2. LIBERALISME I NACIONALISME
Lluís XVI i M. Antonieta
La Revolució Francesa
França, abans de 1789, era una gran potència, amb uns 30 milions d’habitant...
La majoria de la població eren pagesos (un 80%), que seguia depenent dels seus
senyors feudals i vivint en condicions molt...
La Revolució Francesa: Etapes
• Revolta dels privilegiats: Convocatòria dels Estats Generals (1789)
2. Assemblea Nacional ...
L’esclat de la revolució
Lluís XVI va voler obligar a pagar impostos als privilegiats, es qual es van negar a
pagar-los, i...
La burgesia es reuní en una espècie de frontó i feu el “Jurament del Joc de
Pilota”, i es constituïren en Assemblea Nacion...
L’Assemblea Nacional es tornà a reunir a Versalles, presidida pel rei. Davant
un intent d’aquest de dissoldre-la, el poble...
L’Assemblea Nacional
Va elaborar una sèrie de lleis que varen posar fi a l’Antic Règim:
e) Abolició del feudalisme
f) Decl...
Marat
La marxa de la guerra fou negativa per França, i quan els exèrcit enemics
amenaçaren al poble de París amb fortes re...
La Convenció jutjà a Lluís XVI, i fou condemnat a morir a la guillotina. Aquest
instrument començà a ser utilitzat habitua...
La Convenció jacobina continuà amb la guerra contra les potències europees i
començà a tenir èxits militars. A l’interior ...
El Consolat (1799-1804)
El general Napoleó Bonaparte va fer un cop d’estat i suprimí el Directori. Ell fou
el primer cònso...
Coronació de Napoleó a París, de David.
Europa el 1812. Possessions i dominis de la França de Napoleó
Fins el 1812 França va conquerir més de mitja Europa,
fent caure reis absolutistes, com és el cas d’Espanya, i
posant en e...
RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA
1814-1848
G.B, Prússia,
Rússia, Àustria
La Santa Aliança
La derrota de Napoleó provoca el retorn
d...
Alexandre I
Talleyrand
Metternich presidí el
Congrés
Els principals personatges del Congrés de Viena, i
per tant de la Res...
La fi de l’Antic Règim i les revolucions burgeses
Sobirania
nacional
Separació
poders
Igualtat
davant llei Drets i
Llibert...
Europa a mitjans del segle XVIII
Les grans potències europees del segle XVIII
Les dues grans potències eren:
França: monarquia absoluta. Gran Bretanya: mon...
El món al segle XVIII
Antic Règim
Absolutisme
Feudalisme
Societat estamental
Revolucions
burgeses Estat liberal
Sobirania nacional
Separació de ...
Carles X
Lluís Felip d’Orleans
La Restauració va provocar la reacció dels liberals, que
volien suprimir definitivament l’A...
París el 1830, quadre de Delacroix: La llibertat guiant el poble.
Revolució del 48 a París Napoleó III
El 1848 hi hagué una nova onada revolucionaria. Va començar a París, on el règim
de L...
El nacionalisme
La Revolució Francesa va fer populars els termes nació francesa, sobirania
nacional, Assemblea Nacional). ...
L'imperi austrohongarès Era un estat plurinacional, que tenia un
sol govern però moltes nacions diferents dins les seves f...
Francesc Josep I,
emperador d’Àustria
Napoleó III
emperador de França
També hi havia nacions pluriestatals, és a dir, pobles amb la mateixa llengua,
cultura, història... separats en diversos E...
1ª Guerra contra Àustria, 1859
Pau de Zúrich
Annexió de la Llombardia,
Parma, Mòdena i Toscana
2ª La guerra contra Nàpols,...
Otto von Bismark
Unificació d’Alemanya
A principis del segle XIX, el territori
habitat per alemanys era un conjunt de més
...
Etapes
3ª La guerra contra
França
2ª La guerra contra
Àustria
1ª La qüestió dels
ducats
Unificació d’Alemanya
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

2. Liberalisme i nacionalisme

1.947 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
2 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.947
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
485
Acciones
Compartido
0
Descargas
89
Comentarios
0
Recomendaciones
2
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

2. Liberalisme i nacionalisme

  1. 1. 2. LIBERALISME I NACIONALISME
  2. 2. Lluís XVI i M. Antonieta La Revolució Francesa França, abans de 1789, era una gran potència, amb uns 30 milions d’habitants i amb un exèrcit poderós. El govern absolut estava en mans de Lluís XVI, i les despeses de la seva cort havien pujat tant que l’Estat estava a punt d'arruïnar-se. Els nobles i els clergues eren uns 500 mil, i continuaven vivint amb els seus privilegis i envoltats de luxe els que estaven a la cort (Versalles).
  3. 3. La majoria de la població eren pagesos (un 80%), que seguia depenent dels seus senyors feudals i vivint en condicions molt dures. La burgesia era més lliure, i tenia més riquesa, però era dels no privilegiats, i pagaven impostos, igual que els artesans i el baix poble urbà. Tots aquests grups estaven molt descontents amb la situació econòmica i les crisis de subsistència que hi havia. La burgesia volia participar en el poder. La difusió de les idees liberals va permetre conèixer una forma alternativa de govern a l’absolutisme i una organització social diferent a l’estamental.
  4. 4. La Revolució Francesa: Etapes • Revolta dels privilegiats: Convocatòria dels Estats Generals (1789) 2. Assemblea Nacional Constituent: Declaració de Drets i Constitució 1791 3. Assemblea Legislativa: esclat de la guerra amb l’Europa absolutista (1792) 4. Convenció Nacional: proclamació de la República. Hi ha 3 etapes: a) Convenció Girondina: burgesia moderada al poder b) Convenció Jacobina: burgesia radical al poder - Etapa del Terror c) Convenció Termidoriana: tornen els moderats al poder 5. El Directori: cop d’estat de Napoleó Bonaparte (18 Brumari 1799), creant: 6. El Consolat: Napoleó concentra el poder, fins que el 1804 proclama: 7. L’Imperi napoleònic (1804-1815)
  5. 5. L’esclat de la revolució Lluís XVI va voler obligar a pagar impostos als privilegiats, es qual es van negar a pagar-los, i exigiren la convocatòria dels Estats Generals (reunió dels 3 estaments). Per preparar la reunió, els diferents estaments demanaren als seus representats la redacció d’uns “Quaderns de queixes”. Els Estats Generals es reuniren a Versalles, presidits pel rei, a primers de maig de 1789. El Tercer Estat demanà un vot per persona, i no per estament com deia la norma. Al no ser acceptada la petició, la burgesia abandonà Versalles.
  6. 6. La burgesia es reuní en una espècie de frontó i feu el “Jurament del Joc de Pilota”, i es constituïren en Assemblea Nacional, jurant no separar-se fins haver elaborat una Constitució per França.
  7. 7. L’Assemblea Nacional es tornà a reunir a Versalles, presidida pel rei. Davant un intent d’aquest de dissoldre-la, el poble de París assaltà la fortalesa de la Bastilla, el 14 de juliol de 1789, símbol de l’arbitrarietat reial. Lluís XVI reconegué la legalitat de l’Assemblea. Al camp també es revoltaren els camperols, exigint l’eliminació dels drets feudals, cosa que feu l’Assemblea el 4 d’agost del mateix any.
  8. 8. L’Assemblea Nacional Va elaborar una sèrie de lleis que varen posar fi a l’Antic Règim: e) Abolició del feudalisme f) Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà g) Abolició dels gremis, duanes interiors... h) Constitució civil del clergat (nacionalització dels seus bens) i) Aprovació d’una Constitució el 1791, basada en la divisió de poders, el sufragi censatari i en l’establiment d’una monarquia constitucional. Aprovada la Constitució l’Assemblea es dissolgué i donà pas a una nova: Assemblea Legislativa El rei i la seva família intentaren fugir i foren detinguts a prop de la frontera nord, a Varennes, i obligats a tornar a París. Esclatà la guerra amb les potències Absolutistes (Àustria i Prússia).
  9. 9. Marat La marxa de la guerra fou negativa per França, i quan els exèrcit enemics amenaçaren al poble de París amb fortes represàlies si li passava quelcom al rei, aquest es rebel·là, i obligà a l’Assemblea a empresonar a Lluís XVI. Aquesta es dissolgué i per sufragi universal es trià una nova Assemblea; La Convenció, que proclamà la República, el setembre de 1792. Fou l’etapa més radical de la Revolució. Compren 3 períodes: a) Girondina b) Jacobina c) Termidoriana Danton Robespierre
  10. 10. La Convenció jutjà a Lluís XVI, i fou condemnat a morir a la guillotina. Aquest instrument començà a ser utilitzat habitualment, sobre tot en l’etapa de govern dels jacobins, quan imposaren un estat d’excepció i aplicaren la política del Terror, sota el domini de Robespierre. Foren executades unes 40.000 persones. També feren reformes socials en benefici dels més pobres.
  11. 11. La Convenció jacobina continuà amb la guerra contra les potències europees i començà a tenir èxits militars. A l’interior de França s’hagué d’enfrontar a una guerra civil promoguda pels contrarevolucionaris. Finalment, al juliol de 1794 un cop d’estat dels més moderats acabà amb el govern del Terror de Robespierre i els seus partidaris (mes de termidor segons el calendari revolucionari). El Directori Fou el govern moderat establert el 1795, format per 5 directors amb el poder executiu, i el legislatiu el tenien dues cambres. Restabliren el sufragi censatari. La guerra amb la resta d’Europa continuava, i a l’exèrcit Francés va començar a destacar un jove general, Napoleó Bonaparte. Quan aquest es trobava a Egipte, el 1799, fou cridat pel Directori A París.
  12. 12. El Consolat (1799-1804) El general Napoleó Bonaparte va fer un cop d’estat i suprimí el Directori. Ell fou el primer cònsol, de tres que hi havia. Acabà sent cònsol vitalici, i el 1804 es coronà emperador de França. Va fer importants reformes internes, i en l’exterior, continuà la guerra amb la majoria de països europeus, arribant a conquerir mitja Europa el 1812.
  13. 13. Coronació de Napoleó a París, de David.
  14. 14. Europa el 1812. Possessions i dominis de la França de Napoleó
  15. 15. Fins el 1812 França va conquerir més de mitja Europa, fent caure reis absolutistes, com és el cas d’Espanya, i posant en el seu lloc gent de confiança de Napoleó. Aquestes conquestes van contribuir a difondre les idees de la Revolució. Quan al 1812 Napoleó preparà la campanya de Rússia, que acabà sent un desastre, la caiguda de l’imperi francès fou imparable. Primer fou derrotat a Leipzig, el 1813, i després de l’Imperi dels Cent dies, a la batalla de Waterloo patí la seva última derrota. Wellington Campanya de Rússia Napoleó a Waterloo
  16. 16. RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA 1814-1848 G.B, Prússia, Rússia, Àustria La Santa Aliança La derrota de Napoleó provoca el retorn de les monarquies absolutistes Defensa del legitimisme característiques Es decideixen al Per tal de defensar aquests principis es crea la Defensa de l’absolutisme Equilibri territorial Congrés de Viena La Restauració Reorganitza el mapa d’Europa Potències absolutistes: Àustria, Rússia, Prússia, Gran Bretanya i França.
  17. 17. Alexandre I Talleyrand Metternich presidí el Congrés Els principals personatges del Congrés de Viena, i per tant de la Restauració, varen ser Lluís XVIII i el seu representant Talleyrand, de França, l’emperador d’Àustria Francesc I i el seu canceller Metternich, el tsar de Rússia Alexandre I, Castlereagh i el duc de Wellington per Anglaterra, Lluís XVIII
  18. 18. La fi de l’Antic Règim i les revolucions burgeses Sobirania nacional Separació poders Igualtat davant llei Drets i Llibertats individuals Propietat privada El liberalisme Els poders venen del poble Tria els governants amb el vot o sufragi Legislatiu Executiu Judicial La llei ha de ser la mateixa per a tots Associació Expressió Religió Censatari Universal Noves idees seguides per la burgesia
  19. 19. Europa a mitjans del segle XVIII
  20. 20. Les grans potències europees del segle XVIII Les dues grans potències eren: França: monarquia absoluta. Gran Bretanya: monarquia parlamentària. Centre d’art, idees... Gran marina, potència colonial. Versalles palau dels reis. Dues potències rivalitzaven per dominar el centre d’Europa: Prússia: ampliava territori sobre Àustria: s’estén cap a Hongria i Balcans l’antic imperi alemany. Absolutista. Imperi format per moltes nacions. També absolutista Rússia: l’imperi més gran i endarrerit. El tsar governava de manera autocràtica. Espanya: país en recessió, que conserva el seu imperi americà. A mitjans de segle governa Carles III, monarca il·lustrat. La majoria van ser dèspotes il·lustrats, perquè seguien les idees de la Il·lustració, Prenent mesures a favor del poble, però sense renunciar al seu poder absolut.
  21. 21. El món al segle XVIII
  22. 22. Antic Règim Absolutisme Feudalisme Societat estamental Revolucions burgeses Estat liberal Sobirania nacional Separació de poders Igualtat davant la llei Drets i llibertats Llibertat econòmica Realitzades en diferents països als segles XVIII i XIX, fetes en nom del liberalisme Monarquia parlamentària República parlamentària Els tres estaments Cap d’estat és un rei no absolut Cap d’estat és escollit per sufragi
  23. 23. Carles X Lluís Felip d’Orleans La Restauració va provocar la reacció dels liberals, que volien suprimir definitivament l’Antic Règim. Hi van haver tres onades revolucionàries a Europa: a) 1820: revolucions als països mediterranis. Els grecs contra Turquia. b) 1830: França, Bèlgica.. c) 1848: França, Àustria.. A França, el 1830, una revolució va foragitar a Carles X, rei absolutista que havia succeït a Lluís XVIII, i es va proclamar nou monarca a Lluís Felip d’Orleans, que representava a l’alta burgesia. Els belgues es van rebel·lar contra Holanda, aconseguint finalment la independència. Els polonesos es rebel·laren contra Rússia, però fracassaren.
  24. 24. París el 1830, quadre de Delacroix: La llibertat guiant el poble.
  25. 25. Revolució del 48 a París Napoleó III El 1848 hi hagué una nova onada revolucionaria. Va començar a París, on el règim de Lluís Felip d’Orleans no va satisfer les aspiracions de la majoria de la població (burgesia mitjana i baixa i poble), exclosos del dret de vot i amb les llibertats limitades. París es rebel·là i Lluís Felip fou destronat. Es formà un govern provisional que proclamà la II República. S’implantà un règim democràtic. En un mesos el nou govern que sortí de les eleccions reprimí les aspiracions del poble, i proclamà president de la República a Lluís Napoleó Bonaparte, que acabà restaurant l’Imperi (2n Imperi) que governà com a Napoleó III (1850-1870).
  26. 26. El nacionalisme La Revolució Francesa va fer populars els termes nació francesa, sobirania nacional, Assemblea Nacional). Nació coincidia amb Estat. Cal diferenciar els dos conceptes, tal i com s’entenien al segle XIX: Nació Estat Conjunt d’homes i dones units per una sèrie d’elements comuns, com la llengua, les tradicions, la història, la religió, el dret... Organització política i administrativa (lleis, funcionaris, exèrcits, fronteres...) mitjançant la qual es governava un territori independent. El habitants d’un territori si tenen consciència de ser diferents d’altres comunitats humanes i manifesten la voluntat col·lectiva de mantenir aquesta diferència, es diu que formen una nació.
  27. 27. L'imperi austrohongarès Era un estat plurinacional, que tenia un sol govern però moltes nacions diferents dins les seves fronteres. Molts estats plurinacionals intentaven suprimir les diferències nacionals dins dels seus territoris, imposant una sola cultura, llengua...
  28. 28. Francesc Josep I, emperador d’Àustria Napoleó III emperador de França
  29. 29. També hi havia nacions pluriestatals, és a dir, pobles amb la mateixa llengua, cultura, història... separats en diversos Estats. Els casos més representatius eren el d’Itàlia i el d’Alemanya. Tant els italians com els alemanys nacionalistes volien unificar els seus pobles respectius sota un sol Estat. Líders de la unificació italiana foren: Cavour i Garibaldi, i Víctor Manuel II, primer rei de la Itàlia unificada.
  30. 30. 1ª Guerra contra Àustria, 1859 Pau de Zúrich Annexió de la Llombardia, Parma, Mòdena i Toscana 2ª La guerra contra Nàpols, Expedició dels mil (Garibaldi), 1860 Annexió de les Dues Sicílies 3ª Annexió de Venècia (durant la guerra austro-prussiana, 1866) 4ª Annexió dels Estats Pontificis (durant la guerra franco-prussiana, 1871) Etapes de la unificació REGNE DE LES DUES SICÍLIES PIEMONT LLOMBARDIA PARMA MÒDENA TOSCANA ROMA Estats Pontificis VENETO
  31. 31. Otto von Bismark Unificació d’Alemanya A principis del segle XIX, el territori habitat per alemanys era un conjunt de més de 30 Estats independents. D’aquest destacava Àustria i Prússia, amb gran força econòmica i militar. Tots els estats estaven habitats per alemanys, amb una llengua, història i cultura comunes. Els nacionalistes romàntics manifestaren l’anhel de crear un Estat alemany unificat. El primer pas fou crear el Zollverein, la unió duanera, el 1834, promoguda per Prússia. El 1848 es formà un Parlament democràtic a Frankfurt, que elaborà una constitució comuna, i oferí la corona al rei de Prússia, el qual la rebutjà i dissolgué el Parlament. A partir de 1861 aquest Estat promogué la unificació. Guillem I de Prússia
  32. 32. Etapes 3ª La guerra contra França 2ª La guerra contra Àustria 1ª La qüestió dels ducats Unificació d’Alemanya

×