2. Anàlisi formal: Elements plàstics Important línia i color definidores de les qualitats permanents dels objectes Clarobscur pràcticament desaparegut Paleta apagada: blau verdós predomina, accentuant la irrealitat Marrons i tons càlids a la part de baix. Tons més freds a la part de dalt Traç gruixut contorns objectes Petites pinzellades: fan vibrar la superfície L’austeritat dels colors vol centrar l’atenció en la puresa de les formes. Aquesta estructura les formes del paisatge en cossos geomètrics

3. Manca font lluminosa externa Els objectes irradien la seva pròpia llum Conserva cert efecte de profunditat. No a la perspectiva tradicional L'espai se suggereix amb una trama de plans perpendiculars Composició Quadre tancat en si mateix, no té horitzó Format per un conjunt d’objectes, disposats ordenadament

4. L’estructura arquitectònica reduïda a prismes rectangulars Ombrejat per plasmar el volum, donant als objectes aparença plana i alhora tridimensional “ No n’hi ha prou de fer veure el que s’ha pintat; s’ha de fer tocar” (Braque) Cada objecte desplegat necessita un desplaçament, per tant una seqüència temporal. Barreja de formes i fons. Cases, elements de la natura... reduïts a figures polièdriques (quadrats, rectangles, prismes, trapezis...) Volums com el cristall de quars, superposats però conservant l’autonomia

6. Guillaume Apollinaire crític, poeta, col·leccionista i promotor de les avantguardes P. Picasso Les demoselles d’Avignon 1907 G. Braque Paisatges de l’Estaque 1907 Naixement del Cubisme Personalitats destacades del moviment Paul Cézanne L'any 1907 es celebra una gran exposició retrospectiva de l'obra d’aquest artista i causà un gran impacte en els ambients artístics i en Braque Estil Henry Khanweiler galerista i negociant que tingué l'astúcia, arriscada, d’adquirir les obres, de Braque i Picasso, a mesura que s'anaven realitzant Picasso. Retrat de Henry Khanweiler . 1910

7. Les demoiselles d'Avignon Picasso el pintà l’any 1907 i representa una escena del bordell del carrer d'Avinyó. Per alguns suposa el naixement del cubisme Abandonà tots els convencionalismes pictòrics: el modelat, la profunditat i l’espai i les figures s’aplanen, fonent-se. Els rostres sintetitzen la visió frontal i lateral. El punt de vista ja no és únic i immòbil, com a la pintura tradicional, sinó que els punts de vista es multipliquen.

8. http://www.edu365.cat/batxillerat/art/cubisme/el_cubisme.htm Interpretació L’Exposició antològica de Cézanne del 1907 impressionà a Braque tant com per fer-li canviar el seu concepte sobre la pintura. Es fascinà per la geometria dels postimpressionistes, i començà a pintar paisatges a la seva casa de l’Estaque. També influí en el naixement del cubisme el coneixement de l’art primitiu africà que arribava a Europa a principis del segle XX. “ A partir de l'any 1909 P. Picasso i G. Braque decidiren treballar plegats i compartir experiments i troballes. Els preocupava més arribar a un nou llenguatge pictòric que no pas el valor estètic dels seus quadres, i això els portà a centrar-se en motius banals del seu entorn quotidià: bodegons amb ampolles, gerres, diaris o instruments musicals i retrats d'amics i coneguts. El seu objectiu era desenvolupar un mètode pictòric essencialment realista, que prescindís de la descripció naturalista dels detalls per cercar l'estructura bàsica dels objectes en l'espai.” La proposta cubista implica oferir a l'espectador una composició d'imatges de diferents punts de vista de l'objecte.

9. Els quadres de Braque del període 1908–1913 començaren a reflectir el seu nou interès per la geometria i la perspectiva simultània . Va realitzar un estudi intens dels efectes de la llum i la perspectiva i els mitjans tècnics que els pintors usaven per representar aquests efectes, posant en qüestió les convencions artístiques establertes. En els seus paisatges de pobles, per exemple, Braque reduïa sovint una estructura arquitectònica a una forma geomètrica aproximada a un cub , tot i fent les ombres de forma que semblés alhora plana i tridimensional. D'aquesta manera Braque atreia l'atenció a la essència de la il·lusió òptica i la representació artística. A principis de 1909, Braque començà a treballar al costat de Pablo Picasso que havia estat desenvolupant una aproximació similar a la pintura. Ambdós artistes produïren obres de colors neutralitzats i patrons complexos de formes planes, anomenades avui com Cubisme analític . El 1912, començaren a experimentar amb el collage . La seva producció en col·laboració continuà fins al 1914 quan Braque s'allistà a l'exèrcit francès, deixant París per lluitar en la Primera Guerra Mundial. Natura morta (1909) Picasso Fàbrica d'Horta d'Ebre ( 1909 ) Picasso

10. Braque hagué d'exposar els seus paisatges a la galeria del marxant Henry Khanweiler. Braque presentà al " Salon d'Automne de 1908" els paisatges pintats a L'Estaque , el jurat les rebutjà tot i que Henri Matisse , considerat l'iniciador del moviment " fauve", pertanyia a aquest jurat. El crític d'art Louis de Vauxcelles, el 14 de novembre de 1908 en la revista «Gil Blas», les descrigué com des bizarreries cubiques (unes coses estranyes de forma cúbica) i donà així nom al que seria el moviment "cubista". El quadre que ens ocupa pertany per tant al cubisme analític, i es una de les moltes obres de recerca experimental de Braque en els nous caminis pictòrics iniciats per aquest moviment.

11. Camí prop de l’Estaque (1908) Braque Viaducte de l’Estaque (1908) Braque Precubisme Cubisme cezannià (1907- 1909) És caracteritza per la tendència a les construccions simplificades i geomètriques Al setembre de 1907 Braque s’està una temporada a l’Estaque (localitat pròxima a Marsella). Les obres d’aquesta moment s’allunya de la brillantor cromàtica fauve i anuncia una nova concepció espacial fonamentada en Cézanne. Cases de l’Estaque (1908) Braque

12. Noia amb Mandolina (1910) Picasso Dona amb guitarra (191 1 ) Picasso Cubisme analític (1910-1912) l’objecte s’analitza i es desfà i el color es redueix, s’apaga i s’utilitza la gamma de grisos, ocres i verdosos Retrat d’Ambroise Vollard (1910) Picasso Cubisme hermètic (1911-1912) Es la fase més difícil del cubisme, els colors es limiten a la gamma de torrats, grisos i negres, i els objectes s'han fragmentat tant que gairebé queden destruïts

13. Els personatges retratats es descomponen en fragments i es relacionen amb el fons per superposició i transparència Ampolla i peixos (1910) Georges Braque Home amb violí (1912) Georges Braque Cubisme analític (hermètic) (1910-1912) El portuguès 1912. Georges Braque

14. Natura morta amb reixa de cadira (1912) Picasso El collage s’aplica a partir de 1911 i és una de les aportacions més importants del cubisme

15. Violí i pipa "Le Quotidien " (1913) Georges Braque Diari, ampolla i paquet de tabac (1914) Georges Braque Guitarra ( 1913 ) Picasso Cubisme sintètic (1913-1914) El pintor substituïa els petits fragments per plans més amplis i la gamma de colors es fa més rica No analitzen tant l’objecte, sinó que trien el més significatiu de cadascun

16. 1912. Natura morta i Bach 1913. Guitarra

17. Braque va ser malferit durant la guerra, i quan continuà la seva carrera artística el 1917, es va apartar de la ruda abstracció del cubisme. Treballant tot sol, desenvolupà un estil més personal, caracteritzat per superfícies texturitzades i de colors brillants, i —tot seguint el seu trasllat a la costa de Normandia - la reaparició de la figura humana. Va pintar moltes natures mortes durant aquest temps, mantenint l'èmfasi en l'estructura. Durant la seva recuperació va fer una gran amistat amb l'artista cubista Juan Gris. El 1947 coneix Nicolàs Staël i mantenen una relació d'amistat. Va continuar treballant durant la resta de la seva vida, produint una quantitat considerable de pintures, gràfica, i escultures, totes de gran qualitat contemplativa. Va morir el 31 d‘agost de 1963 a París. 1942.Peix negre 1944. Billard

18. 1925.Fruit on tablecloth 1929. Natura morta 1939. Artista i model

19. 1939. Estudi 1949. Estudi V 1956. Ocells del Louvre

20. 1957. Ocell de foc

22. Tauler de dames i cartes (1915) Fantômas (1915) Ampolla d'Anís el Mono (1914) Juan Gris Juan José Victoriano González És un altre pintor cubista del moment