L’escola de Chicago: la llavor del funcionalismeChicago era al principi un poble agrícola i ramader a la vora del llac Mic...
Louis Sullivan (Boston, 1856- Chicago, 1924)Sullivan és considerat per molts el pare delsgratacels moderns. Es considerat ...
Els projectes de gratacels de Sullivan amb estructures de ferro i formigóconvertiren aquesta tipologia d’edificis en el sí...
L’escola de Chicago L’arquitectura dels EE.UU. va seguir fins la segona meitat del segle XIX les pautes dictades a Europa....
Característiques generalsA la majoria dels edificis de l’Escola de Chicago, trobem diversos elements   comuns que podem co...
Auditorium Building, Chicago (1886-1890)Aquest constava d’hotel, oficines i teatre,l’acústica del qual el convertí en una ...
Prudential Building,                   Union Trust BuildingTambé conegut com Guaranty Building,   St. Louis, Missouri, 191...
Documentació                                       general                                       Títol: Magatzems Carson, ...
Anàlisi formalElements de suport i suportatsEls magatzems Carson estan sostinguts perun esquelet format per els nous mater...
La façanaAquesta presenta dues parts ben diferenciades. La base de l’edifici, formadaper l’entresol i la primera planta, t...
La part superior es tanca amb unaLa resta de plantes segueixen        coberta plana.una construcció cel·lular,repetint un ...
Sullivan resol el trencant de lacantonada aixecant un pavellócircular que segueix l’estructuradel cos inferior de l’edific...
Les portes del pavelló circularpermeten un a perfecta interrelacióde l’interior amb l’exterior, havent-hicontinuïtat entre...
La façana està projectada pertal que compleixi funcionsindispensables, especialmentdeixar entrar la llum.Elements fonament...
L’ornamentació de la façana és escassaen la resa de l’edifici. Només la cornisai el capitell de les columnes presentenuna ...
L’interiorL’arquitecte concep l’edifici de dins cap a fóra,formant els dos espais un tot indivisible, orgànic, onno sobra ...
Entorn i integració urbanísticaEls magatzems Carson, Pirie i Scott es troben en el xamfrà dels carrersFranklin i Adam, din...
Interpretació: Significat i funcióAquest edifici va funcionar fins el 2007 com a grans magatzems de la firmaCarson, Pirie ...
Aquests magatzems donen una doble lliçó d’arquitectura: l’articulació d’uninterior ampli i la disposició d’unes façanes ob...
Models i influènciesSullivan manté formes ornamentals influïdes pel modernisme, queconegué en la seva visita a París, l’ed...
Influència a CatalunyaTot i que les preocupacions d’Europa per l’espai entren en contradicció amb elgust pel manteniment p...
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot

22.841 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
8 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
22.841
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
11.030
Acciones
Compartido
0
Descargas
598
Comentarios
0
Recomendaciones
8
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot

  1. 1. L’escola de Chicago: la llavor del funcionalismeChicago era al principi un poble agrícola i ramader a la vora del llac Michigan.El 1871 fou destruït per un incendi i es va haver de reconstruir per complet.Molts arquitectes participaren en la reconstrucció, la qual, degut a la mancade sòl i als elevats preus d’aquest, va originar els característics gratacels.L’arquitecte més destacat fou Louis Sullivan.
  2. 2. Louis Sullivan (Boston, 1856- Chicago, 1924)Sullivan és considerat per molts el pare delsgratacels moderns. Es considerat l’arquitectemés rellevant de l’Escola de Chicago. Estudiàarquitectura a Massachusets i a París on rebé lainfluència del decorativisme modernista.Començà treballant a Boston, però el 1873 estraslladà a Chicago, on es produí un boomconstructiu després del gran incendi de 1871. Louis SullivanEl 1879 s’associà amb Dankmar Adler, i iniciàl’època més productiva de la seva carrera.Sullivan s’encarregava bàsicament dels dissenysarquitectònics. En aquesta empresa treballàFrank Lloyd Wright, el qual sempre reconeguéla gran influència de Sullivan en la seva obra.Sullivan i Adler varen construir més de centedificis. Treballaren sobretot a Chicago, però laseva fama s’estengué per altres ciutatsamericanes on reberen nombrosos encàrrecs. Dankmar Adler
  3. 3. Els projectes de gratacels de Sullivan amb estructures de ferro i formigóconvertiren aquesta tipologia d’edificis en el símbol arquitectònic delsEE.UU. de l’últim terç del segle. Els seus edificis foren sobretot comercials.Sullivan mantingué elements decoratius dels modernisme, tot i que per a ellel més important era la funció de l’edifici (“La forma segueix la funció”). Security Bank de Owatonna (Minnesota, 1908)
  4. 4. L’escola de Chicago L’arquitectura dels EE.UU. va seguir fins la segona meitat del segle XIX les pautes dictades a Europa. Poc després, l’augment continuat de les seves ciutats els va dur a cercar noves solucions arquitectòniques. L’exemple més clar d’això fou la reconstrucció de Chicago, arrasada per un incendi el 1871. Aquí va néixer l’Escola de Chicago. Els magatzems Carson, Pirie & Per Sullivan cada construcció era una Scott foren l’última gran obra de figura urbana. Així els grans edificis, Louis Sullivan (1856-1924), en lloc de frenar la vida urbana, la principal arquitecte d’aquesta intensifiquen i dinamitzen, ja que escola. l’espai interior (avingudes, carrers, voreres...) continuen en el vestíbul, ascensors, escales i oficines.http://en.wikipedia.org/wiki/Louis_Sullivan
  5. 5. Característiques generalsA la majoria dels edificis de l’Escola de Chicago, trobem diversos elements comuns que podem considerar com a característiques generals daquesta Escola:• Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres coses, permetrà realitzar edificis amb gran alçària.2. Ús del pilar de formigó com a suport o fonament. Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós.3. Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que es desitgi, ja que ja no seran necessaris els anomenats murs de càrrega)4. Possible eliminació dels murs de càrrega (gràcies a aquesta estructura metàl·lica)5. Desenvolupament de l’ascensor elèctric6. Respecte a lexterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a larquitectura artística de finals del segle XIX). S’opta per superfícies llises i acristallades. Predominen les línies horitzontals i verticals.
  6. 6. Auditorium Building, Chicago (1886-1890)Aquest constava d’hotel, oficines i teatre,l’acústica del qual el convertí en una obramodèlica Wainwright Building St. Louis, Missouri, 1891
  7. 7. Prudential Building, Union Trust BuildingTambé conegut com Guaranty Building, St. Louis, Missouri, 1910Buffalo, New York, 1894
  8. 8. Documentació general Títol: Magatzems Carson, Pirie, Scott. Autor: Louis Sullivan (Boston 1856- Chicago, 1924) Cronologia: 1899-1901 (ampliat entre 1903-1904) Tipologia: civil Materials: formigó, ferro i vidre. Estil: escola de Chicago Localització: Chicago (EUA)Magatzems Carson, Chicago, 1899-1904
  9. 9. Anàlisi formalElements de suport i suportatsEls magatzems Carson estan sostinguts perun esquelet format per els nous materials,com el formigó armat (creació francesa del1880), les característiques del qual són: méscomprensió i plasticitat (capacitatd’adaptar-se als motlles on s’aboca) i mésresistència al foc, cosa imprescindible en elsedificis del moment. Això forma unaestructura interna de ferro que permet feredificis molt més alts, obrir-hi gransfinestres i dissenyar els interiorslliurement, sense dependre de murs decàrrega.Un altre element molt important, l’ascensorelèctric, fou construït per Siemens l’any1887.
  10. 10. La façanaAquesta presenta dues parts ben diferenciades. La base de l’edifici, formadaper l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidresituats a ran de façana. Dues bandes de rica ornamentació de ferro fos.
  11. 11. La part superior es tanca amb unaLa resta de plantes segueixen coberta plana.una construcció cel·lular,repetint un mateix mòdul quesegueix un ritme de finestreshoritzontals. Aquestes són mésbaixes a la part superior, i estanseparades per una geomètricaestructura de formigó.
  12. 12. Sullivan resol el trencant de lacantonada aixecant un pavellócircular que segueix l’estructuradel cos inferior de l’edifici, amb unadecoració molt més exagerada en lapart baixa. Als vitralls que segueixen la línia dels aparadors dels murs laterals de l’edifici s’hi poden veure els noms dels magatzems
  13. 13. Les portes del pavelló circularpermeten un a perfecta interrelacióde l’interior amb l’exterior, havent-hicontinuïtat entre carrer i vestíbul L’ornamentació de ferro fos és naturalista, feta de fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que emmarquen els aparadors
  14. 14. La façana està projectada pertal que compleixi funcionsindispensables, especialmentdeixar entrar la llum.Elements fonamentals són lesanomenades finestres del’Escola de Chicago,perllongades horitzontalment icoincidint amb l’estructura demuntants i jàsseres.L’horitzontalitat li dóna pocasensació d’alçada, tot i tenir 10pisos, cosa que li permet unamajor adaptació visual al’entorn.
  15. 15. L’ornamentació de la façana és escassaen la resa de l’edifici. Només la cornisai el capitell de les columnes presentenuna suau ornamentació geomètrica.
  16. 16. L’interiorL’arquitecte concep l’edifici de dins cap a fóra,formant els dos espais un tot indivisible, orgànic, onno sobra ni falta res. Així, cada part reflexa la funcióa la qual està destinada: “La forma segueix a lafunció” era una de les teories de Sullivan. La planta és lliure, només columnes i pilars trenquen La llum és un element predominant la continuïtat de l’espai en tot l’interior
  17. 17. Entorn i integració urbanísticaEls magatzems Carson, Pirie i Scott es troben en el xamfrà dels carrersFranklin i Adam, dins el districte comercial de Chicago, zona històrica que fouinclosa en el Registre Nacional de Llocs Històrics dels EUA el 1998.La seva construcció està relacionada amb la reconstrucció la ciutat desprésl’incendi del 1871, la qual significà un canvi de costums i la centralització deles activitats econòmiques i administratives a la City, lloc que concentravaels negocis al centre de la ciutat. És la part associada als grans magatzems i alcomerç, i el fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància iaccessibilitat.
  18. 18. Interpretació: Significat i funcióAquest edifici va funcionar fins el 2007 com a grans magatzems de la firmaCarson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per ala llar, joieria i productes de bellesa entre altres.Es consideren una de les construccions més importants de Louis Sullivan itambé un des edificis més significatius de l’Escola de Chicago. Són un clarexemple del pensament arquitectònic de Sullivan (La forma segueix la funció)
  19. 19. Aquests magatzems donen una doble lliçó d’arquitectura: l’articulació d’uninterior ampli i la disposició d’unes façanes obertes que contribueixen a ferl’interior encara més espaiós, aportant-li llum natural. Per alguns aquest edificiés un gratacels apaïsat el qual organitza a la perfecció els seus volums. Sullivanaconseguí que la seva idea rectilínia no es trobés alterada per la torre central,la qual s’articula en el ritme del conjunt i s’adapta a les formes que labracenpels dos costats. Són un autèntic antecedent dels magatzems actuals, i sóntambé un clar antecedent del racionalisme arquitectònic posterior.Torre central Idea rectilínia Façanes obertes
  20. 20. Models i influènciesSullivan manté formes ornamentals influïdes pel modernisme, queconegué en la seva visita a París, l’edifici recull l’essència de lesinnovacions constructives de l’Escola de Chicago, desenvolupades entre1875 i 1905.Utilitzà els nous materials (formigó, ferro i vidre) i inicià la construccióde gratacels, fent que el seu plantejament, segons el qual la forma estàcondicionada per la funció, es trobi en l’arrel del funcionalisme europeuposterior, en el qual destacaren Adolf Loos i Le Corbusier. Le Corbusier - Villa Saboye (1929) Adolf Loos Haus, Viena
  21. 21. Influència a CatalunyaTot i que les preocupacions d’Europa per l’espai entren en contradicció amb elgust pel manteniment patrimonial o d’estils anteriors, a Barcelona estroba una petita influència de l’Escola de Chicago a les construccions dela Via Laietana. La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913, a cavallentre el modernisme i el noucentisme, adopta aquest estil degut al tipusd’edificacions planejades per a oficines i centres oficials. Amb tot, ni l’alçariani el tipus de construcció s’apartaren de les línies convencionals. Josep Domènech Mansana, Edifici de Sindicats

×