1. El pensador
Documentació general
a) Catalogació:
- Autor: Auguste Rodin
- Títol: El pensador
- Cronologia: 1880-1900
- Localització: Museu Rodin
(París)
- Estil: impressionisme
b)Anàlisi material:
- Dimensions: 1,98 m x
1,29 m x1,34 m
- Material: bronze
- Tècnica: fosa
- Tipologia: sedent
- Formes: exempta
- Cromatisme: monocroma
- Estat de conservació: bo

2. François-Auguste-René Rodin (París,
1840 – Meudon 1917) fou un dels més
reconeguts escultors de tots els temps. Va ser
rebutjat per ingressar a l'Escola de Belles Arts
de París. Viatjà a Itàlia l'any 1875 on restà
impressionat per l'obra de Miquel Àngel. També
era admirador de l‘art gòtic i va recórrer les
catedrals de França el 1877. La seva obra més
ambiciosa va ser l'anomenada “La Porta de
l'infern" on va encabir les seves obres més
conegudes: "El pensador" (1880) "El bes" (1886) i
"El fill pròdig" (1889). També va fer estàtues
dels escriptors Víctor Hugo i Balzac (1897). Molt
cèlebre és el conjunt escultòric "Els burgesos de
Calais".
La seva obra prefigura l'escultura modernista i el
realisme, també el simbolisme, el vigor i el
classicisme hi són sempre presents. Va tenir una
influència enorme en els escultors del segle XX.
“Viquipèdia”

3. Les seves escultures eren
considerades massa reals,
massa properes, massa vives,
amb massa caràcter; en
definitiva, massa "modernes"
per a una societat
acostumada a l'ideal
acadèmic de bellesa.

4. L’home dels nas trencat, 1875
L’any 1877 Rodin va presentar al Saló de
París aquesta escultura. Els crítics
l’acusaren d’haver tret motlle d’un home
L’edat de bronze 1877 viu.

5. El seu mètode de treball combina elements antics i
moderns.
Rodin disposava d'un taller, com els mestres medievals i
renaixentistes, on comptava amb la col·laboració de treballadors
especialitzats, i, al mateix temps, utilitzava la fotografia, un art
realment nou a la seva època, per documentar el procés creatiu i
reflexionar sobre aspectes concrets del seu treball.

6. Els Burgesos de Calais
1884-86
Rodin va projectar
suprimir el sòcol de
l'estàtua i col·locar-la
arran de terra, cosa
que infringia les
normes de l'estatuària
monumental.
Tanmateix, ell ho
considerava
Les tres ombres
fonamental per
aconseguir que l'obra
1889-1902 resultés més
contundent, perquè
Adam transmetés millor la
1881 misèria i el sacrifici
del drama que
visqueren aquests
personatges.
Bronzes Le Monument à Balzac
1893-1897

7. Representa als
sis burgesos que
el 1347, a l’inici
de la Guerra dels
Cent Anys
oferiren les
seves vides per
salvar als
habitants de la
ciutat de Calais,
assetjada
anglesos.
Els Burgesos de Calais
1895

8. Les tres ombres. Tècnica impressionista en l’escultura per la rugositat de les
superfícies i la multiplicació dels plànols, la tendència al dinamisme i la
modificació voluntària de les anatomies, així aconsegueix un efectes de llum
canviants.

9. 1881, Adam

10. 1889, Ídol etern

11. Escultor expressionista
1898, Balzac

12. Escultor simbolista
LES MARBRES
La catedral La mà de Déu, 1896
El petó 1886
La Danaide
1886

13. Anàlisi formal: Descripció

14. Concebut per
presidir la Porta
de l’Infern
( m alçada)

15. Composició: línies diagonals,
formant ziga-zaga.
Braç esquerre damunt genoll esquerre, mà dreta sosté el cap, i el colze també sobre genoll esquerre

16. Clara composició
Músculs
centrípeta, cap en
modelats en
dins, desvinculat de
tensió (com
qualsevol relació amb
si fes un
l’entorn.
gran esforç
físic)
Relació de tots els
trets anatòmics
entre si (cap, braços
i cames), poden
formar una figura
geomètrica regular.
L’acabat no és igual
en totes les parts.
Dits de les mans són
les parts més
treballades, per
donar-li més
vitalitat.

17. Volums, llum, expressivitat, textura
Home nu
Actitud
reflexiva
Músculs en
Gran realisme
tensió
transmeten la
tensió física
que ens fa
percebre Vol simbolitzar el pensament
Peus i mans
l’actitud de torturat en adonar-se del
exagerats
pensar tràgic destí de la humanitat
Involucra tot
el seu cos en
Gran l’acció de
expressivitat pensar
en el
tractament (sensació de
del cos,
Impressionisme
vida moviment)
l’actitud...
Tancada en Factura poc polida i com a
ella mateixa
conseqüència fortes ombres

18. Aparent actitud
reflexiva i molt neguit
interior
Posició sedent
mà dreta subjectant
el cap
mà esquerra damunt
dels genoll
És la imatge d’un home
pensant, elevant-se per
colze dret recolzat en la
sobre de la seva condició
cama esquerra
d’animal i donant llum als

19. Interpretació
El pensador representa un home pensant. Primer va voler ser Dante, destinat a
la Porta de l’Infern, inspirada en la seva ”Divina Comèdia”, en la primera part
d’aquesta obra, dividida en tres: Infern, Purgatori i Paradís.
Per alguns el pensador és l’home que vol elevar-se per sobre de la condició
d’animal, i que, inspirat per un centelleig, dóna llum al primer pensament humà.
El tractament de El pensador com un home d’aspecte més aviat rude, amb mans
i peus grans, com els d’un obrer manual, la musculatura exagerada, fan pensar en
un home no acostumat a l’activitat intel·lectual, i és per això que el fet de
pensar li requereix un esforç extraordinari. Ha de seure’s, s’ha de concentrar,
ha d’involucrar tot el seu cos en aquest acte: pensa amb les mans, els tors,
l’esquena...

20. El pensador havia de presidir la Porta de l’Infern.
Inicialment havia de ser Dante mirant l’infern.
Porta de l’infern 1880
Inspirada en “La Divina Comèdia” de Dant.
Porta pel Museu d’Arts Decoratives de París.

21. Dante

22. Rodin treballà en la Porta de l’Infern fins que va
morir. Va ser la seva obra mestra i també una
inesgotable font d’inspiració, que trobava en les
imatges de l’infern descrites per Dante.
La Porta consta d’un podi, una culminació i un
conjunt de rectangles de diferents mides, replets
de figures plenes de dinamisme. Els rectangles
centrals representen la metàfora de la mort amb
la caiguda a l’abisme, l’inútil intent de rebel·lar-se
dels homes i el descens a la tomba. Mentre la
figura de la vida intenta pujar en els rectangles
laterals, però és condemnada a caure un cop i un
altre. Les tres ombres rematen la porta. Les
paraules escrites al fris resumeixen la simbologia
de la Porta:
“Deixeu que tota esperança es dissolgui quan
entreu aquí”
El tema tractat és: l’home està condemnat a
sofrir per les seves debilitats i culpes, només per
existir. Aquest serà etern turment de la
humanitat. El Pensador, al centre de tot, està
profundament concentrat i sembla incapaç de
desxifrar l’enigma de l’existència humana.

23. Baptisteri. Porta del Paradís 1401.
Porta de l’infern
Ghiberti. Florència
1880. Museu
Rodin. Paris
Porta de l’infern 1880
Museu d’Orsay. Paris

24. La font d’inspiració per la “Porta de
l’infern” fou “El judici final” de Miquel
Àngel
1537 -1541
Figures dantesques que queien en l’abisme.
Volia retornar a l’escultura la integritat
estilística perduda després de la mort de
Miquel Àngel, quan l’escultura s’havia reduït
a l’academicisme i per tant havia entrat en
decadència.

26. Funció
La Porta l’encarregà
el Museu d’Arts
Decoratives de París,
el 1880.
El projecte incloïa
186 figures i no va
arribar a acabar-se.
En aquest però van
sorgir moltes
escultures
considerades obres
mestres independents
com El Bes, Adam i
Eva.
Volia donar
monuments moderns a
la ciutat.

27. Estil (Models i influències)
Rodin estudià l’escultura
clàssica i Miquel Àngel
Profeta Jeremies. M.Àngel.
Capella Sixtina. Vaticà
Sepulcre de Llorenç de Mèdici.
Florència, de Miquel Àngel

28. La intensitat del tractament anatòmic de la musculatura i els volums
sobredimensionats de certes parts del cos, estan clarament inspirats en
Miquel Àngel. També es diu que l’influí, per aquesta escultura, l’obra de
Carpeaux Ugolino i els seus fills (1861).

29. Jessie Lipscomb
Charles, Hippolyte Aubry Rodin devant la Porte Charles Aubry
Rodin travaillant le buste de l'Enfer se refletant Rodin en chapeau
du Père Eymard dans un miroir haute-forme
1863 1887 vers 1864

31. http://www.musee-rodin.fr/

32. La Passió de Camille Claudel
França (1988).
Director: Bruno Nuytten.
La vida de l'escultora Camille Claudel és una història de
soledat provocada per la contradicció entre una dona que
estimava la llibertat i el rebuig a la societat que li va tocar
viure. Va néixer el 1864, al si d'una família benestant, es
va dedicar a l'escultura, i va morir en un sanatori mental
el 1943, després de trenta anys de reclusió. El film se
centra en els seus anys de treball com a escultora i en
l'apassionat romanç que va mantenir amb Auguste Rodin,
així com en la incomprensió de què va ser objecte per part
de la seva família i sobretot de la seva mare.