1. ARA PACIS AUGUSTAE
• Títol: Ara Pacis Augustae
• Autor: desconegut Cronologia: 13-9 a.C.
• Tipologia: Altar
• Material: marbre de Carrara
• Dimensions: 11,65 x 10,62. Les portes
madeixen 3,6 metres
• Estil: romà imperial
• Tema: commemoratiu
• Localització: Museo dell’Ara Pacis (Roma)
Mercè Bigorra
Institut Moianès

2. Context històric
• L’Ara Pacis es va construir per ordre del Senat romà
l’any 13 a.C., amb motiu del retorn victoriós de
l'emperador August de les terres d’Hispània i de la
Gàl·lia. Es va acabar l’any 9 a.C. I es va consagrar al
numen de la pau; la pau que l’emperador acabava
d’imposar en tot el seu imperi.
• Amb August es va concloure la conquesta de les
costes mediterrànies, el que va permetre celebrar la
Pax Romana, que portà amb ella una època
d’esplendor en el comerç, que es va convertir en
l’activitat econòmica més floreixen.
• Roma es va convertir en la capital d’un immens
imperi en el qual les províncies tenien un paper
econòmic molt important. A totes les províncies de
l’imperi les ciutats eren centres de difusió cultural.
• Durant l’època d’August (27a.C.-14d.C.) va aparèixer
el relleu històric d’origen hel·lenístic de gran
reminiscència clàssica. La barreja d’elements
artístics i culturals grecs i romans formen l’estil
anomenat Classicisme d’August, del qual l’Ara
Pacis és l’exponent més perfecte.

3. Descripció formal
L’Ara Pacis és un monument de planta rectangular, formant un
recinte murat , sense sostre, que conté un altar per a sacrificar
animals.
tot el conjunt està alçat sobre un pòdium força alt, té una
rampa esglaonada, i dues portes d’accés; la principal
orientada a l’oest era utilitzada per el sacerdot que oficiava el
ritual del sacrifici.
Rampa
esglaonada
pòdium
Porta oest
O
E
N
S

4. Descripció formal
La porta orientada a l’est, era per on s’introduïen al recinte sagrat els
animals que havien de ser sacrificats. (Cada any havien de ser
sacrificats un moltó i dos bous)
L’altar ocupa l’espai central, està situat damunt un pedestal esglaonat.
Porta est
Ara
Ara
Interior del recinte amb l’ara
sobre un podi esglaonat

5. La cara exterior de les parets que emmarquen l’altar estan totalment
cobertes de relleus escultòrics.
Una cinta de sanefes geomètriques la divideix en dues franges, la
inferior, decorada amb fulles d’acant i motius vegetals, a la part
superior s’hi representen escenes mitològiques i històriques
relacionades amb l’emperador August. A les cantonades pilastres de
capitells corintis
Cinta amb sanefa
de greca
Pilastres corínties

6. a b
b
c c c
d
PROGRAMA ICONOGRÀFIC
La decoració que cobria les parets interiors i exteriors es divideix en quatre grups:
a) els dos frisos externs laterals decorats amb la desfilada en una processó de la
família imperial i funcionaris de l’Estat romà
b) Els quatre relleus al·legòrics que flanquegen per l’exterior les dues portes o
obertures
c)El sòcol extern amb roleus d’acant
d) Fris intern amb bucranis i garlandes

7. Part superior relleus amb al·legories flanquejant les portes
Ròmul i Rem Enees i el sacrifici de Lavinium
Registre
superior:
processó
d’August i
família
imperial
Els relleus al·lusius a Enees i a Ròmul i Rem insinuen el paral·lelisme
entre August i els fundadors de la ciutat.

8. Porta oest part superior:
Tellus Deessa Mare Terra Roma

9. Terra o Tellus, asseguda damunt d’una roca i acompanyada dels seus fills, fruits,
animals i productes. A cada costat, s’hi representen les al·legories de l’aigua i l’aire,
personalitzades en dues nimfes, l’una a cavall d’un animal marí, i l’altra d’un cigne.
Altres figures al·legòriques com el bou (la força), les espigues i el gerro abocant líquid
(la fertilitat). Es ressalta l’abundància de Roma fruit de la Pau d’August

10. La influència grega hi és present

11. Enees, arriba al Laci i fa una ofrena en un altar rústic als Penates (divinitats
troianes de la llar) Segons Virgili Enees ha de sacrificar una truja, Enees la
trobà sota un roure. El propi August dictà a Virgili el paral·lelisme entre Enees i
August
Ofrenes pel
sacrifici
Templet dels
Penates
Enees, representat
amb el cap cobert
per celebrar el
sacrifici

12. Els roleus
En el sòcol extern, decoració floral amb grans fulles d’acant de les que surten
florons i palmetes, flors fantàstiques i flors reals. Aquesta decoració resulta molt
repetitiva i monòtona, són d’eclecticisme típicament romà i d’academicisme fred.

13. Fragment del fris intern amb bucranis i garlandes,
símbols de les ofrenes i els sacrificis (el bucrani és
el què queda després de la mort de l’animal)

14. Desfilada de la processó
• Es desenvolupa en els frisos nord i sud,
són els relleus que representen el moment
commemoratiu de la processó de l’any 13
a.C. En honor a la Pau Romana.
• En un costat hi ha els membres del Senat,
les dones i els nens de la cort d’August i a
l’altre costat hi ha els sacerdots i la família
imperial

15. Processó de la família imperial
La processó es dirigeix cap al sacrifici en honor del retorn d’August.
Darrere el portador de la destral hi ha Agripa, amb el cap tapat,
símbol de pontífex maximus. L’acompanya el seu fill Gai Cèsar, que
li agafa la toga. Després hi ha una dona molt elegant, Lívia,
coronada de llorer com el seu marit August.

16. L’espai queda molt ple, Són relleus amb voluntat narrativa, tècnica precisa i clar
realisme. El nivell del relleu marca la perspectiva, i el sentit de profunditat ve donat
per la juxtaposició de les figures.
La combinació de l’alt relleu amb el relleu mitjà i el baix relleu, donen una
extraordinària sensació de profunditat.
El fet de donar més volum a les figures en primer terme remarca la importància
dels personatges.
La posició de les figures i els plecs de les túniques aporten a la composició una
gran mobilitat.
Cal destacar el realisme dels rostres, que individualitza els personatges.
ASPECTES
TÈCNICS

17. Significat i funció
• Funció religiosa. És un altar dedicat a la deessa de la
Pau on cada any s’havien de sacrificar un moltó i dos
bous
• L’Ara Pacis fou construït amb voluntat commemorativa i
propagandística de la Pax Romana iniciada per August,
després del seu retorn victoriós de les campanyes a
Hispània i Gal·lia.
• Els elements al·legòrics ens recorden constantment la
relació i el paral·lelisme entre August i els mitològics
fundadors de Roma.
• La voluntat de individualitzar els personatges a través
del seu propi retrat ens permet conèixer els seus trets
fisonòmics a més de conèixer els costums, les formes
de vestir, la manera de desfilar etc. És un document d’un
fet real amb personatges reals.

18. Comparació amb la processó de les
Panatenees
• El tractament de les figures, l’escassa profunditat i els plecs dels
vestits denoten clarament la influència del classicisme grec.
• Se l’ha comparat amb el fris de les Panatenees del Partenó, obra de
Fídies, amb el qual es poden establir paral·lelismes i també
diferències:
• En ambdós casos es tracta de frisos continus en els quals es
presenten escenes ordenades amb figures adequades al marc
arquitectònic i situades de manera convencional. Els formats apaïsats
suggereixen el sentit de marxa i de multitud.
• Diferència destacable, seria el realisme del retrat i el dinamisme en el
cas de l’Ara Pacis.
• L’Ara Pacis tracta de relleus històrics referits a un moment
determinat i amb personatges reals.
• La processó de les Panatenees es realitzava cada quatre anys.
• A l’Ara Pacis s’utilitza un pretext religiós per fer propaganda política
(desfilada de l’emperador August i i el seu seguit). A les Panatenees
es representa un fet religiós (la desfilada de la ciutat per oferir el
Peplum a la deessa Atenea)

19. Les figures del Fris de Les Panatenees (Partenó) són representades amb extrema naturalitat. Cal destacar el
treball de tractament de les robes que insinuen a la perfecció les anatomies.
Representen la unitat de la ciutat entorn a la deessa protectora. Els personatges no són identificables, són
militars, gent del poble, noies amb el peplo, homes conduint els animals del sacrifici. Només els dés són
identificables.
No és un fet d’una data concreta com a l’Ara Pacis, és la processó que es celebra cada quatre anys.