2. Persèfone, dea de les estacions de l’any. Nom grec: Persèfone. Quan Persèfone era jove s'anomenava Core que significa «donzella». Nom romà: Prosèrpina Atributs: Se sol representar com una noia jove amb un ram de narcisos a la mà , una magrana o asseguda en un tron de fusta (com a reina dels Inferns) o també al costat d'Hades, dalt d'un carro tirat per quatre cavalls negres.
3. Caràcter: Era jove, alegre i innocent estimava la seva mare però tenia moltes ganes de fer-se gran i enamorar-se. Era bona filla i bona esposa. Genealogia: filla de Zeus i de Demèter Poder: Persèfone tenia el poder de fer passar els vius al regne dels morts només tallant-se un cabell
4. La seva història: Hades, déu del món subterrani, estava enamorat d'ella i un dia que Persèfone va sortir a recollir flors, Hades la va raptar per convertir-la en la seva esposa. Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits, però no la va trobar. Al final va demanar ajuda a Zeus, que li va explicar el que havia passat i que Persèfone ja no era una donzella sinó l'esposa d'Hade s . Això va fer enrabiar Demèter i, com que era la deessa de la fertilitat de la terra, va prohibir que les plantes creixessin i aviat tot el món va ser un desert. Al final, Zeus va ordenar a Hades que retornés Persèfone a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Persèfone havia estat als Inferns, havia menjat sis grans d'una magrana i tot aquell que provava l'aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Però com que Persèfone només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l'any al món dels vius i l'altra meitat de l'any al món dels morts .
5. Marina Caimel Vil à 3r ESO C.Clàssica IES Cristòfol Ferrer