La vicaria
La vicaria
                   Marià Fortuny
                        MNAC. Barcelona
                         Oli sobre fus...
Anàlisi formal   arte.observatorio.info
Descripció
Elements plàstics
Pinzellada lliure                       Gran riquesa de colors
Preciosisme         Colors freds




  Ll...
Composició
  Disposició asimètrica dels personatges, molt més concentrats a la dreta.
  Acció principal (signatura del nuv...
Hi trobem també una gran perspectiva, el punt de fuga de la qual seria
la firma dels papers pel nuvi
Predominen les línies verticals per sobre les horitzontals




  Perspectiva                 Diagonals que marquen la prof...
Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements
Pintura                                  de diferents llocs. Sensa...
Detall de l’escena central

Dinamisme per l’actitud de diàleg i la gestualitat dels personatges. Quadre
format per diverse...
Descripció dels grups                                              Poble baix
                                        Peni...
És   important fer-nos una idea de les petites

                                                       dimensions del quad...
Interpretació i estil (Models i influències)

La Vicaria representa la incorporació de la pintura espanyola als corrents
f...
La vicaria es va
                                                                      inicia l’hivern de
Gènere costumist...
S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe      Lagartijo en la
Goupil a París. La gent feia cua al carrer per      ca...
Els models                     Meissonier (el militar)
                                           pintor realista francès,...
Marià Fortuny




Autoretrat 1858
Neix a Reus el 1838 i mor a Roma el 1874
Orfe de petit, el crià el seu avi, que afavorí ...
Estudi per a una crucifixió
                                                             1860




Ramon Berenguer III a
la...
Cronista gràfic de
                              la guerra hispano-
                              marroquina
             ...
Té com a compromís lliurar a la Diputació diverses composicions: diversos dibuixos
acadèmics, còpia d’un quadre d’autor cl...
Gràcies a aquests
estudis va obtenir
una pensió de la
Diputació per poder
viatjar a tota
Europa i poder
estudiar els quadr...
El col·leccionista d’estampes
1866




                                         El col·leccionista d’estampes
            ...
Etapa granadina                        Pati en l’Alhambra
1870-1872                                        1870-72


S’hi ...
Escenes orientalistes

                    Músic àrabs
                          1872




El marroquí
(aquarel·la) 1869


...
Platja de Portici
                                                    1874




                                Els fills d...
El 21 de novembre de 1874 tornà a Roma, on morí el 21 del mateix mes, amb
només 36 anys. Malgrat morir tan jove se’l consi...
Fortuny: La vicaria
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Fortuny: La vicaria

27.005 visualizaciones

Publicado el

1 comentario
9 recomendaciones
Estadísticas
Notas
Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
27.005
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
10.987
Acciones
Compartido
0
Descargas
602
Comentarios
1
Recomendaciones
9
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Fortuny: La vicaria

  1. 1. La vicaria
  2. 2. La vicaria Marià Fortuny MNAC. Barcelona Oli sobre fusta 60 x 94 cm 1867-1870 Estil: Realisme Marià Fortuny (1838-1874) Monument de Reus
  3. 3. Anàlisi formal arte.observatorio.info Descripció
  4. 4. Elements plàstics Pinzellada lliure Gran riquesa de colors Preciosisme Colors freds Llum: repartida Colors càlids (primer terme i part més gran) uniformement
  5. 5. Composició Disposició asimètrica dels personatges, molt més concentrats a la dreta. Acció principal (signatura del nuvi), lleugerament desplaçada a l’esquerra Cap límit costat esquerra Paret límit No se costat saben dret dimen- sions Grup dels convidats, Molt il·luminat
  6. 6. Hi trobem també una gran perspectiva, el punt de fuga de la qual seria la firma dels papers pel nuvi
  7. 7. Predominen les línies verticals per sobre les horitzontals Perspectiva Diagonals que marquen la profunditat linial Gran espai buit part inferior
  8. 8. Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements Pintura de diferents llocs. Sensació d’amplitud: fons darrere preciosista reixa i part esquerra sense tancar. Gran interès pel detall Quadre pot ser el martiri d’un Sant Reixa de separació Llum Biblioteca llibres Reflexos dels metalls Catifa vella i desarrelada Paper oblidat Fusta dels banc gastada per l’ús
  9. 9. Detall de l’escena central Dinamisme per l’actitud de diàleg i la gestualitat dels personatges. Quadre format per diverses escenes (grups) interrelacionades.
  10. 10. Descripció dels grups Poble baix Penitent que demana almoina per les ànimes torero i “manola”, o Conjunt de dues figures maja, esperen el torn del purgatori en plena conversa El centre d’atenció Nuvis i el seguici vestits Mobiliari com a nexe d’unió és l’acte de la firma a la moda del segle Catifa groguenca com a XVIII separació dels 2 grups
  11. 11. És important fer-nos una idea de les petites dimensions del quadre, per valorar les quantitats de detalls. Cal observar els rostres de les figures, els seus vestits i els objectes amb deteniment. El juny de 1868 i instal·lat a Roma pinta la versió definitiva. Increïble virtuosisme tècnic. Tècnica de treball de miniaturista que aquí es fa evident en el vestit del torero.
  12. 12. Interpretació i estil (Models i influències) La Vicaria representa la incorporació de la pintura espanyola als corrents francesos i europeus de moda durant el II Imperi. La pintura realista que buscava escenes relacionades amb la vida real, i que tenia a la burgesia com a principal client i protagonista de les obres, ja que li interessa reflectir-hi els seus actes, cerimònies i festes. Les preferències en l’elecció dels temes i vestits s'inclinen cap al segle XVIII. La crítica social estarà lluny de les obres de Fortuny, considerat també membre destacat de la pintura preciosista. En La Vicaria es veu clara la influència de Goya, el qual copià, junt amb altres pintors com El Greco, Veázquez, Ribera... quan va visitar el Prado l’any 1866. De Goya va aprendre la seva sensibilitat pel color, la passió per la llum i la tècnica de la taca aïllada. També va rebre grans influències dels clàssics renaixentistes i barrocs, sobre tot des de la seva estada a Roma. Posteriorment molts artistes s’inspiraren en ell, són els anomenats fortunyistes. Al començament dels anys 70 Marià Fortuny fou un dels pintors més famosos del moment, tenint un èxit aclaparador sobre tot a França. La presentació d’aquesta obra fou l’esdeveniment de l’any i els crítics i artistes l’ompliren d’elogis.
  13. 13. La vicaria es va inicia l’hivern de Gènere costumista. La pintura de l’època s’allunyava de la 1867 quan Fortuny grandiloqüència neoclàssica i romàntica i de l’abús dels va haver de visitar un diverses grans formats. Es preferien els quadres de reduïdes ocasions la dimensions i la tècnica detallista i pacient. El màxim sagristia de l’església representant d’això fou Meissonier, que imposà els madrilenya de “tableautins” (pintures petites). Sant Sebastià amb motiu del seu casament amb El nou client dels artistes, la burgesia, preferia per les Cecília de seves cases quadres petits i de gènere. Madrazo. Jean-Louis Ernest Meissonier Apunt per a la primera versió de “La vicaria” 1867
  14. 14. S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Lagartijo en la Goupil a París. La gent feia cua al carrer per capella poder-lo contemplar i els principals diaris van (aquarel·la) 1867 comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, Fortuny va hem de dir que Goupil va vendre el quadre per utilitzar 70.000 francs. aquesta figura per a la realització de “La vicaria” Primera versió de “La vicaria” 1867 Aquerel·la “La vicaria” 1867- 1868
  15. 15. Els models Meissonier (el militar) pintor realista francès, aleshores molt cèlebre, Isabel (la núvia) de qui és sabut com Arlequino (el torero) la cunyada del Nicolina (la "maja") s'enorgullia d'haver posat model habitual de Fortuny pintor la model romana per a aquesta obra Raimon (el nuvi) Cecília el germà d’Isabel esposa del pintor
  16. 16. Marià Fortuny Autoretrat 1858 Neix a Reus el 1838 i mor a Roma el 1874 Orfe de petit, el crià el seu avi, que afavorí la seva formació artística. Treballà amb un plater i miniaturista de reus, cosa que influirà en la seva posterior minuciositat pictòrica. Retrat de Fortuny fet per Federico de El 1852 es traslladà a Barcelona amb l’avi. Madrazo 1867
  17. 17. Estudi per a una crucifixió 1860 Ramon Berenguer III a la torre del castell de Fòs 1856-1857 Aconsegueix la plaça de pensionat de Pintura a Roma, creada per la Diputació de Barcelona, el 1858.
  18. 18. Cronista gràfic de la guerra hispano- marroquina La batalla de Tetuan. Oli sobre llenç 300 x 972 cm. 1862-1864 Pensionat per la Diputació de Barcelona, el 12 de febrer de 1860, quan esclata la guerra amb el Marroc, Fortuny arriba a Tetuan. El motiu d’aquest viatge a Àfrica és la realització d’una sèrie d’obres on es reculli les gestes del general Prim en aquesta guerra.
  19. 19. Té com a compromís lliurar a la Diputació diverses composicions: diversos dibuixos acadèmics, còpia d’un quadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de la història general de Catalunya. Àfrica fou un descobriment per a ell, els paisatges, les llums, els habitants... L’odalisca 1861
  20. 20. Gràcies a aquests estudis va obtenir una pensió de la Diputació per poder viatjar a tota Europa i poder estudiar els quadres més importants de temàtica de batalles. A Roma es casà amb Cecília Madrazo, filla del pintor, Federico Madrazo. Poc després pintà La Vicaria. Paisatges marroquí, estudis per a La batalla de Tetuan 1860
  21. 21. El col·leccionista d’estampes 1866 El col·leccionista d’estampes 1863-1865 Escenes de gènere Com “La vicaria” pertanyen a l'anomenada pintura de casaques “casacón”. L’elecció de la model 1873-1874
  22. 22. Etapa granadina Pati en l’Alhambra 1870-1872 1870-72 S’hi instal·là des de 1868 Un gran canvi - llum i color andalús - Vista de Granad 1870-72 Jardí de la casa Fortuny 1870-72
  23. 23. Escenes orientalistes Músic àrabs 1872 El marroquí (aquarel·la) 1869 El venedor de tapissos (aquarel·la) 1870
  24. 24. Platja de Portici 1874 Els fills del pintor en el saló japonès 1874 Senyora Agrasot 1874 Portici 1874 Impressionisme i japonessisme Nu a la platja de Portici 1874
  25. 25. El 21 de novembre de 1874 tornà a Roma, on morí el 21 del mateix mes, amb només 36 anys. Malgrat morir tan jove se’l considera un autèntic geni que marcà tota una generació de pintors. 1873, El jardí 1871, Pati de l’Alhambra

×