1. La Fatarella,
el nostre poble
Autors/es:
Marta Anguera Jornet
Nil Ardévol Gironés
Rosa Descarrega Llop
Lucas Fernández Stolpa
Judit Garcia Rius
Manel Álvarez Camacho
Gerard Delgado Rius
Júlia Descarrega Balsebre
Ariadna Giral Giral
Maria Gironés Ruana
Affdy Herrera Condori
William Velaure Borrero
Agraïm l’ajuda de Neus Borell Cedó, de Josep M. Canals, de Gemma Camarasa Álvarez i la col·laboració de les nostres famílies.
2. La Fatarella, el nostre poble
Índex
1. Origen
2. Passejant pel casc antic
3. Població i economia
4. Un cultiu mediterrani i molt nostre: l’olivera
4-1. Les feines del pagès
4-2. Classes d’olives i diferents maneres de conservar-les
5. La pedra en sec
6. El parlar de la Fatarella
7. Restes i records de la Guerra Civil
7-1. Línia Fortificada de la Serra de la Fatarella i “ciutat” al bosc
7-2. Entrevista amb Josefina Fernández
8. Material de consulta
3. La Fatarella, el nostre poble
Estat: Espanya
Comunitat Autònoma: Catalunya
Província: Tarragona
Comarca: Terra Alta
Capital comarcal: Gandesa
Gentilici: Fatarellenc/a
Població: 1.130 h. (any 2010)
Altitud: 482 m
4. La Fatarella, el nostre poble
1. Origen
Possiblement, els orígens de
la Fatarella estan relacionats
amb l'existència d'una torre
de vigilància musulmana i el
seu nom podria derivar de
“Al-Fatriyya“ que significa
torre en àrab.
La versió popular diu que
aquest nom fa referència a
què els bandolers hi
guardaven el fato (el botí).
5. La Fatarella, el nostre poble
2. Passejant pel casc antic
El dia que vam fer la sortida per conèixer alguna cosa més del nostre poble, la
nostra guia ens va dir que la part blava que es veia al plànol era la que quedava
dins de la muralla que, antigament, envoltava el poble i que tot el que es va
anar construint fora va prendre el nom d’arrabal: Arrabal de Vilalba, Arrabal
d’Ascó... També ens va comentar que obrien les portes quan sortia el Sol i que
les tancaven quan es ponia i això ho feien per protegir-se dels bandolers; encara
que, segons una llegenda, també podria ser per impedir l’entrada dels llops.
6. La Fatarella, el nostre poble
Les creus de terme indicaven límits o camins importants. Aquí en teniu dos:
Aquesta creu és la del camí de Vilalba dels
Arcs
La Creu del Bordó marca el camí que porta a l’ermita de
la Vall de Sant Francisco
7. La Fatarella, el nostre poble
Cal Sant era la seu del Comanador de l’Ordre del Temple. Les cares esculpides
que hi ha damunt de la porta representen un guerrer i un monjo i la forma del
pany representa la mesquita d’ Al-Aqsa que va ser construïda sobre les runes
del Temple de Salomó que és on es van instal·lar els templers durant un temps
abans de rebre o construir grans fortaleses.
8. La Fatarella, el nostre poble
Cal Comte era, com molt bé diu el seu nom, on vivien els comtes. Gairebé tot
el poble treballava per ells: les dones fent de minyones i els homes, de
pagesos. A la façana hi podem veure una imatge de Sant Antoni de Pàdua.
9. La Fatarella, el nostre poble
Ca la Carme de Feltret (antigament, Ca Balsebre) té estructura gòtica i façana
renaixentista. Abans, ocupava el que ara són dos cases; però ja sabem que,
antigament, les cases grans es repartien entre germans o bé, en èpoques difícils,
es bescanviaven per diners i una altra casa més petita.
10. La Fatarella, el nostre poble
Algunes cases antigues han canviat
el seu aspecte. El que ara coneixem
com “L’Aurera” era on es reunien
,antigament, els obrers d’esquerres.
Possiblement, al principi, es digués
l’Obrera, però el fet de donar a
conèixer el seu nom de boca en boca
i no veure’l sovint escrit va fer que la
paraula Obrera passés a pronunciar-
se Aurera; és a dir, en el nom s’ha
produït un canvi fonètic.
Les persones que, ideològicament,
eren de dretes es reunien al Centre
Catòlic.
Aspecte actual de l’Aurera
11. La Fatarella, el nostre poble
Sempre s’ha dit que els Templers tenien
tantes possessions que podien recórrer
tota Catalunya dormint sempre en una de
les seues cases.
A la façana d‘una casa del casc antic hi
ha dos pedres on hi podem observar una
creu templera amb el nom d’un poble,
Prades; una data (1725) i un cognom,
Gironés.
12. La Fatarella, el nostre poble
A la part antiga també hi podem trobar molts perxes perquè eren construccions
que permetien ampliar les cases respectant el pas dels vianants.
Perxe de Ca la Nieves
Perxe de Cal Mosset
13. La Fatarella, el nostre poble
Antigament, hi havia l’obligació
religiosa de no viure a més de dos
hores i mitja d’una església; és per
això que cada poble, gran o petit,
en té una.
La primera església de la Fatarella
era més petita que l’actual i tenia al
costat un cementeri.
La construcció de la nova església
va passar per dos etapes: del 1628
al 1631 i del 1765 fins al 1769 i hi
van treballar gent de la vila i de fora
vila com per exemple un picapedrer
francés anomenat Blas Diebas.
14. La Fatarella, el nostre poble
La façana principal és d’estil barroc i
la torre-campanar quadrangular
renaixentista es cobreix amb teules
de ceràmica vidriada de color verd.
L’interior és d’estil renaixentista amb
elements del gòtic tardà a la volta i
la coberta de les naus encara
conserva l’enllosat de pedra picada
original col·locat a salta cavall que
és una tècnica templera.
Al cos central de la façana hi ha la
imatge del Sant Patró, Sant Andreu;
al damunt, l’Assumpció de la Verge i
als laterals les estàtues dels quatre
evangelistes.
15. La Fatarella, el nostre poble
Algunes estàtues originals que decoraven l’església van ser destruïdes, a cops
de mall, durant la Guerra Civil i la majoria van desaparèixer. Aquesta Verge va
tornar al poble, l’any 1940, després de ser restaurada.
16. La Fatarella, el nostre poble
Al llarg del recorregut també vam poder visitar el molí de Cal Ramonet que va
deixar de funcionar l’any 1992.
Quan els pagesos arribaven al molí, tiraven les olives en una mena d’ embut i,
després, una pedra en forma de cilindre les aixafava. La pasta resultant la
posaven en mig de cofins que, després, premsaven. L’oli resultant passava a
unes piles on se separava de l’aigua i des d’allí el recollien.
17. La Fatarella, el nostre poble
3. Població i economia
Entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX hi ha un creixement
demogràfic molt important.
En començar el segle XX, el poble viu una època d'esplendor del sector
agrícola i això fa que l'any 1920 s'arribi a una població màxima de 2.497
habitants.
Amb la crisi de la fil·loxera primer i, després, amb la Guerra Civil Espanyola
comença una davallada econòmica i demogràfica que arribarà fins als nostres
dies.
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
Any
1497Any
1515Any
1553Any
1717Any
1857Any
1877Any
1887Any
1900Any
1910Any
1920Any
1930Any
1940Any
1950Any
1960
Any
1970Any
1981Any
1990Any
1992Any
1994Any
1996Any
1998Any
2000Any
2002Any
2004Any
2006Any
2008Any
2009Any
2010
18. La Fatarella, el nostre poble
A la Fatarella, la gran majoria de dones que treballen fora de casa ho fan al
sector terciari; és a dir, en el sector serveis i n’hi ha poquíssimes que treballin
al sector primari i al sector secundari. D’altra banda; els homes treballen,
majoritàriament, en el sector secundari i el terciari, més o menys a parts iguals
i, a diferència del que passava antigament, n’ hi ha molt pocs que es dediquin
exclusivament a la pagesia.
0
5
10
15
20
25
30
Sector Primari Sector Secundari Sector Terciari
Distribució de la població per sectors econòmics
Homes
Dones
19. La Fatarella, el nostre poble
4. Un cultiu mediterrani i molt nostre: l’olivera
4-1. Les feines del pagès
El iaio de Nil, Robert Ardévol Font, ens ha explicat que al llarg de la primavera
les oliveres s’han d’esporgar i adobar i que les olives es cullen a l’hivern. Ell
ho fa a mà amb una mena de pinta o ajudant-se amb una mena de barra
de ferro. Davall de l’arbre hi posa una borrassa perquè si no ho fes així
les hauria d’arroplegar totes del terra.
Després d’ensacar-les, les porta al molí.
20. La Fatarella, el nostre poble
4-2. Classes d’olives i diferents maneres de conservar-les
Aquí les classes d’olives més conegudes són: les arbequines, les fargues,
les bequerudes, les catxes, les mançanenques i les sevillenques.
T
21. La Fatarella, el nostre poble
4-2-1. Olives negres
1. Posa les olives a la gerra que vulguis fins que faltin de 4 a 5 dits per
arribar a dalt.
2. Aboca aigua en una galleda, posa-hi un ou cru amb closca i ves tirant sal
fins que quedi fora de l’aigua una part de l’ou igual a la d’una moneda de 10
cèntims.
3. Omple amb aquesta aigua amb sal la gerra fins dalt de tot.
4. Torna a repetir aquesta operació al cap de tres mesos.
5. Tres mesos després, torna-ho a fer per última vegada i afegeix les herbes
(això va a gust de qui les prepara).
Després d’això ja te les podràs menjar.
22. La Fatarella, el nostre poble
4-2-2 Olives negres (una altra manera de preparar-les)
1. Posa, en una gerra, dos dits d’olives i sal gruixuda al damunt.
2. Ves fent capes i acaba amb sal a quatre o cinc dits per sota de la boca
del recipient.
3. Deixa-ho reposar 9 dies.
4. Cobreix-ho amb aigua, posa-hi les herbes i espera que es facin bones.
4-2-3. Olives maurades
1. Cull olives fargues quan estiguin ben negres i madures.
2. Pressiona-les, d’una en una, amb els dits polze i índex.
3. Posa-les en una caixeta o escorredora i barreja-les amb molta sal i pells
de taronja.
4. Posa-les en un lloc fred i deixa que l’aire lliure les “mati”.
5. Quan estiguin a punt, treu la sal i ja te les pots menjar.
23. La Fatarella, el nostre poble
4-2-4. Olives verdes amb sosa
1. Pesa les olives (fargues, arbequines, sevillenques ...)..
2. Dissol sosa (una onça per cada quilo d’olives) amb aigua.
3. Aboca la barreja damunt de les olives.
4. Canvia cada dia l’aigua fins que quedi ben clara (8 o 9 dies).
5. Dissol sal amb aigua (5 litres d’aigua per ½ quilogram de sal) i cobreix
completament les olives.
6. Deixa-les reposar 24 hores i ja te les pots menjar.
A l’hora del patí vam fer un tastet d’olives
casolanes que ens va portar Nil
24. La Fatarella, el nostre poble
5. La pedra en sec
Quan els pagesos no tenien massa feina al camp, normalment a l’estiu, es dedi-
caven a fer construccions de pedra en sec tant al poble com al defora. La
tècnica consisteix en col·locar pedres, més o menys grans i treballades,
ajuntades unes amb les altres sense cap altre material que les lligui.
Els marges són aixecaments de pedres en forma perpendicular que serveixen
per formar feixes (a les vessants) o bancals (a les valls).
Els masos són les construccions d’aixopluc més complexes del nostre terme i
s’hi vivia durant diferents èpoques de l’any.
En els molins de farina hi trobem uns elements que responen a la necessitat
de captar, emmagatzemar i conduir l'aigua i uns altres relacionats amb els
mecanismes que permeten moure les moles.
També podem trobar: camins, mines, basses, forns...
25. La Fatarella, el nostre poble
Les cabanes estan adossades normalment al marge d’una feixa o d’un
bancal i tenen com a coberta la volta de mig punt. N’hi ha de dos tipus: les
obertes i les tancades.
La cabana de Cacano és de boca tancada i té dos pisos
26. La Fatarella, el nostre poble
A la planta baixa hi tenien els animals i la palla que hi arribava a través d’un
forat que es feia a l’era i que quedava tapat amb una pedra.
Llosa que tapa el forat per on entra la palla
27. La Fatarella, el nostre poble
Al pis de dalt on s’arribava pujant una escala hi havia el foc, una lleixa per
posar-hi el setrill, la sal..., una taula d’obra i, a la paret, uns ganxos on hi
penjaven tot el que portaven per fer el menjar (carn, pa, abadejo...).
28. La Fatarella, el nostre poble
Els perxes són construccions rudimentàries de pedra en sec, de planta
rectangular, amb una coberta que no és de volta i orientades al sud. Serveixen
per assecar fruits...
29. La Fatarella, el nostre poble
Les cisternes són construccions que serveixen per emmagatzemar aigua de
la pluja.
Els pous són forats profunds recoberts de pedra en sec que capten les aigües
subterrànies i que disposen d’uns mecanismes per treure l’aigua.
Pou restaurat que podem veure a l’hort de Ca la Marta.
30. La Fatarella, el nostre poble
Totes aquestes construccions tenen una particularitat que les diferencia
d’altres construccions i és la pedra amb la que estan fetes: la pedra de calar o
roca calcinosa (que conté calç). És un tipus de pedra molt abundant a la
Fatarella i, a diferència de l’arenosa, té molt bones propietats.
La pedra d’arena s’ha de treballar intensament
per aconseguir cares planes i ben escairades.
La pedra de calar sempre té dos cares planes i
quan es trenca queda, normalment, ben
escairada.
32. La Fatarella, el nostre poble
7-1. Línia Fortificada de la Serra de la Fatarella i “ciutat” al bosc
Un grup d’investigadors va aconseguir un document excepcional del Coman-
dament Truppe Volontarie (militars italians que van donar suport a Franco) que
va permetre trobar, amagades entre matolls i sota terra, restes de la línia de
resistència que va construir l’exèrcit republicà. Anava de Riba-roja fins Ascó
passant per la Serra de la Fatarella i va permetre la retirada ordenada dels
republicans la nit del 15 al 16 de novembre de 1938.
Si voleu veure un vídeo relacionat amb el tema,
“cliqueu” aquí.
7. Restes i records de la Guerra Civil (1936-1939)
Júlia i Pol, com moltes altres persones, ja
han visitat aquest espai històric
33. La Fatarella, el nostre poble
A més a més, el Sr. Joan Sambro va ampliar el descobriment afegint l’existència
d’una “ciutat” al bosc que era seu del comandament i serveis del XV Cos de
l’Exèrcit de l’Ebre. D’aquesta “ciutat” encara queden parets enguixades, terres
empedrats, una caseta de comandament de transmissions, molts refugis
subterranis, dos forns de pa…
34. La Fatarella, el nostre poble
7-2. Entrevista amb Josefina Fernández
Josefina Fernández és una dona de 80 anys que viu a La Fatarella i que,
com moltes persones de la seua edat, va viure una època de molta
destrucció i molta tristesa, la guerra.
Què és el millor que us ha passat a la vida, senyora Josefina? El millor
que m'ha passat ha estat tenir els meus fills. I el pitjor? El pitjor va ser
haver de passar una Guerra.
Què és el que haguéssiu volgut fer, però no heu fet? Res, ho he tingut
tot.
Quan teníeu uns 10 anys, què acostumàveu a fer al temps lliure?
Acostumava a jugar: a saltar corda, a les agulles, al todo ...
Quan éreu més jove, treballàveu fora de casa? No, feia les feines de
casa i anava al camp.
La primera vegada que vau sortir del poble, on vau anar? Vaig anar a
Barcelona. Quants anys teníeu? Tenia 19 anys.
On vau estudiar? Vaig estudiar aquí, al poble, on fa uns anys era Cal
Metge i això em va servir anys després per fer repàs, cobrant, al mateix
lloc. També vaig aprendre a cosir i a brodar.
35. La Fatarella, el nostre poble
Vau viure la guerra. Quants anys teníeu? Quan va començar tenia sis anys i
quan va acabar en tenia nou.
Se us va morir algun familiar? Sí, una germana; però no es va morir a causa
de la guerra, sinó de malaltia. Us vau sentir molt trista? Sí, molt.
On anàveu quan estàveu malalts o algú resultava ferit? Anàvem, si podíem,
a Cal Comte on hi havia un hospital.
Durant aquest període on us vau refugiar? Els meus pares, la meua germana
i jo vam anar cap a Maella.
Josefina Fernàndez, iaia de la Marta
Gràcies per respondre, tan amablement, totes les
preguntes i per haver-me deixat compartir una estona
tan agradable amb vostè.
Marta Anguera Jornet
36. La Fatarella, el nostre poble
8. Material de consulta
ÁRDEVOL, Ma. Jesús; DILOLI, Jordi; FONT, Fina; FUCHO, Felip i SUÑÉ,
Albert. La Fatarella, una visió general. Col·lecció Lo Xillimó.Tarragona, 1995
GÓMEZ, Miguel. Los Templarios. Editorial Andrea Press. Madrid, 2004
NAVARRO GÓMEZ, Pere. El parlar de la Fatarella. Centre d’Estudis de la
Terra Alta. 1993
ROYO, R. Les línies fortificades del Front de l’Ebre. “El Punt”. Divendres, 18
de març de 2011
REBÉS, X. La pedra en sec a la Fatarella. Fundació El Solà. La Fatarella,
2001
http://www.lafatarella.cat/turismo/CA/historia/
http://www.youtube.com/watch?v=YsRGdXIILzk (vídeo)
http://www.lafatarella.cat/turismo/CA/
