1es Jornades sobre Documentació ambiental a Catalunya 
(Barcelona, 29/10/2014) 
Implicacions de l’accés 
obert en centres ...
Sumari 
1. Introducció 
2. Sobre l’accés obert 
3. Qualitat i credibilitat de les publicacions 
4. Repositoris 
5. Dades d...
1 Introducció 
 Antecedents al moviment “open” 
•Programari lliure (codi obert), anys 1980. 
•Compartir, adaptar, redistr...
1 Introducció 
 Accés obert és una “visió”. [Futur] 
•Convenciment de que el sistema de comunicació 
científica funcionar...
1.1 Centres documentació medi ambient 
 L’accés obert és el marc actual per a 
investigadors i professionals de centres 
...
2.1 Què és l’accés obert? 
 Accés lliure i gratuït 
a la producció 
científica per mitjà 
d’internet. 
 Vessant econòmic...
2.2 Per què neix? 
 Els científics asseguren (gratuïtament) el 
funcionament del procés de comunicació 
científica (origi...
2.2 Per què neix? (ii) 
 Augment del cost de les subscripcions a 
revistes acadèmiques. 
 Entre 1986-2006 va pujar un 32...
2.3 Beneficis (comunicació científica) 
 Incrementa la difusió, l’ús (audiència). 
•Bon posicionament en GoogleScholar. 
...
2.3 Beneficis (ii) 
 Repercussió directa sobre la societat. 
•Transferència directa de coneixement a la 
societat. 
•Tren...
2.4 Com arribar-hi? 
 Publicació en revistes de lliure accés (via 
“daurada”) 
•Tipologia: gratuïtes per a autors i lecto...
2.5 Situació actual: quant OA hi ha? 
 20,4% del total (Bjork, 2010) 
• 8,5%, en portals d’editors de revistes 
• 11,9% e...
2.5 Elements a considerar 
 Qualitat i credibilitat de les publicacions. 
 Extensió del model a les dades de recerca. 
...
3 Qualitat i credibilitat 
 Qualitat 
• Les revistes OA tenen 
els mateixos nivels de 
qualitat que les revistes 
comerci...
3.1 Sobre la qualitat 
 Bona presència de revistes d’accés obert a 
l’elit. 
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en ...
3.2 Sobre la credibilitat 
 “Predatory journals”: Revistes que no 
disposen dels mínims nivells de qualitat 
(científica,...
Fig. 1. Missatges enviats 
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 
17
Fig. 2. Pàgina web de la revista 
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 
18
Fig. 3. Portal web de l’editor 
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 
19
4 Repositoris 
 Un repositori és una seu web que recull, 
preserva i difon la producció acadèmica 
d’una institució (o d’...
Fig. 4 Repositori CSIC 
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 21
4.1 Característiques 
 Contingut 
• Informació acadèmica. 
 De lliure accés 
 Interoperable 
•Es refereix a la possibil...
4.2 Objectius 
 Afavorir la difusió dels continguts acadèmics. 
• Tot i que a vegades hi ha continguts d’accés restringit...
4.3 Tipologia 
 Institucionals 
• Inclouen els contiguts acadèmics d’una institució 
(universitat, centre d’investigació,...
4.4 Drets d’explotació 
 Necessitat de partida 
•¿Com saben els autors si poden dipositar, o no, 
els articles que publiq...
Fig. 5. Directori Dulcinea 
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 26
4.5 Drets d’explotació (ii) 
 Tipologia (color Sherpa/ROMEO) 
•Verd: arxivar pre-print i post-print (ja sigui la 
versió ...
Fig. 6. Drets de la revista Ecología 
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient ...
5 Extensió del model a altres àmbits 
 Dades obertes de recerca 
 Dades obertes de l’administració 
 Relació amb llei 2...
5.1 Dades obertes de recerca 
 Open Science Data. 
 Objecte: registres d’aire, aigua, atmosfera, 
etc., mides de laborat...
Fig. 7. Environmental Information Data Centre 
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi...
Fig. 8. EIDC (directoris de dades) 
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 
3...
Fig. 9. EIDC (fitxers de dades) 
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 
33
5.2 Dades obertes de l’administració 
 Open Government Data (Open Data) 
 Objecte: informació generada pel sector 
públi...
Fig. 10. Portal Dades obertes Generalitat Catalunya 
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació d...
6 Política 
 ¿Quin és l’objectiu d’una política OA? 
•Que els investigadors dipositin les seves 
publicacions en reposito...
6.1 Europa (Horizon 2020) 
 Obligació de difondre en accés obert totes 
les publicacions. 
•En FP7 només era obligatori e...
6.2 Situació a Espanya 
 RD Doctorat (2011) 
• Obligació de dipositar les tesis en repositoris. 
 Ley Ciencia, Tecnologí...
7 Conclusions 
 L’accés obert ofereix importants beneficis al 
funcionament de la comunicació científica. 
 Canvis: 
• N...
7 Conclusions (ii) 
 Sobre la qualitat i credibilitat 
•El sistema de control de qualitat (peer review) es 
manté. 
•S’ha...
8 Bibliografia 
 Abadal, E. (2012). Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: UOC. 
(http://diposit.ub.edu/dspace/handle/24...
8 Bibliografia (ii) 
 Budapest Open Access Initiative: Ten years on from the Budapest 
Open Access Initiative: setting th...
8 Bibliografia (iii) 
 Laakso, M.;Björk, B-C. (2012). “Anatomy of open access publishing - a 
study of longitudinal devel...
Moltes gràcies per la vostra atenció 
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient ...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient

510 visualizaciones

Publicado el

Presentació d' Ernest Abadal, degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona en el marc de la 1a Jornada de documentació ambiental a Catalunya, el 29 d'octubre de 2014 a Barcelona

Publicado en: Medio ambiente
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
510
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
19
Acciones
Compartido
0
Descargas
7
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient

  1. 1. 1es Jornades sobre Documentació ambiental a Catalunya (Barcelona, 29/10/2014) Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient Ernest Abadal Facultat de Biblioteconomia i Documentació Universitat de Barcelona abadal@ub.edu
  2. 2. Sumari 1. Introducció 2. Sobre l’accés obert 3. Qualitat i credibilitat de les publicacions 4. Repositoris 5. Dades de recerca 6. Polítiques de suport 7. Conclusions E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 2
  3. 3. 1 Introducció  Antecedents al moviment “open” •Programari lliure (codi obert), anys 1980. •Compartir, adaptar, redistribuir, reutilitzar, etc.  Context: la comunicació científica. •Àmbit molt específic: difusió de la recerca, de la ciència. •Basat en el finançament públic (en la gran majoria de països). •Control de qualitat: peer review (revisió per experts).  Relacionats: open data, cultura lliure, etc. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 3
  4. 4. 1 Introducció  Accés obert és una “visió”. [Futur] •Convenciment de que el sistema de comunicació científica funcionaria millor amb aquest model.  Valors actuals: •Difondre, compartir, accés, transparència, etc.  Suport institucional •Universitats, agències finançadores de la recerca, Unió Europea, Espanya (Llei de la Ciència), etc.  Moviment ja “madur”. •Notable coneixement entre els científics, editors, bibliotecaris, etc. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 4
  5. 5. 1.1 Centres documentació medi ambient  L’accés obert és el marc actual per a investigadors i professionals de centres especialitzats en informació científica (p.e. medi ambient).  Objecte: documentació científica (revistes, tesis, congressos, informes, etc.). •Cal seleccionar-la i adquirir-la. •Cal difondre-la (repositoris és una opció).  Usuaris: estudiosos, investigadors. • Cal assessorar-los. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 5
  6. 6. 2.1 Què és l’accés obert?  Accés lliure i gratuït a la producció científica per mitjà d’internet.  Vessant econòmic •Accés gratuït  Vessant legal •Lliure de drets •Reutilització E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 6
  7. 7. 2.2 Per què neix?  Els científics asseguren (gratuïtament) el funcionament del procés de comunicació científica (originals, revisió, etc.).  Els fons per a la recerca són públics.  Al final de la cadena, els científics han de pagar per accedir als continguts creats i revisats per ells mateixos. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 7
  8. 8. 2.2 Per què neix? (ii)  Augment del cost de les subscripcions a revistes acadèmiques.  Entre 1986-2006 va pujar un 321%, mentre que la inflació va ser del 80%. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 8
  9. 9. 2.3 Beneficis (comunicació científica)  Incrementa la difusió, l’ús (audiència). •Bon posicionament en GoogleScholar.  Incrementa la citació (impacte). •OACA (Open Access Citation Advantage)  S’agilita la transferència de coneixement (disminueix el període de recepció).  Es redueixen els costos • Estudis Houghton (2010). E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 9
  10. 10. 2.3 Beneficis (ii)  Repercussió directa sobre la societat. •Transferència directa de coneixement a la societat. •Trenca barreres entre països rics i pobres. •Permet visibilitzar la inversió pública en investigació.  Permet la reutilització de la informació i de les dades. •Els continguts no són només per a la consulta sinó que amb ells es poden crear nous productes i serveis derivats E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 10
  11. 11. 2.4 Com arribar-hi?  Publicació en revistes de lliure accés (via “daurada”) •Tipologia: gratuïtes per a autors i lectors, paga l’autor, híbrides (article obert en revista de subscripció).  Arxivatge en repositoris (via “verda”) •Els científics dipositen els preprints o postprints de les seves publicacions.  Complementarietat. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 11
  12. 12. 2.5 Situació actual: quant OA hi ha?  20,4% del total (Bjork, 2010) • 8,5%, en portals d’editors de revistes • 11,9% en repositoris  48% del total (Archambault, 2013) •Àrees: biomedicina (>60%) •Països: Brasil (>65%) •Estimació bastant optimista  37,8% (Chen, 2014) (Es basen en estimacions a partir de mostres) Majoria absoluta en països emergents (Brasil, model a seguir). E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
  13. 13. 2.5 Elements a considerar  Qualitat i credibilitat de les publicacions.  Extensió del model a les dades de recerca.  Utilització de repositoris.  Polítiques. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 13
  14. 14. 3 Qualitat i credibilitat  Qualitat • Les revistes OA tenen els mateixos nivels de qualitat que les revistes comercials.  Credibilitat • S’han detectat males pràctiques en alguns editors. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 14
  15. 15. 3.1 Sobre la qualitat  Bona presència de revistes d’accés obert a l’elit. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 15 •WoS i Scopus (superen el 10%).  Bons factors d’impacte: •PLoS, BioMedCentral, The New Journal of Physics, etc.  L’accés obert NO canvia: •El sistema de control de qualitat (revisió per experts, peer review). • Les funcions dels editors científics (selecció, revisió, correcció editorial, maquetació, publicació, distribució, etc.).
  16. 16. 3.2 Sobre la credibilitat  “Predatory journals”: Revistes que no disposen dels mínims nivells de qualitat (científica, editorial, etc.).  Únic objectiu: publicar a canvi de taxes.  Jeffrey Beall (bibliotecari Univ. Colorado) •Bloc (http://scholarlyoa.com/) •Denuncia les males pràctiques i els infractors.  Llista 2014 •Més de 450 revistes i 650 editorials (“potencials, possibles o probables”). E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 16
  17. 17. Fig. 1. Missatges enviats E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 17
  18. 18. Fig. 2. Pàgina web de la revista E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 18
  19. 19. Fig. 3. Portal web de l’editor E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 19
  20. 20. 4 Repositoris  Un repositori és una seu web que recull, preserva i difon la producció acadèmica d’una institució (o d’una disciplina científica). Permet l’accés a les metadades i el text complet dels documents que conté.  En general, impulsats per bibliotecaris. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 20
  21. 21. Fig. 4 Repositori CSIC E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 21
  22. 22. 4.1 Característiques  Contingut • Informació acadèmica.  De lliure accés  Interoperable •Es refereix a la possibilitat que les metadades puguin ser recollides per altres serveis. (Protocol OAI-PMH). E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 22
  23. 23. 4.2 Objectius  Afavorir la difusió dels continguts acadèmics. • Tot i que a vegades hi ha continguts d’accés restringit (a la pròpia institució, per exemple).  Donar visibilitat a la recerca realitzada per la institució i els seus membres. • S’assegura presència a GScholar i Scirus.  Facilitar la conservació i preservació dels documents generats per una institució.  En general, s’acompleix la missió tradicional de les biblioteques: conservar, organitzar i donar accés al patrimoni documental. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 23
  24. 24. 4.3 Tipologia  Institucionals • Inclouen els contiguts acadèmics d’una institució (universitat, centre d’investigació, etc.). •Dipòsit digital de la UB, Digital.CSIC, etc.  Temàtics • Inclouen continguts especialitzats en una determinada matèria o disciplina científica. •E-LIS (biblioteconomia i documentació), ArXiv (física), Cogprints (psicologia), o RePEc (economia). E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 24
  25. 25. 4.4 Drets d’explotació  Necessitat de partida •¿Com saben els autors si poden dipositar, o no, els articles que publiquen?  Directoris •ROMEo (http://www.sherpa.ac.uk/romeo/) •Dulcinea (http://www.accesoabierto.net/dulcinea) E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 25
  26. 26. Fig. 5. Directori Dulcinea E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 26
  27. 27. 4.5 Drets d’explotació (ii)  Tipologia (color Sherpa/ROMEO) •Verd: arxivar pre-print i post-print (ja sigui la versió corregida de l’autor o el pdf editorial) •Blau: arxivar post-print •Groc: arxivar pre-print •Blanc: no es pot arxivar E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 27
  28. 28. Fig. 6. Drets de la revista Ecología E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 28
  29. 29. 5 Extensió del model a altres àmbits  Dades obertes de recerca  Dades obertes de l’administració  Relació amb llei 27/2006 d’accés a la informació de medi ambient.  Èmfasi en la reutilització. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 29
  30. 30. 5.1 Dades obertes de recerca  Open Science Data.  Objecte: registres d’aire, aigua, atmosfera, etc., mides de laboratori, seqüències ADN, dades observacionals, etc. que acompanyen qualsevol recerca.  P.e. GenBank  La seva reutilització pot suposar un estalvi per a la recerca.  Proposta d’una infrastructura global per a dades.  REBIUN disposa d’un grup específic. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 30
  31. 31. Fig. 7. Environmental Information Data Centre E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 31
  32. 32. Fig. 8. EIDC (directoris de dades) E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 32
  33. 33. Fig. 9. EIDC (fitxers de dades) E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 33
  34. 34. 5.2 Dades obertes de l’administració  Open Government Data (Open Data)  Objecte: informació generada pel sector públic (administracions públiques).  Objectiu: •Afavorir la transparència de l’administració. •Possibilitar la creació de nous productes (reutilització). E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 34
  35. 35. Fig. 10. Portal Dades obertes Generalitat Catalunya E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 35
  36. 36. 6 Política  ¿Quin és l’objectiu d’una política OA? •Que els investigadors dipositin les seves publicacions en repositoris (via verda) o que publiquin en revistes OA (via daurada).  ¿Qui les impulsa? •Comissió Europea •Administració pública (ministeris) •Universitats  L’investigador ha de conèixer les seves obligacions. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 36
  37. 37. 6.1 Europa (Horizon 2020)  Obligació de difondre en accés obert totes les publicacions. •En FP7 només era obligatori en algunes àrees.  Es pot utilitzar tant la via daurada (revistes accés obert) com la verda (repositoris).  L’embargament màxim serà de sis mesos o d’un any (humanitats i ciències socials).  Es posa en marxa un programa pilot per a l’accés obert a les dades de recerca. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 37
  38. 38. 6.2 Situació a Espanya  RD Doctorat (2011) • Obligació de dipositar les tesis en repositoris.  Ley Ciencia, Tecnología e Innovación (Espanya, 2011) • Article dedicat a l’accés obert. • Obligació de dipòsit de les publicacions derivades de projectes de recerca amb finançament públic. • Limitació en cas que no es tinguin els drets.  Universitats • Mandats (especialment, catalanes) per arxivar en repositoris. • Ajuts a publicació en revistes OA.  Valoració: promouen fonamentalment la via verda. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
  39. 39. 7 Conclusions  L’accés obert ofereix importants beneficis al funcionament de la comunicació científica.  Canvis: • No canvia el sistema de control de qualitat (revisió per experts). • No canvien les funcions dels editors. • Canvia el model econòmic.  Situació • Bons percentatges en general (entre 20% i 50% del total, segons estimacions). • Majoria absoluta a països emergents (Brasil, un bon model). E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 39
  40. 40. 7 Conclusions (ii)  Sobre la qualitat i credibilitat •El sistema de control de qualitat (peer review) es manté. •S’han de denunciar els editors “depredadors”.  Polítiques •Cal que els investigadors coneguin les reglamentacions.  Extensió del model a les dades de recerca. • La reutilització és un element clau. E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 40
  41. 41. 8 Bibliografia  Abadal, E. (2012). Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: UOC. (http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24542)  Abadal, E. (2012). "Retos de las revistas en acceso abierto: cantidad, calidad y sostenibilidad económica". Hipertext.net. (http://www.upf.edu/hipertextnet/numero-10/retos-revistas-en-acceso-abierto. html)  Archambault, Eric; Amyot, D.; Deschamps, P.; Nicol, A.; Rebout, L.; Roberge, G. (2013). Proportion of open access peer-reviewed papers at the European and world levels—2004-2011. Brussels: European Comission. (http://www.science-metrix. com/pdf/SM_EC_OA_Availability_2004-2011.pdf)  Björk, B-C et al. (2010). “Open access to the scientific journal literature: situation 2009”. PLoS ONE, 5, 6. (doi:10.1371/journal.pone.0011273) E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 41
  42. 42. 8 Bibliografia (ii)  Budapest Open Access Initiative: Ten years on from the Budapest Open Access Initiative: setting the default to open (2012). (http://www.opensocietyfoundations.org/openaccess/boai-10- recommendations)  Finch, Janet (2012). Accessibility, sustainability, excellence: how to expand access to research publications. (http://apo.org.au/sites/default/files/Finch-Group-report-FINAL-VERSION. pdf)  Houghton, John et al (2009). Economic implications of alternative scholarly publishing models: exploring the costs and benefits. London: Joint Information Systems Committee. January 2009. http://www.jisc.ac.uk/publications/publications/economicpublishingmode lsfinalreport E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 42
  43. 43. 8 Bibliografia (iii)  Laakso, M.;Björk, B-C. (2012). “Anatomy of open access publishing - a study of longitudinal development and internal structure, BMC Medicine, 10:124 (doi:10.1186/1741-7015-10-124).  REBIUN (2013). La conservación y reutilización de los datos científicos en España. Grupo de trabajo de REBIUN. Madrid: Fecyt.  Riding the wave: how Europe can gain from the rising tide of scientific data. October 2010. (http://ec.europa.eu/information_society/newsroom/cf/itemlongdetail.cfm ?item_id=6204).  Rodrigues, R.; Abadal, E. (2014). "Scientific journals in Brazil and Spain: alternative publishing models". Journal of the Association for Information Science and Technology, Volume 65, Issue 10, pages 2145–2151, October 2014. (http://dx.doi.org/10.1002/asi.23115) E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 43
  44. 44. Moltes gràcies per la vostra atenció E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 44

×