El Modernisme al Palau de la Música Catalana de Barcelona.

1. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA Grup de treball del Modernisme CEIP Misericòrdia Canet de Mar

2. La Revolució Industrial va fer aparèixer dues classes socials representatives de la nova societat, la burgesia i el proletariat (els obrers). La burgesia era el grup social més ric i poderós. Una de les característiques de la burgesia era la necessitat de mostrar-se, per tal d’exhibir-se, i relacionar-se amb els de la seva classe. La burgesia tenia la necessitat de sortir de casa i divertir-se. La música era una de les afeccions preferides de la societat catalana, tant de la burgesia com del proletariat. Una mica de història - I Anselm Clavé fou el precursor i divulgador del cant popular català i donà vida a un moviment conegut com a “Cors de Clavé”, format majoritàriament per la classe obrera.

3. Una mica de història - II Per millorar la qualitat musical, a Barcelona, els músics Lluís Millet i Amadeu Vives van fundar l’Orfeó Català, incorporen la cançó popular catalana i donen a conèixer les obres musicals d’importants compositors europeus des de Palestrina, Bach, Beethoven i Wagner. L’Orfeó Català encarrega a Lluís Domènech i Montaner la construcció d’una seu on poder-se reunir, cantar, fer música... El Palau de la Música Catalana . Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet del Gran Teatre del Liceu. Lluís Millet Amadeu Vives

4. Construint el Palau Col·locació de la primera pedra: any 1905 Acabament de l’obra: any 1908

5. Mosaics i ceràmiques I Façana

6. Mosaics i ceràmiques II Columnes Sala Lluís Millet

7. Mosaics i ceràmiques III

8. Vitralls

9. Escultura I Les muses

10. Escultura II Palestrina Bach Beethoven Wagner

11. Escultura III Escultura Miquel Blay

12. Escultura IV Cavall alat Les flors de Maig Les Valquíries

13. Pintura Lluís Millet

14. Altres detalls I

15. Altres detalls II

16. Altres detalls III

17. Ampliació

18. Lluís Domènech i Montaner L’arquitecte