1. ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM Autor : desconegut Materials: marbre Cronologia : -188 aC Sistema constructiu: arquitravat Localització : Dimensions: 36,44m x 34,29m - actual : Pergamonmuseum (Berlín) Estil: grec hel·lenístic - original : Pèrgam (actual Bergama, Turquia)
2. Localització: Mapa i maqueta de l’acròpolis de Pèrgam Lloc de l’altar Construït sobre la segona terrassa de l’ acròpolis
3.
4. Anàlisi formal: - Elements de suport Gran pòdium massís (uns 7 m alt) amb una gran escala, del qual en forma part el gran fris, en comptes de formar-ne de l’entaulament. Murs de càrrega del pòdium Columnata jònica sobre
5. - Elements suportats Columnes sostenen un entaulament pla, coronat per figures (acròteres) i amb forma d’U. Sistema arquitravat: predomini línia recta (horitzontal) Desproporció entre alçada pòdium i columnata
6. Espai exterior Fonaments de l’altar de Zeus a Bergama i lloc on es localitzava Façana de l’altar conservada a Berlín. Fris parets externes pòdium (100m x 2,5m) decorat amb alt relleus plens d’expressivitat. Tres pòrtics de columnes jòniques que emmarquen la monumental escala Cossos laterals que enquadren Podi (7 m. d’alt)
7. Relleus del fris Figures retorçades, ritme violent, convulsiu. Musculatures en tensió, vestidures desplegades en totes direccions. Expressions facials torturades… Moltes s’identifiquen amb el seu nom escrit al marc.
8.
9. ESTIL : Grec hel·lenístic (Característiques de l’arquitectura) Pertany a l’escola de Pèrgam. És l’altar més gran de l’antiguitat. Es caracteritza pel colossalisme de les construccions, i pel patetisme (moció) de les escultures (relleus del fris). El centre de gravetat es traslladà de Grècia a Orient, a les noves capitals hel·lenístiques. Pèrgam fou una de les més importants. Es donà una influència mútua (eclecticisme) En arquitectura es barregen els ordres i s’obliden els canons, com és el cas de l’altar de Pèrgam. Es desenvoluparen simultàniament diferents estils i formes, reflex d’una amplitud i varietat de gustos. El gust pel colossalisme i el luxe ornamental hi són patents (fi sobrietat clàssica). Gran virtuosisme constructiu: l’esperit clàssic grec s’impregna del colossalisme i luxe orientals. Gran varietat de tipus de construccions. Les relacions entre l’ordre i l’edifici ja no són gaire rígides. S’abandona el dòric.
10. Interpretació La Gigantomàquia: lluita del principi dels temps entre els déus, representants del l’ordre, contra els gegants, les forces del desordre i el caos. Alcioneu el gegant és arrossegat pels cabells per Atena, separant-lo de Gea, la seva mare. Atena Gea, semienfonsada en els seus dominis, implora pel seu fill. Victòria alada que deixa clar qui ha triomfat en el combat.
11. Zeus lluitant contra tres gegants Al fris hi treballaren més de 40 escultors, que signaren a les plaques (Dionisiades, Menècrates, Melanip...). Unificaren la seva feina, fent difícil diferenciar les obres. Crearen l’estil conegut com “segona escola pergàmica”, que coindidí amb el regnat d’Èumenes II.
13. El tema del fris permetia fer una extrapolació de la narració mitològica a la realitat del regne de Pèrgam. El rei d’aquest tenia el seu model en Zeus, i Atena era la seva protectora i li donava la victòria sobre els seus enemics. El fris significava que igual com els déus havien triomfat sobre els brutals gegants, també els atàlides ho havien fet sobre els bàrbars invasors. Tan els déus com els reis, que representaven la civilització, varen aconseguir imposar aquesta i la pau. Els elements en comú del fris de Pèrgam amb els relleus del Partenó (frontó occidental, Atena i Posidó) significa l'interès dels sobirans de Pèrgam per proclamar-se hereus culturals dels atenesos. Les cares interiors de l’altar estaven decorades amb un fris més reduït, que explicava la vida de l’heroi Tèlef, antecessor de la dinastia atàlida, i fundador mitològic de Pèrgam, i era un relleu molt més senzill, per alguns antecedent de la columna de Trajà. Pergamonmuseum de Berlín
17. Hècate, divinitat associada a la màgia, protegida per un escut, dirigeix una torxa contra el gegant Clitio, al que mossega un des gossos de la deessa. A la dreta el gegant Oto s’enfronta a Artemisa
18. Afrodita, a l’esquerra, aplasta amb el peu el cap d’un gegant mentre li clava una llança. Cap a la dreta Dione, la maere d’Afrodita, lluita amb un altre gegant, al qual també l’ataca Eros (fill d’Afrodita i Hermes).
19. Els Dioscurs (Càstor i Pòlux, fills de Zeus i Leda) lluiten també. Pòlux s’apressa a anar a ajudar a Càstor al qual ha apressat un gegant.
