El text descriptiu

1. Enumera de manera detallada els elements que
integren un objecte, un instrument, un aparell; les
parts d’un procés, d’un esdeveniment; les
característiques d’una persona o d’un animal.
Respon a la intenció comunicativa de DONAR
INFORMACIÓ.
La selecció dels elements de la descripció es fa en
funció del propòsit que es persegueix (informar,
provocar sentiments de rebuig, acceptació, etc.) i del
destinatari ( manera de pensar, gustos, preferències)

2. Tipus de descripció
• a) OBJECTIVA: l’ autor adopta una actitud imparcial i es
limita a descriure amb la major precisió possible les
característiques de l’objecte, procés, etc. Utilitza un
llenguatge denotatiu i adverbis o locucions adverbials
com: a la dreta, a mà esquerra, dalt...
Exemple:
El terratrèmol de 1999 a Izmit, Turquia, és un dels més ben registrats al
món. El terratrèmol va ser precedit per una fase preparatòria que va durar
44 minuts abans de la ruptura de la falla. Aquesta fase es va caracteritzar
per un senyal sísmic característic que es correspon amb un lliscament lent
al llarg de la falla.
Al segle XX hi va haver 9 terratrèmols, amb una magnitud de 7 o més, al
llarg de la falla del nord d'Anatòlia, una de les falles més grans i actives del
món.

3. Tipus de descripció
b) SUBJECTIVA: l’autor reflecteix el que li suggereix
personalment l’objecte que descriu, és a dir, pretén influir
sobre la consideració que té el destinatari del que s’està
descrivint. Utilitza un llenguatge connotatiu.
Exemple:
A sant Vicent Ferrer.
Escric sota un lluna amarga com la fel.
(Ja sé que això que empassa no és res de l’altre món ...)
Tinc l’ànima coenta com la planta d’un peu.
Em pesen les sabates com si fossin de plom.
No tinc ganes d’escriure, si vols que et parli clar.
Només tinc ganes, ara, de rascar-me els genolls.
M’he assegut un moment mentre s’escalfa el sopar.
S’ou, baix, la melodieta tendra del Limelight.
Un infant plora i plora en el pis del costat […]
Vicent Andrés Estellés

4. Estructura

5. La descripció
• El TEMA: Presentació de l’element que serà objecte de la
descripció.
• L’EXPANSIÓ: desenvolupament del tema, s’hi incorpora
informació nova amb l’aparició de subtemes.
- Cada idea nova s’encadena al tema. Aquesta progressió
s’anomena de tema constant: les diferents informacions
noves (remes) reprenen i complementen el tema.
- L’expansió ha de ser ordenada i jerarquitzada, perquè la
simple acumulació de dades no constitueix un text
descriptiu.

6. La descripció
• Segons l’element:
- Retrat
- Caricatura
- Topografia
- Descripció cronogràfica
Tots ells poden ser dinàmics: si incorpora moviment o
activitat interna. O estàtics: sense moviment com si
fos una fotografia

7. El retrat

8. Topografia
• Descriu espais: interiors o exteriors, urbans o rústics.
Exemple:
"Entre una espessor d'arbres es veia una casa. Una casa
fora poble, aïllada, voltada d'una gran extensió de terreny
llis com el palmell de la ma. Al davant tenia un jardí ple de
tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny.
Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera,
hi havia un mur de baladres amb flors roses i vermelles. Se
sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del
clos del jardí, de xuclamel i de troana".
Orleans, 3 quilòmetres. Mercè Rodoreda

9. • Presenta una època o un període històric. Exemple: En
sortir de casa ja tenia un mal pressentiment. Vaig recollir a
uns amics per anar a una missa, ja era tard, i en arribar
l'església ja estava tancada. En tornar cap Huanchaco
després la comanda d'un amic. A mig camí, un so fort ens
va alertar que la llanta s'havia rebentat. En la meva ment
van haver diversos interrogants. En primer lloc em va
semblar estrany que un objecte amb pues estigués al mig
de la pista i en un lloc fosc i desolat. Després d'uns minuts
i després d'avançar unes quantes quadres procedir a
canviar la llanta. Finalment no ens va passar res i tot va
quedar com un mal record. Descripció cronogràfica

11. Trets estilístics
• Camps semàntics relacionats amb els sentits,
principalment visual.
• L’adjectiu és la categoria gramatical més utilitzada perquè
permet expressar les qualitats.
• Les preposicions i els adverbis, majoritàriament de
manera i lloc que situen en l’espai objectes de la realitat.
• Els verbs ser, tenir, presentar,... són els més utilitzats
perquè indiquen situació. Els temps verbals més utilitzats
són l’imperfet i el present.
• Les oracions més emprades són les simples, principalment
amb funció enunciativa i atributiva.
• Són habituals les metàfores, comparacions i paral·lelismes.