<ul><li>Documentació general </li></ul><ul><li>Catalogació: - Nom de l’obra:  Elogio del agua - Autor:  Eduardo Chillida  ...
http://www.xtec.es/~fchorda/prima6/merce/index.htm
Eduardo Chillida  Es considera un dels millors escultors contemporanis. Va treballar la seva obra abstracta i molt persona...
Figura clau de les arts plàstiques espanyoles del segle XX  Finalitzada la seva etapa escolar, amb 19 anys es trasllada a ...
Eduardo Chillida  (Sant Sebastià 1924-2002)  Estudià arquitectura, carrera que va deixar inacabada per dedicar-se al dibui...
En l’obra de Chillida es distingeixen dues fases força diferenciades: figurativa la primera, abstracta la segona. La prime...
1924, Mutació 1955, Homenatge a Fleming Va treballar diferents materials
1962, Yunque 1963, Modulación del espacio
1977, El peine del viento, San Sebastián
“ Peines del viento”  1972-1977  Platja  d’Ondarrieta. Sant Sebastià.  1972-1977   Tres escultures de grans dimensions int...
1989, Elogio del horizonte, Gijon 1990, El peine del viento XVII
1985, Lurra 65  1986, Down Town 1987, Muenster Alemanya
Pro j ect e  de Tindaya .  Fuerteventura. Islas Canarias.   “ Las críticas de los ecologistas no me afectan, porque nunca ...
Anàlisi formal  “ Elogio del Agua” Descripció Gran massa de formigó armat d’on surten quatre grans braços recargolats; ins...
Enorme estructura de formigó (54 tones) subjecta a l’aire amb 4 potents cables d’acer, ancorats en dues de les parets desb...
Els protagonistes de l’escultura: a ) El material, element limitat físicament, es manifesta molt més enllà del seu propi e...
b) La gravetat, present en el fet de que una estructura tan pesada sembli lleugera, desafiant totes les lleis físiques. c)...
La seva bellesa pot apreciar-se des de diferents punts de vista i nivells.
Matèria i textura L’Elogio del Agua és una obra sòlida, dura i pesada; és mitjançant aquesta densitat que l’artista ens ex...
Composició  A l’”Elogio del Agua” observem una composició força  equilibrada ; en efecte l’escultor aconsegueix una verita...
“ Lo lleno, lógicamente, tiene que ser pesado. Si está vacio, es un camelo, una mentira. Entonces si está lleno, es capaz ...
Malgrat tenir una composició   harmònica i equilibrada, l’Elogi de l’Aigua, és una escultura dinàmica ja que l’asimetria d...
Espai  L’Elogio del Agua, com totes les escultures de Chillida, està en funció de l’espai; ell mateix s’anomena “ arquitec...
L’Elogio del agua està concebuda com un espai, on  la matèria seria l’espai positiu  i ple, i  el buit l’espai negatiu ; e...
Moviment Es pot apreciar com si la matèria generés un moviment de tres fases:  - un moviment, real, vertical, de descens p...
Llum i color En l’Elogio del Agua, la llum juga una important funció atès que els contrastos de llum i ombra que s’origine...
Interpretació Suspesa en l’aire, els quatre braços gegantins que surten de l’estructura superior recorden els dits d’una m...
Segons la mitologia clàssica, Narcís, fill del riu Cefis i de la nimfa Liriope, un dia passejant per la muntanya va adonar...
Funció Com hem vist, l’escultura es creà després d’una invitació de l’Ajuntament de Barcelona, quan es preparaven les Olim...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Chillida.Elogi de l'aigua

21.437 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
2 comentarios
4 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Trobo de molta utilitat aquesta pàgina i espero que els alumnes de Història de l'art la consultin: segur que els ajudarà a millorar la compresnió de les obres. Moltes gràcies.
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí
  • moltes gràcies x totes les diapositives pujades. m'han ajudat mol x estudiar, tan x el curs del batx com x ara a la sele =)
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí
Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
21.437
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
9.882
Acciones
Compartido
0
Descargas
527
Comentarios
2
Recomendaciones
4
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Chillida.Elogi de l'aigua

  1. 1. <ul><li>Documentació general </li></ul><ul><li>Catalogació: - Nom de l’obra: Elogio del agua - Autor: Eduardo Chillida (1924 – 2002) - Data: 1987 - Ubicació: Parc de la Creueta del Coll (Barcelona) - Estil: abstracte </li></ul><ul><li>Anàlisi material: </li></ul><ul><li>Mides: 7,2 x 12 x 6,5 m - Pes: 54 tones - Materials: Formigó armat i ace </li></ul><ul><li>- Tècnica: Encofrat </li></ul><ul><li>Formes: Escultura exempta </li></ul>Elogio del agua
  2. 2. http://www.xtec.es/~fchorda/prima6/merce/index.htm
  3. 3. Eduardo Chillida Es considera un dels millors escultors contemporanis. Va treballar la seva obra abstracta i molt personal tant en ferro com en fusta, formigó, pedra o alabastre, adaptant-se amb gran mestria a les particularitats de cada material. També adaptà les seves escultures a l’entorn, tant natural com urbà. Va fer nombroses obres monumentals per ciutats de tot el món. Gran part de la seva obra pot admirar-se a la seva casa: museu Chillida-Leku, a Hernani. http://www.eduardo-chillida.com/
  4. 4. Figura clau de les arts plàstiques espanyoles del segle XX Finalitzada la seva etapa escolar, amb 19 anys es trasllada a Madrid per començar la carrera universitària d'Arquitectura. Adquireix gran reputació com a porter de futbol de la Real Sociedad. Quatre anys més tard una lesió l'obliga a abandonar el futbol. També interromp els seus estudis d'Arquitectura. Continua residint a Madrid i assisteix a classes de dibuix a una acadèmia privada. Comença a fer escultures. L’any 1948 es trasllada a París per a dedicar-se a l’escultura. L’any 1950 exposa la seva obra per primer cop a París. Fou un dels artistes més premiats en vida.
  5. 5. Eduardo Chillida (Sant Sebastià 1924-2002) Estudià arquitectura, carrera que va deixar inacabada per dedicar-se al dibuix en el Cercle de Belles Arts. En aquesta època es perfilava ja la seva manera d’entendre l’art com a forma de coneixement. Anys després, a Paris, realitzarà les seves primeres obres escultòriques en guix i fang, materials que abandonarà molt aviat. Posteriorment tornarà al País Basc i fixarà a Guipúscoa la seva residència; serà allí on iniciarà el treball del ferro i realitzarà la seva primera escultura abstracta d’aquest material, l’estela funerària Ilarik . El contacte amb el treball tradicional del ferro al seu país marcarà definitivament l’estil de l’artista. En el ferro reconeix el seu material escultòric.
  6. 6. En l’obra de Chillida es distingeixen dues fases força diferenciades: figurativa la primera, abstracta la segona. La primera fou molt breu, abraça des de 1948 fins al 1951, any que inicià la segona fase, en la qual hi treballà fins el final i en la qual s’ubica l’Elogio del agua; En efecte, serà en l’etapa abstracta on Chillida va començar a utilitzar el formigó per primera vegada, concretament amb l’obra Lugar de encuentros I (1971) que va ser l’inici d’importants obres en formigó com per exemple Lugar de encuentros III(1972 /1978) en el Passeig de la Castellana de Madrid, Lugar de encuentros IV(1973), Arquitectura Heterodoxa I (1978), La casa de Goethe a Frankfurt (1986), Gure aitaren etxea (la casa del padre) a Gernika (1988), L’Elogio de l’Horitzonte a Gijón (1990) o, com la mateixa Elogio del agua.
  7. 7. 1924, Mutació 1955, Homenatge a Fleming Va treballar diferents materials
  8. 8. 1962, Yunque 1963, Modulación del espacio
  9. 9. 1977, El peine del viento, San Sebastián
  10. 10. “ Peines del viento” 1972-1977 Platja d’Ondarrieta. Sant Sebastià. 1972-1977 Tres escultures de grans dimensions integrades en el paisatge, que pentinen el vent, sovint huracanat, del Cantàbric.
  11. 11. 1989, Elogio del horizonte, Gijon 1990, El peine del viento XVII
  12. 12. 1985, Lurra 65 1986, Down Town 1987, Muenster Alemanya
  13. 13. Pro j ect e de Tindaya . Fuerteventura. Islas Canarias. “ Las críticas de los ecologistas no me afectan, porque nunca he creído que fueran verdad. Lo único que ha habido es un grupo de envidiosos que ha querido arruinar la idea. Yo sé que tengo un proyecto que es perfectamente realizable y ahora parece que lo reconoce todo el mundo“ “ ... mi única ambición es crear un espacio útil para toda la humanidad, que cuando un ser humano entre en ese cubo vacío de 50 por 50 por 50 metros sienta en su plenitud la pequeñez humana ...”
  14. 14. Anàlisi formal “ Elogio del Agua” Descripció Gran massa de formigó armat d’on surten quatre grans braços recargolats; instal·lada en una pedrera de Barcelona, els murs de la qual esdevenen com una mena d'absis d’acollida de la peça, que es suspesa mitjançant cables d’acer a 80 cm d’un estany artificial. Parc de la Creueta del Coll de Barcelona
  15. 15. Enorme estructura de formigó (54 tones) subjecta a l’aire amb 4 potents cables d’acer, ancorats en dues de les parets desbastades de l’antiga pedrera Estany artificial on s’interaccionen les 4 urpes dels apèndixs que surten del cos central L’escultura es va modificant segons la perspectiva, el punt de vista Escultura dinàmica, moviment ofert per les formes corbes, al desenvolupar-se en l’espai
  16. 16. Els protagonistes de l’escultura: a ) El material, element limitat físicament, es manifesta molt més enllà del seu propi espai, amb formes lliures i espontànies. Volum positiu de l’obra. Element massís, que respecta la natura i li dona autenticitat. El material era formigó armat, modificat per Chillida, fort i poderós, però també imperfecte. Ell mateix el fabricava, amb la tècnica de l’encofrat.
  17. 17. b) La gravetat, present en el fet de que una estructura tan pesada sembli lleugera, desafiant totes les lleis físiques. c) L’aire, que embolica l’espai de l’escultura i també es un material més, imprescindible en la comprensió de l’obra. d) L’aigua, que com deia Chillida, feia la meitat de l’escultura. Escultura clarament agermanada amb la naturalesa que l’envolta i els seus elements.
  18. 18. La seva bellesa pot apreciar-se des de diferents punts de vista i nivells.
  19. 19. Matèria i textura L’Elogio del Agua és una obra sòlida, dura i pesada; és mitjançant aquesta densitat que l’artista ens expressa el seu pensament estètic . La matèria desenvolupa en aquesta escultura un important paper. Si observem detingudament , ens adonarem com Chillida fa un tractament tal del formigó armat , que sembla com si l’artista respectés i realcés les qualitats d’aquest material. La matèria sembla desenvolupar-se seguint les seves pròpies lleis. En efecte, l’”Elogio del Agua” de Chillida ens impressiona a primer cop d’ull, per la seva accentuada materialitat; és una manifestació palpable de la matèria. La realització d’aquesta escultura, de proporcions considerables, amb l’ús d’un “únic” material i amb el tractament especial que fa l’artista, contribueix a donar unicitat a l’obra , alhora que li confereix un caire senzill, sobri i auster . Aquest tractament de la matèria que fa Chillida en l’ Elogio del agua, condicionarà la textura de l’obra, el seu propi acabament. Chillida “ataca” la matèria de manera que mostri totes les seves qualitats i textures. La fi d’aquesta valoració de la textura semirugosa de l’ Elogio del Agua és la d’exterioritzar les “entranyes” del formigó i el procés tècnic de realització ( encofrat ), amb el propòsit, sense dubte, de deixar patent en l’escultura el lent procés de la lluita contra el pes i la densitat d’aquesta matèria. Tanmateix, la textura semirugosa de l’Elogio del Agua condicionarà la incidència de la llum.
  20. 20. Composició A l’”Elogio del Agua” observem una composició força equilibrada ; en efecte l’escultor aconsegueix una veritable harmonia entre: - les línies rectes, angulacions i formes geomètriques de la part superior de l’obra i, les línees ondulants i formes més orgàniques, expressives, dels “braços” que configuren la part inferior de la peça. - I el pes visual i la densitat matèrica de la part racional i, la delimitació del buit i la levitat que generen les formes còncaves.
  21. 21. “ Lo lleno, lógicamente, tiene que ser pesado. Si está vacio, es un camelo, una mentira. Entonces si está lleno, es capaz de enfrentar-se con el vacio. En el proceso de mi trabajo se da siempre un diálogo entre los dos, entre lo lleno y lo vacío. Están los dos actuando en todas las obras. He llegado a pensar en algunas ocasiones que el diálogo entre lo lleno y lo vacío es un diálogo entre dos cosas, la materia y el vacio, muy similares y que lo único que las diferencia es la velocidad. Quizá la diferencia no es sólo de peso, sino también de velocidad. La materia sería un espacio muy lento o el espacio una matèria muy ràpida.” Eduardo Chillida
  22. 22. Malgrat tenir una composició harmònica i equilibrada, l’Elogi de l’Aigua, és una escultura dinàmica ja que l’asimetria de les seves extremitats permeten visualitzar, al recórrer el perímetre de la peça, un interessant ventall de composicions formals abstractes. Octavio Paz dirà de Chillida “ La forma és el teatre de les mutacions de l’espai, que de tant en tant, esdevenen veu, remor, música, i silenci” La forma és l’element que utilitza Chillida per acotar i definir l’espai.
  23. 23. Espai L’Elogio del Agua, com totes les escultures de Chillida, està en funció de l’espai; ell mateix s’anomena “ arquitecte del buit ”. El seu material brut és el buit, i la seva matèria treballada és l’espai. En L’Elogio del Agua, el buit és la matriu d’aquest espai; l’obra reflecteix a partir de les seves formes escultòriques i de la seva instal•lació, la principal preocupació de l’artista: la construcció d’un espai. Fins i tot, amb el braços còncaus de l’obra vol “atrapar” l’espai. En aquesta peça, l’acció de l’escultor consisteix en acotar el buit mitjançant l’aplicació de la massa i la projecció de la forma. L’espai es apressat per la incessant modificació del traç orgànic del formigó.
  24. 24. L’Elogio del agua està concebuda com un espai, on la matèria seria l’espai positiu i ple, i el buit l’espai negatiu ; el positiu com extern i el negatiu com intern. En efecte, aquesta obra es caracteritza per un equilibri entre massa i espai . A més a més, aquesta obra constituïda tant pel formigó com per l’espai interior que generen els braços de la peça, participa també de l’espai obert, del circumdant , en el que es crea un ambient capaç d’acollir a l’home.
  25. 25. Moviment Es pot apreciar com si la matèria generés un moviment de tres fases: - un moviment, real, vertical, de descens per la força de la gravetat del pes de la matèria; és un moviment unitari, de la peça en conjunt. - dos moviments, intuïtius i consecutius; el primer, d’expansió horitzontal del braços de formigó, l’altre, de reclusió d’aquests cap a l’espai interior, on cada un dels braços generarà diferents direccions del seu propi moviment orgànic, la projecció de les quals arribaran a entrecreuar-se.
  26. 26. Llum i color En l’Elogio del Agua, la llum juga una important funció atès que els contrastos de llum i ombra que s’originen entre les formes i en les textures, contribueixen a enriquir les relacions volumètriques espacials. En aquesta escultura, atès la seva textura semirugosa, la llum no rellisca, no produeix efectes de brillantor. Sí, en canvi, matisa la monocromia de l’obra, donant lloc a una gran varietat de grisos.
  27. 27. Interpretació Suspesa en l’aire, els quatre braços gegantins que surten de l’estructura superior recorden els dits d’una mà que vol tancar-se per atrapar el buit o l’aire que l’envolta. La relació entorn i escultura recorda la seva obra més coneguda El peine de los vientos, ja que aquest és un dels objectius bàsics de tot el seu treball. D’altra banda el reflex en l’aigua duplica l’existència de l’escultura, és com un intent de retrobar-se amb aquest reflex, com si amb els “braços” pogués finalment unir-se amb la seva altra meitat, cosa que el propi Chillida va relacionar amb el mite grec de Narcís. Quan als volts dels Jocs Olímpics de Barcelona l’Ajuntament encarrega a Chillida una escultura per a la ciutat, Oriol Bohigas acompanyà a Chillida a recórrer els llocs en procés d’urbanització; va ser a les hores que Chillida descobreix la Creueta del Coll i pensà que aquell era el lloc ideal per crear un vell i ambiciós projecte sobre el mite de Narcis. 
  28. 28. Segons la mitologia clàssica, Narcís, fill del riu Cefis i de la nimfa Liriope, un dia passejant per la muntanya va adonar-se’n que la seva imatge es reflectia en una font d’aigües nítides i enamorant-se d’ella ja no va voler allunyar-se més del mirall que li oferien les aigües. Quant més es contemplava, més gran era la seva passió: Narcís aleshores sospirava, estenia els braços vers l’objecte estimat, esforçant-se per prendre’l i abraçar-lo. Immòbil dia i nit al costat de la font, es va consumí d’inanició i malenconia. El cos del jove va desaparèixer i en el seu lloc, a prop de la font, va néixer una nova flor anomenada narcís. I és així com ens presenta Chillida la seva peça, com un “bell Narcis” immòbil, petrificat, intentant amb les seves articulacions capturar la imatge reflectida en l’aigua de l’estany.
  29. 29. Funció Com hem vist, l’escultura es creà després d’una invitació de l’Ajuntament de Barcelona, quan es preparaven les Olimpíades del 1992, perquè Chillida fes una obra per a la ciutat. Chillida va trobar el lloc més adient per a la seva escultura al Parc de la Creueta del Coll, a Gràcia. Aquest s’havia fet en una antiga pedrera, que s’urbanitzà per aplegar activitats d’oci dels ciutadans. Per tant la funció bàsica és decorar l’espai urbà, concretament dins d’un parc que representa un tros de natura dins la ciutat.

×