L’expressionisme El crit Edvard Munch
L’expressionisme A Alemanya el gran desenvolupament industrial de finals del segle XIX va produir una gran deshumanització...
Característiques de l’expressionisme: 1.  Temes : intenten representar els problemes socials i col·lectius de la societat ...
Ernst Ludwing Kirchner 2.  Formes : no pinten les coses que els envolten, sinó les que ells senten en el seu interior, per...
Die Brücke Ernst Ludwig Kirchner Entre els anys 1893 i 1895, Munch s’instal·la a Berlín, on influencià enormement els pint...
L’expressionisme va tenir a Alemanya dos nuclis força diferents entre si Die Brücke (El pont) Dresde i Berlín, 1905 Combat...
Emil Nolde   Maskenstilleben (Masks Still Life) , watercolor on paper, 1911  Emil Nolde : Santa Cena, 1909
El crit   <ul><li>Documentació general </li></ul><ul><ul><li>Catalogació: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Autor:  Edvard Mu...
Edward Munch  (1863-1944)  pertanyia a una família de classe mitjana de Noruega.  Però ja a la seva infància, patí molt, j...
“ L’obligació de l’artista és la donar, a través dels seus quadres, tot allò més estimat que hi ha dins seu; la seva ànima...
“  Vaig començar com a impressionista, però quan van arribar les violentes tempestes i les vicissituds de l’època bohèmia,...
La línia recta i diagonal de la barana de la passarel·la posa en evidència la solitud de la figura i el buit de l’espai qu...
Color i pinzellada La pinzellada  és ample i pel que fa al color, Munch emprà tons agressius, irreals, que reforcen la ide...
Composició Un ésser humà al primer pla, amb les mans a la cara i la boca oberta, cridant molt fort Dos personatges passege...
Composició Compositivament l’eix central de la pintura és la figura perquè totes les línies semblen convergir cap al cap q...
“ Caminàvem amb dos amics pel passeig, el sol es ponia, de sobte el cel es tornà roig,  jo em vaig parar, cansat em vaig r...
Munch volia reflectir als seus quadres els racons més profunds de l’ànima humana. La realitat es transforma per exteriorit...
Dues versions diferents de  El crit
Desesper i El crit, 1893
 
Aquesta obra està inspirada en la mort, per tuberculosi, de la seva germana La nena malalta  1885-1886
La mort a l’habitació de la malalta 1893   Edward Munch és el líder de la revolta contra un art buit, academicista, sense ...
Evening on Karl Johan   1892; Oil on canvas, 84.5 x 121 cm; Rasmus Meyer Collection, Bergen
La pubertat  1894   Per Munch, l’objectiu de l’art és transmetre essencialment els sentiments d’angoixa, de pessimisme, de...
Ansietat  1894   El fet de poder fer arribar la seva obra a tothom, el va portar a l’experimentació artística amb el grava...
L'endemà 1895
Madonna 1893 -1894
<ul><li>&quot;  He començat un nou quadre, La dansa de la vida.  Una nit lluminosa d’estiu, al bell mig d’un prat, un cape...
1904, Retrat de Friedrich Nietzche En el camp conceptual influïren en la seva producció l’atreviment dels plantejaments te...
1919,  L’assassí  1940-42,  Entre el llit i el rellotge 1920,  Nit estelada
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

E.Munch. El Crit

15.714 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
10 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
15.714
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.634
Acciones
Compartido
0
Descargas
459
Comentarios
0
Recomendaciones
10
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

E.Munch. El Crit

  1. 1. L’expressionisme El crit Edvard Munch
  2. 2. L’expressionisme A Alemanya el gran desenvolupament industrial de finals del segle XIX va produir una gran deshumanització social. El règim que governava era militarista i autoritari. Tot plegat va crear un estat d’ànim tens i angoixant que es reflecteix en la pintura expressionista. Aquesta vol expressar el descontentament social, l’angoixa i la desesperança individual. L’obra d’art expressionista va ser l’expressió d’una realitat viva: la por, la misèria del proletariat, la desesperació davant la immobilitat de les estructures socials, l'angoixa de l’existència... Tot el que és advers de la vida, i la soledat interior, es reflecteix en aquestes obres. El punt de partida d’aquest moviment va ser el pintor noruec Edvard Munch i la seva obra El crit , com a exemple de l’emoció que s’havia introduït en l’obra d’art. Va ser més tard, cap a l’any 1905, quan un grup de pintors alemanys van voler donar a la pintura un contingut revolucionari.
  3. 3. Característiques de l’expressionisme: 1. Temes : intenten representar els problemes socials i col·lectius de la societat en que viuen. Reivindiquen també nous temes (eròtics...) perquè busquen la llibertat total de l’individu, expressant també el món interior d’aquest, les seves angoixes, les seves pors... Destaca la temàtica de crítica social: condemnen la industrialització per la seva deshumanització i falta de creativitat. Tracten amb ironia les classes altes, estudien els personatges del carrer, successos de la vida quotidiana... Escenes de la ciutat... Ernst Ludwing Kirchner
  4. 4. Ernst Ludwing Kirchner 2. Formes : no pinten les coses que els envolten, sinó les que ells senten en el seu interior, per això les imatges són esquemàtiques, com caricatures. Redueixen la figura humana a elements simples (simplicitat, esquematisme) Exageren els elements lineals (geometria molt marcada, triangles molt aguts...) Violència expressiva, exageració de línies. Tenen dues tendències expressives, inspirades en: - L’art gòtic - L’art negre africà (talles de fusta). 3. Els colors són forts i violents. Predilecció pels fons foscos. Usen el negre.
  5. 5. Die Brücke Ernst Ludwig Kirchner Entre els anys 1893 i 1895, Munch s’instal·la a Berlín, on influencià enormement els pintors expressionistes (Die Brücke).
  6. 6. L’expressionisme va tenir a Alemanya dos nuclis força diferents entre si Die Brücke (El pont) Dresde i Berlín, 1905 Combatius Impulsos primaris Colors violents Figura humana Valoren més el contingut que la forma No abandonen la figuració. Representants : Kirchner Rotluff Heckel Nolde Der Blaue Reiter (El Genet Blau) Munich, 1911 Poètics Refinament intel·lectual Color harmònic Diferents temàtiques Combinació harmònica de les formes Evolucionen cap a l’abstracció Representants : Kandinsky Mark Macke
  7. 7. Emil Nolde Maskenstilleben (Masks Still Life) , watercolor on paper, 1911 Emil Nolde : Santa Cena, 1909
  8. 8. El crit <ul><li>Documentació general </li></ul><ul><ul><li>Catalogació: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Autor: Edvard Munch (1863-1944 ) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Títol: El crit </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cronologia: 1893 </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Localització: Nasjonalgalleriet (Oslo) (hi ha unes 50 còpies) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Estil: expressionisme </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Anàlisi material: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Dimensions: 91 cm x 73,5 cm </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Suport: cartró </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tècnica: oli i tremp </li></ul></ul></ul>
  9. 9. Edward Munch (1863-1944) pertanyia a una família de classe mitjana de Noruega. Però ja a la seva infància, patí molt, ja que a l’edat de cinc anys, morí la seva mare, i pocs anys més tard la seva germana gran, totes dues de tuberculosi. El seu pare, metge cirurgià de l’exèrcit, i el seu germà, també van morir quan ell encara era jove, i una germana seva tenia una malaltia mental. Tot això, quasi de cop, feren que Munch, ja de jove tingués una visió tràgica de la vida, es tornà una persona trista, solitària i torbada. L’any 1880 va començar el seu aprenentatge artístic a l’Escola Reial d’Art i Disseny de Christiania (anomenada després Oslo). Ja establert a Oslo va començar a relacionar-se amb un grup d’artistes i escriptors, anomenats “Christiania Bohème”, els quals es caracteritzaven pels ideals d’amor lliure i una gran oposició a la mentalitat burgesa de l’època. http://www.mundofree.com/pinturanordica/edvard_munch.html
  10. 10. “ L’obligació de l’artista és la donar, a través dels seus quadres, tot allò més estimat que hi ha dins seu; la seva ànima, les seves penes, les seves alegries, la sang del seu cor”.
  11. 11. “ Vaig començar com a impressionista, però quan van arribar les violentes tempestes i les vicissituds de l’època bohèmia, l’impressionisme no em va servir. Vaig intentar traduir el neguit de la meva ànima” . “ Prou de pintar interiors amb senyores que llegeixen i senyores que fan mitja. Hem de representar éssers humans que respiren, senten, estimen i pateixen. Pintaré un seguit de quadres d’aquest tipus. La gent entendrà el seu caràcter sacre i es traurà el barret com si estigués a l’església”.
  12. 12. La línia recta i diagonal de la barana de la passarel·la posa en evidència la solitud de la figura i el buit de l’espai que l’envolta. La línia dominant en el quadre és la corba, que dóna una sensació de dinamisme i neguit. Exterioritzen el malestar vital del protagonista Línia i dibuix El dibuix és aparentment descurat i de traços maldestres. El traç li serveix a Munch per alliberar les seves pròpies ànsies. Anàlisi formal Elements plàstics El conjunt d’elements plàstics se supedita a l’expressivitat de l’obra
  13. 13. Color i pinzellada La pinzellada és ample i pel que fa al color, Munch emprà tons agressius, irreals, que reforcen la idea d’angoixa vital. Els contrastos cromàtics extrems, fets de colors purs, revelen la profunda influència de Gauguin. La gamma emprada és reduïda pràcticament als colors primaris: el blau, el groc, el vermell. Subratllar l’onada de blau fosc que envolta una illa de groc en el mar. Cal senyalar: els colors vermells i grocs del cel, que a l’esquerra dibuixen un ull amb unes pinzellades de blau. Per últim cal destacar el fort contrast del groc del rostre damunt del blau fosc del paisatge.
  14. 14. Composició Un ésser humà al primer pla, amb les mans a la cara i la boca oberta, cridant molt fort Dos personatges passegen indiferents a l’altra banda del pont. Són dues ombres fosques Tots els elements de la natura tenen formes sinuoses, igual que el personatge central Baranes, formen una diagonal que separa els dos ambients Fiord noruec al fons i dues siluetes de vaixells
  15. 15. Composició Compositivament l’eix central de la pintura és la figura perquè totes les línies semblen convergir cap al cap que crida, el rostre del qual és falsejat com si es tractés d’una caricatura. Tot la mancança de perspectiva cal destacar-ne la profunditat produïda per la barana del pont que creua violentament i de biaix l’escena. Dues siluetes passejant pel pont contribueixen a donar més profunditat al llenç.
  16. 16. “ Caminàvem amb dos amics pel passeig, el sol es ponia, de sobte el cel es tornà roig, jo em vaig parar, cansat em vaig recolzar a la barana, sobre la ciutat i el fiord blau fosc només veia sang i llengües de foc, els meus amics continuaven caminant i jo seguia parat al mateix lloc tremolant de por, i sentia un bram infinit que travessava tota la natura “ “ Vaig pintar aquest quadre, vaig pintar els núvols com a sang autèntica. Els colors cridaven” E.Munch Interpretació Originàriament es titulà Desesperació
  17. 17. Munch volia reflectir als seus quadres els racons més profunds de l’ànima humana. La realitat es transforma per exterioritzar els que es porta a dins. El crit reflexa el món interior del pintor i també la soledat de l’ésser humà. Les desgràcies que va patir marcaren la seva vida i el seu art. Munch s’inspirà per pintar els seu personatge central en una mòmia peruana que s’exposà a París. El paisatge del fons, la cala i el pont, se sap que l’escena es pintà a la ciutat de Nordstrand. A més de la versió exposada a la Galeria Nacional d’Oslo, n’hi al voltant de 50 còpies. Va rebre influències de Van Gogh, Gauguin i Toulouse-Lautrec. També de Goya i les seves pintures negres. Influí molt en els expressionistes alemanys de principis del segle XX, sobre tot en el grup Die Brücke. Buscava expressar el seu món individual, ple d’angoixa i sofriment. “ L’Aquelarre” o “El gran cabró” 1820-1823. Quinta del Sordo.
  18. 18. Dues versions diferents de El crit
  19. 19. Desesper i El crit, 1893
  20. 21. Aquesta obra està inspirada en la mort, per tuberculosi, de la seva germana La nena malalta 1885-1886
  21. 22. La mort a l’habitació de la malalta 1893 Edward Munch és el líder de la revolta contra un art buit, academicista, sense sentiments
  22. 23. Evening on Karl Johan 1892; Oil on canvas, 84.5 x 121 cm; Rasmus Meyer Collection, Bergen
  23. 24. La pubertat 1894 Per Munch, l’objectiu de l’art és transmetre essencialment els sentiments d’angoixa, de pessimisme, de temor, de solitud, de buidor, d'incomprensió que sorgeixen davant de la realitat, com li passa a aquesta jove que encara es sent perduda davant el canvi que significa el pas de la infantesa a l’edat adulta.
  24. 25. Ansietat 1894 El fet de poder fer arribar la seva obra a tothom, el va portar a l’experimentació artística amb el gravat, utilitzant tècniques com la xilografia .
  25. 26. L'endemà 1895
  26. 27. Madonna 1893 -1894
  27. 28. <ul><li>&quot; He començat un nou quadre, La dansa de la vida. Una nit lluminosa d’estiu, al bell mig d’un prat, un capellà jove balla amb una dona de cabellera llarga i sinuosa. Es miren fixament als ulls i els cabells d’ella s’embullen al voltant del cap d’ell. El fons és una massa de gent arremolinada –homes grassos que mosseguen les dones al coll. Caricatures i homes fornits estrenyent dones entre els braços &quot; </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Edvard Munch </li></ul></ul></ul></ul></ul>La dansa de la vida 1899 -1900
  28. 29. 1904, Retrat de Friedrich Nietzche En el camp conceptual influïren en la seva producció l’atreviment dels plantejaments teòrics de filòsofs com Kierkegaard i Nietzsche
  29. 30. 1919, L’assassí 1940-42, Entre el llit i el rellotge 1920, Nit estelada

×