Santa Maria del Naranco

4.177 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
4.177
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2.099
Acciones
Compartido
0
Descargas
82
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Santa Maria del Naranco

  1. 1. L’art Asturià Santa Maria del Naranco
  2. 2. Context històricEl 739 es fundà regne d’Astúries. No es crea directament després de la batallade Covadonga (718)El primer rei serà Alfonso I el Católico (739-757)Altres monarques importants: Alfonso II el casto (791-842) Ramiro I (842-850) Alfonso III (866-910)El regne d’Astúries estava format, inicialment, per ramaders... Poc a pocs’incorporen els que fugen de les zones ocupades pels àrabs (califat Omeia). Esproposaran com a estratègia reivindicar el regne d’Astúries com a continuadordel regne visigòtic. Inicien la reconquesta per obtenir més terrenys. Inicialmentels asturs i els visigòtics també havien estat enemics. Es fixa la primera capital a Cangas de Onís. Com que estava al mig dela muntanya es canvia a la localitat de Pravia, on s’instal·larà la cort. Esconstrueixen alguns edificis reials i religiosos per consolidar la nova capital. En temps d’Alfonso II el Casto es tornarà a traslladar la capital aOviedo. El seu objectiu és convertir-la en una “nova Toledo” (ideològicament,políticament i simbòlicament). La seva hereva.
  3. 3. L’art AsturiàEs va desenvolupar al petit regne d’Astúries, quan els cristians que fugiren de lainvasió musulmana es van refugiar a les muntanyes del nord de la Península. Esva desenvolupar als segles VIII i IX. L’arquitectura és bàsicament religiosa (esglésies), tot i que també es van construir edificis civils (petits palaus i hospitals, la majoria desapareguts avui). S’hi diferencien tres períodes o fases: Preramirense. Ramirense. Postramirense. Regnat dAlfons II Regant de Ramir I Regnat d’Alfons III (791-842). (842-850). (866-910) Segueix l’arquitectura Etapa de plenitud Elements arquitectura visigoda i romana mossàrab (arc (arc mig punt i manca ferradura) de contraforts externs)
  4. 4. Característiques arquitectòniques:-Planta basilical, amb una o tres naus.-Transsepte (sol mantenir l’iconostasi visigòtic).-Absis rectangulars (normalment amb una cambra secreta pel tresor).-Volta de canó.-Arc de mig punt romà.-Arc peraltat (element específic de l’art asturià).-Columnes substituïdes per pilars, generalment sense capitell.-Exteriorment els murs presenten petits blocs de pedra tallats de manerairregular (carreuó i maçoneria).-Finestres germinades molt ornamentades amb gelosies i motllures.-Contraforts resistents que suporten el pes de les voltes.
  5. 5. San Julián de los PradosL’obra més completa d’art asturià es troba a Santullano.L’església de San Julián i Santa Basilea. El conjunt també es coneix com SanJulián de los Prados. 812-842Possiblement era l’església d’un monestir privat, un descans pel rei que era moltdevot. Es tracta, doncs, d’una fundació àulica (vinculada Alfonso II) entre 812-842.Aquesta construcció permet definir les característiques de l’arquitectura (arasobre un model reial).
  6. 6. Característiques de San Julian dePrados- Arquitectura molt vertical- Aparell mur: carreus de pedra irregular(OPUS INCERTUM), marcant la diferènciaamb les construccions visigòtiques quetenien carreus perfectament escairats.Només seran regulars els dels contraforts,angles i arcs interiors.- Planta: esquema basilical rematada ambcapçalera tripartita i plana (un absisprincipal i dos laterals)- 3 naus (la central més ampla) divididesamb pilars de perfil quadrat.- Transepte molt ample, més marcat. - Als extrems del transepteVerticalment és més alt que la nau trobem 2 annexos afegits jalongitudinal (principal). a l’època que funcionaven- Entre el transepte i la nau principal hi ha com a pòrtics d’entrada, unaun iconostasi que separa els fidels dels forma de monumentalitzacióclergues. Era una zona dedicada als dels accessos a l’edifici. Enclergues i al rei (es creu que hi havia una cap cas es vol definir unatribuna). creu llatina.
  7. 7. Aquesta planta ve definida pels visigotsarribats del sud com es pot apreciar a lasimilar planta de Santa María deQuintanilla de las Viñas (s.VII), una deles obres emblemàtiques del’arquitectura religiosa visigoda. Peròmentre que a Quintanilla (i al’arquitectura visigoda) els contrafortstenen una funció estructural igaranteixen l’estabilitat... a l’arquitecturaasturiana no sempre tenen funcióestructural sinó decorativa.
  8. 8. Cambra supra-absidial:A la capçalera trobem una finestreta que comunica amb l’interior de l’església quedona accés a una habitació tancada. Podria ser un reliquiari a sobre de l’absis. Lesrelíquies donaven prestigi, poder.Interior: San Julián de los Prados és l’únic conjunt que presenta decoració. Estavamolt ornamentada ja que tots els murs estaven decorats amb pintures.Repertoris ornamentals: essencialment anicònic. Ni escenes religioses, nibèl·liques, ni exaltació de victòries (com si es feia a la pintura carolíngia). La pinturatenia característiques geomètriques, floral i sovint es representava arquitectures. Transepte en forma d’arc de triomf. A la zona sud s’han trobat forats per bigues, que es creu que podien sostenir una tribuna pel rei. Així podia seguir les cerimònies. La coberta de les naus i el transepte és de fusta però les cobertes dels tres absis són da maons.
  9. 9. Decoració: Transepte: 4 registresAl registre inferior trobem reproduccions o evocacions d’estructures en marbre(com al primer estil de pintura romana: plaques i panells de marbre).Als tres registres restants del transepte trobem perspectives arquitectòniques.Naus: 3 registresAl primer trobem un sòcol que imita el marbre (o estructures); al segon estructuresarquitectòniques i, al tercer, estructures arquitectòniques i creus. No trobem capescena. No tenien cap necessitat de narració ja que la cort hispanovisigòticatoledana era anicònica (s’oposava a la reproducció de figures... iconoclasta).
  10. 10. Voltes dels absis pintades amb figuresgeomètriques: cercles, hexàgons,quadrats i octògons.Perspectives d’edificis que evoquen laJerusalem celestial: ciutat perfecta iutòpica per la que havia de lluitarqualsevol cristià. La trobem a la pinturaromana, bizantina i islàmica.Creus de San Julián ? s.IXBraços rematas en forma lobulada. Hipengen un alfa i un omega.Creu sacramentari Gelaio (gGelasià???)SVIII Vaticà ... similar
  11. 11. Santa María del Naranco
  12. 12. Context històricSanta María del Naranco és una església de l‘art asturià situada a quatrequilòmetres d‘Oviedo, sobre el vessant sud del Mont Naranco que originàriamentva ser palau del rei Ramir I d’Astúries. Ledifici que avui coneixem com SantaMaría del Naranco no es va construir com a església, es tracta de ledifici mésrepresentatiu dun conjunt palatí suburbà construït per Ramir I al segle IX.Ledifici va ser manat construir per Ramir I com a palau, sent acabat lany 842,formant part dun complex arquitectònic que també comprenia la properaesglésia de San Miguel de Lillo, erigida a tan sols cent metres de distància.Tanmateix, a causa de lesfondrament de la capçalera i de part de les naus de SanMiguel va ser transformat en església, probablement durant el segle XII, doncs lacrònica silense de 1150 ja ho registra com a temple de Santa María. Ledifici estroba al vessant meridional del Mont Naranco on existia un bosc en què abundavala caça. Labsència dun absis destinat a contenir el tron del rei fa pensar queledifici va haver de tenir caràcter de palau de camp o residència reial dedicada aloci.El temple va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1985.
  13. 13. Planta de Santa María del Naranco (pis superior o principal, amb les escalesexteriors).Consta de dues plantes i traçamentrectangular de 20 metres de longitudper 6 damplada, resultant una plantaforça allargada. En els seus costatsmés grans existeixen dos sortints delsquals el del costat nord, correspon auna escala de dos tiratges per la quesaccedeix a la planta superior.
  14. 14. La planta baixa consta dun ampli cos central cobert de volta de canó recorregutper arcs faixons que descansen directament sobre el mur.Va ser possiblement utilitzat com a oratori palatí, encara que es creu que podiahaver estat duna cambra règia on es rebés audiència, aquesta teoria és avaladaper la bancada que recorre les parets, i està flanquejat per dues cambres lateralsamb coberta de fusta. Daquestes cambres laterals la del costat est, comunica amb el cos central i va tenir funcions de sala de bany (interpretació controvertida) o cisterna, conservant la seva pila. La del costat oest només és accessible des de lexterior, desconeixent-se la seva funció.
  15. 15. La planta superior va ser planta noble, presentant una distribució similar a lade la planta baixa. La gran sala central, rectangular i coberta per volta decanó peraltada reforçada per sis arcs faixons que es recolzen en mènsules.Està recorreguda en els seus costats més grans per una arcuació cega quees recolza en dobles columnes de fusts dorigen cèltic. Es troba flanquejadaen aquest cas per dos miradors o tribunes també coberts amb volta.
  16. 16. A lexterior, als seus costats més grans, són visibles els contraforts que es corresponen amb els arcs faixons interiors. Als costats més petits la façana sestructura a tres pisos, corresponent el central a la planta noble, els miradors del qual sobren a lexterior mitjançant tres arcs de mig punt peraltats, en els que el central és lleugerament més gran.Aquest mateix esquema, a una escala molt més reduïda iestilitzada, es repeteix per damunt dells, formant el finestral dedues cambres a les quals no existeix accés excepte amb lajutduna escala i la seva utilitat era de guardar el tresor del noble.
  17. 17. Tres finestres del primer nivell. A sobre Triple arqueria del belvedere. A sobre trobemuna finestra tripartita que dona lloc a una sala superior (reliquiari?). Els arcs són demig punt peraltats (ampliats). Voluntat d’estructurar, de crear ritmes.
  18. 18. Decoració: les que afecten als capitells i les columnes no tenen el fust llis sinóque estan decorades amb elements hel·licoidals. Un motiu que s’anomenaENCORDELLAT (o SOGUEADO), ja que imita el cordill relligat. També trobemmotius d’entrellaços que fan referència al substrat romà i a la miniaturairlandesa.
  19. 19. El resultat és un edifici elevat, esvelt i elegant, modulat per la simetria delscontraforts i la gràcia dels seus arcs de mig punt peraltats, alguna de lessolucions constructives i decoratives del qual, com ara les voltes de canó, elsarcs faixons, els contraforts exteriors o la supeditació de la decoració escultòricaa larquitectura, suposen un clar avenç de l‘art romànic.
  20. 20. L’art Asturià: Sant Miquel de Lillo (Oviedo)
  21. 21. És una església prerromànica, dedicada a San Miquel Arcàngel, que va manar construir el rei Ramir I l’any 842, al Mont Naranco, als voltants d’Oviedo. Es troba a pocs metres de Santa Maria del Naranco. Possiblement fou la que sengons la crònica Albeldense, aquest rei va fer construir juntament als seus palaus, amb funció d’església palatina. Al principi va estar dedicada a Santa Maria i a Sant MiquelSobre el vestíbul es troba la tribunareial, flanquejada per dues petitesestances. A la foto l’estança sud.
  22. 22. Tribuna reial, sobre l’entrada
  23. 23. Originàriament tenia planta basilical, amb tres naus, però només en quedenl’entrada i l’arrencada de les naus (una tercera part de la seva longitud).Durant el segle XIII o principis del XIV es va arruïnar possiblement per lesmales condicions del sòl. Part conservada i planta original
  24. 24. La coberta és voltada, amb un complex sistema de voltes de mig canó. Lesnaus estan separades per arcs que descansen sobre columnes, cosa inusualen l’art asturià que utilitza el pilar com a suport. Les columnes es recolzenen altes bases quadrades que contenen decoració escultòrica d’anells queenquadren figures. Bases de columnes amb representació dels evangelistes
  25. 25. Destaquen les gelosies de les finestres tallades en pedra i la decoració escultòricabizantina. La construcció és esvelta i mostra l’interès de l’autor per les proporcions,ja que l’altura és el triple de l’amplada de les naus.
  26. 26. Decoració escultòricaDestaque n els relleus,especialment a les jambes (laterals)de la porta d’entrada, possiblementinspirada en un díptic consularbizantí del segle VI. Hi trobemescenes de circ amb unsaltimbanqui fent acrobàcies i undomador de lleons.Tota la decoració escultòrica dejambes, bases i capitells denota unaforma influència bizantina, oriental itambé llombarda, amb un certencant primitiu i antinaturalista.
  27. 27. Arcs del cor
  28. 28. Decoració pictòricaQueden restes de decoració pictòrica mural en la que podem distingir dostipus: la decorativa imita la de l’època d’Alfons II visible a Sant Julian de losPrados, però existeixen altres totalment noves amb la figura humana com atema principal. Aquestes pintures són visibles en el mur sud de la nau sud ien el mur est de la mateixa nau. http://www.jdiezarnal.com/sanmigueldelillo.html

×