L’art neoclàssic  Història de l’Art IES Serra de Marina
Context històric general Des de la meitat del segle XVIII comencen a produir-se grans canvis socials: la burgesia intentar...
Característiques generals A la segona meitat del segle XVIII hi ha la recerca d’un art alternatiu als excessos del barroc ...
Imatges de  Pompeia
 
 
Imatges de  Herculano
 
Winckelmann publicà al 1764 la seva  Història de l’Art Antic , en un moment al que es buscava la inspiració en l’Art Clàss...
L’art neoclàssic La imitació de l’antiguitat clàssica, com a exemple  artístic redescobert pels arqueòlegs, va donar als r...
Arc de l’Étoile  de Chalgrin (París). Commemora les victòries de Napoleó Porta de Brandemburg  (Berlín)
Capitolio ,  Washington  Museu  del Prado
<ul><li>L’escultura neoclàssica </li></ul><ul><li>Winckelman exercí gran influència en els escultors de la segona meitat d...
Bust d’Alexandre I.  Jason Escultures de Thorwaldsen
Venus i  Les tres Gràcies
Júpiter i Gamínedes Lord Byron
<ul><li>La pintura neoclàssica </li></ul><ul><li>Fonamentada en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’ar...
Gros: Madame Pasteur Gros: Napoleó el 1796
Ingres: El bany Ingres: Mademoiselle Rivière
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Art neoclàssic

13.855 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
1 comentario
1 recomendación
Estadísticas
Notas
Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
13.855
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
7.948
Acciones
Compartido
0
Descargas
259
Comentarios
1
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Art neoclàssic

  1. 1. L’art neoclàssic Història de l’Art IES Serra de Marina
  2. 2. Context històric general Des de la meitat del segle XVIII comencen a produir-se grans canvis socials: la burgesia intentarà influir en el govern absolut perquè es facin reformes socials i econòmiques: les noves activitats industrials i comercials les demanen, per millor desenvolupar-se. El Despotisme il·lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il·lustració: reformar la societat sense tocar el sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social; però, des de 1780, l’Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-se, desesperadament, sense fer res; això farà que, a França, s’iniciï un moviment que demanant reformes acabarà en revolució. Aquesta sensibilitat té un art, que és el Neoclassicisme. L’art neoclàssic
  3. 3. Característiques generals A la segona meitat del segle XVIII hi ha la recerca d’un art alternatiu als excessos del barroc i rococó, un art en el que la forma i la funció es corresponguin racionalment. Per Winckelmann, aquest requisit es troba en l’art clàssic, que per a ell és equivalent a “racional”. Aquest art vol servir a la societat que surt a la segona meitat de segle. És l’art dels il·lustrats, el qual l’identifiquen a una societat lliure de dogmes. A l’antiga Grècia i a la Roma republicana hi troben els valors morals i cívics que aspiren a implantar a la seva societat. L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un art al servei de les idees revolucionàries, i més tard en vehicle de propaganda al servei de l’imperi napoleònic. L’obra de l’artista neoclàssic s’ha d’adaptar a les necessitats socials. Un conjunt de circumstàncies perme- teren el redescobriment de l’antigui- tat clàssica: troballes d’Herculà (1719) I Pompeia (1748). Les Acadèmies fundades al segle XVIII subratllaren el valor del classicisme com art reglamentat, criticant el Barroc i volent recuperar el “bon gust”.
  4. 4. Imatges de Pompeia
  5. 7. Imatges de Herculano
  6. 9. Winckelmann publicà al 1764 la seva Història de l’Art Antic , en un moment al que es buscava la inspiració en l’Art Clàssic. Considerà que cada època feia el seu Art seguint una mateixa evolució. L’Art Grec el considerà molt millor que el Romà. Creia que el pintor i l’escultor havien d’imitar la realitat però tambè tenir present les millors obres de la História, perquè li servissin de model, establint una llista, que encara avui usem, i que són les clàssiques. Sempre s’havia escrit sobre l’Art però, amb el Neoclàssic, apareix el professional de la Història de l’Art que, ja al XIX començarà a ensenyar-se a les Universitats. Johann Joachim Winckelman (1717/1768)
  7. 10. L’art neoclàssic La imitació de l’antiguitat clàssica, com a exemple artístic redescobert pels arqueòlegs, va donar als revolucionaris un llenguatge diferent del tot al utilitzat per la monarquia absoluta (barroc) i l’aristocràcia (rococó). Per Napoleó aquest art dels cèsars servia perfectament als seus interessos polítics. El centre del nou moviment, per tant, va ser França, però es va donar a molts altres països. C olumna de la Vendôme Panteó de París
  8. 11. Arc de l’Étoile de Chalgrin (París). Commemora les victòries de Napoleó Porta de Brandemburg (Berlín)
  9. 12. Capitolio , Washington Museu del Prado
  10. 13. <ul><li>L’escultura neoclàssica </li></ul><ul><li>Winckelman exercí gran influència en els escultors de la segona meitat del XVIII. </li></ul><ul><li>- Dóna tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben delimitats. </li></ul><ul><li>Conjunts serens i sobris en composició, fugint de les sinuositats barroques. </li></ul><ul><li>El material més utilitzat és el marbre blanc. </li></ul><ul><li>Als relleus, les figures se situen en un primer pla, renunciant-se als fons de </li></ul><ul><li>caràcter pictòric. </li></ul><ul><li>Els temes més representats són les al·legories, els retrats, els mitològics i </li></ul><ul><li>els funeraris. </li></ul><ul><li>Les escultures es conceben amb independència total del marc arquitectònic, </li></ul><ul><li>fins i tot les destinades a monuments públics. </li></ul><ul><li>- La base és la imitació de models de l’antiguitat. </li></ul>
  11. 14. Bust d’Alexandre I. Jason Escultures de Thorwaldsen
  12. 15. Venus i Les tres Gràcies
  13. 16. Júpiter i Gamínedes Lord Byron
  14. 17. <ul><li>La pintura neoclàssica </li></ul><ul><li>Fonamentada en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’artista ha de subordinar les seves obres a l’educació de la societat (Diderot) </li></ul><ul><li>L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l’espectador a la virtut, l’heroisme i que li despertin la moral cívica. </li></ul><ul><li>El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l’antiguitat clàssica: els grans temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals de la Roma republicana són font d’inspiració dels pintors neoclàssics (David). </li></ul><ul><li>Dona prioritat a la línia, al contorn nítid, que dona claredat a la representació. El color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volums. </li></ul><ul><li>- El pintor Anton Rafael Mengs va teoritzar el 1762 en la seva obra “ Reflexions sobre la bellesa i el gust en la pintura”. Per Mengs l’art supera la naturalesa, ja que pot representar en una sola obra la idea de bellesa, que s’aconsegueix amb la claredat compositiva i cromàtica. </li></ul>
  15. 18. Gros: Madame Pasteur Gros: Napoleó el 1796
  16. 19. Ingres: El bany Ingres: Mademoiselle Rivière

×