Gargallo

3.252 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
3.252
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.530
Acciones
Compartido
0
Descargas
80
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Gargallo

  1. 1. El Profeta Documentació general Catalogació: Autor: Pablo Gargallo (1881-1934) Títol: El profeta Cronologia: 1933 Localització: hi ha diverses reproduccions (Centre d’Art Reina Sofia, Madrid; Museu Gargallo, Saragossa...) Estil: cubisme Anàlisi material: Dimensions: 235 cm (alt) x 65 cm x 50 cm Material: bronze Tècnica: fosa Formes: exempta Tipologia: dempeus Cromatisme: monocroma
  2. 2. Tècnica i estil de Gargallo: -Se’l considera l’introductor del buit com element del volum. -Substituí el marbre o el bronze pel ferro. -Donà gran dramatisme expressiu a les seves obres. -Creà un nou llenguatge escultòric. A París s’interessà per l’escultura de Rodin. Es formà en el noucentisme, i derivà entre el modernisme de formes arrodonides i la simplicitat cubista. El primer pas en la seva experimentació el donà cap al 1907, fent servir coure i planxes metàl·liques. La tradició familiar de la forja es veu clarament en la seva obra, així com la seva vocació cubista. Artistes que l’influïren en aquest camp foren: Archipenko, Brancusi i Modigliani. Gargallo creia en la necessitat d’investigar i no quedar-se en repeticions i solucions conegudes. L’escultura cubista representà una nova manera d’entendre l’espai, deixava de ser quelcom merament compacte i massís per atorgar importància a l’articulació i al buit.
  3. 3. Anàlisi formal Reconeixement visual i descripció
  4. 4. Gest terrible i rostre ferotge amenaçador El braç dret, amb la mà oberta, l’aixeca amb força desafiadora Porta un bastó en el Cobert el cos braç amb una pell esquerre Dempeus Grans proporcions (2,35 m.) amb les cames obertes i ben Profeta = figura que afermada a terra té poders supraterrenals i ens comunica missatges de bon o mal auguri
  5. 5. Composició: L’escultura s’estructura al voltant d’un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. D’aquest eix surten les altres parts del cos, formant corbes i contracorbes (matèria i absència de matèria). Les cames formen sòlides línies rectes que afermen la figura al terra. També forma una recta, que segueix més o menys la lleugera diagonal de la cama dreta, el bastó que du a la mà esquerra. Les corbes que predominen són les de la pell de xai que el cobreix, els dos braços i l’espatlla esquerra. Estructura simple i complexa a la vegada. Composició equilibrada, entre zones còncaves i convexes, entre línies rectes i corbes...
  6. 6. Volums El profeta està format per làmina plana, tub ondulat i buits estratègics. Concepte invertit: el que en l’original era relleu, en l’escultura és pla o buit: Galta esquerra: volum absent (buit) acotat per elements corbats. La major força expressiva es troba al cap del profeta, la boca oberta, mostrant el crit. Escultura del buit, del forat, contrari a la norma que és donar forma al volum.
  7. 7. Nou llenguatge escultòric, nou concepte d’espai escultòric Unió interior i exterior És un dibuix de ritmes en l’espai, on el buit es torna ple i allò La llum llisca per les massís esdevé silueta superfícies convexes, es tan important és reflecteix en les còncaves i l’espai ple com les passa, com l’aire, a través formes intuïdes dels espais buit. ocupades pels forats A l’interior s’hi creen zones de clarobscur. Els buits augmenten l’expressivitat de la imatge, i Joc harmoniós de li donen moviment, creant línies parabòliques, de espais canviants i dinàmics. corbes i contracorbes, de Observat des de diferents formes ovals, plans segueix sent el mateix, còncaves i en quant al gest i l’expressió. convexes Estètica cubista i llenguatge expressionista
  8. 8. Interpretació El profeta representa un home que crida, una figura poderosa, amenaçant, amb el gest ferm del seu braç dret ens convida a seguir-lo. Té l’actitud de l’orador, que es troba en el moment culminant del seu discurs, ple de passió, i que té els peus sòlidament afermats al terra, contrastant amb la força expressiva dels seus dos braços, el que aixeca i el que sosté el bastó amb fermesa. Representa un home que transmet un missatge clar, decidit, i que incita a l’acció dels qui l’escolten, tant si és perquè el Paradoxalment Gargallo mai va poder segueixin com si és perquè creguin allò que veure fos en bronze el seu Gran els diu. El seu caràcter, dur i agressiu, profeta, que és com també es coneix se’ns transmet perfectament, la qual cosa aquesta escultura, i que es considera la la converteix en una obra també seva obra mestra i la més emblemàtica. expressionista, i la vara que sosté és el Per problemes econòmics va haver de símbol del guia, si bé la tècnica és conformar-se amb pintar de fosc el motlle de guix per imitar l’efecte final cubista. Pot ser Sant Joan Baptista, “la d’una escultura de bronze. L’obra es va veu que clama al desert”, recobert amb la fondre l’any 1936, dos anys després de seva tradicional pell de camell i amb el seu la mort de l’artista. bastó.
  9. 9. Funció El profeta, al estar feta en bronze permet realitzar-ne còpies idèntiques, va ser concebuda per ser exhibida en galeries d’art o museus o per decorar espais públics.
  10. 10. Gargallo afirmava que “el volum no surt de la massa, sinó del buit. L’espai del voltant no solament penetra a la peça, sinó que assumeix el paper de volum. Les escultures estan fetes d’aire. Hi ha un diàleg entre el ple i el buit, una fusió de la matèria i l’espai...” 1931, Arlequí 1933, Homenatge a Marc Chagall
  11. 11. La idea de Gargallo d’experimentar amb el cubisme li va sorgir una nit de 1907 en que va dormir a l’estudi de Picasso, al costat de Les senyoretes d’Avinyó, considerat el primer quadre cubista de la història. Gargallo s’aixecà amb noves idees per la seva escultura. Gargallo va ser el primer escultor, cronològicament parlant, que juntament amb Picasso i Juli González va descobrir el buit escultòric. Les aportacions estilístiques de tots tres, que s’havien conegut a Barcelona i es van retrobar a Paris , van permetre un intercanvi de coneixements que va afavorir-los molt. Les formes geomètriques del cubisme van propiciar noves formes escultòriques de ferro, del qual Gargallo i Gonzalez eren grans mestres; ells dos van influir en Picasso i el van introduir en les possibilitats que tenia el treball amb ferro.
  12. 12. Pablo Gargallo va néixer a Maella (Saragossa) el 1881. Els seus pares es traslladaren a Barcelona quan tenia 7 anys, per la qual cosa molts el consideren un escultor català, tot i que mai va perdre les arrels amb el seu poble natal. Als 13 anys entrà d’aprenent al taller d’Eusebi Arnau, l’escultor modernista de les nimfes del Palau de la Música. Començà a freqüentar Els Quatre Gats, on conegué artistes de l'època, com Picasso. El 1902 guanyà una beca per anar a París, i quan torna a Barcelona fa la primera exposició individual, el 1904. El 1912 s'instal·là a París on conegué a Magalí Tartanson, jove costurera amb la que es casà el 1915, després de ser rebutjat com a voluntari en la Gran Guerra per motius de salut.
  13. 13. El seu prestigi anà en augment, i el 1920 fou nomenat professor de l’Escola Tècnica d’Oficis Artístics de la Mancomunitat de Catalunya. Mentre va fent una obra cada cop més innovadora. A l'Exposició de 1921 a Barcelona presenta una àmplia mostra de la seva obra d’inspiració realista i simbòlica, i incorporà el buit a l’escultura, fet que li donà fama mundial. Quan puja al poder Primo de Rivera, el 1924 Gargallo es va veure obligat a dimitir com a professor de l’Escola per solidaritat amb un company acomiadat. Llavors tornà a París, i no tornarà a Espanya més que breus temporades. L’última fou per una exposició de la seva obra, el 1934, a Barcelona, on va obtenir un gran èxit. Quan anava a Reus per rebre un homenatge va caure malalt de bronconeumonia i morí al desembre de 1934.
  14. 14. Gargallo també fou un bon dibuixant Retrat de joveneta, 1898 Nu reclinat, 1900
  15. 15. Escenari del Palau de la Música Catalana “La cavalcada de les walkíries” de R. Wagner “Les flors de maig” al·lusió a la Bust cançó d’Anselm Beethoven Clavé Bust d’Anselm Clavé L’arc de la boca de l’escenari desapareix i queda música només suggerit pels dos conjunts escultòrics de música catalana grans proporcions fets per Gargallo. internacional
  16. 16. Gran ballarina 1929 ferro retallat MNAC Gargallo utilitzà cartons retallats a partir del quals talla les peses en metall
  17. 17. Picasso, 1913 El conegué a Barcelona i es Maternitat, 1922 varen fer gran amics Obra feta quan va néixer la seva filla
  18. 18. Petita ballarina, 1924 Estudi pel profeta, 1926
  19. 19. Ballarina espanyola,1927 Ballarina, 1928
  20. 20. Kiki Montparnasse, 1928 Mascara-star, 1928
  21. 21. La seva aportació a l’escultura avantguardística és el treball en metall no fos (xapa de metall). El repte que planteja Gargallo és, doncs, el de donar volum i diversitat de punts de vista a la xapa, totalment aliena al concepte de massa. Mascara de Greta Garbo 1930 Museu Nacional Reina Sofia. Madrid
  22. 22. 1931, Urà 1934, David

×