1. San Vicenç de Cardona

2. Context històric
Sant Vicenç era en origen la capella del castell de Cardona, propietat de la
casa vescomtal d'Osona, la qual prengué el nom d'aquest castell. Les primeres
notícies documentals daten del 980. Els comtes protegiren l'església amb
donacions.
L'inici de la vida comunitària sembla que va ser a partir del s. X. L'any 1019, el
vescomte Bermon, aconsellat per l’Abat Oliva, va reconstruir l'església, molt
descuidada i espoliada. També inicià la construcció de l'actual edifici romànic,
consagrat l'any 1040 pel bisbe d’Urgell Eriball, també príncep i senyor de
l'església de la fortalesa de Cardona.
Cap al 1090 el vescomte i bisbe Ramon Folc II de Cardona introduí la regla de
Sant Agustí a Sant Vicenç. Al principi del segle XIV la vida de la canònica s’anà
relaxant. A mitjans del XIV es feu una reforma interna.
La secularització de les canòniques regulars l'any 1592 per part del Papa fou el
primer cop greu que patí la comunitat. Més tard tot el castell es convertiria en
caserna l'any 1794. La comunitat es traslladà a la parroquial de Sant Miquel,
fins el 1851 en què desapareixeria i l'església passaria a ser una dependència
més de la caserna. Amb el temps acabaria abandonada.
El conjunt va ser declarat monument historicoartístic el 1931. L'any 1952
s'inicià una acurada restauració de l'església, i el monestir i el castell van
passar a ser Parador de Turisme el 1976.

3. Documentació general
Nom: San Vicenç de Cardona
Arquitecte: Desconegut
(Comitent: vescomte Bermon)
Cronologia: 1029-1040
Localització: Cardona (Bages)
Estil: romànic català
Material: pedra
Sistema constructiu:
arquitravat i voltat
Dimensions: 49 m (llarg) x 17,5
m (ample).

4. Anàlisi formal
Elements de suport i suportats
L’edifici se suporta amb murs
i pilars de formes complexes.
Els pilars de la nau central, als
costats, son decorats amb
arcs de ressalt.
Cada tram de volta de canó
de la nau central es correspon
a tres petites voltes d’aresta
de les naus laterals. Aquesta
fórmula fou el primer cop que
s’aplicà a la Península Ibèrica.
Els elements de suport són per
tant les voltes de canó i
d’aresta, i un cúpula sobre el
creuer, amb trompes i petites
finestres a la base. De fora ´s
un cimbori octogonal.

5. Espai exterior
Presenta un espai exterior sobri i ordenat, amb diversos elements en
forma de prisma relacoinats amb la disposició interior: el cimbori
octogonal, els tres absis i els braços del transsepte. Els murs estan
decorats per parelles d’arcs cecs nomenats bandes lombardes, separats
per contraforts o lesenes, que tenen una doble funció: reforçar els murs i
subratllar la verticalitat de l’edifici. Predomina la línia recta.
Només en l’absis i
finestres no hi ha
línia recta. Hi ha,
com a decoració,
una galeria de
finestres cegues a
la part alta de
l’absis central.

6. Cimbori
Arcs cecs o
bandes lombardes
Transsepte
Finestres
cegues
Lesenes
Absis

7. Façana d’entrada a l’església i cimbori octogonal del creuer

8. Espai interior
Hi destaca la línia corba de voltes i Absis
arcs. Té planta basilical de tres naus
Presbiteri
(la central molt més ampla i alta).
A la capçalera hi ha tres absis i una
cripta on es guardaven les relíquies.
Pilars
El transsepte és molt curt, gairebé no
sobresurt de l’amplada de les naus.
A cada tram de la nau central li
corresponen tres petites voltes Nau central
Voltes
d’aresta de les naus laterals. d’aresta
A l’entrada hi ha un atri o nàrtex,
cobert amb volta d’aresta. A sobre hi
té una tribuna des d’on els vescomtes
seguien les cerimònies. Atri o nàrtex

9. Voltes d’aresta de la nau lateral
El claustre

10. La separació entre les naus la
fan grans pilars cruciformes
que recullen la força dels
arcs faixons de la volta de
canó central i els arcs de mig
punt (arcs formers) que
separen les naus.

11. La tomba del comte Joan Ramon Folc I
(1375-1442), segon comte de Cardona i
conqueridor de Marsella, està situada a
la dreta de l’altar major de l’església de
Sant Vicenç de Cardona.

12. Al cos central, més alt, s’hi obren 4 grans finestrals a cada costat dels murs
laterals, que amb els 3 de la capçalera, donen gran lluminositat a l’interior.

13. A la cúpula del creuer hi ha dotze
petites obertures i un òcul, que també
aporten llum a l'interior de l’església.
La llum de la cúpula procedeix
indirectament dels vuit grans
finestrals oberts a dalt de tot del
cimbori que la cobreix.

14. Tot el cos del presbiteri (espai reservat al clero i a l’altar principal) i de
l‘absis central queda elevat, ja que en el seu espai inferior es troba una
cripta, la planta d'aquesta consta de tres naus dividides per dues fileres de
columnes monolítiques amb capitells piramidals sense ornamentació. Sobre
seu es troben uns blocs de pedra que serveixen de base per a l'arrencada de
les voltes per aresta que cobreixen la cripta.
Els elements simbòlics que hi podem trobar són molts.

17. Entorn i integració urbanística
Té grans dimensions, i es troba en un indret privilegiat, a dalt d’un turó, des
d’on es domina el territori dels voltants.
Tot i destacar molt, queda completament integrat en l’entorn perquè la pedra
amb que es construí fou treta de la mateixa zona.
San Vicenç de Cardona està situat en una zona estratègica que va ser frontera
durant la «reconquesta». També és un lloc important per les mines de sal
properes, encara explotades avui en dia.

18. Interpretació
Funció, contingut i significat
Originàriament l’església del castell va tenir funcions parroquials, però cap a
la segona meitat del segle XI va acollir una comunitat canònica augustiniana.
La vida monàstica s’hi mantingué fins al segle XVIII. El 1592 es convertí en
col·legiata secular i els monjos ocuparen la zona conventual.
Al llarg dels segles XVII i XVIII el castell va ser progressivament
militaritzat. El 1794 els monjos van haver de marxar i va ser convertit en
caserna militar i l’església s’utilitzà com a magatzem.

19. Models i influències
San Vicenç de Cardona a l’estil llombard o primer romànic, que penetrà a
Catalunya durant el primer quart del segle XI. La principal característica
d’aquest etil són les arcuacions cegues o bandes llombardes.
Representa un dels punts culminants del romànic per la disposició de
l’espai i la grandària de les voltes. Un altres llocs són el monestir de Cuixà
i el de Ripoll, i les esglésies de Sant Climent i Sta. Maria de Taüll, a Boí.
San Miquel
de Cuixà

20. San Climent de Taüll