrànies, el que va permetre celebrar la Pax Romana, que portà amb ella una època d’esplendor en el comerç, que es va convertir en l’activitat econòmica més floreixen. • Roma es va convertir en la capital d’un immens imperi en el qual les províncies tenien un paper econòmic molt important. A totes les províncies de l’imperi les ciutats eren centres de difusió cultural. • Durant l’època d’August (27a.C.-14d.C.) va aparèixer el relleu històric d’origen hel·lenístic de gran reminiscència clàssica. La barreja d’elements artístics i culturals grecs i romans formen l’estil anomenat Classicisme d’August, del qual l’Ara Pacis és l’exponent més perfecte.
  3. 3. Descripció formal L’Ara Pacis és un monument de planta rectangular, formant un recinte murat , sense sostre, que conté un altar per a sacrificar animals. tot el conjunt està alçat sobre un pòdium força alt, té una rampa esglaonada, i dues portes d’accés; la principal orientada a l’oest era utilitzada per el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici. Rampa esglaonada pòdium Porta oest O E NS
  4. 4. Descripció formal La porta orientada a l’est, era per on s’introduïen al recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats. (Cada any havien de ser sacrificats un moltó i dos bous) L’altar ocupa l’espai central, està situat damunt un pedestal esglaonat. Porta est Ara Ara Interior del recinte amb l’ara sobre un podi esglaonat
  5. 5. La cara exterior de les parets que emmarquen l’altar estan totalment cobertes de relleus escultòrics. Una cinta de sanefes geomètriques la divideix en dues franges, la inferior, decorada amb fulles d’acant i motius vegetals, a la part superior s’hi representen escenes mitològiques i històriques relacionades amb l’emperador August. A les cantonades pilastres de capitells corintis Cinta amb sanefa de greca Pilastres corínties
  6. 6. a b b c c c d PROGRAMA ICONOGRÀFIC La decoració que cobria les parets interiors i exteriors es divideix en quatre grups: a) els dos frisos externs laterals decorats amb la desfilada en una processó de la família imperial i funcionaris de l’Estat romà b) Els quatre relleus al·legòrics que flanquegen per l’exterior les dues portes o obertures c)El sòcol extern amb roleus d’acant d) Fris intern amb bucranis i garlandes
  7. 7. Part superior relleus amb al·legories flanquejant les portes Ròmul i Rem Enees i el sacrifici de Lavinium Registre superior: processó d’August i família imperial Els relleus al·lusius a Enees i a Ròmul i Rem insinuen el paral·lelisme entre August i els fundadors de la ciutat.
  8. 8. Porta oest part superior: Tellus Deessa Mare Terra Roma
  9. 9. Terra o Tellus, asseguda damunt d’una roca i acompanyada dels seus fills, fruits, animals i productes. A cada costat, s’hi representen les al·legories de l’aigua i l’aire, personalitzades en dues nimfes, l’una a cavall d’un animal marí, i l’altra d’un cigne. Altres figures al·legòriques com el bou (la força), les espigues i el gerro abocant líquid (la fertilitat). Es ressalta l’abundància de Roma fruit de la Pau d’August
  10. 10. La influència grega hi és present
  11. 11. Enees, arriba al Laci i fa una ofrena en un altar rústic als Penates (divinitats troianes de la llar) Segons Virgili Enees ha de sacrificar una truja, Enees la trobà sota un roure. El propi August dictà a Virgili el paral·lelisme entre Enees i August Ofrenes pel sacrifici Templet dels Penates Enees, representat amb el cap cobert per celebrar el sacrifici
  12. 12. Els roleus En el sòcol extern, decoració floral amb grans fulles d’acant de les que surten florons i palmetes, flors fantàstiques i flors reals. Aquesta decoració resulta molt repetitiva i monòtona, són d’eclecticisme típicament romà i d’academicisme fred.
  13. 13. Fragment del fris intern amb bucranis i garlandes, símbols de les ofrenes i els sacrificis (el bucrani és el què queda després de la mort de l’animal)
  14. 14. Desfilada de la processó • Es desenvolupa en els frisos nord i sud, són els relleus que representen el moment commemoratiu de la processó de l’any 13 a.C. En honor a la Pau Romana. • En un costat hi ha els membres del Senat, les dones i els nens de la cort d’August i a l’altre costat hi ha els sacerdots i la família imperial
  15. 15. Processó de la família imperial La processó es dirigeix cap al sacrifici en honor del retorn d’August. Darrere el portador de la destral hi ha Agripa, amb el cap tapat, símbol de pontífex maximus. L’acompanya el seu fill Gai Cèsar, que li agafa la toga. Després hi ha una dona molt elegant, Lívia, coronada de llorer com el seu marit August.
  16. 16. L’espai queda molt ple, Són relleus amb voluntat narrativa, tècnica precisa i clar realisme. El nivell del relleu marca la perspectiva, i el sentit de profunditat ve donat per la juxtaposició de les figures. La combinació de l’alt relleu amb el relleu mitjà i el baix relleu, donen una extraordinària sensació de profunditat. El fet de donar més volum a les figures en primer terme remarca la importància dels personatges. La posició de les figures i els plecs de les túniques aporten a la composició una gran mobilitat. Cal destacar el realisme dels rostres, que individualitza els personatges. ASPECTES TÈCNICS
  17. 17. Significat i funció • Funció religiosa. És un altar dedicat a la deessa de la Pau on cada any s’havien de sacrificar un moltó i dos bous • L’Ara Pacis fou construït amb voluntat commemorativa i propagandística de la Pax Romana iniciada per August, després del seu retorn victoriós de les campanyes a Hispània i Gal·lia. • Els elements al·legòrics ens recorden constantment la relació i el paral·lelisme entre August i els mitològics fundadors de Roma. • La voluntat de individualitzar els personatges a través del seu propi retrat ens permet conèixer els seus trets fisonòmics a més de conèixer els costums, les formes de vestir, la manera de desfilar etc. És un document d’un fet real amb personatges reals.
  18. 18. Comparació amb la processó de les Panatenees • El tractament de les figures, l’escassa profunditat i els plecs dels vestits denoten clarament la influència del classicisme grec. • Se l’ha comparat amb el fris de les Panatenees del Partenó, obra de Fídies, amb el qual es poden establir paral·lelismes i també diferències: • En ambdós casos es tracta de frisos continus en els quals es presenten escenes ordenades amb figures adequades al marc arquitectònic i situades de manera convencional. Els formats apaïsats suggereixen el sentit de marxa i de multitud. • Diferència destacable, seria el realisme del retrat i el dinamisme en el cas de l’Ara Pacis. • L’Ara Pacis tracta de relleus històrics referits a un moment determinat i amb personatges reals. • La processó de les Panatenees es realitzava cada quatre anys. • A l’Ara Pacis s’utilitza un pretext religiós per fer propaganda política (desfilada de l’emperador August i i el seu seguit). A les Panatenees es representa un fet religiós (la desfilada de la ciutat per oferir el Peplum a la deessa Atenea)
  19. 19. Les figures del Fris de Les Panatenees (Partenó) són representades amb extrema naturalitat. Cal destacar el treball de tractament de les robes que insinuen a la perfecció les anatomies. Representen la unitat de la ciutat entorn a la deessa protectora. Els personatges no són identificables, són militars, gent del poble, noies amb el peplo, homes conduint els animals del sacrifici. Només els dés són identificables. No és un fet d’una data concreta com a l’Ara Pacis, és la processó que es celebra cada quatre anys.

×