TEMA 3. LA REVOLUCIÓ    INDUSTRIAL     4T ESO – INSTITUT MOIANÈS                MERCÈ BIGORRA               M.B.          ...
INTRODUCCIÓEntre 1780 i 1850 es va produir, a Gran Bretanya, en una part d’Europai als Estats Units, una transformació rad...
CAUSES                                              Revolució demogràfica                                                 ...
1.1 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICADes de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar unprocés de creixement anomenat Revoluc...
1.1 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA: causes i conseqüènciesCAUSES:                                 CONSEQÜÈNCIES:   l’augment de la...
1.2. La revolució agrícola•   L’increment de la població va provocar un    augment de la demanada d’aliments i l’alça    d...
1.2. La revolució agrícola                     M.B.    7
1.2. La revolució agrícola Les terres comunals passen a ser terres privades de grans       propietaris, que les podran tan...
Augment de la producció agrícola   Creixement extensiu:                 Creixement intensiu:   augmenta la superfície     ...
1.2. La revolució agrícola  CONSEQUÈNCIES DE LES TRANSFORMACIONS  AGRÍCOLASA) Increment d’excedents alimentaris. Permeten ...
M.B.   11
2. L’ERA DEL MAQUINISME• 2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques• 2.2. La indústria tèxtil• 2.3. El carbó i el ferro: ...
2. L’ERA DEL MAQUINISME 2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques• Un altre element bàsic de transformació va ser la  in...
2. L’ERA DEL MAQUINISME     2.2. La indústria tèxtil• A la Gran Bretanya, el primer sector que es va  mecanitzar va ser la...
Teler manual        M.B.   15
M.B.       16Llançadora volant
Filadora manualla water frame: filadora accionadaper energia hidràulica                                     M.B.   Filador...
Filadora contínua                M.B.   18
Telers mecànics           M.B.   19
M.B.   20
M.B.   21
Màquina de vapor                   M.B.   22
M.B.   23
M.B.   24
2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgia• La siderúrgia va ser un altre sector  pioner de la industrialització.  Anteriorme...
3. La revolució dels transports                   3.1. El ferrocarril i el vaixell de vapor            M.B.               ...
3.1. El ferrocarril•   Al començament, el    ferrocarril s’utilitzava a les    mines per transportar el    mineral en vago...
La locomotora de  Stephenson,(1829) va ser  l’invent més important ja que  accionava el ferrocarril  mitjançant una màquin...
M.B.   29
M.B.   30
Difusió del ferrocarril a Europa               M.B.                31
3.1 El vaixell de vapor• La màquina de vapor es va aplicar al transport  marítim, i els vaixells de vapor, construïts amb ...
3.1. El vaixell de vapor: Importànciaeconòmica i social• Augment de la velocitat, seguretat i capacitat de  càrrega.• Impa...
M.B.   34
3.2. L’increment del comerç           La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, en la           qual,...
3.2. L’increment del comerç  Amb l’augment del comerç exterior ,es desenvoluparen les noves  teories econòmiques que defen...
4.1 El Liberalisme i el Capitalisme       Adam Smith escriu 1776, “Assaig sobre la naturalesa i                           ...
El Capitalisme Industrial es basa en els principis següents:                       Els mitjans de producció (fàbriques,   ...
4.2. Els bancs i les finances• La banca es va convertir en intermediària entre els  estalviadors, que deixaven els seus di...
M.B.   40
Canvis en l’estructura financera                                                          Capital financer             El ...
5. La segona fase de la industrialització  5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries  5.2. Una nova organitzac...
5.1. Les noves fonts d’energia i les          noves indústries• En aquesta etapa, l’electricitat ii el petroli van desbanc...
5.2. Una nova organització industrial• A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar    finals del...
El TAYLORISME                             A finals del segle XIX, l’organització industrial va                            ...
6. La nova societat industrial6.1. La burgesia6.2. Els obrers6.3. Les primeres associacions obreres                    M.B...
6.1. La burgesia••   La burgesia es va convertir en    La burgesia es va convertir en    el grup hegemònic perquè era la  ...
En la nova piràmide un obrer de la planta baixa                      M.B.                        48podia arribar legalment...
M.B.   49
6.2. Els obrers• Els treballadors de les fàbriques      treballadors  formaven el proletariat                proletariat  ...
M.B.   51
6.3. Les primeres associacionsobreres• La primera reacció dels  obrers va ser la seva  oposició al maquinisme,  perquè el ...
6.3. Les primeres associacionsobreres•   Paral·lelament, alguns sectors de treballadors van començar a    adonar-se que fo...
7. El marxisme, l’anarquisme il’internacionalisme• 7.1. El marxisme i el socialisme• 7.2. L’anarquisme• 7.3. L’internacion...
7.1. El marxisme i el socialisme• A mitjan segle XIX, Marx i Engels van  denunciar l’explotació de la classe treballadora ...
7.2. L’anarquisme  L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que  tenien en comú tres principis bàsics:• L’exaltació ...
7.3. L’internacionalisme• Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat  d’unir els esforços de la classe obrera de tot...
1864                               Marx en un discursMikhailBakunin          M.B.                                  58     ...
M.B.   59
PRIMERA INTERNACIONAL AIT                           SEGONA INTERNACIONAL1864-1876 LONDRES                                 ...
M.B.   61
M.B.   62
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Tema 3 revolució industrial m.b.

749 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
749
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
5
Acciones
Compartido
0
Descargas
17
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Tema 3 revolució industrial m.b.

  1. 1. TEMA 3. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 4T ESO – INSTITUT MOIANÈS MERCÈ BIGORRA M.B. 1
  2. 2. INTRODUCCIÓEntre 1780 i 1850 es va produir, a Gran Bretanya, en una part d’Europai als Estats Units, una transformació radical dels sistemes de produccióde béns: la Revolució Industrial.Les màquines van substituir progressivament el treball manual i elsobrers es van concentrar a grans fàbriques.Una nova font d’energia, el vapor, es va aplicar a les màquines i alsnous mitjans de transportLa industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria vapropiciar l’aparició de dues noves classes socials: la burgesia i elproletariat.A finals del segle XIX, l’economia dels països industrialitzatsva conèixer un nou període d’expansió, la Segona RevolucióIndustrial. M.B. 2
  3. 3. CAUSES Revolució demogràfica Revolució agrícolaHi ha 5 factors que intervenen en la Revolució Industrial Nous invents Desenvolupament del comerç Desenvolupament dels transports M.B. 3
  4. 4. 1.1 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICADes de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar unprocés de creixement anomenat Revolució Demogràfica.1750 140 milions d’habitants1800 187 milions d’habitants1850 266 milions d’habitants La població es va duplicar al llarg del segle XVIII M.B. 4
  5. 5. 1.1 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA: causes i conseqüènciesCAUSES: CONSEQÜÈNCIES:  l’augment de la producció d’aliments. una disminució de la mortalitat La població està millor alimentada i més resistent a  augment de les malalties. l’esperança de vida  el progrés de la (50 anys). higiene (asèpsia) i la medicina (vacunes) La població augmenta i es duplica Increment i manteniment en poc temps d’unes taxes de natalitat molt altes M.B. 5
  6. 6. 1.2. La revolució agrícola• L’increment de la població va provocar un augment de la demanada d’aliments i l’alça dels preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar la producció.• Per estimular la producció, es van aprovar lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra. Aquesta es va convertir en una propietat privada.• La implantació d’innovacions, que van permetre millorar els rendiments amb la posada en pràctica del "Sistema Norfolk“, i l’estabulació dels ramats, introducció de nous conreus (blat de moro, patata, plantes farratgeres, etc.)• Es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques agrícoles (segadores, sembradores, màquines de batre..). M.B. 6
  7. 7. 1.2. La revolució agrícola M.B. 7
  8. 8. 1.2. La revolució agrícola Les terres comunals passen a ser terres privades de grans propietaris, que les podran tancar (enclosures) M.B. 8
  9. 9. Augment de la producció agrícola Creixement extensiu: Creixement intensiu: augmenta la superfície augmenta el rendiment dels conreada conreus Sistema Norfolk: els camps Mecanització de les tasques sempre productius agrícoles (segadores, sembradores, màquines de batre..) Canvis en els sistemes de propietatEls Openfields, que eren camps Enclosure Acts, entre (1760oberts d’explotació comunal i -1800) els gran propietarisd’on vivien els petits pagesos, tanquen els camps i els petitsseran comprats per grans pagesos es queden sense terres ipropietaris i convertits en M.B. 9 emigren a les ciutatspropietats privades
  10. 10. 1.2. La revolució agrícola CONSEQUÈNCIES DE LES TRANSFORMACIONS AGRÍCOLASA) Increment d’excedents alimentaris. Permeten satisfer la demanda d’una població creixentB) Disponibilitat de més mà d’obra, fonamental per a la indústriaC) Flux migratori del camp a la ciutat.D) Increment de les rendes dels propietaris rurals. Que podran invertir en les primeres fàbriques M.B. 10
  11. 11. M.B. 11
  12. 12. 2. L’ERA DEL MAQUINISME• 2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques• 2.2. La indústria tèxtil• 2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgia M.B. 12
  13. 13. 2. L’ERA DEL MAQUINISME 2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques• Un altre element bàsic de transformació va ser la innovació tecnològica.• Les màquines van anar substituint el treball manual i modificant els antics sistemes artesanals.• Les primeres màquines que es van introduir estaven accionades per la força humana i, posteriorment, per energia hidràulica.• Però la font d’energia que va revolucionar la producció i els sistemes de transport va ser el vapor.• La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia13 M.B. van impulsar el sistema fabril de producció.
  14. 14. 2. L’ERA DEL MAQUINISME 2.2. La indústria tèxtil• A la Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria tèxtil cotonera, dedicada a l’obtenció del fil (filat) i del teixit• Per poder fabricar més quantitat, van començar a aplicar-se innovacions. Una de les primeres va ser la llançadora de volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés del teixit.• Més endavant van sorgir noves màquines de filar que van incrementar la producció de fil. Finalment, el teler mecànic (1785) va completar el procés de mecanització tèxtil. M.B. 14
  15. 15. Teler manual M.B. 15
  16. 16. M.B. 16Llançadora volant
  17. 17. Filadora manualla water frame: filadora accionadaper energia hidràulica M.B. Filadora Berguedana 17 "SPINNING -JENNY"
  18. 18. Filadora contínua M.B. 18
  19. 19. Telers mecànics M.B. 19
  20. 20. M.B. 20
  21. 21. M.B. 21
  22. 22. Màquina de vapor M.B. 22
  23. 23. M.B. 23
  24. 24. M.B. 24
  25. 25. 2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgia• La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització. Anteriorment la producció de ferro era en quantitats molt petites perquè el carbó vegetal donava poca capacitat calorífica• L’invent que va permetre una producció Convertidor de Bessemer més gran de ferro va ser la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc, d’una gran potència calorífica.• Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer. M.B. 25
  26. 26. 3. La revolució dels transports 3.1. El ferrocarril i el vaixell de vapor M.B. 26
  27. 27. 3.1. El ferrocarril• Al començament, el ferrocarril s’utilitzava a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien sobre rails.• Les primeres innovacions van ser un nou sistema de rails de ferro i unes rodes amb pestanyes que impedien el descarrilament del ferrocarril. M.B. 27
  28. 28. La locomotora de Stephenson,(1829) va ser l’invent més important ja que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor.M.B. 28
  29. 29. M.B. 29
  30. 30. M.B. 30
  31. 31. Difusió del ferrocarril a Europa M.B. 31
  32. 32. 3.1 El vaixell de vapor• La màquina de vapor es va aplicar al transport marítim, i els vaixells de vapor, construïts amb ferro, van substituir els de vela. L’any 1847, els vapors ja podien travessar l’oceà Atlàntic en només 15 dies M.B. 32
  33. 33. 3.1. El vaixell de vapor: Importànciaeconòmica i social• Augment de la velocitat, seguretat i capacitat de càrrega.• Impacte sobre l’economia : – Comerç de mercaderies europees a mercats llunyans. mercats – Nous llocs de treball. llocs de treball. – Augment del consum de carbó i de la producció de ferro. consum• Canvi a la vida quotidiana: – Millora de la dieta de la població (transport d’aliments peribles). de la dieta de població – Facilitat d’emigració a d’altres països ii continents (abaratiment països continents (abaratiment dels preus dels passatges). preus dels passatges). M.B. 33
  34. 34. M.B. 34
  35. 35. 3.2. L’increment del comerç La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, en la qual, es produïa per a la venda a mercats cada vegada més amplis.Aquest canvi va ser possible gràcies a Augment de la producció, el creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars. La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del comerç interior (mercat nacional). El comerç exterior va incrementar: - estimulat per la demanda de primeres matèries (cotó) i l’exportació de productes industrials (teixits). - La col·laboració d’una potent marina, mercant i militar. - La possessió d’un imperi colonial. M.B. 35
  36. 36. 3.2. L’increment del comerç Amb l’augment del comerç exterior ,es desenvoluparen les noves teories econòmiques que defensaven postures oposades com: El lliurecanvisme, que defensava que la llibertat de comerç entre països fomentaria el creixement de l’economia. El Proteccionisme, que defensava la producció (indústria) nacional, i la protegia mitjançant impostos (aranzels) sobre les importacions. M.B. 36
  37. 37. 4.1 El Liberalisme i el Capitalisme Adam Smith escriu 1776, “Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions” idees •Interès personal i la recerca del benefici màxim són el motor de l’economia •La llei de l’oferta i la demanda, equilibra els preus del mercat. •No intervenció estatal en matèria econòmica, l’Estat ha de permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi) M.B. 3711
  38. 38. El Capitalisme Industrial es basa en els principis següents: Els mitjans de producció (fàbriques, maquinàri i bens produïts) són de propietat privada Els propietaris dels mitjans de producció són una minoria: la burgesia Els obrers treballen a les fàbriques a canvi d’un salariEn el capitalisme, la manca de planificació i l’augment constant de laproducció originen crisis econòmiques que es repeteixen cíclicament.Quan baixa la demanda de productes i les empreses acumulen massa estocs, M.B. 38han d’acomiadar els obrers i sorgeix l’atur.
  39. 39. 4.2. Els bancs i les finances• La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capital per invertir.• Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar. Llavors van sorgir les societats anònimes.• Mitjançant les societats anònimes el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts (accions). Aquestes poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors. M.B. 39
  40. 40. M.B. 40
  41. 41. Canvis en l’estructura financera Capital financer El procés industrial necessita inversió S’aconsegueix amb Empreses, societats anònimes Bancs d’inversió Es creen Accions Que es compren i venen a través de la Borsa M.B. 4110
  42. 42. 5. La segona fase de la industrialització 5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries 5.2. Una nova organització industrial M.B. 42
  43. 43. 5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries• En aquesta etapa, l’electricitat ii el petroli van desbancar el carbó. l’electricitat el petroli• La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals dinamo electricitat en centrals hidroelèctriques. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions en la hidroelèctriques. L’electricitat tenir en indústria. indústria.• El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle petroli XIX.• A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a causa de la la adquirir un la producció de nous metalls. la producció metalls.• La indústria química va aconseguir un desenvolupament important indústria química important a Alemanya. M.B. 43
  44. 44. 5.2. Una nova organització industrial• A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar finals del de la cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la la fabricació en productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos. temps• Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en s’anomena taylorisme. Consisteix la fabricació en cadena. la fabricació• Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica néixer fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo. va de a• Les elevades inversions de capital que necessitaven les inversions de capital que necessitaven innovacions tecnològiques van estimular la concentració tecnològiques van estimular la concentració industrial ii les empreses es van fer cada vegada més grans. vegada més grans. M.B. 44
  45. 45. El TAYLORISME A finals del segle XIX, l’organització industrial va orientar-se cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, estalviar temps i abaratir la producció. Cap a 1903, Frederick Winslow Taylor proposava un nou sistema d’organització del treball i de la producció que es coneixerà com a taylorisme. El sistema es basava en la cadena de producció, en la qual cada obrer tenia cura d’unes tasques molt concretes i pretenia eliminar tots els moviments inútils per tal de rendibilitzar al màxim la mà d’obra. El resultat de la cadena seria una producció estandarditzada i massiva amb uns costos de fabricació força reduïts, però també comportava la deshumanització del treball i l’augment de la monotonia a l’exigir de l’obrer lahttp://www.youtube.com/wat repetició constant i mecànica de les mateixesch?v=7RHtkFhfJqI tasques. M.B. 45
  46. 46. 6. La nova societat industrial6.1. La burgesia6.2. Els obrers6.3. Les primeres associacions obreres M.B. 46
  47. 47. 6.1. La burgesia•• La burgesia es va convertir en La burgesia es va convertir en el grup hegemònic perquè era la el grup hegemònic perquè era la propietària de les indústries ii els propietària de les indústries els negocis. negocis.•• Hi havia una gran burgesia Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, integrada per banquers, rendistes ii propietaris de grans rendistes propietaris de grans fàbriques. fàbriques.•• També existia una burgesia També existia una burgesia mitjana composta per mitjana composta per professionals liberals, professionals liberals, funcionaris ii comerciants. funcionaris comerciants.•• Un gran nombre d’empleats ii Un gran nombre d’empleats botiguers formaven la petita botiguers formaven la petita burgesia. burgesia. M.B. 47
  48. 48. En la nova piràmide un obrer de la planta baixa M.B. 48podia arribar legalment al primer pis.
  49. 49. M.B. 49
  50. 50. 6.2. Els obrers• Els treballadors de les fàbriques treballadors formaven el proletariat proletariat industrial i urbà. Constituïen la urbà. Constituïen mà d’obra necessària per a les d’obra necessària per a les fàbriques. Eren un grup molt nombrós ii desafavorit. nombrós desafavorit.• Al principi no hi havia cap no legislació que fixés les les condicions laborals dels laborals dels treballadors.• En conseqüència, les seves conseqüència, les seves condicions de vida i de treball de resultaven molt dures: jornada resultaven molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries laboral de diàries i remuneracions insuficients. remuneracions insuficients. M.B. 50
  51. 51. M.B. 51
  52. 52. 6.3. Les primeres associacionsobreres• La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur.• La seva protesta es va dirigir cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials (luddisme). M.B. 52
  53. 53. 6.3. Les primeres associacionsobreres• Paral·lelament, alguns sectors de treballadors van començar a adonar-se que formaven part d’una mateixa classe social, amb uns mateixos problemes.• Per defensar els seus interessos, van crear organitzacions de treballadors i es van fundar els primers sindicats. M.B. 53
  54. 54. 7. El marxisme, l’anarquisme il’internacionalisme• 7.1. El marxisme i el socialisme• 7.2. L’anarquisme• 7.3. L’internacionalisme M.B. 54
  55. 55. 7.1. El marxisme i el socialisme• A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una revolució obrera amb els objectius següents:• Acabar amb el capitalisme i la propietat privada• Aconseguir el poder polític per al proletariat• Arribar a una societat comunista, sense classes socials M.B. 55
  56. 56. 7.2. L’anarquisme L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics:• L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.• La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva.• El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat. Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària. M.B. 56
  57. 57. 7.3. L’internacionalisme• Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme.• A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes (Primera Internacional).• El 1889, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional. M.B. 57
  58. 58. 1864 Marx en un discursMikhailBakunin M.B. 58 Conferència de l’AIT 1864
  59. 59. M.B. 59
  60. 60. PRIMERA INTERNACIONAL AIT SEGONA INTERNACIONAL1864-1876 LONDRES 1889-1916 PARÍSASISTENTS ASISTENTSsindicalistes,socialistes(marxistes) Socialistes (marxistes)anarquistes i diferents associacionsobreres.OBJECTIUS OBJECTIUS• lorganització política del proletariat Volen arribar al socialisme per via a Europa i la resta del món pacífica, mitjançant la participació• un fòrum per a examinar dels obrers en la vida política. problemes en comú i proposar línies dacció.LÍDERS• Karl Marx , Friedrich Engels, Mikhaïl LÍDERS Bakunin. Rosa Luxenburg E. Bernstein A causa de les tensions entre Marx i Bakunin s’enfrontament entre els Es van crear els símbols del marxistes i els anarquistes, després del moviment obrer com l’himne La qual els partidaris de Bakunin van ser expulsats. Internacional, i la Festa del primer de maig M.B. 60
  61. 61. M.B. 61
  62. 62. M.B. 62

×