COLUMNA DE TRAJÀ <ul><ul><li>SENATVS·POPVLVSQVE·ROMANVS </li></ul></ul><ul><ul><li>IMP·CAESARI·DIVI·NERVAE·F·NERVAE </li><...
<ul><li>Títol : Columna Trajana </li></ul><ul><li>Autor : Apol.lodor de Damasc </li></ul><ul><li>Cronologia : 107-113 </li...
CONTEXT HISTÒRIC <ul><li>Trajà  (98 - 117), l'emperador soldat </li></ul><ul><li>Marc Ulpi Trajà  va ser el primer emperad...
AUTOR <ul><li>Apol·lodor de Damasc  fou un arquitecte grec que va viure sota els emperadors Trajà i Adrià.  </li></ul><ul>...
<ul><li>Es trobava al foro de Trajà, entre la  Basílica Úlpia  i el  temple diví de Trajà  (també d’Apol.lodor) flanquejad...
ANÀLISI FORMAL <ul><li>La columna cilíndrica, d’uns 4 m. de diàmetre, feta de marbre, s’aixeca sobre un podi de 6,2 m de b...
ESTIL <ul><li>D’estil romà imperial, aquests relleus són el paradigma de l’escultura en relleu romana. </li></ul><ul><li>E...
<ul><li>La columna descansa sobre un pedestal amb imatges esculpides dels trofeus que s’aconseguiren a Dàcia. </li></ul><u...
<ul><li>A l’interior de la base es troba un vestíbul, don surt l’escala que porta fins a la part superior de la columna </...
<ul><li>En el fust s’hi narren les dues campanyes victorioses sobre els dacis (Romania) (101-102, 105 – 107)Per les quals ...
<ul><li>Amb Trajà, s’afirma un llenguatge artístic nou i s’utilitza la columna com a suport per a una narrativa.  </li></u...
<ul><li>Gran valor documental . Les imatges aporten una narració clara, plena de detalls tant geogràfics com històrics. El...
<ul><li>Realisme en el rostre dels personatges retratats. Trajà hi és representat unes 60 vegades, entre les 155 escenes, ...
<ul><li>Detall de la columna on podem veure les armes dels dacis </li></ul>
 
 
http://foroterraeantiqvae.ning.com/photo/albums/columna-trajana
 
 
 
 
 
<ul><li>La Coluna de Trajà tenia triple finalitat. </li></ul><ul><li>Commemorativa : de la important victòria militar de T...
MODELS I INFLUÈNCIES <ul><li>La narració en relleus ja ha estat utilitzada en altres moments, per exemple en els frisos d’...
<ul><li>En èpoques més recents ha estat model per a la construcció d’altres columnes com la de  Vendôme  de París –feta co...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Columna De Trajà

1.213 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.213
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
5
Acciones
Compartido
0
Descargas
17
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Columna De Trajà

  1. 1. COLUMNA DE TRAJÀ <ul><ul><li>SENATVS·POPVLVSQVE·ROMANVS </li></ul></ul><ul><ul><li>IMP·CAESARI·DIVI·NERVAE·F·NERVAE </li></ul></ul><ul><ul><li>TRAIANO·AVG·GERM·DACICO·PONTIF </li></ul></ul><ul><ul><li>MAXIMO·TRIB·POT· XVII ·IMP· VI ·COS· VI ·P·P· </li></ul></ul><ul><ul><li>AD·DECLARANDVM·QVANTAE·ALTITVDINIS </li></ul></ul><ul><ul><li>MONS·ET·LOCVS·TANT<...>IBVS·SIT·EGESTVS </li></ul></ul>MERCÈ BIGORRA IES MOIANÈS
  2. 2. <ul><li>Títol : Columna Trajana </li></ul><ul><li>Autor : Apol.lodor de Damasc </li></ul><ul><li>Cronologia : 107-113 </li></ul><ul><li>Material i tècnica : talla en marbre i policromat </li></ul><ul><li>Forma : exempta i relleu (mig i baix) </li></ul><ul><li>Mides : 39,81 mts. alt x 3,83 mts. de diàmetre. Fust amb 17 tambors. El podi fa 6,20 x 10 d’alt. </li></ul><ul><li>El fris escultòric medeix 200 metres i 23 vegades la volta a la columna </li></ul><ul><li>Ubicació : Foro de Trajà a Roma </li></ul><ul><li>Estil : Romà Imperial </li></ul>
  3. 3. CONTEXT HISTÒRIC <ul><li>Trajà (98 - 117), l'emperador soldat </li></ul><ul><li>Marc Ulpi Trajà va ser el primer emperador nascut fora d'Itàlia. Originari d'Itàlica, a la Hispània Bètica, va dur els límits de l'Imperi romà a la seva extensió màxima. Amb dues campanyes militars va sotmetre el regne daci de Decèbal i el va convertir en la província romana de la Dàcia , rica en or i plata, que va proporcionar abundants recursos per a l'ambiciosa política d'obres públiques de Trajà. Tot seguit s'apodera del regne dels nabateus i el converteix en la província d'Aràbia (la península del Sinaí i l'actual Jordània). Més endavant va emprendre una guerra contra l'Imperi part amb la intenció d'annexionar-lo. El primer pas va ser ocupar Armènia, un estat-tap que oscil·lava tradicionalment entre la influència romana i parta. La invasió d'extensos territoris parts -Mesopotàmia i Assíria- és ràpida però poc sòlida: les revoltes que s'hi produeixen obliguen Trajà a aturar l'ofensiva i mor en el seu retorn a Roma. Entre viatges i guerres es va passar la major part del seu regnat fora de Roma, tot i que hi deixà una forta empremta amb la construcció dels Mercats i el Fòrum de Trajà, on s'aixeca la Columna Traiana, que avui encara commemora, amb una narració en relleus, la conquesta de la Dàcia. </li></ul>http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/historia/antonini.htm
  4. 4. AUTOR <ul><li>Apol·lodor de Damasc fou un arquitecte grec que va viure sota els emperadors Trajà i Adrià. </li></ul><ul><li>Artista amb clara influència Hel·lenística, va ser amic de Trajà i sota el seu mandat va dissenyar i construir obres monumentals com un Forum , un Odeum , i un gimnàs a Roma. </li></ul><ul><li>Va acompanyar a l’emperador en les seves expedicions militars, i va construir un pont sobre el Danubi que Trajà va utilitzar per a lluitar contra els dacis </li></ul><ul><li>L’Emperador Adrià –nebot i successor de Trajà-, a causa d'una indiscreció de l'arquitecte, el va enviar al desterrament, i finalment el va fer matar. </li></ul>
  5. 5. <ul><li>Es trobava al foro de Trajà, entre la Basílica Úlpia i el temple diví de Trajà (també d’Apol.lodor) flanquejada per dues biblioteques llatina i grega. Les ecenes superiors estaven pensades per ser vistes des de les finestres d’aquests edificis. </li></ul><ul><li>El foro de Trajà havia estat creat a partir del model de campament militar. La columna seria l’estàndar , que es clavava entre les tendes que contenien els arxius de la legió. </li></ul>UBICACIÓ
  6. 6. ANÀLISI FORMAL <ul><li>La columna cilíndrica, d’uns 4 m. de diàmetre, feta de marbre, s’aixeca sobre un podi de 6,2 m de base per 10m d’alçada; aquesta base quadrada és decorada amb detallats relleus d’armes. </li></ul><ul><li>La columna, consta d’una base simple -tallada en forma de corona de llorer-, amb un fust format per 17 tambors cilíndrics, coronada amb un capitell dòric. Te 20 m d’alçada. El diàmetre del fust és de 4m. </li></ul><ul><li>Damunt d’aquest hi havia una estàtua de bronze de l’emperador que va desaparèixer durant l’edat mitjana </li></ul><ul><li>El fust, presenta una cinta helicoïdal de 200 metres de longitud plena de relleus. </li></ul>
  7. 7. ESTIL <ul><li>D’estil romà imperial, aquests relleus són el paradigma de l’escultura en relleu romana. </li></ul><ul><li>El relleu commemoratiu o històric reflecteix, d’una banda l'interès dels romans per la història i per la glorificació del seu passat, i, d’altra banda el domini de la tècnica escultòrica, que aconsegueix efectes de profunditat en superposar diferents nivells en el relleu. </li></ul><ul><li>Els relleus històrics estan subordinats a l’espai arquitectònic que els dona suport, generalment en els arcs commemoratius i columnes. </li></ul><ul><li>L’estatuària pública romana no era només un element estètic d’embelliment de les ciutats, sinó que tenia una funció essencialment commemorativa i política. </li></ul><ul><li>Els materials habituals foren el bronze i el marbre. </li></ul><ul><li>L’escultura romana és eclèctica i rep influències de l’escultura grega, sobretot de l'hel·lenística, tot i que la romana serà molt més realista, sobretot pel que fa als retrats, de clara influència etrusca. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>La columna descansa sobre un pedestal amb imatges esculpides dels trofeus que s’aconseguiren a Dàcia. </li></ul><ul><li>El pedestal és de forma cúbica i té en una de les bandes una porta d’accés </li></ul>
  9. 9. <ul><li>A l’interior de la base es troba un vestíbul, don surt l’escala que porta fins a la part superior de la columna </li></ul>
  10. 10. <ul><li>En el fust s’hi narren les dues campanyes victorioses sobre els dacis (Romania) (101-102, 105 – 107)Per les quals Dàcia esdevé província Romana. </li></ul><ul><li>Cada guerra dàcia te 11 voltes, separada de l’altra per una imatge de la Victòria. Les escenes es succeeixen en ordre cronològic. </li></ul><ul><li>A la meitat inferior s’hi narra la primera guerra i a la meitat superior, la segona. </li></ul>RELLEUS
  11. 11. <ul><li>Amb Trajà, s’afirma un llenguatge artístic nou i s’utilitza la columna com a suport per a una narrativa. </li></ul><ul><li>Tècnicament és important per l'il·lusionisme espaial, i el tractament plàstic de l’escultura amb un sentit impressionista. Amb composició i representació de tipus realista i popular, apartat de l’idealisme grec. </li></ul><ul><li>El plantejament de les escenes s’assembla al d’un guió cinematogràfic: les seqüències creen un sentit temporal no esperat en una representació espaial, és un nou estil narratiu al servei de la propaganda personal de l’emperador. </li></ul>
  12. 12. <ul><li>Gran valor documental . Les imatges aporten una narració clara, plena de detalls tant geogràfics com històrics. El conjunt adopta així caràcter de crònica, cosa que respon al temperament pràctic i realista dels romans </li></ul>
  13. 13. <ul><li>Realisme en el rostre dels personatges retratats. Trajà hi és representat unes 60 vegades, entre les 155 escenes, i 2500 figures. Representat a una escala lleugerament més alt. </li></ul>El llenguatge utilitzat té trets metafòrics, com en el riu Danubi, que és representat per un ancià.
  14. 14. <ul><li>Detall de la columna on podem veure les armes dels dacis </li></ul>
  15. 17. http://foroterraeantiqvae.ning.com/photo/albums/columna-trajana
  16. 23. <ul><li>La Coluna de Trajà tenia triple finalitat. </li></ul><ul><li>Commemorativa : de la important victòria militar de Trajà a la Dàcia. </li></ul><ul><li>Funerària : tenia una cambra mortuòria per a les cendres de l’emperador i la seva muller. </li></ul><ul><li>Propagandística : Per ressaltar la força de Roma i el poder de l'emperador. </li></ul><ul><li>Sense oblidar la voluntat expressada en la inscripció de assenyalar l'alçada del turó que havia ocupat el seu lloc </li></ul><ul><li>Malgrat el seu caràcter heroic, el relleu expressa també sentiments negatius, com el dolor dels moribunds i la desesperació dels vençuts. </li></ul><ul><li>Però ressalta les virtuts de l’emperador , que el presenta magnànim, mostrant que la pietat dels vencedors és superior a l’orgull de la victòria </li></ul>FUNCIÓ
  17. 24. MODELS I INFLUÈNCIES <ul><li>La narració en relleus ja ha estat utilitzada en altres moments, per exemple en els frisos d’alguns temples o altars tant grecs com romans. Les columnes amb relleus també les utilitzaren els egipcis . </li></ul><ul><li>L’originalitat està en posar la narració sobre d’una cinta escultòrica que s’enrosca en el fust de la columna </li></ul><ul><li>La seva estructura va servir de models en columnes posteriors com les de Antoni Pius i Marc Aureli . </li></ul>
  18. 25. <ul><li>En èpoques més recents ha estat model per a la construcció d’altres columnes com la de Vendôme de París –feta construir per Napoleó - i les de l'església de Sant Carles Borromeu de Viena </li></ul>

×