Goya.el 3 maig

14.645 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
2 comentarios
9 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Crec que t'hauria d'escriure i agrair-te que pengis els teus comentaris. És el meu primer curs que dono Història de l'Art i m'estic fent un fart de treballar.
    No utilitzo directament les teves presentacions, però les faig servir de pauta. Després poso coses de més o menys.
    Fa usn dies a l'nstitut vam tenir una certa discussió sobre Borromini i la possibilitat que conegués els temples de Petra. Ens ha quedat el dubte, hem vist fonts que diuen que no pot ser. No hem arribat a cap conclusió, però va ser molt interessant (parlem tant d'alumnes i disciplina i tan poc de la matèria...).
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí
  • c'est de la merde!!!!!
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí
Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
14.645
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
7.932
Acciones
Compartido
0
Descargas
441
Comentarios
2
Recomendaciones
9
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Goya.el 3 maig

  1. 1. El tres de maig de 1808
  2. 2. El tres de maig de 1808Documentació generalCatalogació:Autor: Francisco de GoyaLucientes (1746-1828)Cronologia: 1814Localització: Museu delPrado (Madrid)Estil: neoclàssic – romàntic(Goya però és difícilmentclassificable)Anàlisi material:Dimensions: 2,68 x 3,47 mSuport: telaTècnica: oli http://museoprado.mcu.es/home.html
  3. 3. El contexthistòric Ferran VI (1746-1759) Carles IV (1789-1808) Carles III (1759-1788) Ferran VII (1808) (1814-1833) Josep I “Pepe botella” (1808-1813)
  4. 4. BiografiaGoya va néixer a Fuendetodos, un poblede Saragossa, el 1746. Fins als 40 anysva pintar escenes costumistes.El 1785 va convertir-se en pintor deCarles III Autoretrat, 1771-75 1786-88
  5. 5. Abans va aprendre l’ofici de pintor a Saragossa. El 1770 viatjà a Itàlia onva estudiar els mestres italians i va adquirir l’estètica neoclàssica i el gustper les figures al·legòriques i mitològiques. Quan retornà a Espanya vapintar el frescos de la basílica del Pilar de Saragossa. Després estraslladà a Madrid tutelat pel pintor de cort Francisco Bayeu.
  6. 6. Els cartons Models per a tapissos per la Real Manufactura de 1775-1791 tapissos de Santa Bárbara. De tema costumista. Goya hi reflecteix lambient de lalta societat madrilenya Majas i embozados 1777 El cacharrero 1778
  7. 7. També hipintaescenes delpobledivertint-seEl pelele1791-92 La gallina cega 1788-89Gitanillos1791 El quitasol 1777
  8. 8. O escenestristes,comLa nevada1786 La verema 17861788 La Pradera deSan Isidro
  9. 9. Goya es convertí el 1799 en pintor de cambra de Carles IV. Això li obrí les portes dels salons aristocràtics i fou el pintor de moda del moment.Godoy1801
  10. 10. Els retrats Maja desnuda i Maja vestida La Duquesa de Alba 1797
  11. 11. Doña Isabel de Porcel, 1805 La comtessa de Chinchón (dona de Godoy) 1800Don Gaspar Melchorde Jovellanos. 1798 Els ducs d’Osuna i els seus fills 1787-88
  12. 12. El 1800 Goya pintà els membres de la Família de Carles IV Futura esposa Infanta Don Antoni Pascual,Infanta del príncep Ferran Maria Isabel germà del monarcaMaria Josepa,germana Carlota Joaquima,soltera del rei filla gran de Carles IV Goya Carles Lluís, nét dels reisInfantCarles Maria Ducs de ParmaIsidre (Maria Lluïsa Josefina i Lluís de Parma) Infant Príncep d’ Astúries, Francesc de Paula Carles IV futur Ferran VII M. Lluïsa de Parma
  13. 13. Los Caprichos (1797-1799)
  14. 14. Dos fets van marcar la seva vida i també la seva obra: la sordesa que li va deixar Una malaltia el 1790, i la guerra contra Napoleó, a partir de 1808.Escena de presó, 1810 El colós, 1808
  15. 15. La càrrega dels Mamelucso Dos de maig de 1808Pintat l’any 1814
  16. 16. Los desastres de la guerra (1810-1815)
  17. 17. Els gravats
  18. 18. Després de la guerra del francèsfou pintor de cambra de Ferran VII.També ho havia estat de JosepBonaparte.
  19. 19. Goya era liberal convençut, per la qual cosa la reacció absolutista el va portar aaïllar-se del món, i a criticar aspectes del nou ordre de coses, com la Inquisició
  20. 20. Fou l’època de les pintures negres, que es troben a les parets de laQuinta del Sordo, on va viure Goya des de 1820 1823.“L’Aquelarre” o “El gran cabró”1820-1823. Quinta del Sordo.
  21. 21. Duel a garrotades, 1820-23
  22. 22. Asmodea Baralla de gegants 1820-1823. Quinta del Sordo. Dos vells menjant sopes 1820-1823. Quinta del Sordo.Saturn devorant al seus fills1820-1823. Quinta del Sordo.
  23. 23. Amb la restauració absolutista Goya decidí marxar d’Espanya i anà a Burdeus,on va morir el 1828. Després les seves restes foren traslladades a Madrid, el1901, i enterrades a San Antonio de la Florida el 1929. San Pere, 1825 Última comunió de S. Jopep de Calasanz 1819.
  24. 24. La lletera de Burdeus1827
  25. 25. Anàlisi formal Elements plàstics:Pinzellada vigorosa i solta, poca importància el dibuix.Gammacromàticareduïda:OcreNegreBlancGrocVermell ColorsLa pinzellada freds allarga i la partoberta dretapotencia eldramatisme Colors càlids a la part esquerra
  26. 26. Llum i colorL’únic focus dellum, el fanal delterra, il·lumina lafigura amb elsbraços oberts del’esquerra,convertint-la en elcentre d’atenció.La resta depersonatges esdistribueixen alseu voltant.Els colors esveuen potenciats oapagats, segonsels hi arriba la En aquest costat dominen lesllum. masses compactes de colors foscos barrejats amb el negre
  27. 27. Composició Articulada en dos grups. Al fons es veuen edificis de la ciutat, en la penombra de la nit. Hi destaca, possiblement, la Caserna del Conde-DuqueEls que Elshan estat executorso han col·locatsd’estar en filera,executats formantSituats unade front diagonal,als seus d’esquenaexecutors a l’espec-amb tador.actituds Totsmolt iguals,diverses sense rostre La llum del terra reforça la separació dels dos grups
  28. 28. 3 fases en el grup de les víctimes: a) Detinguts dirigint-se a la mort b) Grup davant del paredó c) Grup de presos ajusticiats b) a) c)
  29. 29. Interpretació Aquesta obra, juntament amb La càrrega dels mamelucs, constitueix un encàrrec del govern de la Regència de les Corts de Cadis que se li va fer el 1814 a Goya. Segons paraules del propi pintor: “Para perpetuar las más heroicas i notables hazañas de nuestra gloriosa insurrección contra el tirano de Europa” (Napoleó) L’acció se situa a la muntanya del Príncipe Pio de Madrid, des d’on es veu la caserna del Conde-Duque, l’arquitectura de la qual es dibuixa al fons de la composició.
  30. 30. Els afusellaments del tresde maig o Els afusellamentsde la muntanya del PríncepPius, és una pintura a l’oli del1814 i que forma una sèrieamb el quadre El dos de maigo La càrrega dels mamelucs.El quadre és una instantàniade la nit del 2 al 3 de maig de1808 quan els soldatsfrancesos executen elspresoners espanyols quehavien fet en el transcurs dela batalla en represàlia a larevolta del 2 de maig aMadrid i que representàl’inici de la Guerra delFrancés o Guerra de laIndependència Espanyola.
  31. 31. Tant aquest quadre com la seva parella van rebre crítiques dispars al llarg deltemps. Després de la seva exhibició a laire lliure amb motiu del retorn deFerran VII, es van emmagatzemar durant un llarg període i se sap que cap al1850, es guardaven al Museu del Prado, però no sexhibien. El pintor José deMadrazo, director del museu, va arribar a dir que eren obres de discutibleexecució, molt inferiors als retrats més famosos de lartista. No va ser finsunes dècades després, amb lapogeu del Romanticisme i lImpressionisme,quan aquestes pintures van adquirir fama mundial.
  32. 32. L’home de la camisa blancaobre els braços en defensade la llibertat de la sevapàtria.Mira amb desafiamentorgullós i sembla ques’enfronti als seus botxins.Abans de ser afusellatadopta la postura deJesucrist en la creu.És símbol del nou redemptorlaic que lluita per laConstitució i les revolucionsburgeses en l’Europaconservadora de laRestauració.Groc i blanc són símbolsheràldics del Papa isimbolitzen l’Església.
  33. 33. L’home mort al terra reprodueix elgest dels braços oberts. Es trobasobre un bassal de sang i en unescorç marcat, cosa que accentua eldramatisme.Els que esperen ser executatsmostren actituds diverses, un estapa la cara, el monjo resa, un altremira l’escena, també desafiant... Totsmostren reaccions molt humanes(ràbia, desesper, horror,impotència...)
  34. 34. L’escamot d’execució estàsituat de manera compactaen la penombra i d’esquena.Són com autòmats senserostre.Representen el caràcteranònim de la màquina deguerra, que tant haviacriticat Goya.Tots s’inclinen cap endavant seguint el canó delsfusells, com ninots tràgics.La proximitat entrevíctimes i botxins accentuala intensitat dramàtica del’escena. L’únic focus de llum, als peus dels soldats, il·lumina els autèntics protagonistes del quadre, el poble, els patriotes, els herois de la insurrecció. És com una metàfora de l’assistència divina al represaliats.
  35. 35. És una obra de maduresa en laqual Goya, precursor delromanticisme, transcendeix laplasmació d’un fet concret percrear una tela compromesa ambla defensa de la llibertat ilheroisme. Aquesta obra haestat símbol del pacifisme il’antibel·licisme de la humanitatfins al Guernika de Picasso. Goyasupera el caràcter narratiu perdotar de valor universal unepisodi particular. http://www.wga.hu/index1.htm l
  36. 36. Goya denuncia la guerra i l’invasor francès com ja havia fet en els seusgravats: Els desastres de la guerra (1810-1812). En ells recollí l’herència delsmartiris de sants propis de la tradició del Barroc, usant el clarobscur peraccentuar el dramatisme. La imatge heroica pròpia del neoclassicismes’uneix amb el nou romanticisme on es busca reflectir la lluita per lallibertat.
  37. 37. Models i influènciesL’estil de Goya s’inspirà en les obres de Velàzquez, principalment pel que fa a laperspectiva, la llum, la llibertat del seu pinzell… com veiem a “Las Meninas”.Abans de la “Maja desnuda”, l’únic antecedent de nu femení de la pinturaespanyola era la “Venus del espejo” de Velàzquez.
  38. 38. De Rembrandt va rebre influència sobretot en el gravat, però també en laperfecció del joc de clarobscur, com veiem en la meitat esquerra de “LaFamília de Carles IV”, I també la voluntat realista, naturalista, quel’apartà de l’idealisme neoclàssic. També tenen en comú el seu interès pelsautoretrats.
  39. 39. Influències posteriors de Goya E. Manet: Execució de Maximilià, 1867 P. Picasso: Massacre a Corea, 1951
  40. 40. Goya va influir molt en corrents pictòrics posteriors, així en Manet, en laseva “Olímpia”, o en Picasso, en els seus nus reclinats.Considerat per a molts l’iniciador de lapintura moderna. Delacroix l’admirà pelseu tractament lliure i viu del color. Pelsimpressionistes fou important per lesseves pinzellades soltes i contrastoscromàtics. La deformació de la realitatsensitiva per manifestar l’interior avançàl’expressionisme modern. Nolde
  41. 41. Goya en Burdeos Director: Carlos Saura Actors: Francisco Rabal, José Coronado, Daphne Fernández, Maribel Verdú

×