1. El Profeta Documentació general
Catalogació:
Autor: Pablo Gargallo (1881-1934)
Títol: El profeta
Cronologia: 1933
Localització: hi ha diverses
reproduccions (Centre d’Art
Reina Sofia, Madrid; Museu
Gargallo, Saragossa...)
Estil: cubisme
Anàlisi material:
Dimensions: 235 cm (alt) x 65 cm
x 50 cm
Material: bronze
Tècnica: fosa
Formes: exempta
Tipologia: dempeus
Cromatisme: monocroma
2. Tècnica i estil de Gargallo:
-Se’l considera l’introductor del buit com element del volum.
-Substituí el marbre o el bronze pel ferro.
-Donà gran dramatisme expressiu a les seves obres.
-Creà un nou llenguatge escultòric.
A París s’interessà per l’escultura de Rodin. Es formà en el noucentisme, i
derivà entre el modernisme de formes arrodonides i la simplicitat cubista.
El primer pas en la seva experimentació el donà cap al 1907, fent servir coure
i planxes metàl·liques. La tradició familiar de la forja es veu clarament en la
seva obra, així com la seva vocació cubista. Artistes que l’influïren en aquest
camp foren: Archipenko, Brancusi i Modigliani. Gargallo creia en la necessitat
d’investigar i no quedar-se en repeticions i solucions conegudes.
L’escultura cubista representà una nova manera d’entendre l’espai, deixava de
ser quelcom merament compacte i massís per atorgar importància a
l’articulació i al buit.
4. Gest terrible i rostre ferotge
amenaçador
El braç dret, amb
la mà oberta,
l’aixeca amb força
desafiadora
Porta un
bastó en el
Cobert el cos braç
amb una pell esquerre
Dempeus Grans proporcions
(2,35 m.)
amb les cames
obertes i ben Profeta = figura que
afermada a terra té poders
supraterrenals i ens
comunica missatges
de bon o mal auguri
5. Composició:
L’escultura s’estructura al voltant d’un
eix central format pel cap, la columna
vertebral i la cama esquerra. D’aquest
eix surten les altres parts del cos,
formant corbes i contracorbes
(matèria i absència de matèria).
Les cames formen sòlides línies rectes
que afermen la figura al terra. També
forma una recta, que segueix més o
menys la lleugera diagonal de la cama
dreta, el bastó que du a la mà
esquerra.
Les corbes que predominen són les de
la pell de xai que el cobreix, els dos
braços i l’espatlla esquerra.
Estructura simple i complexa a la
vegada.
Composició equilibrada, entre zones
còncaves i convexes, entre línies
rectes i corbes...
6. Volums El profeta està format per làmina plana,
tub ondulat i buits estratègics.
Concepte invertit: el que en l’original era
relleu, en l’escultura és pla o buit:
Galta esquerra: volum absent (buit)
acotat per elements corbats.
La major força expressiva es troba al
cap del profeta, la boca oberta,
mostrant el crit.
Escultura del buit, del forat, contrari a
la norma que és donar forma al volum.
7.
8. Nou llenguatge escultòric,
nou concepte d’espai escultòric
Unió interior i exterior
És un dibuix de ritmes
en l’espai, on el buit
es torna ple i allò La llum llisca per les
massís esdevé silueta superfícies convexes, es
tan important és reflecteix en les còncaves i
l’espai ple com les passa, com l’aire, a través
formes intuïdes dels espais buit.
ocupades pels forats
A l’interior s’hi creen zones
de clarobscur.
Els buits augmenten
l’expressivitat de la imatge, i
Joc harmoniós de
li donen moviment, creant
línies
parabòliques, de espais canviants i dinàmics.
corbes i
contracorbes, de Observat des de diferents
formes ovals, plans segueix sent el mateix,
còncaves i en quant al gest i l’expressió.
convexes
Estètica cubista i llenguatge expressionista
9. Interpretació
El profeta representa un home que crida,
una figura poderosa, amenaçant, amb el
gest ferm del seu braç dret ens convida a
seguir-lo. Té l’actitud de l’orador, que es
troba en el moment culminant del seu
discurs, ple de passió, i que té els peus
sòlidament afermats al terra, contrastant
amb la força expressiva dels seus dos
braços, el que aixeca i el que sosté el
bastó amb fermesa.
Representa un home que transmet un
missatge clar, decidit, i que incita a l’acció
dels qui l’escolten, tant si és perquè el
Paradoxalment Gargallo mai va poder
segueixin com si és perquè creguin allò que veure fos en bronze el seu Gran
els diu. El seu caràcter, dur i agressiu, profeta, que és com també es coneix
se’ns transmet perfectament, la qual cosa aquesta escultura, i que es considera la
la converteix en una obra també seva obra mestra i la més emblemàtica.
expressionista, i la vara que sosté és el Per problemes econòmics va haver de
símbol del guia, si bé la tècnica és conformar-se amb pintar de fosc el
motlle de guix per imitar l’efecte final
cubista. Pot ser Sant Joan Baptista, “la
d’una escultura de bronze. L’obra es va
veu que clama al desert”, recobert amb la fondre l’any 1936, dos anys després de
seva tradicional pell de camell i amb el seu la mort de l’artista.
bastó.
10. Funció
El profeta, al estar feta en bronze permet realitzar-ne còpies idèntiques, va ser
concebuda per ser exhibida en galeries d’art o museus o per decorar espais públics.
11. Gargallo afirmava que “el volum no surt de la massa, sinó del buit. L’espai del voltant
no solament penetra a la peça, sinó que assumeix el paper de volum. Les escultures
estan fetes d’aire. Hi ha un diàleg entre el ple i el buit, una fusió de la matèria i
l’espai...”
1931, Arlequí
1933, Homenatge a Marc Chagall
12. Models i influències
La idea de Gargallo d’experimentar amb el cubisme li va sorgir una nit de 1907 en
que va dormir a l’estudi de Picasso, al costat de Les senyoretes d’Avinyó, considerat
el primer quadre cubista de la història. Gargallo s’aixecà amb noves idees per la
seva escultura.
Gargallo va ser el primer escultor,
cronològicament parlant, que
juntament amb Picasso i Juli
González va descobrir el buit
escultòric. Les aportacions
estilístiques de tots tres, que
s’havien conegut a Barcelona i es
van retrobar a Paris , van
permetre un intercanvi de
coneixements que va afavorir-los
molt. Les formes geomètriques del
cubisme van propiciar noves
formes escultòriques de ferro, del
qual Gargallo i Gonzalez eren grans
mestres; ells dos van influir en
Picasso i el van introduir en les
possibilitats que tenia el treball
amb ferro.
13. Models i influències
També cal destacar la influència de l’expressionisme, tan per la seva força com
per la seva sensibilitat.
Records de l’art primitiu també els hi podem trobar, igualment com en Brancusi i
en el pintor Modigliani.
L’obra de Gargallo representa molt bé les novetats de l’escultura contemporània:
l’ús del buit com a element bàsic de l’obra, com a part del volum, fet que també
trobem en altres escultors, com Henry Moore.
H. Moore,
Figura
ajaguda,
1935
C. Brancusi,
El petó, 1907
14. Pablo Gargallo va néixer a Maella (Saragossa) el 1881. Els seus pares es
traslladaren a Barcelona quan tenia 7 anys, per la qual cosa molts el consideren
un escultor català, tot i que mai va perdre les arrels amb el seu poble natal. Als
13 anys entrà d’aprenent al taller d’Eusebi Arnau, l’escultor modernista de les
nimfes del Palau de la Música. Començà a freqüentar Els Quatre Gats, on conegué
artistes de l'època, com Picasso. El 1902 guanyà una beca per anar a París, i quan
torna a Barcelona fa la primera exposició individual, el 1904. El 1912 s'instal·là a
París on conegué a Magalí Tartanson, jove costurera amb la que es casà el 1915,
després de ser rebutjat com a voluntari en la Gran Guerra per motius de salut.
15. El seu prestigi anà en augment, i el 1920
fou nomenat professor de l’Escola Tècnica
d’Oficis Artístics de la Mancomunitat de
Catalunya. Mentre va fent una obra cada
cop més innovadora. A l'Exposició de 1921 a
Barcelona presenta una àmplia mostra de la
seva obra d’inspiració realista i simbòlica, i
incorporà el buit a l’escultura, fet que li
donà fama mundial. Quan puja al poder
Primo de Rivera, el 1924 Gargallo es va
veure obligat a dimitir com a professor de
l’Escola per solidaritat amb un company
acomiadat. Llavors tornà a París, i no
tornarà a Espanya més que breus
temporades. L’última fou per una exposició
de la seva obra, el 1934, a Barcelona, on va
obtenir un gran èxit. Quan anava a Reus per
rebre un homenatge va caure malalt de
bronconeumonia i morí al desembre de
1934.
16. Gargallo també fou un bon dibuixant
Retrat de joveneta, 1898 Nu reclinat, 1900
17. Escenari del Palau de la Música Catalana
“La cavalcada
de les
walkíries” de
R. Wagner
“Les flors de
maig” al·lusió a la Bust
cançó d’Anselm Beethoven
Clavé
Bust d’Anselm Clavé
L’arc de la boca de l’escenari desapareix i queda
música només suggerit pels dos conjunts escultòrics de música
catalana grans proporcions fets per Gargallo. internacional
23. La seva aportació a
l’escultura avantguardística és
el treball en metall no fos
(xapa de metall).
El repte que planteja Gargallo
és, doncs, el de donar volum
i diversitat de punts de vista
a la xapa, totalment aliena al
concepte de massa.
Mascara de Greta Garbo
1930
Museu Nacional Reina Sofia.
Madrid
