Mondrian: Tableau II

3.188 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
3.188
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
817
Acciones
Compartido
0
Descargas
101
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Mondrian: Tableau II

  1. 1. Tableau II Documentació general Catalogació Autor: Piet Mondrian (1872-1944) Títol: Tableau II Cronologia: 1921-1925 Localització: col·lecció Max Bill (Zuric) Estil: neoplasticisme Anàlisi material: Dimensions: Suport: tela Tècnica: oli http://www.xtec.es/~fmolina6/42mondrian.htm
  2. 2. Estil: Neoplasticisme Moviment artístic holandès que, partint de la raó i de models teòrico-pràctics concrets, proposa una nova ordenació geomètrica del món en contraposició a la irracionalitat destructora de la primera guerra mundial Característiques: - Elimina tot el que és superflu, quedant-se amb el que és elemental. Aquest és el poder espiritual i universal del plasticisme pur, principal objectiu del neoplasticisme. - Treballa amb formes geomètriques regulars i d’angles rectes. Predomini de formes verticals i horitzontals, i de la línia recta. - Ús de colors primaris (groc, vermell i blau) i els neutres o no colors (blanc i negre) - Composicions sense simetria. Però amb marcat sentit de l’equilibri aconseguit per la compensació de formes i colors. Portà l'art abstracte fins a les últimes conseqüències. Per mitjà d'una simplificació radical, tant en la composició com en el color.
  3. 3. Anàlisi formal Elements Plàstics purs Busca en tot moment Colors primaris (vermell, groc, blau) l’equilibri. El color, la També blanc i negre. forma i la seva disposició estan estudiats segons un perfecte ordre mental. El color blanc simbolitza la llum. Seqüència d’un univers infinit. Els colors i les formes dels límits del quadre no queden emmarcades.
  4. 4. Retícula de línies horitzontals i verticals. Les línies negres serveixen per aïllar els colors i fa que destaquin més cada un d’aquests. Si es toquessin s’influirien mútuament i es matisarien sensorialment Trama de quadrats, rectangles i angles rectes Omet qualsevol referència al moviment No a la línia corba i diagonal.. Bidimensionalitat Evita crear il·lusió de profunditat.
  5. 5. Composició - Parts: cada un dels quadrats i rectangles, delimitats per línies rectes, negres, que formen una retícula adaptada a la dimensió i forma de cada color. Fusiona l’estructura de línies amb el color. La combinació de forma i espai, fons i color, coincideix amb la superfície de la tela. No hi ha una forma central a la qual es pot dirigir la vista. - És com una part, una seqüència, d’un univers infinit, ja que el quadre no té cap límit ni emmarcament. - Els rectangles blancs, col·locats estratègicament, suggereixen una estructura helicoide i un moviment circular. El rectangle prim i groc inferior estira la composició i li dona un punt de fuga, que accentua el moviment centrífug.
  6. 6. L’angle recte significa equilibri. Observant un sol requadre de l’obra es produeix sensació d’immobilitat. Ritme: El conjunt de la composició té moviment que surt del seu interior Mondrian recerca l’interior dels objectes, limita els seus elements plàstics als més purs: -Rectangles i quadrats -Colors primaris (el groc puja, el blau expandeix i el vermel atura) i neutres -Línies verticals i horitzontals
  7. 7. Interpretació Tableau II és un dels quadres bàsics del neoplaticisme. Fet a l’època més prolífica de l’autor (1921-25). Les seves composicions no parteixen de la realitat sinó de les lleis plàstiques de la pintura, i vol expressar una idea. Mondrian tanca el camí obert per Cézanne i continuat pels cubistes. Per a ells les formes geomètriques tenen valor per sí mateixes, sense relacionar-les amb formes o figures que es puguin reconéixer. Mondrian tornà als colors primaris en la seva evolució.
  8. 8. Organitza racionalment l’espai, amb la línia i el color, des de la seva pròpia força, i contribueix a crear moviment des de l'interior. Buscà els colors simbòlics de colors i línies. Vertical = vitalitat = home = espai = estàtica = harmonia Horitzontal = repòs = dona = temps = dinàmica melodia La confluència en un punt d’ambdues línies constitueix el resum de la vida i la mort.
  9. 9. Lluità contra el materialisme: deia que la pintura era un punt de partida cap a una nova forma de vida. La línia és un fet racional, el color un fet sensorial. Per això és més important la línia que el color, que remet a referències externes. Les línies en negre que formen una retícula de verticals i horitzontals, tallades en angle recte responen a les dues dimensions bàsiques que expliquen el món segons les teories del neoplasticime: la vertical de la llum del sol sobre la terra i l’ horitzontal del moviment de la Terra entorn del Sol; Mondrian suprimí les diagonals i les línies corbes perquè considerava que eren massa naturalistes, massa properes a les percepcions visuals, en canvi la línia recta pura no existeix com a tal en la natura. Vol un art pur, sense tema o argument ni contaminacions de cap mena, amb evocacions del que és universal. Fou molt receptiu a les teories teosòfiques, per a ell l’oposició entre verticals i horitzontals representa la quinta essència del ritme de la vida. Considerava la seva pintura com una expressió metafòrica de l’harmonia universal encaminada a aconseguir ideals de bellesa perfecta. La realitat és contrària a l’espiritualitat. http://www.edu365.cat/batxillerat/art/abstrac/l_autor_abs.htm
  10. 10. Mondrian va néixer a Amersfoort (Holanda) el 1872. Va estudiar Belles Arts d’Amsterdam, malgrat l'oposició familiar. Les seves primeres obres representen paisatges, pintats amb colors neutres: grisos, malves, verds foscos i més endavant va començar a treballar amb colors més brillants. El 1911 es va traslladar a París, i allà el seu estil s'aproximà al cubisme. D'aquesta època són els quadres Arbres (1912) i Andanes (1912-1913). 1908. Molí al sol
  11. 11. De mica en mica les seves obres van anar cap a l'abstracció Allunyant-se del seminaturalisme, arribant a pintar en moltes d'elles simplement línies verticals i horitzontals, o afegint blocs de colors primaris molt ben equilibrats i impactants. A aquesta forma artística la denominà “neoplasticisme”. Opinava que sobre una superfície plana, com és la tela, només hi podien haver elements planers. Una obra representativa d'aquesta època és la Composició en vermell, groc i blau (1921). Es va traslladar a Nova York en 1940, quan ja tenia molta fama. Va publicar nombrosos assaigs teòrics (L’Art i la vida, 1930. Art plàstic i Art plàstic pur, de 1937). El seu estil va anar evolucionant cap a un ritme més viu, les línies van canviar el color negre per colors brillants com en Broadway Boogie-Woogie (1943-1944). Les seves teories sobre l'abstracció han influït en l‘arquitectura i el disseny del segle XX. Mondrian va morir a Nova York el 1944. L’any següent el Museu d’Art Modern d’aquesta ciutat va fer una gran exposició retrospectiva de la seva obra, mostrant la gran influència que arribà a exercir Mondrian sobre l’art contemporani.
  12. 12. 1913.Tableau No. 1914.Composition VIII
  13. 13. 1915.Ocean 5 1916. Composició Durant la I Guerra Mundial es va veure obligat a viure a Holanda, i és llavors quan començà a elaborar les bases de la seva obra de maduresa. Ara abandona definitivament el cubisme.
  14. 14. 1918.Gray lines 1920.Composition Mondian donà prioritat a l’ortogonalitat i als tres colors primaris. A partir de 1917 començà el procés de simplificació formal que el dugué a fer les típiques trames de línies ortogonals que emmarquen rectangles de colors primaris. És el neoplasticisme. 1921.Blue plane
  15. 15. De Stijl = l’estil El 1917 es funda la revista De Stijl, en la que Mondrian desenvolupà la seva teoria sobre les noves formes artístiques que denominà neoplasticisme. Enfront de la irracionalitat del Dada, proposen exaltar la racionalitat. Sostenia que l'art no ha d'implicar-se en la reproducció d'imatges d'objectes reals, sinó expressar únicament l'absolut i universal que s'amaga darrera la veritat. Ha influït notablement en el Refusava les qualitats sensorials de textura, disseny i l’arquitectura del superfície i color, i reduí la seva paleta als colors segle XX. La influència del primaris. moviment neoplàstic es va fer La seva creença era que una tela, és a dir, una sentir en la Bauhaus. De fet, superfície plana, només ha de contenir elements l’etapa berlinesa de Mies van plans. Implicava l'eliminació de tota línia corba i der Rohe està fortament admet únicament les línies rectes i els angles impregnada per el rectes. neoplasticisme.
  16. 16. 1936.Composició amb blanc, negre i vermell 1939-43.Trafalgar Square 1940-42.No.11
  17. 17. El Boogie-Woogie (bugui-bugui) es una música de ritme molt ràpid que es caracteritza per la repetició constant i forta de la part greu contrarestada per la melodia de la part aguda. Aquesta música, originària de la música negra nord-americana, estava de moda en la boja Amèrica d'aquells anys, i de la qual Mondrian s'enamorà. Petits blocs de color - la tríade dels primaris groc, blau i vermell - reboten uns contra els altres, creant una pulsació vitalista que, com el bugui-bugui, és pur ritme. Creen una espècie de vibració òptica, saltant d'una intersecció cap a una altra com els carrers de Nova York. Al mateix temps, però, quan ens fixem atentament, ens adonem amb quina harmonia i extraordinari equilibri estan disposats els colors. Broadway Boogie-Woogie (1942-43)
  18. 18. Models i influències El cubisme fou model inicial del neoplasticisme, però l’evolució cap a l’abstracció es degué sobretot al teosofisme i les teories de Kandisnky, que defensaven l’abstracció i les qualitats plàstiques de la línia, les formes geomètriques i els colors. Influí el seu rigor i purisme geomètric en la Bauhaus durant els anys 20, així com en l’abstracció postpictòrica i les escultures minimalistes de Carl André, Dan Flavin o Frank Stella, als anys seixanta. Dan Flavin: Instal·lació Frank Stella Sunset Beach, Sketch, 1967

×