Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme

3.792 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
2 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
3.792
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.258
Acciones
Compartido
0
Descargas
125
Comentarios
0
Recomendaciones
2
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme

  1. 1. Unitat 3.Liberalisme i nacionalisme (1789-1870) C.Aranda & J.Manero
  2. 2. Les revolucions liberals podien definir-se com el conjuntde revolucions que, dirigides per la burgesia il·lustrada,es donaren a Europa i les seves colònies a finals del segleXVIII i durant la primera meitat del XIX. Aquestesacabaren definitivament amb el sistema de l’Antic Règimi possibilitaren la implantació del liberalisme. Significarenel pas cap el món contemporani. C.Aranda & J.Manero
  3. 3. Liberalisme polític Absolutisme • Sobirania Reial (no hi ha sufragi) • Concentració poders (Rei) • Absència de llibertats (Privilegis legals) [No hi ha Constitució] C.Aranda & J.Manero
  4. 4. La Revolución Americana, que propicià la independència de les 13 colònies britàniquesd’Amèrica del Nord, fou la primera revolució liberal. Serví d’influència per a lesposteriors revolucions eruopees.El 4 de juliol de 1776 es produí la declaració d’independència. Després d’un conflicteamb la metròpoli, el 1787 es constituí el primer estat liberal.La Constitució recollia els principis bàsics del liberalisme, creant una República basadaen la Federació d’Estats. Es feia també una àmplia delcaració de drets (llibertatd’expressió, de premsa, de religió...). Que es converteix Declaració de la Independència C.Aranda & J.Manero G. Washington
  5. 5. La Revolució FrancesaA finals dels segle XIX a França hihavia amplis grups que desitjavencanvis profunds. Especialment caldestacar a la burgesia, inspirada enles idees de la il·lustració. Jurament del joc de la Pilota C.Aranda & J.Manero Lluís XVI 5
  6. 6. C.Aranda & J.Manero
  7. 7. Les causes de la RevolucióCaldria parlar d’una crisi estructural a la França delmoment. El sistema de l’Antic Règim no funciona, laburgesia vol canvis que relacionin el seu poder econòmicamb el polític. A causa Lluís XVIPer contra, de l’aristocràcia s’aferrava als seus privilegis,boicotejant qualsevol intent de canvi.Conjunturalment, la situació econòmica és delicada. Esdonen importants crisis de subsistència, que afecten elspagesos i el baix poble urbà. Aquestes crisis afecten laindústria, que a més a de fer front a la competènciaanglesa. L’atur es dispara.Les finances de l’estat es troben en bancarrota.L’endeutament és brutal, i el sistema fiscal de l’AnticRègim fa impossible millorar la situació. C.Aranda & J.Manero 7
  8. 8. Davant la crisi financera, la Monarquia vol fer unareforma fiscal, consistent en fer pagar impostos al’aristocràcia, que s’hi nega.L’actitud dels nobles ocasionà una greu crisi política,obligant el rei a convocar els Estats Generals.Mentre es preparava aquesta assemblea es donà unaintensa activitat política, cal calia escollir elsrepresentants de cada estament i recollir les sevesdemandes (Quaderns de Queixes, ).Els Estats Generals van ser inaugurats per Lluís XVI aVersalles el 5 de Maig de 1789. C.Aranda & J.Manero
  9. 9. Tradicionalment, en els Estats Generals cada estament tenia un vot i lesdeliberacions es feien per estaments. El Tercer Estat però demanà la doblerepresentació, el vot per persona i les deliberacions conjuntes. Era l’única formade poder imposar-se. Provoca unaEl rei i els privilegiats es negaren. Per això el Tercer Estat és constituí enAssemblea Nacional (20 de Maig de 1789). Tingué el recolzament d’una part delclero i una minoria nobiliària. El 9 de juliol es constituí l’Assemblea Nacional Provoca una tensió ambConstituent. estament privilegiats aquests demanenEl 14 de juliol es va prendre la Bastilla, símbolde l’absolutisme.La burgesia, per evitar que es possés fi alprocés, creà la Guàrdia Nacional.Mentrestant, al camp es produí una intensarevolta antisenyorial (Grande Peur). C.Aranda & J.Manero
  10. 10. Pamflet de Joseph Sieyes de 1789 que expressala consciència i la realitat del Tercer Estat com agrup social. Sieyes planteja tres qüestions queesdevindran claus: "Què és el Tercer Estat? Tot.Què ha estat fins ara en l’ordre públic? Res. Quèdemana? Arribar a ser alguna cosa". I esmentala superioritat numèrica del Tercer Estat, uns 25milions de persones, mentre el clergatrepresenta unes 80.000 i la noblesa 110.000.Amb aquestes xifres demana un major nombrede representants del Tercer Estat. C.Aranda & J.Manero
  11. 11. L’Assemblea Nacional (1789-1792)La burgesia moderada té un doble objectiu: establir unrègim liberal de monarquia parlamentària (Lluís XVI), iestablir la llibertat econòmica (capitalisme).La pressió del poble, la burgesia radical i l’aristocràcia faràfracassar aquest projecte.Incialment, l’Assemblea Nacional Constituent (1789-1791),legislà per abolir l’AR.- Els decrets del 4 i l’11 d’agost aboliren jurídicament elfeudalisme. Els pagesos però, havien de “rescatar” lesterres.- El 26 d’agost s’aprovà la Declaració de Drets de l’Home idel Ciutadà (llibertat, igualtat, propietat, sobirania nacional)- Reformes econòmiques, administratives i socials, coml’abolició de les duanes internes, els gremis, la unificació demesures, la descentralització, un nou sistema fiscal, lanacionalització dels béns eclesiàstics, l’aprovació deldivorci....- La Constitució del 1791 és una constitució moderada,elaborada sense consens enmig d’una gran tensió. C.Aranda & J.Manero
  12. 12. Una de les conseqüències amb major abast històric de la revolució va ser la declaració dels drets de lhome i del ciutadà. Té un doble vessant, moral (drets naturals inalienables) i polític (condicions necessàries per a l’exercici dels drets naturals i individuals), que condiciona l’aparició d’un nou model dEstat, el dels ciutadans; lEstat de Dret, democràtic i nacional. La Declaració dels Drets de l’Home i dels Ciutadà francesa de 1789 va servir de base i d’inspiració a totes les declaracions del segle XIX i del XX perquè és indiferent a les circumstàncies en les quals neix i afegeix als drets naturals, els drets del ciutadà. Però sobretot, és un text atemporal, únic, separat del text constitucional i, per tant, amb un caràcter universal, a més a més, és un text breu, clar i senzill. Vet aquí la seva transcendència i èxit a França, a Europa i al món occidental. Els drets més destacats que estableix la declaració del 26 dagost de 1789 són: Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. Art. 2n. Lobjecte de tota societat política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de lhome. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a lopressió. Art. 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap individu ni corporació no pot exercitat autoritat que no emani expressament della. La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica daltri (...). Art. 6è. La llei és lexpressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concórrer la llur formació personalment o per representants. Art. 7è. Cap home no pot ésser acusat, arrestat ni detingut sinó en casos determinats a la llei i amb les formalitats prescrites per ella (...). Art. 10è. Ningú no ha désser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses, mentre la seva manifestació no torbi lordre públic establert per la llei. Art. 11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dret dels més preats de lhome.C.Aranda & J.Manero
  13. 13. La Constitució del 1791 establia un sistema de monarquia constitucional.Existia la divisió de poders (tot i atorgar un paper preponderant a la Corona), esgarantien els drets individuals (igualtat davant la llei) i s’establia la sobiranianacional (amb un sufragi censatari indirecte).El projecte moderat fracassà, la Revolució es radicalitzarà i la monarquiacaurà.Els sectors absolutistes (aristocràcia, clergat refractari) intentaven oposar-se al’Assemblea, amb la col·laboració de les potències estrangeres absolutistes. Laburgesia moderada considera que els canvis que s’han produït són suficients.En canvi, la burgesia més radical vol continuar vers una organització mésdemocràtica (sans-culottes).Lluís XVI, no col·laborà (fugida deVarennes, juny 1791) i arribà a mostraruna clara complicitat amb les potènciesabsolutistes que lluitaven contra la Françarevolucionària (abril-agost, 1792). La sevaactitud acabà amb l’assalt a les Tulleries(10 d’agost), l’arrest del rei i laconvocatòria d’eleccions per sufragiuniversal masculí. C.Aranda & J.Manero
  14. 14. La Convenció Nacional (1792-1795) La primera mesura de la Convenció Nacional va ser abolir la monarquia i aprovar la república (20 de setembre).La Convenció Girondina(1792-1793)Els girondins són liderats per Danton. Aquests moderats controlaven laConvenció amb la col·laboració de la Plana (centre) i l’oposició dels muntanyecs(jacobins, cordeliers...).Es plantejà la qüestió del Rei. Tot iles divisions, la Convenció elcondemnà a mort. Lluís XVI seràguillotinat el 21 de gener de 1793.Aquest fet provocà una novacoalició de potències absolutistes(Anglaterra, Àustria, Prússia, elPapa, Holanda i Espanya) C.Aranda & J.Manero
  15. 15. El clergat presa de la els nobles recolzaren la insurrecció La refractari i Bastilla (14 juliol 1789)camperola de la Vendée (Guerra civil)La fam i la crisi econòmica castigaven el país.Els sans-culottes reclamaven reformes econòmiques isocials igualitàries.El juny del 1793 els jacobins arrestaren i executaren elsprincipals líders girondins i ocuparen el poder. La Convenció Jacobina: el Terror (1793-1794) És l’etapa més radical de la Revolució. Es redactà una nova constitució (1793). Es tracta d’una constitució democràtica (mai entrà en vigor), que atorga el sufragi universal, així com amplíssims drets (sanitat, educació...). S’establí un govern revolucionari, que va suspendre les garanties constitucionals i instaurà el Terror. El govern era dirigit per Robespierre, i estava dividit en dos comitès: el Comitè de Salvació Pública i el Comitè de Seguretat Nacional. C.Aranda & J.Manero
  16. 16. El Comitè de Salvació Pública, controlat per Robespierre, concentrà el poderpolític, l’exèrcit, el poder local (representants en missió)El Comitè de Seguretat Nacional era l’encarregat de lluitar contra elsantirevolucionaris (Llei de Sospitosos).S’iniciaren grans reformes socials i econòmiques: -Ensenyament Primari (universal i gratuït) -Assistència a nens, ancians... -Creació de l’Exèrcit Nacional (lleves en massa) - Redistribució propietat agrària - Llei del Màxim General - Reglamentació dels Salaris - Persecució dels especuladors - Abolició del rescat dels drets feudals - Salaris mínimsLa tardor del 1793, gràcies a la Llei de Sospitosos i als TribunalsRevolucionaris arribà el Terror. Es perseguí els contrarevolucionaris(aristòcrates, clergat refractari, especuladors). Es donaren més de 50.000execucions. C.Aranda & J.Manero
  17. 17. El Terror acabarà generant una forta oposició (enragés i moderats)Finalment, la Plana actuarà amb els Girondins (27,VII,94, cop de Termidor,juliol). Robespierre i els seus col·laboradors són detinguts i executatsLa Convenció Termidoriana (1794-1795)La burgesia moderada torna a ocupar el poder, i desmantella la tasca deljacobins. S’acaba el Terror, finalitza la influència de jacobins i sans-culottes. S’elborà una nova constitució (1795), moderada. Un cop aprovada, es produí la dissolució de la Convenció, donant pas al Directori. C.Aranda & J.Manero
  18. 18. El Directori (1795-1799)La burgesia moderada torna al poder (República delsPropietaris).La Constitució del 1795 és moderada. Torna el sufragicensatari, el poder executiu és en mans d’un Directori(5 membres), mentre que el poder legislatiu rau en duescambres (Consell dels 500 i Consell d’Ancians). L’època del Directori serà molt inestable. La llibertat econòmica provocà la pujada de preus, i la revolta de Babeuf (Conjura dels Iguals). Els realistes es reorganitzaren i arribaren a guanyar les eleccions del 1796 (anul·lades pel Directori). L’èxit més destacat va ser la política exterior annexionista, que cercava prestigi i recursos. L’exèrcit tenia un gran prestigi, i cada cop més la burgesia com a única possibilitat de mantenir l’ordre social. C.Aranda & J.Manero
  19. 19. L’època napoleònicaEl 18 de Brumari de 1799 (9 de novembre) Napoleófarà un cop d’estat, acabant amb el Directori. Larevolució havia finalitzat dins de França, i ara caliaextendre-a fora de les seves fronteres.L’època napoleònica es divideix en dues etapes: elConsolat (1799-1804) i l’Imperi (1804-1814). C.Aranda & J.Manero
  20. 20. Amb el Consolat (1799-1804) es redactà una nova Constitució(1800). El sufragi era universal indirecte i no secret. L’executiuera en mans de tres cònsols. El poder legislatiu estavasubordinat a l’executiu. No hi ha declaració de drets.Inicialment, els tres cònsols van ser Sieyès, Ducros i Napoleó.El 1802 Napoleó serà nomenat cònsol vitalici. El 1804 coronatEmperador.Durant el Consolat comença àmplia tasca reformadora(centralització i uniformització), continuada durant l’Imperi:- Codi Civil, Codi de Comerç, Codi Penal- Llei d’enjudiciament civil, Llei d’enjudiciament criminal- Concordat amb el Vaticà, restablint el culte catòlic- Reforma Fiscal- Sistema educatiu centralitzat C.Aranda & J.Manero
  21. 21. L’expansió exterior va ser un component fonamental de l’etapa napoleònica. Espretenia instaurar un imperi dominat per França, mentre es difonien les ideesrevolucionàries.Malgrat els importants èxits, la resistència europea acabà amb l’imperi deNapoleó (1814, 181, Waterloo). C.Aranda & J.Manero
  22. 22. C.Aranda & J.Manero
  23. 23. L’Europa de la RestauracióLa derrota de Napoleó deixà pas a unaetapa de restauració de l’absolutisme, queperdurà fins el 1848.El sistema de la Resturació (Metternich)serà configurat amb el Congrés de Viena(1814-1815) amb la participació d’Àustria,Rússia, Prússia, Gran Bretanya i França.Es defensava l’absolutisme, el legitimisme ies cercava l’equilibri territorial.Per mantenir el sistema es creà un sistemade congresos (Viena, 1815; Aquisgrà, 1818;Troppau, 1820; Laibach, 1821; Verona,1822)) i es defensà el dret d’intervenció(Santa Aliança, formada per França, Rússiai Àustria). Calia perseguir el liberalisme iimpossibilitar el seu triomf. 23 C.Aranda & J.Manero
  24. 24. El Congrés de Viena reordenà el mapa europeu. Es volia equilibrar les forcesde les grans potències, sense considerar els interessos nacionals delspobles. C.Aranda & J.Manero
  25. 25. La Restauració serà un període inestable, enfrontada a les revoltesprovocades pel liberalisme i el nacionalisme. Aquests movimentscristal·litzaren en les onades revolucionàries (1820, 1830 i 1848).Les revolucions liberalsEl liberalisme polític és un movimentcontradictori. És revolucionari, car lluitacontra l’Antic Règim, però a la vegada ésconservador, car no vol ni la igualtateconòmica ni la social.Durant la Restauració formaran societatssecretes (francmaçons, carbonaris...).Inicialment lluitarà contra l’Antic Règim (finsmitjans segle XIX). Després lluitarà contra elMoviment Obrer (segona meitat segle XIX) C.Aranda & J.Manero
  26. 26. La primera onada revolucionària es donà entre el 1820 i el 1824. El fetmés destacà es produí amb el Trienni Liberal espanyol (1820-23).La intervenció de la Santa Aliança acabà amb elles, ja que la burgesiamoderada no comptava amb el recolzament de les masses. L’exèrcit hicol·labora (pronunciaments) i tot i no tenir èxit, debilitaran el sistema de laRestauració.Comença la guerra d’independència de Grècia i de les colòniesllatinoamericanes C.Aranda & J.Manero
  27. 27. La segona onada revolucionària es donà entre el 1829 i el 1839.Hi hagué més participació de les masses (crisi econòmica i social). Per aquestaraó tingué més èxit. A l’Europa occidental significà el final del poder aristocràtic iel domini de la gran burgesia, partidària del constitucionalisme moderat (sufragicensatari). A l’Europa oriental fracassà totalment (continuà AR).A més, s’aconseguí la independència i la instauració del liberalisme a Bèlgica(s’independitza d’Holanda, 1830) i la independència de Grècia respecte del’Imperi Turc (1829-30).La revolució més destacada va ser lade França, contra l’absolutismes deCarles X. Amb les tres jornadesglorioses de juliol, cau l’absolutisme iarriba al poder una monarquiaparlamentària (Lluís Felip d’Orleans).És la gran burgesia moderada la queara ocupa el poder. C.Aranda & J.Manero
  28. 28. C.Aranda & J.Manero
  29. 29. La tercera onada revolucionària es donà entre el 1848. Fou el puntculminant de les revolucions del segle XIX, ja que suposà la fi definitiva delsistema Metternich i la irrupció classe obrera.A l’Europa Occidental fou una revolta social i política, on apareixen idees mésdemocràtiques (Sobirania Popular, Sufragi Universal). Els obrers són ja unaforça política independent, que reclama millores.A l’Europa Oriental fou una lluita anti-absolutista amb un fort componentnacionalista. No s’aconseguiren els èxits occidentals. C.Aranda & J.Manero
  30. 30. Les insuficients reformes del 1830 més la crisieconòmica propiciaren la revolució de 1848.La revolució s’incià a París el febrer de 1848,amb la participació de les masses i la mitjanaburgesia.La revolta provocà l’abdicació de Lluís Felipd’Orleans, proclamant-se la II República. Escreà un govern provisional (republicansmoderats, republicans radicals, socialistes, unobrer), que anuncià eleccions a una AssembleaNacional Constituent (sufragi universal) i iniciàtota una sèrie de reformes: establiment del dretdel Treball, limitació Jornada Laboral, creació deMútues, creació dels Tallers Nacionals,establiment del sufragi Universal, dret de Vaga,eliminació pena de mort per als delictespolítics... C.Aranda & J.Manero
  31. 31. Les eleccions donaren la victòria als burgesosmoderats, que iniciaren la liquidació de lesreformes. El juny dels 1848 es donà la segonafase de la revolució, que enfrontà a la burgesia(unida) i al proletariat.Davant la insurrecció Obrera i d’Esquerres laburgesia s’uneix i exerceix una dura repressió.És el primer enfrontament entre burgesos iobrers.El desembre es celebraren eleccionspresidencials, amb la victòria de Lluís NapoleóBonaparte. Aquest, el 1851 es proclamàemperador, iniciant així el Segon Imperi. C.Aranda & J.Manero
  32. 32. La construcció dels estatsnacionals El pensament liberal definia pernació com un conjunt de ciutadans lligats la una història, una llengua o una cultura comunes, però sobretot units per la voluntat de viure en comú i regir-se per les mateixes lleis i institucions. És un moviment vinculat amb el liberalisme (llibertat individual i col·lectiva) i amb els interessos econòmics de la burgesia (creació d’un mercat nacional). És revolucionari car no accepta la legitimitat dinàstica ni el mapa del Congrés de Viena (no respecta els nacionalismes).Té dues ideologies bàsiques: Liberal (inspirada en la Revolució Francesa) iConservador (Volksgeist, inspirada en el Romanticisme).Actua en un doble sentit. Com a força unificadora (Alemanya, Itàlia) o com aforça disgregadora (I.Àustro-Hongarès). C.Aranda & J.Manero
  33. 33. C.Aranda & J.Manero
  34. 34. En l’eclosió del nacionalisme del segleXIX influïren l’imperialisme napoleònic, elsideals liberals (drets del ciutadà) i elRomanticisme. El nacionalisme reclama els drets polítics d’una nacióEl nacionalisme defensarà el dret aconstituir Estats que s’identifiquin ambnacions.Al segle XIX a Europa destacaren lesunificacions alemanya i italiana, quecanviaren el mapa d’Europa (liquidaren elsistema Metternich i plantegarenqüestions que portaren a la Gran Guerra).En ambdós casos, la burgesia serà laclasse rectora, pactant amb l’aristocràcia.La unificació es farà en profit de la zonamés desenvolupada, i per aconseguir-laes donaran importants conflictes armats. 34 C.Aranda & J.Manero
  35. 35. La unificació italiana L’actual Itàlia al segle XIX es trobava dividida en diversos territoris: Estats (1859-1870) Pontificis, El Regne de les Dues Sicílies, Vèneto, Llombardia, Parma, Mòdena i la Toscana. El territori protagonista de la unificació serà el Regne del Piamont, amb el rei Víctor Manuel II de Savoia i el seu primer ministre Cavour. El projecte tindrà el recolzament de la burgesia industrial del nord. C.Aranda & J.Manero
  36. 36. Com a antecedents de la unificació hem de considerar diversos factors,culturals, polítics i econòmics.Es donava a mitjans del segle XIX el Rissorgimento, un moviment intel·lectuallligat amb el romanticisme.Políticament parlant, hi havia diverses opcions. L’opció monàrquica de Cavourno unia revolució i unificació. L’opció Republicana de Mazzini sí que uniarevolució i unificació. L’opció neogüelfa de Gioberti defensava el lideratge delPapa. Per últim, l’opció guerrillera de Garibaldi uneix revolució, república idemocràcia (amb els Camises Roges arribà a conquerir Nàpols).Econòmicament, mentre que el nord era un territori industrial, la resta del paísera predominantment agrícola. La burgesia necessita un mercat nacional. C.Aranda & J.Manero
  37. 37. C.Aranda & J.Manero
  38. 38. El 1849 arribà al tron Victor Manuel II(Cavour). El Regne del Piemont impulsarà elliberalisme i la industrialització, esdevenint ellíder del projecte unificador.El procés s’inicià el 1859, amb l’aliança ambNapoleó III (Plombiers, 1857). Així es podràdonar la guerra contra Àustria. Napoleó IIIperò abandonà el Piemont (signant la pauamb Àustria). Tot i això es donà l’annexió dela Llombardia. Poc després es donarenrevoltes antiautríaques a Parma, Mòdena iToscana, que també seran annexionades.El 1860, es donà una segona fase, amb la campanya de Garibaldi, quiconquerí el Regne de les Dues Sicílies. Garibaldi però negocià amb VMII i licecirà Nàpols (reafirmat en un plebiscit). Així es produí l’annexió de Sicília iNàpols.El 1861 Víctor Manuel es coronarà rei d’Itàlia. C.Aranda & J.Manero
  39. 39. El 1866, es produirà la tercera etapa. En laGuerra Àustro-Prussiana el Piemont seràaliat de Prússia, i així s’annexionarà elVéneto.Per últim el 1870 es produí la desfeta deSedan, acabant l’imperi de Napoleó III. ElPapa perdrà l’aliança de Napoleó III i Itàliaocuparà els Estats Pontificis.El 1871, Roma passarà a ser la capital delRegne d’Itàlia. C.Aranda & J.Manero
  40. 40. La unificació alemanya (1860-1870)L’actual Alemanya en època moderna es trobavadividida en una multitud d’estats. El 1815 elCongrés de Viena establí la ConfederacióGermànica, que aglutinava 38 estats.Les revolucions liberals dels 20, 30 i 48 intentarenestablir el liberalisme en els diferents territoris,tenint també un fort component nacionalista.Malgrat el fracàs d’aquests intents d’unificació, el1834 es creà el Zollverein o unió duanera.L’estat que liderarà la unificació serà el Regne dePrússia, amb Guillem I Hohenzollern i el seucanceller Otto von Bismarck (“canceller de ferro”).El projecte tindrà el recolzament de la burgesiadel nord d’Alemanya, els junkers... C.Aranda & J.Manero
  41. 41. Diversos factors van possibilitar la unificació alemanya sota el lideratge prussià.Des del punt de vista intel·lectual, existia un clar domini del nacionalismeconservador (Volksgeist), amb pensadors com Herder, Fichte, Hegel...Econòmicament, entre el 1850-70 es donà un gran desenvolupament econòmici industrial. El ferrocarril i telègraf uneixen el territori, la unió duanera de List,Zollverein, és un èxit. Mentre que Prússia esdevé el gran motor econòmic, laburgesia cada cop té més clar que necessita un mercat nacional.Políticament, el 1861 és coronat Guillem I rei de Prússia. El 1862 nomenacanceller Otto von Bismarck. Aquest era partidari de la unificació des de dalt,via conservadora i autoritària. Defensava el pragmatisme polític (Realpolitik) iatorgar gran força l’exèrcit (Moltke), car considerava la guerra com a inevitable. C.Aranda & J.Manero
  42. 42. El procés s’iniciàamb la guerracontra Dinamarca(Guerra delsDucats),1863-65.La guerra es donàper una disputaamb Dinamarca perHolstein iSchelesvig.Bismarck negociàamb Àustria, queobté el Holstein. Ladesfeta danesa vapermetre l’annexióde Lauenburg iSchelesvig. C.Aranda & J.Manero
  43. 43. El 1866 es donà una segona fase de la unificació amb la guerra contraÀustria. Bismarck preparà el conflicte. A l’exterior pactà amb Napoleó III,Rússia i el Piemont. A l’interior va prometre un parlament i sufragi universal.Acusà a Àustria d’abús de poder al Holstein per declarar la guerra, obtenintuna victòria total de Sadowa. Així es donà l’ annexió de Holstein, Hannover,Nassau i Hessen, i Frankfurt. Es creà la Confederació d’Alemanya del Nord(1867) dirigida per Prússia i amb un Parlament triat per sufragi universal. C.Aranda & J.Manero
  44. 44. El procés culminà amb la guerra contra França (1870-1871). Per unir elsud necessita un enemic exterior. França controlava Alsàcia i Lorena.L’excusa va ser la candidatura d’un Hohenzollen a ser rei d’Espanya.La victòria total de Sedan possibilità l’annexió del sud, Alsàcia i Lorena.El 1871, Guillem I va ser coronat emperador, creant-se el II Reich C.Aranda & J.Manero

×