Formes úniques de continuïtat en l’espai      Umberto Boccionihttp://www.taringa.net/posts/imagenes/4679724/Umberto-Boccio...
Umberto BoccioniNascut a Reggio Calabria el 1882, Boccioni va anar a estudiar a Roma, al’Acadèmia de belles Arts, el 1901....
El 1914 va publicar “Pintura i escultura futuristes” exposant l’estètica del grup:“Mentre els impressionistes fan una taul...
El futurismeTomasso Marinetti va publicar l’any 1909 el Manifestfuturista, on recollia l’ideari d’aquest nou moviment cult...
Els artistes futuristes cerquen obsessivament reproduir nocions i percepcionsvinculades a la idea de progrés, com el movim...
El moviment futurista volia que l’artista modern s’alliberés dels models i lestradicions figuratives del passat per centra...
Documentació generalTítol: Formes úniques decontinuïtat en l’espaiAutor: Umberto Boccioni(Reggio de Calàbria, 1882-Sorte (...
Formes úniques de continuïtat en lespai és unafamosa escultura futurista realitzada el 1913 perlescultor italià Umberto Bo...
Anàlisi formalRetrat d’un cos antropomòrfic.Camina cap en davant amb lescames fixades sobre dos blocs,que no tallen l’efec...
El tors, sense braços, han estat                                           substituïts per una forma arrodonida.          ...
Figura distorsionada, semblant al plantejament cubista el qual enquadra enun sol pla punts de vista diferents: simultaneït...
Aquests perfils angulosospermeten representar ambmés vivacitat la tensió entre eldesplaçament de la figura enel sentit del...
InterpretacióL’obra vol donar una imatge del’home modern, un ésser anònimd’una gran ciutat, que viu el seutemps. Aquest es...
Els tres angulosos de la figuras’assemblen a una màquina. Elfuturisme feia de la màquina idel moviment les sevesbanderes.A...
Boccioni entenia el dinamisme com: “... la concepció lírica de les formes, interpretadaper les infinites manifestacions de...
Boccioni: “Destruïm-ho tot i proclamem la total i absoluta abolició de lalínia finita i de l’estàtua tancada... La reconst...
Models i influènciesBoccioni va treballar tant l’escultura com la pintura. En pintura va seguir latècnica de Giacomo Balla...
Frase famosa de Marinetti:“Un automòbil de carreres és mésbell que la Victòria de Samotràcia”
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai

19.872 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
7 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
19.872
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
9.172
Acciones
Compartido
0
Descargas
493
Comentarios
0
Recomendaciones
7
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai

  1. 1. Formes úniques de continuïtat en l’espai Umberto Boccionihttp://www.taringa.net/posts/imagenes/4679724/Umberto-Boccioni-pintor-futuris
  2. 2. Umberto BoccioniNascut a Reggio Calabria el 1882, Boccioni va anar a estudiar a Roma, al’Acadèmia de belles Arts, el 1901. Amb el seu germà fou deixeble de GiacomoBalla, pintor divisionista. També estudià a París l’estil impressionista ipostimpressionista, i art a Venècia. Finalment anà a Milà el 1907, on coneguéalguns pintors futuristes, incloent el famós Marinetti. Ambdós artistes, juntament amb altres, escriviren més tard manifestos futuristes. Boccioni es convertí en el principal teòric del moviment. Va decidir ser escultor després de visitar varis estudis a París, el 1912, on conegué a Braque, Archipenko, Brancusi i altres com Medardo Rosso. Tots influïren en les seves escultures posteriors, especialment els cubistes. El carrer davant la casa, 1911
  3. 3. El 1914 va publicar “Pintura i escultura futuristes” exposant l’estètica del grup:“Mentre els impressionistes fan una taula en un moment concret i subordinen lavida de la taula a la seva aparença en aquell moment, nosaltres sintetitzem cadamoment (temps, espai, forma, color-to) i llavors construim la taula”Els futuristes van fer dues exposicions plegats a Londres el 1912 i el 1914, lesquals impressionaren a uns quants joves artistes anglesos que s’uniren al grup.Boccioni fou mobilitzat en declarar-se la guerra, i fou assignat al regimentd’artilleria, a prop de Verona. Va ser tirat pel cavall durant un entrenament,morint als 33 anys, el 1916.Dinamisme d’un ciclista i Càrrega de llancers
  4. 4. El futurismeTomasso Marinetti va publicar l’any 1909 el Manifestfuturista, on recollia l’ideari d’aquest nou moviment cultural.Aquest serà el primer escrit d’una sèrie de publicacions queseguirien després.El futurisme suposà l’abandó dels models del passat, latradició figurativa. Pertany a les primeres avantguardes delsegle XX.A l’escultura es pretén donar-limoviment, característica bàsica del’estil. Introdueix un nou concepte,la rapidesa per plasmar elmoviment veloç, seguint el camídels progressos tècnics delmoment. La sensació de movimentqueda plasmada a partir de ladescomposició de la figura, iutilitza recursos geomètrics propisdel cubisme (cubisme dinàmic). Marinetti, Manifest del futurisme, 1909
  5. 5. Els artistes futuristes cerquen obsessivament reproduir nocions i percepcionsvinculades a la idea de progrés, com el moviment, el dinamisme, el canvi i latransformació. Per això van inventar una nova tècnica formal, el simultaneisme,que repetia les imatges de manera superposada, constituint una mena deseqüència fílmica amb colors vius i molt variats. Giacomo Balla. Composició futurista, 1915 Umberto Boccioni. Elasticitat, 1912 http://www.xtec.es/~mmoron/LARTdelsegleXXalESCOLA/MovimentsArtistics/LesPrim
  6. 6. El moviment futurista volia que l’artista modern s’alliberés dels models i lestradicions figuratives del passat per centrar-se únicament en el móncontemporani, dinàmic i en continua evolució. Com a temes artístics proposavala ciutat, els automòbils i la caòtica vida quotidiana. També el risc, i enocasions la violència i el militarisme. El 1919 coincidiren les seves idees amb elfeixisme naixent. La ciutat s’aixeca, 1910
  7. 7. Documentació generalTítol: Formes úniques decontinuïtat en l’espaiAutor: Umberto Boccioni(Reggio de Calàbria, 1882-Sorte (Verona) 1916)Cronologia: 1913Estil: FuturismeTipologia: Escultura exemptaMaterial: BronzeTècnica: FosaDimensions: 111,2 x 88 x40 cm.Localització: Museu d’ArtModern (MoMA, Nova York)Tema: Al·legoria, home enposició de marxa(dinamisme, moviment)
  8. 8. Formes úniques de continuïtat en lespai és unafamosa escultura futurista realitzada el 1913 perlescultor italià Umberto Boccioni. La versió originales troba feta en guix, les foses en bronze sónpòstumes, i es troben en alguns museus del món.Loriginal i una fosa en bronze es troba a Sao Paulo(Museu d’Art contemporani- MAC-USP). La restadaltres quatre fundicions en bronze es trobendisperses a museus de Nova York, Londres i LosÀngeles.Amb aquesta escultura Boccioni va intentar, anarmés enllà de la impressió de moviment, explorar lanoció de velocitat i força a lescultura, pretenentassignar valors lluminosos a la superfície.Lescultura excedeix els límits corporis de lésser humà, i sassembla a unabandera ondejant al vent. Sembla que el cos que es representa serpenteja,lluitant contra una força invisible. Encara que el resultat (físic) és un retrata tres dimensions, el cos en moviment introdueix una quarta dimensió, «eltemps». En la seva «lluita» contra aquesta força invisible, el cos en moviment,va deixant trossos de si mateix.
  9. 9. Anàlisi formalRetrat d’un cos antropomòrfic.Camina cap en davant amb lescames fixades sobre dos blocs,que no tallen l’efecte dedinamisme.Reprodueix el moviment a partirde la projecció, en un mateix plaespacial, de la musculaturacorporal, sobretot el tors i lescames.El volum del cos es desplaça en unmoviment per l’espai, generantaquest efecte òptic de moviment.Sembla avançar a gran velocitat.
  10. 10. El tors, sense braços, han estat substituïts per una forma arrodonida. Figura configurada amb la sobreposició de volums. És com una seqüència fílmica en la qual les imatges es van col·locant una sobre l’altra, en lloc daparèixer una darrera l’altra. El contorn apareix desdibuixat, obrint-se en diverses perspectives, multiplicant-se en volums còncaus i convexos que es tallen, creant un joc de plànols, on la imatge mostra un moviment d’ales o de roba, que juga amb les llums del propi material.Resultat final: una espècie de massa, o màquina, però molt vital i espacial.
  11. 11. Figura distorsionada, semblant al plantejament cubista el qual enquadra enun sol pla punts de vista diferents: simultaneïtat espacial. Simultaneïtat temporal que reprodueix el sentit de l’acció. Multiplicació de formes geomètriques per captar el moviment dels passos de la figura. Són formes geomètriques de perfils angulosos. Aquestes formes es potencien visualment gràcies a la superfície brillant del bronze. La sensació de força i moviment s’accentua per la forma de la roba al vent.
  12. 12. Aquests perfils angulosospermeten representar ambmés vivacitat la tensió entre eldesplaçament de la figura enel sentit del moviment (cap endavant) i les formes generadesen sentit contrari (capendarrera), pel dinamisme de lamarxa.És una escultura de composicióoberta o centrífuga, que esrelaciona amb l’entorn.Els peus descansen sobre duesplataformes quadrangulars ques’eleven respecte al pla iaccentuen la sensació delleugeresa.
  13. 13. InterpretacióL’obra vol donar una imatge del’home modern, un ésser anònimd’una gran ciutat, que viu el seutemps. Aquest estàprotagonitzat per la màquina,fet que fa que l’home sembli unamàquina, amb un organismemecànic.Pot recordar la figura d’unguerrer si pensem en l’exaltacióque feien del militarisme elsescultors futuristes.Tres característics de l’obra, idel moviment futurista són:força, moviment, màquina,industrialització
  14. 14. Els tres angulosos de la figuras’assemblen a una màquina. Elfuturisme feia de la màquina idel moviment les sevesbanderes.Aquesta obra simbolitza lafigura que avança cap alfutur, amb dinamisme, i deixa elpassat enrere i mira al futuramb optimisme i amb força, jaque pot seguir avançant malgratel vent que se li oposa. Peralguns recorda la Victòria deSamotràcia.És una escultura oberta, quevol deixar clar el concepted’obertura infinita, obertura atots els avenços i innovacionspresents i futures.
  15. 15. Boccioni entenia el dinamisme com: “... la concepció lírica de les formes, interpretadaper les infinites manifestacions de la relativitatentre el moviment absolut i el relatiu”.El moviment absolut són les forces internesinvisibles d’un objecte, que l’escultor revela enrelació amb el moviment relatiu, el queexperimenta a través de l’espai i el temps.Formes úniques de continuïtat en l’espai és laposada en pràctica d’aquestes teories. Un retrattridimensional d’un cos enèrgic i poderós enacció, que reprodueix perfectament l’energiainterna de l’ésser humà.Per alguns recull l’essència de la teorianitzscheana del “superhome”, l’ésser humà delfutur, biònic, meitat humà meitat màquina,desenvolupant-se lliurement, trencant amb totallò que el tenia lligat.
  16. 16. Boccioni: “Destruïm-ho tot i proclamem la total i absoluta abolició de lalínia finita i de l’estàtua tancada... La reconstrucció abstracta dels plànolsi dels volums que determinen les formes, no els seu valor figuratiu”. És adir, pretenia el total abandonament dels convencionalismes del passat,alliberar-se’n, transgredir el que estava establert per afirmar una totalllibertat. Formes úniques de continuïtat en lespai a la moneda de vint cèntims deuro dItàlia.Development of a Bottle in Space
  17. 17. Models i influènciesBoccioni va treballar tant l’escultura com la pintura. En pintura va seguir latècnica de Giacomo Balla, de la pinzellada fragmentada i divisionista.Boccioni va ser qui millor vatransmetre el dinamisme propidel futurisme. Fou també pioneren l’ús de nous materials com elvidre, ciment o ferro.Tot i que el futurisme rebutja elpassat, l’escultura de Boccioni tésemblança amb la Victòria deSamotràcia. Ambduesescultures representen elmoviment ràpid i decidit d’un cosen l’espai. En una centrat elmoviment en les robes, i enl’altra en el modelat del propicos. Giacomo Balla, Noia al balcó
  18. 18. Frase famosa de Marinetti:“Un automòbil de carreres és mésbell que la Victòria de Samotràcia”

×