AVALUACIAVALUACIÓÓ DEDE
BAIXES FREQBAIXES FREQÜÈÜÈNCIESNCIES
On som i a on anemOn som i a on anem
JORNADA DE TREBALL MONOG...
BAIXES FREQÜÈNCIES
• Definició, propagació, fonts
• Llindar auditiu de baixes freqüències
• Criteris i límits
Dinamarca
Ho...
DEFINICIÓ, PROPAGACIÓ, FONTS
DE BAIXA FREQÜENCIA
SOROLL: Conjunt fenòmens vibratoris aeris
percebuts e integrats pel siste...
Baixes freqBaixes freqüèüències: 10 a 160 Hzncies: 10 a 160 Hz
Infrasons < 20 Hz ?Infrasons < 20 Hz ?
Llindars auditius
Hz...
Tipologia de queixesTipologia de queixes degudes a BF
CALDERES TURBINES A GAS AEROGENERADORS
BF al U.K. s’estima en 0,32 x...
LINDAR AUDITIU DE BAIXES FREQÜÈNCIES
Les dispersions del llindar auditiu, determinades patologies
auditives, factors sicoa...
-90
-80
-70
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
dBA
125 250 500 1000 1500 2000 3000 4000 6000 8000
Hz
Hombres 10 % Hombres 25 % H...
-90
-80
-70
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
dBA
125 250 500 1000 1500 2000 3000 4000 6000 8000
Hz
Hombres 10 % Hombres 25 % H...
2008
1984
1974
Són sorolls originats en el propi organisme però percebuts
realment a la oïda.
• És un símptoma atribuïble a unes 20 possi...
Font de l’estudi: Oregon Health & Science University
VARIACIONS DEL NIVELL
DE TINNITUS
Casos %
Varia rarament 76 10.2
Vari...
UNE-EN 61672-1:2005 Sonòmetres Part 1 Exactitut
Descriptors tDescriptors tíípics de problemes de BFpics de problemes de BF
• Àrees tranquil·les o suburbanes
• Nivells qua...
CRITERIS I LIMITS DE BF SEGONS PAÏSOS
CRITERIS I LIMITS DE BF SEGONS PAÏSOS
DINAMARCA
Utilitza els dBA entre 10 i 160 Hz. De 20 a 35 dBA segons els recintes
HOL...
Límits de Baixes Freqüències
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
8 10 12,5 16 20 25 31,5 40 50 63 80 100 125 160 200
Hz
dB
...
Hz Llindar
ISO 226
Suècia
1996
Defra U.K.
2005
Alemanya
1997
Alemanya
2013
Dinamarca Holanda
1999
Polònia
8 103 100
10 92 ...
SUÈCIA, DINAMARCA, U. K. I JAPÓ UTILITZEN
CRITERIS PER SOBRE DEL LLINDAR AUDITIU
ISO 226, BASATS EN LLINDARS DE MOLÈSTIA I...
JAPÓ
LÍMITS DE BF SEGONS U.K. DEFRA
• Comparació dels nivells enregistrats amb la corba límit
• Avaluació de la correlació entr...
Corbes límit de molèstia i desconfort de BF
comparades amb el llindar mitjà d’audició ISO 226
Hz 10 12,5 16 20 25 31,5 40 ...
PRECISIONS SOBRE MESURAMENTS I
AVALUACIONS DE BF
RECERCA PRÈVIA ALS MESURAMENTS
• Edat i gènere
• Ocupacions: actual i anteriors
• Temps de residència en l’habitatge
• Rut...
LOCALITZACIÓ DE LA FONT
Previ als mesuraments és molt
important LOCALITZAR LA FONT
• Per descartar problemes mèdics
• Per ...
• Cercar en l’habitatge
Frigorífic
Ordinadors
Llums halògens i fluorescents
Reactàncies
Si cal, treure la corrent de l’hab...
NO AVALUAR ELS SOROLLS DE BF A L‘EXTERIOR
• A l’exterior la BF no origina molèsties
• Està molt emmascarada pel trànsit: 6...
MESURAMENTS
Equip:
Sonòmetre calibrat i verificació
Filtres 1/3 d’octava de 10 Hz a 160 Hz
Enregistraments en la memòria
S...
MESURAMENTS DE BF A L’INTERIOR
• Mesurar sols si hi han queixes que pressuposin l'existència de BF.
• Efectes d’antiguitat...
GUIA D’AVALUACIÓ DE BF
• Considerar l’orígen de la font de BF.
• Si la font està en el propi habitatge o la percepció és d...
ELS CASOS DE MOLESTIES PER BF REQUEREIXEN:
• Dedicació de temps important en recerca prèvia i
mesuraments
• qualificats es...
CAP A ON ANEM? - RESUM DE PROPOSTES DE L’ACCA
• Fer una recerca prèvia als mesuraments
• No avaluar sorolls de BF a l’exte...
BIBLIOGRAFIA
• Proposed criteria for the assessment of low frequency noise disturbance.
University of Salford. February 20...
El resum de transparències es podrà descarregar
en pdf, durant 15 dies, en la Web de
l’Associació Catalana de Consultors A...
AVALUACIAVALUACIÓÓ DEDE
BAIXES FREQUBAIXES FREQUÈÈNCIESNCIES
On som i a on anemOn som i a on anem
JORNADA DE TREBALL MONOG...
Avaluació de baixes frequències
Avaluació de baixes frequències
Avaluació de baixes frequències
Avaluació de baixes frequències
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Avaluació de baixes frequències

239 visualizaciones

Publicado el

Jornada de treball monogràfica d’avaluació de les baixes freqüències, a la Secretaria de Media Ambient i Sostenibiblitat, Barcelona, 18 juny de 2014

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
239
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Avaluació de baixes frequències

  1. 1. AVALUACIAVALUACIÓÓ DEDE BAIXES FREQBAIXES FREQÜÈÜÈNCIESNCIES On som i a on anemOn som i a on anem JORNADA DE TREBALL MONOGRJORNADA DE TREBALL MONOGRÀÀFICAFICA 18 de18 de junyjuny de 2014de 2014 Josep Maria Querol i NogueraJosep Maria Querol i Noguera
  2. 2. BAIXES FREQÜÈNCIES • Definició, propagació, fonts • Llindar auditiu de baixes freqüències • Criteris i límits Dinamarca Holanda Suècia Polònia Alemanya DIN 45680 1997 Alemanya DIN 45680 2013 U.K. Defra • Comparació de criteris • Recerca prèvia de baixes freqüències • Transició a una nova normativa Mesuraments Avaluacions
  3. 3. DEFINICIÓ, PROPAGACIÓ, FONTS DE BAIXA FREQÜENCIA SOROLL: Conjunt fenòmens vibratoris aeris percebuts e integrats pel sistema auditiu que provoquen en el receptor, segons quines condicions, una reacció de rebuig en forma de molèstia, fatiga, lesió. ACÚSTICA + FISIOLOGIA + SICOACÚSTICA
  4. 4. Baixes freqBaixes freqüèüències: 10 a 160 Hzncies: 10 a 160 Hz Infrasons < 20 Hz ?Infrasons < 20 Hz ? Llindars auditius Hz 4 8 10 12,5 16 20 25 31,5 40 50 63 80 100 125 160 dB 107 100 97 92 88 79 69 60 51 44 38 32 27 22 18 f 340 =λ 2,12,73,44,35,46,88,510,813,61721,327,23442,585λ 1601251008063504031,525201612,51084Hz Longitud d’ona, m
  5. 5. Tipologia de queixesTipologia de queixes degudes a BF CALDERES TURBINES A GAS AEROGENERADORS BF al U.K. s’estima en 0,32 x 1000 habitants
  6. 6. LINDAR AUDITIU DE BAIXES FREQÜÈNCIES Les dispersions del llindar auditiu, determinades patologies auditives, factors sicoacustics i l'exactitud dels sonòmetres contribueixen a augmentar la complexitat de les avaluacions de BF 2.5 % de la població de 15 països europeus, tenen un llindar d’audició a BF 12 dB més sensible que la mitjana. Correspon a 1.000.000 de persones d’entre 50 a 59 anys.
  7. 7. -90 -80 -70 -60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 dBA 125 250 500 1000 1500 2000 3000 4000 6000 8000 Hz Hombres 10 % Hombres 25 % Hombres 50 % Mujeres 10 % Mujeres 25 % Mujeres 50 % PRESBIACUSIA a los 50 años
  8. 8. -90 -80 -70 -60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 dBA 125 250 500 1000 1500 2000 3000 4000 6000 8000 Hz Hombres 10 % Hombres 25 % Hombres 50 % Mujeres 10 % Mujeres 25 % Mujeres 50 % PRESBIACUSIA a los 70 años
  9. 9. 2008
  10. 10. 1984 1974
  11. 11. Són sorolls originats en el propi organisme però percebuts realment a la oïda. • És un símptoma atribuïble a unes 20 possibles causes • L’afectat diu que ho sent igual en qualsevol habitació • A nivells de 20 a 25 dBA diu que el molesta molt • La família es solidaritza amb l’afectat i diu que també ho sent • L’afectat ha provat taps o orelleres i diu ho sent igual o ha provat tenir la radio baixa per emmascarar el soroll • A vegades diu que quan dorm fora no ho sent • Les hores en que ho sent a la nit solen coincidir amb els intervals de les fases de la son (60 a 90 minuts) • Si no sap què són els acúfens rebutja aquest origen, i l'atribueix a activitats o veïns en l'edifici o industries fora de l’edifici • Poden arribar a ser molt i molt molest ACACÚÚFENSFENS OO TINNITUSTINNITUS
  12. 12. Font de l’estudi: Oregon Health & Science University VARIACIONS DEL NIVELL DE TINNITUS Casos % Varia rarament 76 10.2 Varia varies vegades al mes 106 14.3 Varia varies vegades per setmana 173 23.3 Varia diàriament 353 47.5 No sap 17 2.3 Altres respostes 18 2.4 Total de casos 743 100.0 ACACÚÚFENS O TINNITUSFENS O TINNITUS
  13. 13. UNE-EN 61672-1:2005 Sonòmetres Part 1 Exactitut
  14. 14. Descriptors tDescriptors tíípics de problemes de BFpics de problemes de BF • Àrees tranquil·les o suburbanes • Nivells quasi inaudibles i percebuts per una minoria • Típicament audible a l’interior però no a l’exterior • Més audible de nits que de dies • El soroll es percep com de brunzit • La majoria de queixes són de població entre 55 a 70 anys • Els que es queixen tenen una oïda normal • Exàmens mèdics exclouen acúfens
  15. 15. CRITERIS I LIMITS DE BF SEGONS PAÏSOS
  16. 16. CRITERIS I LIMITS DE BF SEGONS PAÏSOS DINAMARCA Utilitza els dBA entre 10 i 160 Hz. De 20 a 35 dBA segons els recintes HOLANDA Corba límit entre 20 i 100 Hz. Està 5 dB per sota ISO 226 SUÈCIA Corba límit entre 31,5 i 200 Hz. Més exigent que el llindar ISO entre 31,5 - 40 i 63 Hz i més tolerant en les altres freqüències POLÒNIA Corba límit entre 10 i 250 Hz. Soroll de fons ha de ser < 10 dB ALEMANYA DIN 45680 1997 Si entre 10 i 100 Hz , LC - LA < 20, no hi ha BF. Corba límit 5 dB per sota ISO. Segons hi han tonals o no el procediment varia ALEMANYA E-DIN 45680 2013 Si entre 8 i 125 Hz , LC - LA < 15, no hi ha BF. Corba límit 10 dB per sota ISO. Complex càlcul en base a sonoritat. Soroll fons < 6 dB U.K. Defra Corba límit entre 10 i 160 Hz. A partir de 63 Hz per sobre de la ISO, en base a no molèstia, segons estudis de camp
  17. 17. Límits de Baixes Freqüències 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 8 10 12,5 16 20 25 31,5 40 50 63 80 100 125 160 200 Hz dB ISO 226 Suècia 1996 Defra 2005 Alemanya 1997 Alemanya 2013
  18. 18. Hz Llindar ISO 226 Suècia 1996 Defra U.K. 2005 Alemanya 1997 Alemanya 2013 Dinamarca Holanda 1999 Polònia 8 103 100 10 92 95 92 90.4 80.4 12.5 87 87 84 83.4 73.4 16 83 79 76 76.7 66.7 20 78.5 74 71 68,5 70.5 74 60.5 25 68.7 64 63 58,7 64.7 64 54.7 31.5 59.5 56 56 55.5 49,5 59.4 55 49.3 40 51.1 49 49 48 41,1 54.6 46 44.6 50 44 43 43 40.5 34 50.2 39 40.2 63 37.5 41.5 42 33.5 27,5 46.2 33 36.2 80 31.5 40 40 33 21,5 42.5 27 32.5 100 26.5 38 38 33.5 16,5 39.1 22 29.1 125 22.1 36 36 12,1 36.1 26.1 160 17.9 34 34 33.4 23.4 200 14.4 32 20.9 250 11.4 18.6 LpC - LpA < 20 < 15 Residual < 6 < 10 Corbes de referència utilitzades en diferents països i el llindar ISO
  19. 19. SUÈCIA, DINAMARCA, U. K. I JAPÓ UTILITZEN CRITERIS PER SOBRE DEL LLINDAR AUDITIU ISO 226, BASATS EN LLINDARS DE MOLÈSTIA I ESTUDIS DE CAMP
  20. 20. JAPÓ
  21. 21. LÍMITS DE BF SEGONS U.K. DEFRA • Comparació dels nivells enregistrats amb la corba límit • Avaluació de la correlació entre els nivells enregistrats i les constatacions de qui es queixa Corba límit * Si el soroll es diürn el límit augmenta en 5 dB * Si el soroll es continu el límit augmenta en 5 dB (L10 - L90 < 5 dB)
  22. 22. Corbes límit de molèstia i desconfort de BF comparades amb el llindar mitjà d’audició ISO 226 Hz 10 12,5 16 20 25 31,5 40 50 63 80 100 125 160 ISO 226 78,5 68.7 59,5 51,1 44 37,5 31,5 26,5 22,1 17,9 U.K. 92 87 83 74 64 56 49 43 42 40 38 36 34 Japó 92 88 83 76 70 64 57 52 47 41 38
  23. 23. PRECISIONS SOBRE MESURAMENTS I AVALUACIONS DE BF
  24. 24. RECERCA PRÈVIA ALS MESURAMENTS • Edat i gènere • Ocupacions: actual i anteriors • Temps de residència en l’habitatge • Rutines diàries • Proves audiològiques • Descripció del soroll • Quan es perceben els sorolls • Qui més percep el soroll • On se sent més • Altres llocs de percepció • Possible font • Nivell de soroll ambient • Estratègies per atenuar la molèstia
  25. 25. LOCALITZACIÓ DE LA FONT Previ als mesuraments és molt important LOCALITZAR LA FONT • Per descartar problemes mèdics • Per descartar fonts alienes a activitats • Per determinar el soroll de fons, si es pot aturar la font • Per facilitar els mesuraments • Per acabar amb el problema
  26. 26. • Cercar en l’habitatge Frigorífic Ordinadors Llums halògens i fluorescents Reactàncies Si cal, treure la corrent de l’habitatge • Cercar en l’edifici Instal·lacions de transformadors Activitats en la planta baixa Equips comunitaris o no de refrigeració Enllumenat del carrer Cables elèctrics sobrecarregats • Cercar a l’exterior Industries més o menys llunyanes LOCALITZACIÓ DE LA FONT DE BAIXA FREQÜÈNCIA
  27. 27. NO AVALUAR ELS SOROLLS DE BF A L‘EXTERIOR • A l’exterior la BF no origina molèsties • Està molt emmascarada pel trànsit: 63 Hz 80 Hz 100 Hz 125 Hz • Dels mesuraments a l’exterior no es pot deduir que hi hagi BF a l’interior • Les normatives sobre BF no contemplen l’exterior
  28. 28. MESURAMENTS Equip: Sonòmetre calibrat i verificació Filtres 1/3 d’octava de 10 Hz a 160 Hz Enregistraments en la memòria Sonòmetres amb inici de terços als 20 Hz Nivell global Lc per sota del qual no cal mesurar determinades bandes de 1/3 octava LC màxim 76 dBC 71 dBC 66 dBC 60 dBC 54 dBC No necessari Mesurar 10 Hz 12,5 Hz 16 Hz 20 Hz 25 Hz
  29. 29. MESURAMENTS DE BF A L’INTERIOR • Mesurar sols si hi han queixes que pressuposin l'existència de BF. • Efectes d’antiguitat del micròfon: membrana amb microperforacions. • Apagar electrodomèstics, fluorescents, reactàncies, etc. • Mesurar el soroll de fons 1/3 octava: 10 a 160 Hz • Els nivells a l'interior poden variar moltíssim segons la situació del micròfon. Variacions de 50 cm poden donar diferències de 8 a 10 dB o més. Els nivells màxims solen trobar-se no en el centre sinó prop de parets i racons. Mesurar a uns 50 cm de parets i racons i/o localitzar el punt on els afectats refereixen més molèstia. No amitjanar 3 mesuraments, però sí anotar el valor màxim i on es produeix. • Temps mínim de mesurament en 1/3 octava: 5 a 10 minuts seguits o discontinus, o un mínim de tres cicles o de tres successos. • Mesurar els terços quan el soroll de fons és < 6 dB de la BF.
  30. 30. GUIA D’AVALUACIÓ DE BF • Considerar l’orígen de la font de BF. • Si la font està en el propi habitatge o la percepció és deguda a causes mèdiques: especificar-ho en l’Informe i no aplicar correcció Kf. • Si la font està a l’exterior i no es superen els límits a l’interior: no aplicar correcció Kf. • Si la font està en l’edifici i s’excedeixen els límits a l’interior: comparar entre 10 i 160 Hz l’espectre de BF amb el soroll de fons. • Si els soroll de fons és inferior a 6 dB i es superen els límits en només 1-2 dB: no aplicar correcció Kf. • Si el soroll de fons està entre 3 i 6 dB per sota del mesurament: restar el fons dels punts on es sobrepassa i aplicar correcció Kf. • Si el soroll de fons és inferior a 3 dB: no és possible determinar BF. • Considerar la incertesa a més del soroll de fons. • En l’informe especificar clarament quina és i on està situada la font de BF.
  31. 31. ELS CASOS DE MOLESTIES PER BF REQUEREIXEN: • Dedicació de temps important en recerca prèvia i mesuraments • qualificats especialistes per dictaminar, avaluar i resoldre els problemes
  32. 32. CAP A ON ANEM? - RESUM DE PROPOSTES DE L’ACCA • Fer una recerca prèvia als mesuraments • No avaluar sorolls de BF a l’exterior • Determinar on està situada la font de BF • Mesurar a l’interior segons s‘ha recomanat i entre 10 a 160 Hz • No utilitzar criteris com: Si LC – LA >...... • Establir corba límit basada en llindar de molèstia en lloc del llindar d’audició • Revisió de l’escalat de Kf 0- 3-6 i de la suma màxima de Ki 9 dB (determinant Kf amb increments menys abruptes) • Elaborar una Instrucció Tècnica específica de mesurament i avaluació de BF • Mesurar sols si hi han queixes que pressuposin l'existència de BF
  33. 33. BIBLIOGRAFIA • Proposed criteria for the assessment of low frequency noise disturbance. University of Salford. February 2005 Contract no NANR45. • A Review of Published Research on Low Frequency Noise and its Effects. Report for Defra by Dr Geoff Leventhall Assisted by Dr Peter Pelmear and Dr Stephen Benton May 2003. • “Guidance” to Counter Low Frequency Noise Problems. 2004. Mitsuyasu Yamashita (Managing director, Kobayasi Institute of Physical Research) Hiroaki Ochiai (Kobayasi Institute of Physical Research). • The Statistical Distribution of Normal Hearing Thresholds for Low-Frequency Tones. Kenji Kurakata and Tazu Mizunami. 2008. Journal of Low frequency noise, vibration and active control. Pages 97-104 • Development of a course in computerized Cognitive Behavioural Therapy aimed at relieving the problems of those suffering from noise exposure, in particular, exposure to low frequency noise. June 2009. Department for Environment, Food and Rural Affaire (DEFRA) • Low frequency noise and annoyance. Leventhall H G. 2004. Noise Health. • Low frequency noise. What we know, what we do not know and what we would like to know. Leventhall HG. Journal of low frequency noise, vibration and active control. 2009. Vol. 28 number 2. Pages 79-104. • DIN 45680:1997-03. Measurement and evaluation of low-frequency environmental noise. • E-DIN 45680:2013-09. Messung und Beurteilung tieffrequenter Geräuschimmissionen • 15th International Meeting on Low Frequency Noise and Vibration and its Control Stratford upon Avon UK 22nd – 24th May 2012.
  34. 34. El resum de transparències es podrà descarregar en pdf, durant 15 dies, en la Web de l’Associació Catalana de Consultors Acústics. www.consultorsacustics.cat AVALUACIAVALUACIÓÓ DE BAIXES FREQUDE BAIXES FREQUÈÈNCIESNCIES JORNADA DE TREBALL MONOGRJORNADA DE TREBALL MONOGRÀÀFICAFICA 18 de18 de junyjuny de 2014de 2014
  35. 35. AVALUACIAVALUACIÓÓ DEDE BAIXES FREQUBAIXES FREQUÈÈNCIESNCIES On som i a on anemOn som i a on anem JORNADA DE TREBALL MONOGRJORNADA DE TREBALL MONOGRÀÀFICAFICA 18 de18 de junyjuny de 2014de 2014 www.consultorsacustics.cat

×