ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM
Autor: desconegut                        Materials: marbre
Cronologia: -188 aC                     ...
Localització:




                    Lloc de
                    l’altar
                              Construït sobre la...
Context històric:

Època del regnat d’Èumenes II, de la dinastia atàlida (fill d’Atal I), que
   feu aixecar l’altar per c...
Dins l’etapa hel·lenística hi trobem una sèrie d’escoles destacades:

•   Pèrgam: destaquen els relleus i l’altar de Zeus,...
ESTIL: Grec hel·lenístic (Característiques de l’arquitectura)

Pertany a l’escola de Pèrgam. És l’altar més gran de l’anti...
Anàlisi formal:
- Elements de suport


                                                  Columnata
                       ...
La impressionant escalinata, que conduïa pel davant al pati
interior de l’altar, per la part de baix envoltava tot el podi...
- Elements suportats




Columnes sostenen un entaulament pla, coronat
per figures (acròteres) d’animals fantàstics i
mito...
Espai exterior

                                    Fonaments de l’altar de Zeus
                                    a Ber...
Relleus del fris




Figures retorçades, ritme violent,
convulsiu. Musculatures en tensió,
vestidures desplegades en totes...
Espai interior

                      Part perduda
                      -B: pati amb
                      altar a cel ob...
Interpretació
     La Gigantomàquia: lluita del principi dels temps entre els déus,
     representants del l’ordre, contra...
Al fris hi treballaren més de 40 escultors, que signaren a les plaques
(Dionisiades, Menècrates, Melanip...). Unificaren l...
Les moires lluitant




Artemisa i un gegant mossegat
El tema del fris permetia fer una extrapolació de la narració mitològica a
la realitat del regne de Pèrgam. El rei d’aques...
L’altar monumental es convertí en un element importantíssim a l’època
hel·lenística. Significava l'agraïment i respecte al...
Entorn i integració urbanística

L’altar de Zeus esta construït a l’Acròpolis de Pèrgam, sobre una terrassa a la
que s’hi ...
“Es el ingeniero alemán Carl Humann, amante de la arqueología, quien envía a Berlín en
1871 tres fragmentos de lo que defi...
Imatges dels relleus de l’altar
Models i influències
Va ser l’altar més gran de l’Antiguitat i segueix l’esquema establert en
aquest tipus de monuments. T...
Al fons del fris de Telef (interior) hi aparegué per primer cop paisatge.
Les escenes estan disposades de forma narrativa,...
Porta d’Ishtar,
                                                          de Babilònia, al
                               ...
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Altar de Zeus a Pèrgam

19.196 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación, Viajes, Empresariales
2 comentarios
5 recomendaciones
Estadísticas
Notas
Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
19.196
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
8.497
Acciones
Compartido
0
Descargas
412
Comentarios
2
Recomendaciones
5
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Altar de Zeus a Pèrgam

  1. 1. ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM Autor: desconegut Materials: marbre Cronologia: -188 aC Sistema constructiu: arquitravat Localització: Dimensions: 36,44m x 34,29m - actual: Pergamonmuseum (Berlín) Estil: grec hel·lenístic - original: Pèrgam (actual Bergama, Turquia)
  2. 2. Localització: Lloc de l’altar Construït sobre la segona terrassa de l’ acròpolis Mapa de l’acròpolis de Pèrgam
  3. 3. Context històric: Època del regnat d’Èumenes II, de la dinastia atàlida (fill d’Atal I), que feu aixecar l’altar per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia. Els reis de Pèrgam es van guanyar el títol de defensor de Grècia aturant les diverses invasions, con les dels gàlates o gals (Galàcia, regió d’Àsia Menor) En l’època hel·lenística es varen posar de moda els grans altars, dedicats a un gran déu, normalment Zeus. Gal moribund i Gal suïcidant-se, d’Epígon
  4. 4. Dins l’etapa hel·lenística hi trobem una sèrie d’escoles destacades: • Pèrgam: destaquen els relleus i l’altar de Zeus, de l’època d’Eumenes II, grups que representen la lluita d’aquest regne contra els gals (Gal moribund, Gal suïcidant-se, d’Epígon) Epígon en serà un escultor destacat (tema dels gals invasors). b) Rodes: afany pel colossalisme i per l’expressió del dolor i el moviment contorsionat. Escultors: Cares de Lindos: El Colós de Rodes. Pitòcritos: Victòria de Samotràcia. El Toro Farnesi. Agesandre, Aternodor i Polidor: Laocoont i els seus fills. • Alexandria: Estàtues de nans, negres, escenes costumistes… L'Al·legoria del Nil d) Atenes: es fan moltes còpies, més o menys lliures del passat (Tors Belvedere, d’Apol.loni, Jove orant de Boethas...) e) Antioquia: la Tyché o Fortuna, figura al·legòrica de la ciutat
  5. 5. ESTIL: Grec hel·lenístic (Característiques de l’arquitectura) Pertany a l’escola de Pèrgam. És l’altar més gran de l’antiguitat. Es caracteritza pel colossalisme de les construccions, i pel patetisme (emoció) de les escultures (relleus del fris). El centre de gravetat es traslladà de Grècia a Orient, a les noves capitals hel·lenístiques. Pèrgam fou una de les més importants. Es donà una influència mútua (eclecticisme) En arquitectura es barregen els ordres i s’obliden els canons, com és el cas de l’altar de Pèrgam. Es desenvoluparen simultàniament diferents estils i formes, reflex d’una amplitud i varietat de gustos. El gust pel colossalisme i el luxe ornamental hi són patents (fi sobrietat clàssica). Gran virtuosisme constructiu: l’esperit clàssic grec s’impregna del colossalisme i luxe orientals. Gran varietat de tipus de construccions. Les relacions entre l’ordre i l’edifici ja no són gaire rígides. S’abandona el dòric.
  6. 6. Anàlisi formal: - Elements de suport Columnata jònica sobre Murs de càrrega del pòdium Gran pòdium massís (uns 7 m alt) amb una gran escala, del qual en forma part el gran fris, en comptes de formar-ne de l’entaulament. Les parets exteriors del podi decorades amb un fris continuat de més de 120 m de llarg, així com el pati interior.
  7. 7. La impressionant escalinata, que conduïa pel davant al pati interior de l’altar, per la part de baix envoltava tot el podium, com es veu en aquesta reconstrucció. També es veuen els relleus que decoraven tot el voltant del mateix podi.
  8. 8. - Elements suportats Columnes sostenen un entaulament pla, coronat per figures (acròteres) d’animals fantàstics i mitològics, i amb forma d’U. Sistema arquitravat: predomini línia recta (horitzontal). Desproporció entre alçada Del que es veu a la maqueta només ens ha quedat pòdium (7 m) i la façana. columnata
  9. 9. Espai exterior Fonaments de l’altar de Zeus a Bergama Façana de l’altar conservada a Berlín. Fris parets externes pòdium (100m x 2,5m) decorat amb alt relleus plens d’expressivitat. Tres pòrtics de columnes jòniques que emmarquen la monumental escala
  10. 10. Relleus del fris Figures retorçades, ritme violent, convulsiu. Musculatures en tensió, vestidures desplegades en totes direccions. Expressions facials torturades… Moltes s’identifiquen amb el seu nom escrit al marc.
  11. 11. Espai interior Part perduda -B: pati amb altar a cel obert -Planta quadrada B Part conservada A -A: escalinata
  12. 12. Interpretació La Gigantomàquia: lluita del principi dels temps entre els déus, representants del l’ordre, contra els gegants, les forces del desordre i el caos. Victòria alada Alcioneu Atena Gea
  13. 13. Al fris hi treballaren més de 40 escultors, que signaren a les plaques (Dionisiades, Menècrates, Melanip...). Unificaren la seva feina, fent difícil diferenciar les obres. Crearen l’estil conegut com “segona escola pergàmica”, que coindidí amb el regnat d’Èumenes II. Zeus lluitant contra tres gegants
  14. 14. Les moires lluitant Artemisa i un gegant mossegat
  15. 15. El tema del fris permetia fer una extrapolació de la narració mitològica a la realitat del regne de Pèrgam. El rei d’aquest tenia el seu model en Zeus, i Atena era la seva protectora i li donava la victòria sobre els seus enemics. El fris significava que, igual com els déus havien triomfat sobre els brutals gegants, també els atàlides ho havien fet sobre els bàrbars invasors. Tant els déus com els reis, que representaven la civilització, varen aconseguir imposar aquesta i la pau. Els elements en comú del fris de Pèrgam amb els relleus del Partenó (frontó occidental, Atena i Posidó) significa l'interès dels sobirans de Pèrgam per proclamar-se hereus culturals dels atenesos. Les cares interiors de l’altar estaven decorades amb un fris més reduït, que explicava la vida de l’heroi Tèlef, fundador de la dinastia atàlida, i era un relleu molt més senzill, per alguns antecedent de la columna de Trajà.
  16. 16. L’altar monumental es convertí en un element importantíssim a l’època hel·lenística. Significava l'agraïment i respecte al déu suprem ordenador de l’univers, en aquest cas Zeus, el principal déu de l’Olimp grec. Lloc original de l’altar de Zeus, a Bergama (Turquia), i lloc actual, el Pergamon Museum (Berlín).
  17. 17. Entorn i integració urbanística L’altar de Zeus esta construït a l’Acròpolis de Pèrgam, sobre una terrassa a la que s’hi accedia per un propileu. Formava part, per tant, de l’espai sagrat de la ciutat, juntament amb altres construccions, com un santuari dedicat a Atena, un teatre... Destruït en part, la façana principal es conserva al Pergamonmuseum de Berlín, on es pot veure una maqueta amb tot el monument i l’entorn urbanístic original.
  18. 18. “Es el ingeniero alemán Carl Humann, amante de la arqueología, quien envía a Berlín en 1871 tres fragmentos de lo que definió como una "lucha". Las piezas pasarán desapercibidas durante cinco años en el "Altes Museum" (museo antiguo). No será hasta 1877 que el arqueólogo Alexander Conze centra su interés en los fragmentos y pide a Humann que inicie la excavación. El respaldo político y económico es total. Bismark quiere hacerse con una obra de referencia que legitimice su recién inaugurado imperio, las leyes en Grecia son muy estrictas en lo referente a la exportación de antigüedades, siendo más apropiado Turquía para las intenciones de Bismark. Las negociaciones tienen lugar en 1878-1879 quedando estipulado que los hallazgos pertenecientes al altar serán trasladados a Berlín, que compensará con 20.000 marcos al Imperio Otomano (Turquía). La búsqueda del altar se centrará en el muro bizantino de la ciudad al sur de la acrópolis. Los elementos del altar habían sido utilizados para la construcción de la muralla, de tal forma que el relieve quedaba hacia el interior. En 1880 ya se habían desenterrado 97 láminas. Las prospecciones en la acrópolis pusieron al descubierto la base del altar. El traslado a Berlin se inicia ya en 1879. El Museo de Pérgamo es inaugurado en 1930. Allí ha permanecido siempre, a excepción del periodo comprendido entre 1945 y 1959, cuando las tropas soviéticas lo desmantelaron y se lo llevaron como botín de guerra al Museo del Hermitage de Leningrado (hoy San Petesburgo)”. http://es.wikipedia.org/wiki/Altar_de_Zeus_de_P%C3%A9rgamo
  19. 19. Imatges dels relleus de l’altar
  20. 20. Models i influències Va ser l’altar més gran de l’Antiguitat i segueix l’esquema establert en aquest tipus de monuments. Té la peculiaritat de presentar un enorme podi i una escalinata que prengué com a model l’altar de Zeus a Olímpia, del qual no queda pràcticament res en l'actualitat, com es veu a la foto de l’esquerra. A la dreta la reconstrucció del frontó occidental del Partenó, on Atena i Posidó lluiten pel domini de d’Atenes, ciutat model en tots el sentits per als reis de Pèrgam.
  21. 21. Al fons del fris de Telef (interior) hi aparegué per primer cop paisatge. Les escenes estan disposades de forma narrativa, fent-lo un precedent de la Columna Trajana i d’altres columnes commemoratives romanes. El dinamisme, la teatralitat, els gestos forçats i tràgics, mostren clarament les característiques de l’escultura hel·lenística (Laocoont) i anticipen l’escultura barroca i la d’altres èpoques posteriors.
  22. 22. Porta d’Ishtar, de Babilònia, al Pergamon Museum, Berlín http://biztravels-monuments.net/biztravels/monuments.php?id=326&lg=es http://www.smb.museum/smb/sammlungen/index.php?lang=en&p=3&n=1

×