1. Dànae

2. Documentació
general
Títol: Dànae (Rebent la
pluja d’or)
Autor: Ticià
(1488,Pieve di Cadore,
-1576, Venècia)
Cronologia: 1553-54
Estil: Renaixement
Tècnica: oli
Suport: Tela
Dimensions: 1,28 m x
1,80 m
Localització actual:
Museu del Prado,
Madrid Autoretrat de Ticià pintat
Tema: mitològic cap al 1567. Museu del
Prado
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/percepcions/perc65b.html

3. Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano, fou un
pintor del Renaixement italià, i feu una gran obra pictòrica. Se’l considera
un dels més grans retratistes de la seva època, sobretot gràcies a la seva
habilitat per captar els trets de caràcter dels seus personatges. És un
dels majors exponents de l‘Escola veneciana de pintura.
Reconegut pels seus contemporanis com "el sol entre les estrelles",
Tiziano destacà per la seva capacitat per pintar igual retrats que
paisatges, escenes mitològiques o religioses. Va tenir una llarga i dilatada
carrera i el seu estil va canviar molt dràsticament dels primers quadres als
posteriors. El conjunt de la seva obra es caracteritza per l'ús del color,
viu i lluminós, una llum estudiada, una pinzellada solta i una delicadesa en
les modulacions cromàtiques sense precedents anteriors.
Inicià els seus estudis al taller de Giovanni
Bellini, i després conegué a Giorgione, amb qui
mantingué una llarga relació d’amistat.
Després d’una estada a Pàdua tornà a
Venècia, on es convertí en el pintor oficial de
la República.

4. En la dècada de 1540 entrà en
contacte amb el Manierisme del
centre i nord d’Itàlia. Després
anà a Roma on conegué l’obra de
Miquel Àngel i quedà impactat pel
món clàssic.
L’obra de Ticià mostra un gran
domini de la composició, del joc
de llum i ombra, i sabé donar
molta expressivitat als
personatges.
Va estar en contacte amb les
principals corts del moment a
Europa (Este, Màntua, Urbino) i
amb els homes més poderosos,
com l’emperador Carles V, de qui
fou pintor de cambra, i el rei
Felip II, mecenes principal del
pintor en la seva última etapa. Carles V a Mühlberg, 1548. Representa a
l'emperador com a príncep cristià, vencedor del
protestantisme i com a símbol de l'hegemonia
dels Àustries sobre Europa (Museu del Prado)

5. Francesc I, rei de França,
1539. Museu del Louvre
Retrat del Dux Andrea
Carles V dempeus amb un Gritti, 1545. National
Gos, 1533. M. del Prado Gallery of Art,Washington
Gran capacitat per
captar la psicologia dels
Retrat del Papa Juli II,
1545-46. Galleria Palatina personatges
(Palazzo Pitti), Florence

6. Felip II, 1554
Galeria Palatina
(Palau Pitti), Florència Autoretrat, 1562-64
Staatliche Museen, Berlin

7. Quadres mitològics
Les tres Edats de l’home, 1512
National Gallery of Scotland, Edinburgh
Amor sacre i amor profà, 1515. Galeria Borghese, Roma.

8. La Bacanal,
1518-19

9. La Venus d’Urbino
abans de 1538
Galleria degli Uffizi,
Florència
Venus amb organista i Cupido
1548
Museo del Prado, Madrid
Dànae, 1544-45
Museo Nazionale di Capodimonte, Naples

10. Noia jove, nua al llit, recolzada en uns coixins i mirant, amb actitud sensual, una
pluja de monedes daurades que cau del cel al seu davant. Al seu costa un petit gos
dorm absent del que està passant. Asseguda al llit, a la dreta del quadre, una dona
gran estén el se davantal per recollir les monedes que cauen de dalt.
Descripció… http://www.museodelprado.es/imagen/alta_resolucion/P00425.jpg

11. Anàlisi formal: Elements plàstics
El dibuix pràcticament desapareix supeditat al color i a la plasmació de la
llum, que són els elements que defineixen les formes del quadre.
Predominen els
colors càlids:
vermell, rosat,
groc, daurat. En
el cel del fons
són més freds.
En el contorn de
la jove aplica el
sfumato, és a
dir, difumina el
contorn per
integrar-lo de
manera més
natural en
l’atmosfera.
El cos humà perfecte i nacrat de la jove és el protagonista,
destacant sobre el blanc i vermell de la roba del llit.

12. Composició Clara divisió en dues parts per una diagonal: cos nu de
la noia, el llit i les cortines.
Al centre la
pluja d’or és
un focus de
llum i uneix la
dona gran amb
la jove. Centra
les mirades de
les dues dones.
Accions
contraposades
que li donen
mobilitat
interna,
accentuada per
les formes
suaus i
curvilínies.
El color es fon amb la llum i les formes, creant un conjunt ple d’expressivitat.

13. Una altra divisió: 3 franges verticals: la central la pluja daurada, lloc de
trobada, sent la línia central el genoll doblegat. També dues zones horitzontals:
la superior els rostres i el núvol d’or; la inferior, els cossos i el llit. A la dreta la
dona gran i un mur de pedres i a l’esquerra la jove i uns cortinatges luxosos.
Tots els
moviments
es
dirigeixen
cap al
núvol d’or,
igual que
les
mirades.
Al fons es
veu
l’ombra
d’uns
edificis
llunyans.

14. Interpretació
Segons la mitologia grega, un oracle havia anunciat al rei d’Argos que el fill de
la seva filla, Dànae, un dia llunyà li donaria mort. Això va fer que el monarca
dedidís tancar la seva filla en una torre de bronze, allunyada dels homes que la
pretenien. Zeus se’n va enamorar i va aconseguir fecundar-la convertint-se en
una pluja de monedes d’or. D’aquesta unió va néixer Perseu, el qual va acabar
matant per accident el seu avi.
Al quadre s’hi
representa el
moment en que Zeus
es presenta a la
cambra de Dànae, en
forma de monedes
d’or que arribem en
un núvol gris
transformat de
sobte en una gran
llum daurada.

15. Interpretació
Dànae és un dels set quadres
mitològics que Ticià pintà pel
rei d’Espanya Felip II, i que el
pintor definia com poesies.
Havia d’acompanyar l’obra:
Venus i Adonis. Aquestes
obres, a diferència de les
alegres Bacanals, fetes 35 anys
abans per al duc Alfons d’Este,
transmeten una intensa reflexió
sobre la condició humana.
Dànae simbolitza l’acceptació
del destí i la venda de la virtut
(es lliura a una pluja de
monedes d’or). En El rapte
d’Europa trobem la resistència
de la protagonista i en L'adéu
de Venus i Adonis la impotència Venus and Adonis, 1550s
de l’amor per salvar els amants. Galleria Nazionale d'Arte Antica, Rome

16. El rapte d’Europa. 1560
Boston

17. Durant l’Edat Mitjana, el mite de Dànae va ser un símbol de castedat i un
exemple de concepció d’una verge per intervenció divina, relacionat amb la
concepció de la Verge Maria. En el renaixement recuperà el sentit pagà i es
convertir en temàtica molt popular, ja que permetia representar el nu femení.
Tizià feu tres versions diferents del mateix tema.
Danaë, 1544-
45
Museo
Nazionale di
Capodimonte,
Nàpols

18. Danaë, 1553
Hermitage, St. Petersburg

19. Models i influències
El model fou la Venus adormida de Giorgione, amic del pintor. D’aquest i del seu
mestre Giovanni Bellini aprengué l’ús del color i la llum com a mitjans
d’expressió principal. De Dürer va aprendre la descripció realista del paisatge i
la solidesa de les composicions.
Venus
adormida,
1507-1510

20. Tizcià va revolucionar la tècnica de la pintura a l’oli amb pinzellades fluides, i
deixant el color expressar-se amb total llibertat. Va tenir seguidors a Venècia;
Tintoretto i Veronese, que conformen l’anomenada Escola Veneciana. També va
influir molt en els pintors barrocs espanyols del segle XVII.
Les seves voluptuoses belleses femenines, rosses, lànguides, varen tenir molt
èxit. També pintà més tard dones morenes, molt més enèrgiques però igual de
seductores.
La sensualitat que desprenen hauria escandalitzat en èpoques anteriors, però
en el Renaixement s’havia produït un canvi en la concepció de l’art, on es
cercava una dimensió més humana. L’art tindrà cada cop més llibertat, en els
pintors privilegiats i protegits pel poder com Tizià.
Il Veronese,
Venus i Adonis,
1580.
Tintoretto,
Bacus i Ariadna,
1578