2. Mapa de la civilització hel·lènica
Marc geogràfic i cultural; península de l’Àtica (Atenes), la península del
Peloponès (Corint i Esparta), la costa occidental d’Àsia Menor (Milet) i les illes
del mar Egeu. També els territoris mediterranis colonitzats pels grecs: Sud
d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), i el litoral mediterrani de les actuals França
(Massàlia) i Catalunya (Empúries).
3. Després de l’art de les civilitzacions cretenca i mecènica,
l’art grec es divideix en tres etapes:
Arcaica Clàssica Hel·lenística
(S.VII-475 aC) (475-323 aC) (323-31 a C)
Es fixen els estils Entre la fi de les Grècia exporta el seu
arquitectònics i guerres mèdiques i la art als regnes
s’inicia l’evolució mort d’Alexandre. orientals formats
artística grega. Moment de màxima després de la mort
esplendor artística d’Alexandre i fins que
grega. és conquerida per
Roma.
Tota la cultura i art d’occident han estat marcats pel llegat clàssic, que és
la base més sòlida de la civilització occidental.
Conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa, pilars de l’art grec,
han estat presents en l’evolució de l’art europeu al llarg de tota la història.
Síntesi de les característiques de l’art grec és la frase de Protàgores:
“L’home és la mesura de totes les coses”.
4. Urbanisme: La construcció de la democràcia
Tres factors van condicionant l’urbanisme grec:
e) Caràcter independent de les polis
f) La topografia muntanyosa del terreny
g) La introducció de la democràcia a Atenes
Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats.
Àgora o plaça pública: celebracions, assemblees públiques, transaccions
mercantils o administració de justícia.
5. Hipòdam de Milet projectà la
reconstrucció de la seva ciutat el
475 aC. La ciutat tenia un traçat
ortogonal de carrers rectilinis que
es creuaven en angles rectes. Es
volia integrar política, urbanisme i
geometria en una societat
igualitària. Va servir de model a
ciutats posteriors.
Aquest espai al servei del ciutadà
tenia en compte l’escala, les
dimensions, la perspectiva, la
funcionalitat dels edificis i la seva
relació amb l’espai que els envoltava.
Tot plegat significa que l’urbanisme
va néixer a la Grècia clàssica.
6. Característiques de l’arquitectura grega:
• Arquitravada: estructura dels edificis basada només en
línies horitzontals i verticals.
• Cerca l’harmonia visual.
• Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la
monumentalitat.
• Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i els
classifica en ordres.
• Materials més usats són pedra i marbre.
• Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis
L’ordre arquitectònic sorgeix de la necessitat de fixar
una relació entre cada una de les parts de l’edifici. En
l’època clàssica grega l’ordre fixava la relació entre
l’element que sustenta, la columna, i el sustentat, la
llinda o arquitrau.
7. Frontó
Entaulament Element triangular a la part alta
Part superior d'una construcció del temple
que consta de tres elements:
cornisa, fris i arquitrau.
Columna
Element arquitectònic
de suport, generalment
de secció circular.
Consta de tres
elements: base (menys
el dòric), fust i capitell
Base
Element esglaonat
que eleva el temple
del terra
Documental
11. Arquitectura religiosa
El temple servia per guardar la imatge de la
divinitat. Primer eren de fusta, fins al s.
VII aC que es començaren a fer de pedra.
La forma més comuna deriva del mègaron
micènic, estructura rectangular dividida
en 3 espais:
• Pronaos, entrada que precedeix l’accés al
lloc sagrat.
• Naos o cel.la, espai sagrat
amb la imatge de la divinitat.
c) Opistòdom, cambra posterior
on a vegades es guardava el
tresor del temple.
12.
13. Temple grec nao o
cel·la
Generalment als
costats laterals,
el nombre de
columnes era igual
al doble més una
del nombre de la
façana.
opistòdom hexàstil
teulada a dos vessants pronaos perípter
tetràstil
octàstil
Les columnes
sempre eren
de nombre
parell (dues,
quatre, sis i
vuit).
dístil tholos Sunion
14. Hi ha un nom per cada temple
segons la mida i la forma que
tinguin.
15. Arquitectura civil
L’edifici més significatiu és el teatre, on representaven tragèdies i
comèdies. El d’Epidaure és el més ben conservat i el més gran.
Es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya, on es disposaven les
grades o càvea en forma semicircular. Als seus peus hi havia l’escena, on es
feia la representació i l’orquestra, al centre, pel cor.
Càvea
Orquestra
Prosceni
Escena
16. Escultura: un ideal de bellesa
Els materials bàsics de l’escultura són el bronze i el
marbre. També s’utilitzaren altres pedres, fusta, or i
marfil.
La tipologia és bàsicament de dos tipus:
a) El relleu, per decorar timpans i frisos de temples i
altars.
b) L’exempta, reflex del cànon de bellesa hel·lènic
amb la proporció, l’equilibri, la simetria, el moviment,
l’expressivitat, el volum...
17. El tema central sempre és la figura humana, motiu principal d’estudi i
reflexió de la cultura grega, amb la qual es representaren el diferents déus i
deesses, herois i heroïnes de la mitologia clàssica, els atletes, considerats
model de bellesa física i espiritual.
La policromia fou una altra característica, que s’ha perdut amb el temps.
18. En resum, les característiques generals de l’escultura grega són:
-El cos humà n’és el motiu principal
-L’ideal de bellesa humana es basa en la proporció i l’equilibri
-Semblança amb el natural, però no retrat, sí ideal d’home (cànon)
-Policromia (perduda amb el temps)
-Materials més usats: marbre, pedra i bronze
-Tipologia: escultures exemptes i relleus
19. Període geomètric
Primeres manifestacions escultòriques apareixen cap el s. VIII a C. Eren
petites figures de caràcter religiós o votiu, de marfil, terracota o cera, base
per a les de metall. També n’hi havia de fusta (xòanon), fetes per Dèdal
segons la mitologia, no en queden restes.
Píxide Lefkandi centaur
20. Escultura monumental
Al s. VII a C, en contacte amb les cultures del Pròxim Orient en produí
l’aparició de l’escultura monumental, que evolucionà a partir de l'estatuària
egípcia. En aquesta evolució es distingeixen les tres grans etapes en que
tradicionalment es divideix l’art grec:
Període arcaic
(S. VII-VI a C)
Somriure
Cama avançada Ulls
arcaic
ametllats
Frontalitat i Braços
enganxats Músculs
rigidesa
al cos esquemàtics
Policroma
Influència
egípcia
21. Període clàssic
(S. V-IV a C)
El material
segueix sent
Evita la simetria marbre o
Perd frontalitat Naturalisme bronze
Braços separats
del cos.
Proporció (Policlet) Té dinamisme.
cànon Moviment (Miró)
Flexibilitat
anatòmica.
Contrapposto Transparència
Escultura als vestits de
equilibrada en dones, els
l'expressió. homes nus.
(Fidies)
S. IV aC. Major
expressivitat (més atenció
als sentiments i les
emocions, més suavitat,
individualisme...)
22. Període hel·lenístic (323 aC – 31 aC)
- Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat.
- Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments)
- Més moviment i dinamisme
- Importància al grups escultòrics
- Influència de cultures asiàtiques, Grandiositat.
- Temes anecdòtics (Nen de l’espina)
- Busquen provocar sensacions immediates
- Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre
problemes tècnics.
26. Art grec
Període arcaic Període clàssic Període hel·lenístic
Escultura Escultura Escultura
Kouroi i korai Auriga de Delfos Laocoont i els seus fills
Guerrers de Riace El nen de l'espina
Discòbol Gàlata ferit
Diadumen
Fris de les Panatenees
Hermes amb Dionís infant
Arquitectura Arquitectura
Partenó
Altar de Zeus a Pèrgam
Nike Àptera
Erectèon
Teatre d'Epidaure
27.
28. Ceràmica: el testimoni pictòric
Conservades poques mostres de pintura, però compensat per les nombroses
mostres de ceràmica pintada. Tres etapes en la seva evolució:
Estil geomètric Època arcaica (S.VII- Època clàssica
(S.X-VIII a C). V a C) (S. V a C). Dominen
Formes Figura humana més figures vermelles
micèniques gran, detallisme. 2 sobre fons negre.
enriquides amb fases: Figura ocupa tot
sanefes l’espai. Més
geomètriques complesitat,
dinàmiques. A expressivitat...
partir S VIII a C
comença a
aparèixer la Figures negres Figures vermelles
figura humana sobre fons sobre fons negre.
esquematitzada. vermell (àtica). Escenes més
Escenes quotidianes. Més
mitològiques realisme i detall
d’Homer.
29. Ulises i
Polifem,
650 a C
Vas àtic del 740 a C. Estil geomètric
30. El mosaic: una tècnica nova
Tècnica artística per decorar terres i murs en àmbits públics i privats.
S’estima que el mosaic grec aparegué a finals del segle V a C, i el màxim
esplendor fou durant l’etapa hel·lenística. Hi havia dos tipus de mosaic:
Mosaic de còdols Mosaic de tessel.les (opus
De petites pedres naturals tesselatum). Petites peces de
blanques o lleugerament pedra de diferents colors tallades
acolorides de platges o rius secs. amb més o menys regularitat, les
tessel.les. Va anar substituint el
mosaic de còdols. Les pedres cada
cop es van fer més petites, sorgint
el opus vermiculatum, sent
utilitzades totes dues tècniques
pels romans.
Mosaics de Pel.la, Macedònia i d’Olint