Se está descargando su SlideShare. ×
0
El Partenó d’Atenes




    El món clàssic
       Art grec
Repassem les característiques de l’arquitectura grega:

 • Arquitravada: estructura dels edificis basada només en
   línie...
Recordem les parts del temple:
                                   Frontó
 Entaulament                       Element triang...
Ordre dòric   (parts)

               timpà


                        frontó

                                   cornisa

...
EL PARTENÓ
Arquitectes:                       Estil: grec clàssic
Ictinos i Cal.lícrates             Materials: marbre i f...
Biografia dels autors

  Ictinos i Cal.lícrates foren els principals arquitectes del Partenó, i el
  director de tota l’ob...
L’Acròpolis d’Atenes
L’Acròpolis d’Atenes. Reconstrucció
El Partenó: Elements de suport

                                 Columnes dòriques i murs




Base de 3 graons, estereòbat...
Elements suportats




                                    Coberta inclinada de dues
                                    a...
Espai exterior del Partenó

                                           Concebut per ser vist des de fóra




Temple octàst...
El fust de les
                 columnes format per
                 tambors superposats i
                 amb estries d’...
Cornisa



Fris
            Tríglif   Mètopa


Arquitrau

                          Àbac
                                 ...
Espai exterior: l’entaulament i les columnes dòriques
Frontó triangular


                                         Timpà




Façanes estretes: oriental i occidental. Coberta de...
Conjunt proporcionat

                                       Equilibri massís              Búsca la perfecció a través
   ...
Espai interior del Partenó           Planta rectangular

                                       Pòrtic oriental o pronaos
...
Correccions òptiques: Per evitar la
     sensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador.                   Les seves d...
Més informació:
                                                  Partes del templo



                                   ...
El Partenó forma part
del conjunt urbanístic
religiós de l’Acròpoli
d’Atenes. La façana
principal està orientada
a l’est, ...
INTERPRETACIÓ (Funció, contingut i significat)




                                                                       ...
INTERPRETACIÓ
   El Partenó era profusament decorat amb escultures de Fídies
   o dels seus deixebles
Façana principal (es...
Els marbres del Parteó
Estàtues dels frontons




   Naixement d’Atena (frontó oriental)




Disputa d’Atena i Posidó pel ...
Tenia una blancor enlluernadora, que realçava la policromia de les parts
altes (capitells, tríglifs, mètopes, frontons i f...
El fris, de 160 metres de llargada, estava situat sobre la línia interior
de columnes; per tant no era tan visible com les...
Les Panatenees, de Fídies i els seus deixebles, és l’obra culminant del
període clàssic. Gran habilitat per individualitza...
Elements que apareixen a la processó: Homes a
cavall i a peu; figures amb vestits militars (aurigues),
aiguaders o figures...
Fris occidental
Fris septentrional


Aiguaders, conductors de bous...
Fris meridional
Fris oriental

Posidó, Apol.lo i
Artemis
Les mètopes: Eren escultures individuals en relleu. N’hi havia 92, 32 a cada
costat i 14 als extrems. Les mètopes es separ...
Reconstrucció del fris i les mètopes
Reconstrucció d’una vista d’entrada a l’Acròpoli en la seva
època d’esplendor
Funció

Més que un temple de culte se’l ha considerat com una ofrena
monumental als déus com agraïment pels seus favors. T...
Història de l’edifici

El Partenó substituí un temple anterior construït abans de les
guerres mèdiques i destruït pels per...
Context històric

Els anys de govern de Pericles a Atenes (461-429) van tenir un
esplendor mai vist. Fou una etapa de gran...
L’arquitecte principal fou Iktinos, que va
escriure un llibre avui perdut, sobre les
teories desenvolupades en la construc...
Models i influències

És una síntesi entre la tradició dòrica
(robusta, austera i monumental) i la
novetat jònica (més esv...
Temple de la Concòrdia
Temple de d’Hera a Paestum, Nàpols
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
Próxima SlideShare
Cargando en...5
×

El Partenó d’Atenes

31,258

Published on

Published in: Educación, Espiritual, Negocios
0 comentarios
7 Me gusta
Estadísticas
Notas
  • Sea el primero en comentar

Sin descargas
reproducciones
reproducciones totales
31,258
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
55
Acciones
Compartido
0
Descargas
546
Comentarios
0
Me gusta
7
Insertados 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "El Partenó d’Atenes"

  1. 1. El Partenó d’Atenes El món clàssic Art grec
  2. 2. Repassem les característiques de l’arquitectura grega: • Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. • Cerca l’harmonia visual. • Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. • Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i els classifica en ordres. • Materials més usats són pedra i marbre. • Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis Recordem que l’ordre arquitectònic sorgeix de la necessitat de fixar una relació entre cada una de les parts de l’edifici. En l’època clàssica grega l’ordre fixava la relació entre l’element que sustenta, la columna, i el sustentat, la llinda o arquitrau.
  3. 3. Recordem les parts del temple: Frontó Entaulament Element triangular a la part alta Part superior d'una construcció del temple que consta de tres elements: cornisa, fris i arquitrau. Columna Element arquitectònic de suport, generalment de secció circular. Consta de tres elements: base (menys el dòric), fust i capitell Base Element esglaonat que eleva el temple del terra Documental
  4. 4. Ordre dòric (parts) timpà frontó cornisa Fris(tríglif entaulament i mètopes) arquitrau capitell fust columna estries d’aresta viva estiloba estereobat t
  5. 5. EL PARTENÓ Arquitectes: Estil: grec clàssic Ictinos i Cal.lícrates Materials: marbre i fusta Cronologia: 447-432 a C Sistema constructiu: arquitravat Dimensions: 69,5 m x 31 m; Localització: Acròpolis d’Atenes columnes, 19,5 m (alt) x 1,8 diàmetre base 10,5 m alt 1,8 m 69,5 m diàmetre 31 m base
  6. 6. Biografia dels autors Ictinos i Cal.lícrates foren els principals arquitectes del Partenó, i el director de tota l’obra va ser Fídies. Dels arquitectes no en tenim gaire informació. Varen treballar durant l’esplendor d’Atenes, a l’època de Pèricles, al segle V a C. Ictinos fou l’arquitecte del temple dòric d’Apol.lo a Bassae (430 a C). Cal.lícrates construí el petit temple jònic d’Atena Niké (448-421 a C). http://es.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%ADcrates http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/4354.htm http://labrandero.tripod.com/artegriego/id1.html
  7. 7. L’Acròpolis d’Atenes
  8. 8. L’Acròpolis d’Atenes. Reconstrucció
  9. 9. El Partenó: Elements de suport Columnes dòriques i murs Base de 3 graons, estereòbat o crepidoma, que culmina amb un últim graó o plataforma, l’estilòbat. A sobre 8 columnes dòriques a les façanes principals, i 17 a les laterals.
  10. 10. Elements suportats Coberta inclinada de dues aigües i 2 façanes (parts més estretes) amb frontons triangulars Entaulament compost d’arquitrau, fris i cornisa que recorre tot el perímetre (horitzontal)
  11. 11. Espai exterior del Partenó Concebut per ser vist des de fóra Temple octàstil (8 columnes façana principal) amb dos pòrtics hexàstils (segona filera de 6 columnes a cada façana). Perípter (tot envoltat de columnes) amb 17 columnes als laterals.
  12. 12. El fust de les columnes format per tambors superposats i amb estries d’aresta viva Àbac (quadrangular) Equí (forma con) Collarí (motllura anular)
  13. 13. Cornisa Fris Tríglif Mètopa Arquitrau Àbac Equí Collarí Acroteri
  14. 14. Espai exterior: l’entaulament i les columnes dòriques
  15. 15. Frontó triangular Timpà Façanes estretes: oriental i occidental. Coberta de dos aiguavessos. La blancor del marbre Pentèlic contrastava amb la policromia original, avui perduda, de vermells, daurats i blaus de capitells, entaulament i frontó.
  16. 16. Conjunt proporcionat Equilibri massís Búsca la perfecció a través Dimensions mitjanes i buit (creació de les matemàtiques: un mòdul (home mida de totes les coses) d’un ritme harmònic) Ús de carreus regulars (isòdomos) Arquitectura Pintat en en unió viva (sense argamassa arquitravada colors vius y units amb grapes). Marbre pentèlic Cantons: columnes Columnes formades més gruixudes, por tambors units triglifs als extrems, por un vástago Entaulament i Refinaments metàlic central Grades corbes òptics Columnes y entaulament Éntasi central dòric Intercolumnis Diferent tamany Plataforma o krepis (últim esglaó estilòbat) pels Ictinos, Calícrates y Fidias quatre costats, i dos Partenón Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata estereòbats
  17. 17. Espai interior del Partenó Planta rectangular Pòrtic oriental o pronaos (hexàstil) Sala gran (nao o cel.la) Estàtua d’Atena Cela-la Opistòdom (tresor) 4 columnes jòniques Columnata interior Pòrtic occidental de 2 pisos en forma de “U”
  18. 18. Correccions òptiques: Per evitar la sensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador. Les seves dimensions estan motivades pel desig de construir un gran temple a L'alçària de la divinitat protectora i de l'arquitrau, del plasmar la grandesa de la fris i de la cornisa polis i el poder de l'estat. és un terç de l'alçària de la L'amplada de les columna mètopes disminueix progressivament i de Les distàncies que manera quasi separen les columnes no imperceptible a partir són iguals; també estan del centre. Les lleugerament inclinades mètopes dels laterals cap al centre i cap a l'interior. són més amples. L'estilobat no és uniforme, sinó que els angles se situen 11 cm. més baix que el mig. El mateix s'esdevé amb El fust té l’èntasi. l'arquitrau. Aquesta curvatura servia per augmentar l'estabilitat de l'edifici. En el Partenó tot és equilibri, harmonia de les proporcions, ordre, i construcció racional.
  19. 19. Més informació: Partes del templo Naos o cella Pronaos Opistodomo (pórtico delantero abierto) Sala posterior Tres naves separadas Era la sala de aislada de la cella. Cuatro la diosa (Palas Athenea). Columnas por dos filas de Se guardaba el columnas jónicas a Los cultos se realizaban Ubicado en la acrópolis, tesoro de la ciudad jónicas fuera, al aire libre recinto sagrado, estásu fachada dos nivelesen forma de U principal se orienta de espaldas a los propíleos (entrada de la acrópolis), hacia el Este Decoración: Tímpanos: (nacimiento del sol). Nacimiento Atenea y elección patrono del Ática. Metopas: gigantomaquia, centauromaquia, Amazonamaquia y Guerra de Troya. Friso del muro exterior: Características del templo: Procesión de las Panateneas Rectangular (los circulares se llaman tholos), orden dórico exterior, anfipróstilo (columnas en fachada principal Perfecta integración y trasera), períptero (columnas en la naturaleza alrededor: 17 laterales) y octástilo (8 columnas en parte frontal) Historia del Arte Ictinos, Calícrates y Fidias © 2006 Guillermo Méndez Zapata Partenón
  20. 20. El Partenó forma part del conjunt urbanístic religiós de l’Acròpoli d’Atenes. La façana principal està orientada a l’est, per on surt el sol, com era habitual al temples de l’Antiguitat. La façana occidental dóna a l’entrada principal de l’Acròpoli. El Partenó és la construcció principal del conjunt, per la seva majestuiositat, situació, grandària... Entorn i integració urbanística del Partenó
  21. 21. INTERPRETACIÓ (Funció, contingut i significat)                                                                ELS MARBRES DEL PARTENÓ Quan es va fer el Partenó, entre el 447 i el 432 a.C., es van crear tres grups d’escultures per guarnir-lo: les mètopes, el fris i els frontons. D’aquests, les mètopes i el fris formaven part de l’estructura del Partenó mateix. No van ser tallats i després col·locats en el lloc que els corresponia, sinó que es van fer en les mateixes parets del Partenó, un cop que havia estat construït.
  22. 22. INTERPRETACIÓ El Partenó era profusament decorat amb escultures de Fídies o dels seus deixebles Façana principal (est) Frontó occidental “Naixement d’Atena” “Disputa Atena i Posidó” Va ser el gran temple ofert pels atenesos a Atena després de derrotar els perses. Es construí durant l’època de Pèricles, i inicià la reconstrució de l’Acròpili, destruïda durant les guerres mèdiques.
  23. 23. Els marbres del Parteó Estàtues dels frontons Naixement d’Atena (frontó oriental) Disputa d’Atena i Posidó pel domini de l’Àtica (frontó occidental)
  24. 24. Tenia una blancor enlluernadora, que realçava la policromia de les parts altes (capitells, tríglifs, mètopes, frontons i frisos) Són també importants en la interpretació els efectes òptics, ja que cercaven crear un ambient sagrat amb les proporcions perfectes, també sagrades.
  25. 25. El fris, de 160 metres de llargada, estava situat sobre la línia interior de columnes; per tant no era tan visible com les mètopes. És una escultura allargada contínua en baix-relleu, que representa la processó de les Panatenees cap al Partenó. Les Panatenees era una gran festa en honor d’Atena, i es celebrava amb gran solemnitat cada quatre anys. El fris suposa un canvi en quant a la representació dels frontons. Totes les figures estaven policromades en colors vius. La part superior posseeix un relleu més profund, per afavorir la perspectiva.
  26. 26. Les Panatenees, de Fídies i els seus deixebles, és l’obra culminant del període clàssic. Gran habilitat per individualitzar cada figura.
  27. 27. Elements que apareixen a la processó: Homes a cavall i a peu; figures amb vestits militars (aurigues), aiguaders o figures que porten àmfores, i persones que porten animals per al sacrifici (bous, bocs... ). Hi ha absència de fons a les escenes. Tampoc no n’hi ha escala. L’escena més important és l’Assemblea dels déus, o escena enmarcada per les divinitats que apareixen assegudes. S’intercala l’escena del ‘peple’. Es representen dotze escenes, de les quals es conserven tres. Són les úniques figures divines, però amb el mateix tractament de la resta de figures humanes.
  28. 28. Fris occidental
  29. 29. Fris septentrional Aiguaders, conductors de bous...
  30. 30. Fris meridional
  31. 31. Fris oriental Posidó, Apol.lo i Artemis
  32. 32. Les mètopes: Eren escultures individuals en relleu. N’hi havia 92, 32 a cada costat i 14 als extrems. Les mètopes es separaven per un ornament arquitectònic anomenat tríglif. S’hi representaven batalles mítiques. Avui se’n conserven 19. Escenes de la Centauromàquia (alt relleu)
  33. 33. Reconstrucció del fris i les mètopes
  34. 34. Reconstrucció d’una vista d’entrada a l’Acròpoli en la seva època d’esplendor
  35. 35. Funció Més que un temple de culte se’l ha considerat com una ofrena monumental als déus com agraïment pels seus favors. També demostrava la grandesa d’Atenes en el moment en que es construí, amb la seva acumulació de riqueses.
  36. 36. Història de l’edifici El Partenó substituí un temple anterior construït abans de les guerres mèdiques i destruït pels perses. La seva construcció fou iniciada per Pericles entre els anys 447 i 432 aC. Els arquitectes foren Ictinos i Cal.lícrates, i varen estar sota les ordres del famós escultor Fídies, autor de la decoració escultòrica i de l'estàtua d’Atena en or i marfil. L’edifici conservà el seu caràcter religiós en els segles següents, fou església bizantina i mesquita musulmana (amb minaret). L’interior s’anà modificant, però l’exterior es mantingué intacte fins el 1687 quan els turcs l’utilitzaren com a dipòsit de pólvora en la seva guerra contra els venecians, i una bomba d’aquests destruí gran part del Partenó (part central) A principis del XIX, l’ambaixador britànic a Constantinoble, lord Elgin, va treure la major part de la decoració escultòrica i la va dur a Anglaterra, venent-les al Museu Britànic
  37. 37. Context històric Els anys de govern de Pericles a Atenes (461-429) van tenir un esplendor mai vist. Fou una etapa de grans realitzacions intel·lectuals preocupada sobre tot per les creacions de l’esperit, en les quals l’antropocentrisme triomfà del tot. Els monuments que es varen anar construint a l’Acròpolis des de l’època arcaica havien estat relacionats amb els governants de la ciutat, ja que creien que era un lloc sagrat i especialment elegit per la deessa Atena. Pericles encarregà la direcció tots els seus projectes artístics a Fídies, preferint-lo a Miró i Policlet, que tenien molt èxit en aquell moment. Sembla que Ictinos fou el principal responsable del projecte del Partenó, i treballà associat amb Cal.lícrates. La construcció començà el 447 aC i s’acabà en 9 anys, sent el primer monument construït a l’Acròpolis, excepte l’ornamentació escultòrica, que es col·locà el 432 aC. Ictinos utilitzà els fonaments del primitiu temple d’Atena, ampliant-los. No s’anomenà Partenó fins molt més tard (parthenos vol dir verge, i es refereix a Atena, deessa protectora de la ciutat)
  38. 38. L’arquitecte principal fou Iktinos, que va escriure un llibre avui perdut, sobre les teories desenvolupades en la construcció del Partenó. Hi desenvolupà la seva idea del que és un temple dòric i com s’ha de modelar l’espai. Al Partenó va introduir-hi novetats dins de l’ordre dòric, que es consideraren revolucionàries, com hem vist anteriorment. Després es construïren els Propíleos, el temple de Nike Àptera, i l’Erectèon, les obres el qual acabaren el 406. Fou quasi mig segle d’activitat constructiva. L’estil segueix el de l’ordre dòric, però amb modificacions. La cel·la dividida en dues parts desiguals i la introducció de trets jònics (el fris interior dels murs de la cel·la i 4 columnes jòniques de l’opistòdom). Les esmentades correccions òptiques per compensar els efectes visuals. La policromia també comentada.
  39. 39. Models i influències És una síntesi entre la tradició dòrica (robusta, austera i monumental) i la novetat jònica (més esvelta, decorada i reduïda) que agafà l’home com a mesura en la recerca de l’harmonia constructiva. Referents són els grans temples de la Magna Grècia (Sud d’Itàlia i Sicília). El Partenó es considera la culminació de la perfecció arquitetònica grega i exemple de refinament i esveltesa, i un model de síntesi absoluta entre arquitectura i escultura, com hem vist a l'analitzar els seus marbres. La distribució interior de la cel.la és també una important evolució en el desenvolupament d’aquest espai sagrat. Tota l'arquitectura clàssica posterior Temple de la Concòrdia a tindrà el Partenó com a referència Agrigento, Sicília (S. V aC) obligada.
  40. 40. Temple de la Concòrdia
  41. 41. Temple de d’Hera a Paestum, Nàpols
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×