Museu Guggenheim de Bilbao
Museu Guggenheim




Documentació general

  Catalogació:
       Autor: Frank O. Gehry (Toronto, 1929)
       Nom de l’edi...
Frank O. Gehry va néixer a Toronto, Canadà, el 1929, però més tard adoptà
la nacionalitat nord-americana. La seva família ...
Deconstructivisme, també anomenat deconstrucció, és una escola
arquitectònica nascuda a finals dels 80. És caracteritza pe...
Deconstructivismo, estilo arquitectónico contemporáneo atribuido a finales de la
década de 1980 a diversos arquitectos est...
Algunes obres de Frank O. Gehry




                    Museu d’Art Weisman
Vestíbul del D.G. Bank   Gehry Tower en Hanóver
Walt Disney Concert Hall
Centre Stata
Pavelló Pritzke
Casa Dansant de Praga
Anàlisi formal
Descripció




L’edifici està format per dos tipus de volums interconectats: els ortogonals,
recoberts de p...
Els murs “cortina de vidre” que
                                        uneixen l’interior amb l’exterior


              ...
La complexitat matemàtica de
                                         les corbes que formen els
                          ...
Detall del
cobriment de
titani.

Cada peça té
una forma
única i exclusiva
per al lloc que
ocupa. També
totes estan
lleuger...
Façana nord. Marquesina exterior que cobreix la vidriera d’aquesta part,
posterior, i que se sustenta en una gegantina col...
L’entrada principal, resolta a través d’una escalinata descendent que
estalvia el desnivell respecte a la plaça, queda ama...
Entrada principal i
escales
Museu Guggenheim vist des del centre urbà de Bilbao
Cobertes i façana del museu es barregen entre si. La sinuositat de la coberta,
de línies escultòriques, recorda una flor m...
Vista exterior de la zona més
alta del museu i entrada
Zones de vidre per on entra
la llum a les diferents
galeries
L’espai interior   s’organitza a partir d’un gran atri de 50 metres d’alçada
Atri
                  Planta baixa: un cop passat
                  el vestíbul s’arriba a
                  l’atri, el q...
Al voltant de l’atri s’hi articulen els tres nivells de sales expositives, connectades
amb passarel·les curvilínies, ascen...
La superfície expositiva total és de 11.000 m2, distribuïts en 19 galeries.
D’aquestes sobresurt la gran sala o sala del p...
De les 19 galeries, deu tenen planta ortogonal i aspecte clàsic, i nou planta irregular,
generant espais interiors immenso...
Els materials responen a la
dualitat estructural: fusta
per a les dependències
convencionals i guix, cartró i
ciment per a...
L’entorn i integració urbanística

Es troba situat en un dels marges de la ria de Bilbao (Nervión), 16 m per sota
de la co...
Interpretació

El Guggenheim s’ha integrat totalment en el seu entorn, i ha servit com a
eix vertebrador de la urbanitzaci...
Torre del museu i pont de la Salve, construcció prèvia a la qual aquest
s’hagué d’adaptar
Vista del Museu des del pont
El Guggenheim en construcció
El Guggenheim ha creat una zona extremadament bella, pel seu atractiu
reflex a les aigües de la ria i el color metàl·lic d...
El museu Guggenheim de Nova
York inaugurà una era en la
qual els museus mateixos es
converteixen en obres d’art
d'avantgua...
Funció, contingut i significació

El Museu Guggenheim de Bilbao és un dels diversos museus que la Fundació
Salomon R. Gugg...
Vistes des del riu, les seves formes orgàniques s’han identificat amb un vaixell,
com un homenatge a la ciutat portuària q...
Models i influències posteriors
Gehry quan va construir la sala de concerts Walt Disney de Los Angeles el 1989 ja
apuntava...
Frank O. Gehry va utilitzar un
                                      programa de simulació per
                           ...
Gehry davant el seu projecte de Museu d’Art contemporani de París finançat
per la fundació Louis Vuitton
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao

22.796 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
14 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
22.796
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
10.563
Acciones
Compartido
0
Descargas
832
Comentarios
0
Recomendaciones
14
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao

  1. 1. Museu Guggenheim de Bilbao
  2. 2. Museu Guggenheim Documentació general Catalogació: Autor: Frank O. Gehry (Toronto, 1929) Nom de l’edifici: Museu Guggenheim de Bilbao Cronologia: 1991-1997 Localització: Bilbao Estil: Deconstructivista Anàlisi material Materials: Pedra calcària, vidre i titani
  3. 3. Frank O. Gehry va néixer a Toronto, Canadà, el 1929, però més tard adoptà la nacionalitat nord-americana. La seva família era d'origen jueu-polonès. Acabà els estudis d’arquitectura el 1954, i començà a treballar a Los Angeles, en un estudi d’arquitectura. Després estudià urbanisme a Harvard. El 1951, casat i amb dues filles, es traslladà a París, on durant un any estudià les obres de Le Corbusier i altres arquitectes europeus, i també les esglésies romàniques franceses. Quan tornà a Los Angeles el 1962 va obrir el seu propi despatx d’arquitectura, o començà a desenvolupar el seu estil peculiar, aconseguint reconeixement general. La seva arquitectura és impactant, i feta sovint amb materials inacabats. De seguida fou reconegut per les innovacions i formes peculiars que dóna als edificis que dissenya. En un mateix edifici hi incorpora vàries formes geomètriques simples que creen un corrent visual entre elles. La qualitat dels seus dissenys la trobem en el joc de volums i en els materials de les façanes, preferentment el metall. Al final dels anys vuitanta creà una arquitectura molt expressiva i personal unida a les teories deconstructivistes. Gehry considera l’arquitectura un art, l’edifici acabat ha de ser una obra d’art, igual que una escultura. Ha treballat per aconseguir això, però sense oblidar altres aspectes bàsics de l’arquitectura, com la funcionalitat de l’edifici o la integració d’aquest al seu entorn.
  4. 4. Deconstructivisme, també anomenat deconstrucció, és una escola arquitectònica nascuda a finals dels 80. És caracteritza per la fragmentació, pel disseny no lineal, per la manipulació de les superfícies de les estructures i, aparentment, de la geometria no euclídea, com l’ús de formes no rectilínies, que s’usen per distorsionar o dislocar alguns dels principis elementals de l’arquitectura, com l’estructura i l’envoltura de l’edifici. L’aparença final dels edificis deconstructivistes es caracteritza per una impredecibilitat i un caos controlat. La seva base és el moviment literari també nomenat decostrucció. Imperial War Museum Nord, de Daniel Libeskind, a Manchester. És una mostra d’aquesta arquitectura, consta de tres volums corbs que aparentment s’interposen. http://es.wikipedia.org/wiki/Deconstructivismo
  5. 5. Deconstructivismo, estilo arquitectónico contemporáneo atribuido a finales de la década de 1980 a diversos arquitectos estadounidenses y europeos. El deconstructivismo arquitectónico nace en la exposición Arquitectura deconstructivista celebrada bajo la dirección de Philip Johnson y Peter Eisenman en el Museo de Arte Moderno de Nueva York en 1988 y debe su nombre a las referencias teóricas y formales realizadas, por una parte, al constructivismo ruso de entreguerras (citando algunas de las obras de Alexandr Rodchenko y Vladímir Tatlin por su carácter formal inestable) y por otra parte, a la filosofía de la desconstrucción ilustrada por los trabajos de Jacques Derrida. La coherencia de este movimiento resulta difícil de valorar si se comparan los trabajos presentados desde 1988 por arquitectos tan dispares como Coop Himmelblau, Peter Eisenman, Frank Gehry, Zaha Hadid, Rem Koolhaas o incluso Bernard Tschumi. A pesar del importante esfuerzo de legitimación filosófica realizado, el deconstructivismo va abandonando rápidamente sus fundamentos teóricos para irse convirtiendo, al hilo de las numerosas publicaciones y exposiciones internacionales realizadas, solamente en un estilo arquitectónico influenciado principalmente por los trabajos de algunos arquitectos anglosajones. A comienzos de la década de 1990 se convierte para muchos en una fuente de inspiración orientada hacia un manierismo espacial atormentado con un gusto pronunciado por las performances constructivas del tipo post-high-tech. Desde la tendencia original de los arquitectos de la exposición de 1988, que deseaban un acercamiento de la práctica arquitectónica a las teorías estéticas, el deconstructivismo se ha ido agotando, convirtiéndose en una producción demasiado mediatizada y heteróclita.
  6. 6. Algunes obres de Frank O. Gehry Museu d’Art Weisman
  7. 7. Vestíbul del D.G. Bank Gehry Tower en Hanóver
  8. 8. Walt Disney Concert Hall
  9. 9. Centre Stata
  10. 10. Pavelló Pritzke
  11. 11. Casa Dansant de Praga
  12. 12. Anàlisi formal Descripció L’edifici està format per dos tipus de volums interconectats: els ortogonals, recoberts de pedra calcària, i els corbats i recargolats, recoberts de làmines de titani. Tots es combinen i s’uneixen a través dels murs cortina de vidre, que donen transparència a l’edifici i relacionen interior i exterior. http://thomasmayerarchive.de/categories.php?cat_id=313&l=english&page=1
  13. 13. Els murs “cortina de vidre” que uneixen l’interior amb l’exterior Estructura formada per volums ortogonals recoberts de pedra calcària. http://www.guggenheim-bilbao.es/visita_virtual/visita_virtual.php?idioma=es
  14. 14. La complexitat matemàtica de les corbes que formen els materials obligà a Gerhy a dissenyar-los per ordinador (programa CATIA, per al disseny d’avions) Estructura formada pels elements corbats i recargolats coberts de làmines de titani. Aquests pannells tenen un gruix de mig mil·límetre. Puppy
  15. 15. Detall del cobriment de titani. Cada peça té una forma única i exclusiva per al lloc que ocupa. També totes estan lleugerament encoixinades per adaptar-se al seu lloc. (Efecte boatiné)
  16. 16. Façana nord. Marquesina exterior que cobreix la vidriera d’aquesta part, posterior, i que se sustenta en una gegantina columna de pedra.
  17. 17. L’entrada principal, resolta a través d’una escalinata descendent que estalvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, i així l’arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant.
  18. 18. Entrada principal i escales
  19. 19. Museu Guggenheim vist des del centre urbà de Bilbao
  20. 20. Cobertes i façana del museu es barregen entre si. La sinuositat de la coberta, de línies escultòriques, recorda una flor metàlica.
  21. 21. Vista exterior de la zona més alta del museu i entrada
  22. 22. Zones de vidre per on entra la llum a les diferents galeries
  23. 23. L’espai interior s’organitza a partir d’un gran atri de 50 metres d’alçada
  24. 24. Atri Planta baixa: un cop passat el vestíbul s’arriba a l’atri, el qual és el cor del museu. Està il·luminat per una lluerna zenital en forma de flor de la que brolla una càlida llum. Vestíbul
  25. 25. Al voltant de l’atri s’hi articulen els tres nivells de sales expositives, connectades amb passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d’escales.
  26. 26. La superfície expositiva total és de 11.000 m2, distribuïts en 19 galeries. D’aquestes sobresurt la gran sala o sala del peix, de 30 metres d’ample per 130 de llarg. Situada a la planta baixa té un gran espai lliure de columnes, cosa que permet acollir grans peces i suportar el seu gran pes.
  27. 27. De les 19 galeries, deu tenen planta ortogonal i aspecte clàsic, i nou planta irregular, generant espais interiors immensos, les formes dels quals venen marcades a l’exterior. La il·luminació de gairebé totes les sales és natural, zenital, a través de lluernes.
  28. 28. Els materials responen a la dualitat estructural: fusta per a les dependències convencionals i guix, cartró i ciment per a les irregulars.
  29. 29. L’entorn i integració urbanística Es troba situat en un dels marges de la ria de Bilbao (Nervión), 16 m per sota de la cota de l’eixamplament de la ciutat. Això fa que malgrat els seus 50 m d’alt, no sobrepassi l’alçada de les construccions circumdants de la ciutat.
  30. 30. Interpretació El Guggenheim s’ha integrat totalment en el seu entorn, i ha servit com a eix vertebrador de la urbanització de la zona.
  31. 31. Torre del museu i pont de la Salve, construcció prèvia a la qual aquest s’hagué d’adaptar
  32. 32. Vista del Museu des del pont
  33. 33. El Guggenheim en construcció
  34. 34. El Guggenheim ha creat una zona extremadament bella, pel seu atractiu reflex a les aigües de la ria i el color metàl·lic del seus murs, que harmonitzen amb la tonalitat atmosfèrica de la ciutat. S’ha convertit en la imatge de Bilbao.
  35. 35. El museu Guggenheim de Nova York inaugurà una era en la qual els museus mateixos es converteixen en obres d’art d'avantguarda. Ja no són només contenidors de cultura. Gehry va afirmar, davant les reticències que la seva obra va generar: “L’arquitectura i les arts plàstiques han de dialogar, l’art funciona sempre dins d’un context”
  36. 36. Funció, contingut i significació El Museu Guggenheim de Bilbao és un dels diversos museus que la Fundació Salomon R. Guggenheim té per tot el món, i la seva funció és exposar a les seves sales obres d’art contemporani. Aquestes poden ser pròpies o d’exposicions temporals. Per a molts la millor obra d’art és el propi museu.
  37. 37. Vistes des del riu, les seves formes orgàniques s’han identificat amb un vaixell, com un homenatge a la ciutat portuària que és Bilbao. Els brillants pannells exteriors recorden les escates d’un peix.
  38. 38. Models i influències posteriors Gehry quan va construir la sala de concerts Walt Disney de Los Angeles el 1989 ja apuntava les bases estructurals i estètiques del Guggenheim de Bilbao, clarament vinculades a les teories deconstructivistes sorgides a a finals dels anys 80 del filòsof francès Jaques Derrida, centrades en la fragmentació de la forma.
  39. 39. Frank O. Gehry va utilitzar un programa de simulació per ordinador per calcular les estructures necessàries per aguantar l’edifici, l’impacte ambiental i els costos totals, obrint noves portes a l’arquitectura utilitzant els avenços proporcionats per la tecnologia. Frank O. Gehry davant l’hotel el Marques de Riscal, a Elciego, Àlava
  40. 40. Gehry davant el seu projecte de Museu d’Art contemporani de París finançat per la fundació Louis Vuitton

×