Ticià: Dànae

9.830 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
3 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
9.830
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4.424
Acciones
Compartido
0
Descargas
226
Comentarios
0
Recomendaciones
3
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Ticià: Dànae

  1. 1. Dànae
  2. 2. Documentació general Títol: Dànae (Rebent la pluja d’or) Autor: Ticià (1488,Pieve di Cadore, -1576, Venècia) Cronologia: 1553-54 Estil: Renaixement Tècnica: oli Suport: Tela Dimensions: 1,28 m x 1,80 m Localització actual: Museu del Prado, Madrid Autoretrat de Ticià pintat Tema: mitològic cap al 1567. Museu del Pradohttp://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/percepcions/perc65b.html
  3. 3. Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano, fou unpintor del Renaixement italià, i feu una gran obra pictòrica. Se’l consideraun dels més grans retratistes de la seva època, sobretot gràcies a la sevahabilitat per captar els trets de caràcter dels seus personatges. És undels majors exponents de l‘Escola veneciana de pintura.Reconegut pels seus contemporanis com "el sol entre les estrelles",Tiziano destacà per la seva capacitat per pintar igual retrats quepaisatges, escenes mitològiques o religioses. Va tenir una llarga i dilatadacarrera i el seu estil va canviar molt dràsticament dels primers quadres alsposteriors. El conjunt de la seva obra es caracteritza per lús del color,viu i lluminós, una llum estudiada, una pinzellada solta i una delicadesa enles modulacions cromàtiques sense precedents anteriors.Inicià els seus estudis al taller de GiovanniBellini, i després conegué a Giorgione, amb quimantingué una llarga relació d’amistat.Després d’una estada a Pàdua tornà aVenècia, on es convertí en el pintor oficial dela República.
  4. 4. En la dècada de 1540 entrà encontacte amb el Manierisme delcentre i nord d’Itàlia. Desprésanà a Roma on conegué l’obra deMiquel Àngel i quedà impactat pelmón clàssic.L’obra de Ticià mostra un grandomini de la composició, del jocde llum i ombra, i sabé donarmolta expressivitat alspersonatges.Va estar en contacte amb lesprincipals corts del moment aEuropa (Este, Màntua, Urbino) iamb els homes més poderosos,com l’emperador Carles V, de quifou pintor de cambra, i el reiFelip II, mecenes principal delpintor en la seva última etapa. Carles V a Mühlberg, 1548. Representa a lemperador com a príncep cristià, vencedor del protestantisme i com a símbol de lhegemonia dels Àustries sobre Europa (Museu del Prado)
  5. 5. Francesc I, rei de França,1539. Museu del Louvre Retrat del Dux Andrea Carles V dempeus amb un Gritti, 1545. National Gos, 1533. M. del Prado Gallery of Art,Washington Gran capacitat per captar la psicologia dels Retrat del Papa Juli II, 1545-46. Galleria Palatina personatges (Palazzo Pitti), Florence
  6. 6. Felip II, 1554Galeria Palatina(Palau Pitti), Florència Autoretrat, 1562-64 Staatliche Museen, Berlin
  7. 7. Quadres mitològicsLes tres Edats de l’home, 1512National Gallery of Scotland, Edinburgh          Amor sacre i amor profà, 1515. Galeria Borghese, Roma.
  8. 8. La Bacanal,1518-19
  9. 9. La Venus d’Urbino abans de 1538 Galleria degli Uffizi, Florència Venus amb organista i Cupido 1548 Museo del Prado, MadridDànae, 1544-45Museo Nazionale di Capodimonte, Naples
  10. 10. Noia jove, nua al llit, recolzada en uns coixins i mirant, amb actitud sensual, unapluja de monedes daurades que cau del cel al seu davant. Al seu costa un petit gosdorm absent del que està passant. Asseguda al llit, a la dreta del quadre, una donagran estén el se davantal per recollir les monedes que cauen de dalt.Descripció… http://www.museodelprado.es/imagen/alta_resolucion/P00425.jpg
  11. 11. Anàlisi formal: Elements plàstics El dibuix pràcticament desapareix supeditat al color i a la plasmació de la llum, que són els elements que defineixen les formes del quadre.Predominen elscolors càlids:vermell, rosat,groc, daurat. Enel cel del fonssón més freds.En el contorn dela jove aplica elsfumato, és adir, difumina elcontorn perintegrar-lo demanera mésnatural enl’atmosfera. El cos humà perfecte i nacrat de la jove és el protagonista, destacant sobre el blanc i vermell de la roba del llit.
  12. 12. Composició Clara divisió en dues parts per una diagonal: cos nu de la noia, el llit i les cortines.Al centre lapluja d’or ésun focus dellum i uneix ladona gran ambla jove. Centrales mirades deles dues dones.Accionscontraposadesque li donenmobilitatinterna,accentuada perles formessuaus icurvilínies.El color es fon amb la llum i les formes, creant un conjunt ple d’expressivitat.
  13. 13. Una altra divisió: 3 franges verticals: la central la pluja daurada, lloc detrobada, sent la línia central el genoll doblegat. També dues zones horitzontals:la superior els rostres i el núvol d’or; la inferior, els cossos i el llit. A la dreta ladona gran i un mur de pedres i a l’esquerra la jove i uns cortinatges luxosos.Tots elsmovimentsesdirigeixencap alnúvol d’or,igual quelesmirades.Al fons esveul’ombrad’unsedificisllunyans.
  14. 14. InterpretacióSegons la mitologia grega, un oracle havia anunciat al rei d’Argos que el fill dela seva filla, Dànae, un dia llunyà li donaria mort. Això va fer que el monarcadedidís tancar la seva filla en una torre de bronze, allunyada dels homes que lapretenien. Zeus se’n va enamorar i va aconseguir fecundar-la convertint-se enuna pluja de monedes d’or. D’aquesta unió va néixer Perseu, el qual va acabarmatant per accident el seu avi. Al quadre s’hi representa el moment en que Zeus es presenta a la cambra de Dànae, en forma de monedes d’or que arribem en un núvol gris transformat de sobte en una gran llum daurada.
  15. 15. InterpretacióDànae és un dels set quadresmitològics que Ticià pintà pelrei d’Espanya Felip II, i que elpintor definia com poesies.Havia d’acompanyar l’obra:Venus i Adonis. Aquestesobres, a diferència de lesalegres Bacanals, fetes 35 anysabans per al duc Alfons d’Este,transmeten una intensa reflexiósobre la condició humana.Dànae simbolitza l’acceptaciódel destí i la venda de la virtut(es lliura a una pluja demonedes d’or). En El rapted’Europa trobem la resistènciade la protagonista i en Ladéude Venus i Adonis la impotència Venus and Adonis, 1550sde l’amor per salvar els amants. Galleria Nazionale dArte Antica, Rome
  16. 16. El rapte d’Europa. 1560Boston
  17. 17. Durant l’Edat Mitjana, el mite de Dànae va ser un símbol de castedat i un exemple de concepció d’una verge per intervenció divina, relacionat amb la concepció de la Verge Maria. En el renaixement recuperà el sentit pagà i es convertir en temàtica molt popular, ja que permetia representar el nu femení. Tizià feu tres versions diferents del mateix tema.Danaë, 1544-45MuseoNazionale diCapodimonte,Nàpols
  18. 18. Danaë, 1553Hermitage, St. Petersburg
  19. 19. Models i influènciesEl model fou la Venus adormida de Giorgione, amic del pintor. D’aquest i del seumestre Giovanni Bellini aprengué l’ús del color i la llum com a mitjansd’expressió principal. De Dürer va aprendre la descripció realista del paisatge ila solidesa de les composicions. Venus adormida, 1507-1510
  20. 20. Tizcià va revolucionar la tècnica de la pintura a l’oli amb pinzellades fluides, ideixant el color expressar-se amb total llibertat. Va tenir seguidors a Venècia;Tintoretto i Veronese, que conformen l’anomenada Escola Veneciana. També vainfluir molt en els pintors barrocs espanyols del segle XVII.Les seves voluptuoses belleses femenines, rosses, lànguides, varen tenir moltèxit. També pintà més tard dones morenes, molt més enèrgiques però igual deseductores.La sensualitat que desprenen hauria escandalitzat en èpoques anteriors, peròen el Renaixement s’havia produït un canvi en la concepció de l’art, on escercava una dimensió més humana. L’art tindrà cada cop més llibertat, en elspintors privilegiats i protegits pel poder com Tizià. Il Veronese, Venus i Adonis, 1580. Tintoretto, Bacus i Ariadna, 1578

×