"Eros i Psique”
 Antonio Canova
Antonio Canova
(Possagno, Itàlia, 1757-Venècia,1822)
                             Mort el seu pare quan tenia 3 anys, la m...
Fins l’any 1779 esculpí nombroses estàtues, les quals exposà, aquest mateix any.
El 1781 decidí instal·lar-se a Roma, on l...
Al cim de la seva fama, fou cridat per Napoleó a París, per fer-li un bust, i després
va rebre comandes de diferents sobir...
Desterrat Napoleó a Santa Helena, el
papa l’envià a París per demanar la
devolució dels monuments presos a
Itàlia.
Tornant...
"Eros i Psique”




                                             Antonio Canova
                                          ...
Anàlisi formal

                                   Descripció: Aquí un noi i una
                                   noia q...
Composició            Perfectament estudiada, no hi ha cap moviment espontani.
       Centre de la
       composició




 ...
Material perfectament polit i
acabat, sense cap imperfecció
formal.

Canova triava el marbre més
blanc, acabada l’obra el ...
Queda ben marcat l’apropament
entre els dos cossos, són a prop
les dues figures, però en un
moment encara ho seran més.

R...
Estil: El neoclassicisme
Canova (1757-1822) fa una versió més dolça d’aquest estil, amb una tècnica que li
permet donar a ...
Estil

L’ideal de bellesa, perfectament reflectit en les dues figures, així com la
puresa de línia, la claredat compositiv...
Interpretació




L'ase d'or de l’escriptor llatí Apuleu (segle II)
És la única novel·la llatina que s'ha conservat sencer...
Explica el conte…(pàg. 197)


Ella és la ment, l’ànima (psique, en grec), ell és l’amor físic
(cupido, desig, en llatí). A...
Funció                   Encarregada l’any
                         1787
                         per el
                 ...
Orfeu i Eurídice. 1774   Dédal i Ícar, 1779
Perseus amb el cap de Medusa
                       1804-1806
                       Metropolitan Museum of Art. New York
...
Napoleó com a Mart, 1803   Napoleó, 1805
Cupido i Psique, 1808   Venus i Mart, 1816
Models i influències
Referent bàsic de l’obra de Canova
és el món clàssic, que coneixia a
través de les col·leccions itali...
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Eros I Psique. Canova

19.245 visualizaciones

Publicado el

1 comentario
4 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Molt bones presentacions! Gràcies per compartir-les.
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí
Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
19.245
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
12.948
Acciones
Compartido
0
Descargas
363
Comentarios
1
Recomendaciones
4
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Eros I Psique. Canova

  1. 1. "Eros i Psique” Antonio Canova
  2. 2. Antonio Canova (Possagno, Itàlia, 1757-Venècia,1822) Mort el seu pare quan tenia 3 anys, la mare el deixà a càrrec del seu avi, el qual arruïnat, el posà a treballar en una cantera, on comença a esculpir petites estàtues. Més tard comença a estudiar escultura amb J. Torretti, a Venècia, protegit per un senador venecià. Aquest li encarregà, sent encara molt jove, dues grans escultures de mida natural: Orfeu i Eurídice.
  3. 3. Fins l’any 1779 esculpí nombroses estàtues, les quals exposà, aquest mateix any. El 1781 decidí instal·lar-se a Roma, on li encarregaren el monument funerari del Papa Climent XIII, per la basílica del Vaticà. Aquí comença la clara influència de l’escultura clàssica antiga en la seva obra. Aquest monument ens mostra un treball minuciós i perfecte, atenent fins el mínim detall. Fou inaugurat el 1792, i la fama de Canova arribà al seu zenit. Llavors les comandes no varen parar d’arribar-li. Tesseu i el minotaure
  4. 4. Al cim de la seva fama, fou cridat per Napoleó a París, per fer-li un bust, i després va rebre comandes de diferents sobirans, per la qual cosa viatjà a Nàpols, Roma, París i Viena. Va organitzar grans tallers, que no donaven l’abast per fer les seves obres.
  5. 5. Desterrat Napoleó a Santa Helena, el papa l’envià a París per demanar la devolució dels monuments presos a Itàlia. Tornant esculpí altres obres, com Les Tres Gràcies, monument a La Guerra i la Pau, i l'estàtua de Washington. La seva salut delicada empitjorà, va tornar a Pessagno, la seva ciutat natal per refer-se. Un any després tornà a Venècia on va morir el 1822.
  6. 6. "Eros i Psique” Antonio Canova (1757-1822) Cronologia: 1787-1793 Estil: neoclassicisme Tècnica: talla Materials: marbre Formes: exempta Tipologia: grup Cromatisme: monocroma Dimensions: 1,55 m x 1,68 m Localització: Museu del Louvre " Psyché ranimée par le baiser de l'Amour" (París)
  7. 7. Anàlisi formal Descripció: Aquí un noi i una noia que es van a fer un petó... Textura: Marbre blanc. Molt polit l’afinava amb pedra tosca i una lletada de calç i àcid. Gran perfecció formal en tractament dels cossos. Les pells tenen la llum de les perles o la finor del cutis d’un nen petit
  8. 8. Composició Perfectament estudiada, no hi ha cap moviment espontani. Centre de la composició Les dues figures s’entrellacen i formen una X La X és definida per les ales d’Eros i les extremitats Moment molt passional: el bes. inferiors de tots dos. Eros l’agafa pel cap i el cos – Psique li passa El bell mig són les 2 boques. les mans darrera el cap.
  9. 9. Material perfectament polit i acabat, sense cap imperfecció formal. Canova triava el marbre més blanc, acabada l’obra el polia amb pedra volcànica, calç i àcid, fent-lo lluir com pell real. Dona suavitat a un material dur. La llum, clara i forta, il·lumina tota l’escultura, fent-la brillar, donant la sensació d’un difuminat suau. Canova no posà color a les figures perquè els teòrics neoclàssics consideraven erròniament que no es feia a la Grècia clàssica.
  10. 10. Queda ben marcat l’apropament entre els dos cossos, són a prop les dues figures, però en un moment encara ho seran més. Reflectit el moviment, malgrat ser matèria inerta. Les postures de mans i braços remarquen la passió i l’erotisme de l’escena. Interpretació Racionalisme: Ens representa les coses segons el pensament, no segons els sentits (trasllada l’objecte de l’experiència sensorial al pensament). És una imatge universal de l’amor.
  11. 11. Estil: El neoclassicisme Canova (1757-1822) fa una versió més dolça d’aquest estil, amb una tècnica que li permet donar a la pell una qualitat molt delicada, plena de gràcia i frescor. Treballà a Roma i prop de Venècia, on va tenir el seu taller; era el rival d’un altre escultor neoclàssic de fama, Thorvaldsen, que era un home del Nord, mentre que Canova és clarament un llatí i vol que les seves obres tinguin l’esclat de la vida, amb una qualitat gairebé física. Amb una tècnica extraordinària sap fer unes escultures dolces, d’una temàtica propera al rococó, però amb un altre caràcter, menys directe; acaba els seus marbres amb un esclat finíssim, tenint les pells dels seus personatges la llum de les perles o la finor del cutis d’un nen petit; és un tret ideal però que l’espectador reconeix com a desitjable i possible. Aquí un noi i una noia, molt joves, quasi bé dos nens, es van a fer un petó; ella és la ment (psique, en grec), ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí): els dos elements s’ajunten.
  12. 12. Estil L’ideal de bellesa, perfectament reflectit en les dues figures, així com la puresa de línia, la claredat compositiva i l’ús de materials nobles són trets d’aquesta obra que la lliguen a les obres clàssiques. Se li ha retret que no acabes de desenvolupar un estil plenament personal, ja que té obres molt diverses, que van de la influència barroca de Bernini a la romàntica posterior. Esboços per Eros i Psique
  13. 13. Interpretació L'ase d'or de l’escriptor llatí Apuleu (segle II) És la única novel·la llatina que s'ha conservat sencera. És la història d'un home interessat per la màgia i la bruixeria, que tot d'una es troba accidentalment convertit en ase. Sota aquesta aspecte, cau en mans d'una colla de lladres amb els quals viu tota mena de penalitats i aventures, fins que recupera el seu aspecte humà per obra i gràcia de la deessa Isis. Entre els diversos episodis d'aquesta trama. L'ase d'or conté alguns dels millors relats de por, còmics o eròtics de tota la literatura antiga, a més del celebèrrim conte meravellós d’Eros i Psique.
  14. 14. Explica el conte…(pàg. 197) Ella és la ment, l’ànima (psique, en grec), ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí). Ambdós simbolitzen tant l’amor com la passió carnal. Revela l’interès de Cànova per la figura i els sentiments humans. http://homepage.mac.com/eeskenazi/Eros.html http://www.artcyclopedia.com/artists/canova_antonio.html http://www.insecula.com/oeuvre/O0014614.html http://www.louvre.fr
  15. 15. Funció Encarregada l’any 1787 per el col·leccionista angles John Campbell (lord Cawdor) i adquirida en l’any 1801 per Joachim Murat. En veure-la Napoleó en quedà molt admirat i decidí tutelar a Cànova. Joachim Murat
  16. 16. Orfeu i Eurídice. 1774 Dédal i Ícar, 1779
  17. 17. Perseus amb el cap de Medusa 1804-1806 Metropolitan Museum of Art. New York Paolina Borghese 1801 Galleria Borghese. Roma Tres Gràcies, 1814-17. Victoria and Albert Museum. Londres
  18. 18. Napoleó com a Mart, 1803 Napoleó, 1805
  19. 19. Cupido i Psique, 1808 Venus i Mart, 1816
  20. 20. Models i influències Referent bàsic de l’obra de Canova és el món clàssic, que coneixia a través de les col·leccions italianes (Campidoglio, Pius Clementí i Farnese). És també una reacció estètica contra els excessos decoratius del rococó. La seva fama internacional va fer que exercís una gran influència entre els artistes neoclàssics. La seva sensibilitat especial, reflectida en aquesta obra, va anar més enllà del neoclassicisme, fins i tot com a precursor de l’escultura moderna en alguns aspectes. Influí en artistes espanyols, com Damià Campeny i Antoni Solà.

×