El Jurament dels Horacis
El Jurament dels Horacis

            Documentació general
            Catalogació:

            Autor: Jaques-Louis David...
Localització:

Museu del Louvre
(París)
Context històric:

El neoclassicisme francès s’originà en temps de Lluís XV i Lluís XVI, però fou
durant la Revolució Fran...
La pintura neoclàssica

Fonamentada en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’artista
ha de subordinar le...
Anàlisi formal: elements plàstics
Línia i color


Dibuix precís: línies rectes

Personatges masculins i
corbes en femenins...
Espai molt fred, sense
Llum                           atmosfera


   Focus lumínic
plenament raonat
situat a l’extrem
supe...
Composició racional (simètrica i equilibrada)
Escenari sobri i poc profund
(una portalada amb tres arcs de          Es par...
Línies
estructurals:
Formes
geomètriques
simples:


Rectangle el grup
dels germans i el
pare.

Les cames triangles

Les du...
Abatiment i languidesa
dels cossos femenins.

Postures elegants
clàssiques

Tractament clàssic:
tècnica draps mullats,
ja ...
Perspectiva lineal
     L’enrajolat del terra i les parets proporcionen una perspectiva lineal que té com
     a punt de f...
Plans: disposició figures evoca relleus antics. Actitud forçada, idealisme.
Teatralitat i artificiositat. Els arcs del fon...
Curiositat     David hi va afegir una dona vídua amb un infant,
                segurament un recurs per afegir dramatisme...
Estil
David va viatjar a Roma on va estudiar a l'Acadèmia de França en aquella
ciutat. Va descobrir les ruïnes clàssiques,...
Interpretació
  Tracta d'un assumpte dramàtic i moral situat en el segle VII aC. Roma i Alba Longa es
  disputaven el domi...
David buscava inculcar als seus
conciutadans l’esperit del deure en
vers la pàtria, a imatge dels Horacis.

Tria el moment...
David és el màxim representant del neoclassicisme. La temàtica grega també fou
Font d’inspiració, com a La mort de Sòcrate...
Va posar els seus pinzells al servei dels ideals revolucionaris i participà activament en
els esdeveniments revolucionaris...
Els diputats en diversos actituds, estudi pel Jurament...
Maria Antonieta camí de la
guillotina, 1793. Última imatge
que ens ha quedat d’aquesta
reina.
Mort de Marat
  1793, etapa de la Convenció

    Quan va caure el seu amic
      Robespierre, David fou
   empresonat, per...
Retrat de Napoleó, 1797                        Madame Verninac, 1798
David es convertí en un gran seguidor de Napoleó, amb...
Un altre quadre d’història antiga que van provocar gran entusiasme




            La intervenció de les Sabines, 1799
Napoleó al pas de S.
Bernat, 1801
Fou el pintor de cambra de Napoleó




                                     Coronació de Napoleó 1805-1807
Napoleó al seu estudi, 1812
Leònides a les Termòpiles, 1814
Amb la caiguda de Napoleó, David
                         s’exilià a Brussel·les, on seguí pintant
                       ...
Models i influències

La cultura i l’art clàssics van ser el
punt de partida de la pintura de
David, temàtica i formalment...
David. Jurament Horacis
David. Jurament Horacis
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

David. Jurament Horacis

18.288 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
9 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
18.288
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
12.334
Acciones
Compartido
0
Descargas
418
Comentarios
0
Recomendaciones
9
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

David. Jurament Horacis

  1. 1. El Jurament dels Horacis
  2. 2. El Jurament dels Horacis Documentació general Catalogació: Autor: Jaques-Louis David (1748 1825) Cronologia: 1784-1785 Localització: Museu del Louvre (París) Estil: neoclàssic Anàlisi material: Dimensions: 3,30 x 4,25 m Suport: tela Tècnica: oli
  3. 3. Localització: Museu del Louvre (París)
  4. 4. Context històric: El neoclassicisme francès s’originà en temps de Lluís XV i Lluís XVI, però fou durant la Revolució Francesa i l’Imperi de Napoleó que arribà a la màxima expressió. El model clàssic era el que volien seguir els revolucionaris, grans admiradors de la virtut i la severitat dels romans. Fou també un art que rebutjava els estils precedents, barroc i rococó, dels quals volia distanciar-se la nova burgesia, i de la classe social a la que representaven. Amors entre Paris i Helena, 1788
  5. 5. La pintura neoclàssica Fonamentada en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’artista ha de subordinar les seves obres a l’educació de la societat (Diderot) L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l’espectador a la virtut, l’heroisme i que li despertin la moral cívica. El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l’antiguitat clàssica: els grans temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals de la Roma republicana són font d’inspiració dels pintors neoclàssics (David). Dona prioritat a la línia, al contorn nítid, que dona claredat a la representació. El color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volums. Aplicació de la perspectiva lineal. - El pintor Anton Rafael Mengs va teoritzar el 1762 en la seva obra “Reflexions sobre la bellesa i el gust en la pintura”. Per Mengs l’art supera la naturalesa, ja que pot representar en una sola obra la idea de bellesa, que s’aconsegueix amb la claredat compositiva i cromàtica.
  6. 6. Anàlisi formal: elements plàstics Línia i color Dibuix precís: línies rectes Personatges masculins i corbes en femenins Contorns nítids modelat escultòric Cromatisme supeditat al dibuix Gran naturalisme Equilibri de color: vermell, gris, ocre Destaca el roig de la túnica. Disposició Colors brillants i clars. simètrica dels colors, plens de (Les dues tonalitats blanquinoses simbolisme (passió i sang el roig) situades a l’extrem del llenç)
  7. 7. Espai molt fred, sense Llum atmosfera Focus lumínic plenament raonat situat a l’extrem superior esquerra fora del quadre Lllum freda i estudiada Ombres allargassades projectades en el paviment
  8. 8. Composició racional (simètrica i equilibrada) Escenari sobri i poc profund (una portalada amb tres arcs de Es parteix dels tres arcs del fons i cada arc mig punt sobre dues massisses conforma un grup compositiu. Cap grup es toca. columnes d’ordre toscà) Vestits com antics romans Centre compositu Constant el nº 3: tres germans Horacis, pare amb les espases, les dones i els nens
  9. 9. Línies estructurals: Formes geomètriques simples: Rectangle el grup dels germans i el pare. Les cames triangles Les dues joves de la dreta també, etc. Volums: Modelat escultòric de les formes: cossos masculins musculosos, enèrgics i vitals.
  10. 10. Abatiment i languidesa dels cossos femenins. Postures elegants clàssiques Tractament clàssic: tècnica draps mullats, ja que túniques i robes destaquen les formes dels cossos.
  11. 11. Perspectiva lineal L’enrajolat del terra i les parets proporcionen una perspectiva lineal que té com a punt de fuga el jurament (les mans alçades dels tres germans i les tres espases alçades del pare). Estança sense decoració. Columnes toscanes. Arcs de mig punt. Elements arquitectònics romans.
  12. 12. Plans: disposició figures evoca relleus antics. Actitud forçada, idealisme. Teatralitat i artificiositat. Els arcs del fons semblen el decorat d’un teatre. Ritme: Equilibrat. Reflexa un moment concret (del jurament). Repòs momentani però ple de força i resolució per part dels germans i el pare. Constant el número 3
  13. 13. Curiositat David hi va afegir una dona vídua amb un infant, segurament un recurs per afegir dramatisme a l’escena, ja que no apareixen en els relats clàssics.
  14. 14. Estil David va viatjar a Roma on va estudiar a l'Acadèmia de França en aquella ciutat. Va descobrir les ruïnes clàssiques, va conèixer Pompeia i va fer molts dibuixos de tots els llocs. Llavors decidí aplicar a la pintura el que s’anomenà els principis eterns dels classicisme. Primer pintà temes i personatges clàssics (històrics i mitològics), però amb la Revolució Francesa i l’imperi de Napoleó, considerà que els fets històrics del seu present estaven a l’alçada dels del món grec i romà, i per tant començà a plasmar el seu temps. Rebé influències de Rafael i Poussin, i de Caravaggio el clarobscur. També l'influïren Boucher, Greuze i Vien, aquest últim el seu mestre, com a pintors contemporanis. David representà la culminació del neoclassicisme pictòric, i exercí ascendent sobre els seus deixebles Ingres i Gros, considerats neoclàssics però amb punts en comú amb el naixent del romanticisme. La predilecció de David pels temes heroics i patriòtics preparà el camí pel nou estil, el romanticisme. http://es.wikipedia.org/wiki/Jacques-Louis_David
  15. 15. Interpretació Tracta d'un assumpte dramàtic i moral situat en el segle VII aC. Roma i Alba Longa es disputaven el domini de l’Itàlia central. Per dirimir quina de les dues ciutats seria la vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol. Per par de Roma els Horacis i per part d’Alba Longa els Curiacis. Titus Livius (Tit Livi) “AB URBE CONDITA” (llibre I capítol 26) Pierre Corneille HORACE, 1640 TRAGEDIA en 5 actes dedicada al Cardenal Duc de Richelieu Camil·la, promesa d'un dels tres Curiacis, desconsolada, plora simultàniament la pèrdua del David presta el jurament, dels tres seu enamorat i dels seus germans que marxen al germans Horacis davant el seu pare, combat. Va sobreviure un dels Horacis que matà a de matar els Curiacis per tal d'obtenir Camila dient-li: així la supremacia romana sobre els «Vés-te’n amb el teu amor frustrat, amb el teu promès, sense albans. recordar els teus germans morts i el que encara viu, sense
  16. 16. David buscava inculcar als seus conciutadans l’esperit del deure en vers la pàtria, a imatge dels Horacis. Tria el moment del jurament per ser l’instant en que l’orgull i el fervor patriòtics són més intensos. David tenia predilecció per temes heroics i patriòtics, cosa que preparà el camí a l’estil que vindria a continuació: el romanticisme. Lluís XVI encarregà el quadre que fou exposat al Saló de 1785. La funció fou clarament propagandística: El deure envers la pàtria està per sobre dels sentiments personals.
  17. 17. David és el màxim representant del neoclassicisme. La temàtica grega també fou Font d’inspiració, com a La mort de Sòcrates, 1787
  18. 18. Va posar els seus pinzells al servei dels ideals revolucionaris i participà activament en els esdeveniments revolucionaris. Jurament del Joc de Pilota, 1791, quan es constituí l’Assemblea Nacional i es posà en marxa la Revolució.
  19. 19. Els diputats en diversos actituds, estudi pel Jurament...
  20. 20. Maria Antonieta camí de la guillotina, 1793. Última imatge que ens ha quedat d’aquesta reina.
  21. 21. Mort de Marat 1793, etapa de la Convenció Quan va caure el seu amic Robespierre, David fou empresonat, però finalment alliberat per la intervenció de la seva dona, que era reialista.
  22. 22. Retrat de Napoleó, 1797 Madame Verninac, 1798 David es convertí en un gran seguidor de Napoleó, amb qui va recuperar la seva posició artística i social.
  23. 23. Un altre quadre d’història antiga que van provocar gran entusiasme La intervenció de les Sabines, 1799
  24. 24. Napoleó al pas de S. Bernat, 1801
  25. 25. Fou el pintor de cambra de Napoleó Coronació de Napoleó 1805-1807
  26. 26. Napoleó al seu estudi, 1812
  27. 27. Leònides a les Termòpiles, 1814
  28. 28. Amb la caiguda de Napoleó, David s’exilià a Brussel·les, on seguí pintant retrats i quadres mitològics. Mart desarmat per Venus i les Retrat de Sieyès, 1817 Tres Gràcies, 1824
  29. 29. Models i influències La cultura i l’art clàssics van ser el punt de partida de la pintura de David, temàtica i formalment. Rebé influències de Rafael i Poussin en la perfecció del dibuix i l’equilibri compositiu, i de Caravaggio en el clarobscur. David representà la culminació del neoclassicisme pictòric, i exercí ascendent sobre els seus deixebles Ingres i Gros, considerats neoclàssics però amb punts en comú amb el naixent del romanticisme. Fou molt copiada la diferent actitud emocional dels seus personatges: heroica en els masculins i sensible en els femenins.

×