Segona meitat del segle XX
Característiques generals i Arquitectura
Jörn Utzon: Opera de Sidney (1957-1973)
Context històric
Principals fets després de la II Guerra Mundial:
- Guerra freda: Divisió del món en dos blocs antagònics ...
Localització i evolució artística
A la segona meitat del segle XX el centre artístics es traslladà d’Europa als
EE.UU., mé...
A partir dels 90 no podem englobar la gran varietat de propostes en
grups concrets. L’ús de les noves tecnologies podria s...
Característiques generals:
-Gran diversitat d’opcions artístiques.
-A les Segones Avantguardes encara hi ha elements de l’...
-A partir dels anys 70 l’experimentació com a principi d’acció arribà a la fi.
Començà la postmodernitat. Aquesta es gira ...
L’arquitectura
Fins el 1970 l’arquitectura
funcionalista continuà vigent. En
aquesta dècada molts arquitectes
començaren a...
A Finlàndia, Alvar Aalto (1898-1976) és el principal autor de l’escola nòrdica
d’arquitectura contemporània.
Les seves obr...
Jörn Utzon (1918-2008), arquitecte danès, va fer obres molt espectaculars i
originals. Utilitzà materials com el formigó a...
Josep Lluís Sert (1902-1983) destacà a Espanya, tot i que treballà i
ensenyà als EE.UU. exiliat després de la guerra civil...
Le Corbusier (1887-1965), construí entre 1943 i 1945 dos edificis
emblemàtics ens els quals introduí l’ús del formigó vist...
Capella de Notre Dame du Haut a Ronchamp és l’altre edifici emblemàtic de Le
Corbusier. El sostre és de formigó vist i les...
Le Corbusier influí decisivament en l’arquitectura sud-americana, sobretot a
Brasil, on Oscar Niemeyer i Lúcio Costa s’hi ...
Espanya franquista: 1951 Grup R, format per:
- Oriol Bohigas, - Josep M. Coderch, - Josep M. Martorell, - Antoni de
Moraga...
La crisi del Moviment
Modern: l’arquitectura
postmoderna
A partir de l’any 70 alguns arquitectes
tornen a utilitzar elemen...
Arata Isozaki: Palau Sant Jordi (1191) de Barcelona. Combina les noves
tecnologies amb els materials tradicionals. El buit...
- EE.UU.: Hi destaquen Michael Graves i Robert Venturi (1925), el qual
utilitzà motllures decoratives i elements tradicion...
- Itàlia: Aldo Rossi (1931-1997), defensà el funcionalisme als anys 70,
adaptà les seves cases a les tradicions locals. De...
- Espanya: Ricard Bofill (1939), ha tornat a les formes pròpies del
classicisme utilitzant-lo de forma eclèctica, aplicant...
R. Bofill: Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona, 2009
E. Miralles i Benedetta Tagliabue:
Edifici del Gas Natural, Barcelona
E. Miralles i Benedetta Tagliabue
Pavelló d’Espanya ...
High-Tech i arquitectura d’autor
Durant els 80 i 90 també sorgiren nous corrents:
El High-Tech dóna prioritat a mostrar el...
El desconstructivisme parteix de les teories filosòfiques del francès Jacques
Derrida. “La forma és el resultat de la fant...
L’arquitectura dels últims temps també s’ha ocupat de crear construccions que
satisfacin les necessitats de la societat ac...
Rem Koolhaas (1944): Biblioteca
Central de Seattle
Renzo Piano i Richard Rogers:
Centre Georges Pompidou (1977),
París.
Santiago Calatraba (1951), en les seves obres es veu clarament la funció
bàsica de l’enginyeria en l’arquitectura actual.
...
Jacques Herzog (1959) i Pierre de Meuron (1950), ha fet la majoria de
projectes conjuntament, ambdós suïssos, i destaquen ...
Jean Nouvel (1945): Torre de les Aigües
de Barcelona (Agbar), 2005.
Porta d’Amèrica, Madrid.
L’arquitectura de Nouvel es
c...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Segona meitat segle XX: Arquitectura

9.915 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
1 comentario
4 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Totes les presentacions son una gran ajuda per a tots. Moltes gracies per compartir el teu inmens treball
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí
Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
9.915
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
5.895
Acciones
Compartido
0
Descargas
242
Comentarios
1
Recomendaciones
4
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Segona meitat segle XX: Arquitectura

  1. 1. Segona meitat del segle XX Característiques generals i Arquitectura Jörn Utzon: Opera de Sidney (1957-1973)
  2. 2. Context històric Principals fets després de la II Guerra Mundial: - Guerra freda: Divisió del món en dos blocs antagònics (capitalista i socialista) dirigits per dues superpotències: EE.UU. i URSS. - Guerres i conflictes localitzats en llocs concrets: naixement de l’Estat d’Israel i inici del conflicte arabo-israelià, guerra de Corea, dues guerres del Vietnam, revolució cubana, independència de les colònies europees, victòria de les dictadures a Xile i Argentina, revolució dels clavells a Portugal, fi de la dictadura franquista... - A partir dels anys 80 es posà fi a la guerra freda amb la caiguda del mur de Berlín el 1989 i el mapa europeu s’alterà. El 1991 es signaren els acords de Maastricht i es creà la Unió Europea. -Actualment, la globalització i el gran desenvolupament científic i tecnològic, així com la generalització de la informació, han produït l’apropament de tots els camps artístics. - També els conflictes actuals a la zona del Golf i el terrorisme internacional d’Al-Qaeda han generat una nova situació de tensió al món.
  3. 3. Localització i evolució artística A la segona meitat del segle XX el centre artístics es traslladà d’Europa als EE.UU., més concretament a Nova York, on arribaren molts artistes que fugiren del nazisme. Amb la globalització de final de segle desapareix la idea d’un únic centre artístic. 1945 marca el límit entre les Primers Avantguardes i les noves tendències de la segona meitat de segle. De 1945 a 1990 trobem dues grans tendències: 1. Segones avantguardes: Informalisme a Europa i Expressionisme abstracte als EE.UU. Fins les noves propostes conceptuals aparegudes a finals dels 60. 2. Tendències postmodernes, iniciades amb el Neoexpressionisme alemany i la Transvanguarda italiana a mitjan dels 70, i els revivals dels 80. A partir dels 90 no podem englobar la gran varietat de propostes en grups concrets. L’ús de les noves tecnologies podria ser una constant (videoart) que ens permetria parlar de l’era digital.
  4. 4. A partir dels 90 no podem englobar la gran varietat de propostes en grups concrets. L’ús de les noves tecnologies podria ser una constant (videoart) que ens permetria parlar de l’era digital.
  5. 5. Característiques generals: -Gran diversitat d’opcions artístiques. -A les Segones Avantguardes encara hi ha elements de l’etapa anterior: l’artista encara experimenta (materials, tècniques, formes...) per aconseguir solucions originals. -L’actitud rupturista de la primera meitat de segle s’accentua. Per exemple en pintura es busquen nous suports, com el mateix cos humà (body art) o s’intervé cada cop més en la natura o la ciutat (land art). L’obra ja no es valorada pel resultat final, sinó pel propi procés creatiu. Spiral Jetty, Utah, USA
  6. 6. -A partir dels anys 70 l’experimentació com a principi d’acció arribà a la fi. Començà la postmodernitat. Aquesta es gira cap al passat per recuperar elements d’èpoques anteriors. “La postmodernitat val tot”: l’artista pot prendre d’obres del passat allò que vulgui i situar-ho a la seva pròpia obra, fenòmen també present en l’art de les noves tecnologies. http://www.arteespana.com/postmodernidad.htm
  7. 7. L’arquitectura Fins el 1970 l’arquitectura funcionalista continuà vigent. En aquesta dècada molts arquitectes començaren a utilitzar elements decoratius i constructius de períodes anteriors. També la tecnologia es considerà bàsica per a la construcció. Sorgí l’arquitectura d’autor: els nous edificis s’adaptaren al llenguatge propi i personal de cada arquitecte. L’herència funcionalista Després de la II Guerra Mundial l’arquitectura continuà dins dels paràmetres del funcionalisme i amb els mateixos arquitectes. Mies van der Rohe continuà la seva obra als EE.UU. Edifici Seagram, New York, 1954-58
  8. 8. A Finlàndia, Alvar Aalto (1898-1976) és el principal autor de l’escola nòrdica d’arquitectura contemporània. Les seves obres mostren la unió entre modernitat i tradició. Adopta elements funcionalistes amb aspectes regionals. Usà formigó, ferro i vidre, però també materials locals, com terra cuita i fusta. Els seus edificis s’insereixen en l’entorn i cerquen la llum natural.
  9. 9. Jörn Utzon (1918-2008), arquitecte danès, va fer obres molt espectaculars i originals. Utilitzà materials com el formigó armat, el vidre, la ceràmica i l’acer. Els seus edificis formen grans estructures, com l’òpera de Sidney, on tenen forma de tenda de campanya. Sovint es poden connectar amb l’orcanicisme. http://www.greatbuildings.com/buildings/Sydney_Opera.html
  10. 10. Josep Lluís Sert (1902-1983) destacà a Espanya, tot i que treballà i ensenyà als EE.UU. exiliat després de la guerra civil. Des d’allà projectà la fundació Miró de Barcelona, exemple d’arquitectura funcionalista espanyola. Centre de la Ciència Universitat de Harvard, on Sert impartí classes d’arquitectura.
  11. 11. Le Corbusier (1887-1965), construí entre 1943 i 1945 dos edificis emblemàtics ens els quals introduí l’ús del formigó vist, “formigó en brut”, que originaria una nova tendència, el “Brutalisme”, de gran incidència a Anglaterra. http://www.hiru.com/es/artea/artea_03520.html Unitat d’habitació de Marsella, es tracta d’una unitat arquitectònica que acull a 1600 persones, i els apartaments s'adeqüen a les necessitats de persones individuals o famílies. El projecte és complicat, però l’estructura és simple.
  12. 12. Capella de Notre Dame du Haut a Ronchamp és l’altre edifici emblemàtic de Le Corbusier. El sostre és de formigó vist i les moltes finestres donen gran lluminositat a l’interior.
  13. 13. Le Corbusier influí decisivament en l’arquitectura sud-americana, sobretot a Brasil, on Oscar Niemeyer i Lúcio Costa s’hi inspiraren per fer els principals edificis de la nova ciutat de Brasília. Esplanada dels Ministeris, Brasília
  14. 14. Espanya franquista: 1951 Grup R, format per: - Oriol Bohigas, - Josep M. Coderch, - Josep M. Martorell, - Antoni de Moragas i – Josep M. Sostres. Altres arquitectes són: Fèlix Candela i Rafael Moneo (Museu Romà de Mèrida i ampliació del Museu del Prado). Oriol Bohigas: Casa Meridiana, Barcelona, 1965
  15. 15. La crisi del Moviment Modern: l’arquitectura postmoderna A partir de l’any 70 alguns arquitectes tornen a utilitzar elements tradicionals, tant decoratius com constructius, propis d’etapes passades. Els principals són: - Japó: Grup Metabolism, amb Kenzo Tange (1913-2005) i el seu deixeble Arata Isozaki (1931). Kenzo Tange: L' Edifici del Govern Metropolità Tokio.Kenzo Tange: Catedral de Sta. Maria. Tokio.
  16. 16. Arata Isozaki: Palau Sant Jordi (1191) de Barcelona. Combina les noves tecnologies amb els materials tradicionals. El buit és un element positiu ja que és el nucli central de l’edifici.
  17. 17. - EE.UU.: Hi destaquen Michael Graves i Robert Venturi (1925), el qual utilitzà motllures decoratives i elements tradicionals com l’arc a les entrades principals. Venturi també publicà llibres polèmics sobre arquitectura. R. Venturi: Guild House, i Sainsbury Wing, National Gallery (ampliació), Londres
  18. 18. - Itàlia: Aldo Rossi (1931-1997), defensà el funcionalisme als anys 70, adaptà les seves cases a les tradicions locals. Defensava que qualsevol tipologia del passat podia alterar-se per adaptar-la a les noves necessitats del segle XX. El Quarter Schüzenstrasse, a Berlin.
  19. 19. - Espanya: Ricard Bofill (1939), ha tornat a les formes pròpies del classicisme utilitzant-lo de forma eclèctica, aplicant-lo a estructures de formigó de manera monumental. També destaca Enric Miralles (1955).
  20. 20. R. Bofill: Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona, 2009
  21. 21. E. Miralles i Benedetta Tagliabue: Edifici del Gas Natural, Barcelona E. Miralles i Benedetta Tagliabue Pavelló d’Espanya a la Exposició Internacional de Shanghai, 2010, Edifici “cistell” pel vímet que el recobreix.
  22. 22. High-Tech i arquitectura d’autor Durant els 80 i 90 també sorgiren nous corrents: El High-Tech dóna prioritat a mostrar els elements tecnològics de les construccions. Hi destaquen: Norman Foster (1935) i Richard Rogers. N. Foster: London City Hall (2003) i Torre Swiss Re, Londres (2004)
  23. 23. El desconstructivisme parteix de les teories filosòfiques del francès Jacques Derrida. “La forma és el resultat de la fantasia”. Hi destaquen: Zaha Hadid (arquitecta iraniana, 1950) i Frank O. Gehry, el qual hem d’estudiar. Z. Hadid: Word Trade Center, i Dancing Towers, Dubai
  24. 24. L’arquitectura dels últims temps també s’ha ocupat de crear construccions que satisfacin les necessitats de la societat actual, com oficines, biblioteques, museus, mercats, estadis... Edificis promoguts normalment per l’Administració pública per revitalitzar zones deprimides de les ciutats. Això a creat l’arquitectura d’autor i els arquitectes estrella. Són autors que uneixen l’arquitectura amb l’enginyeria. Destaquen: Richard Meier Nou Ajuntament de La Haya i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona
  25. 25. Rem Koolhaas (1944): Biblioteca Central de Seattle Renzo Piano i Richard Rogers: Centre Georges Pompidou (1977), París.
  26. 26. Santiago Calatraba (1951), en les seves obres es veu clarament la funció bàsica de l’enginyeria en l’arquitectura actual. Ciutat de les Arts i les Ciències de València. Pont de Bach de Roda i TorreCalatraba a Barcelona
  27. 27. Jacques Herzog (1959) i Pierre de Meuron (1950), ha fet la majoria de projectes conjuntament, ambdós suïssos, i destaquen pel seu minimalisme arquitectònic. Edifici Fòrum de Barcelona. Tate-Modern, Londres.
  28. 28. Jean Nouvel (1945): Torre de les Aigües de Barcelona (Agbar), 2005. Porta d’Amèrica, Madrid. L’arquitectura de Nouvel es caracteritza per la seva recerca de la transparència i la il·luminació.

×